“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.

Reprenem les presentacions de “Contes del Baix Llobregat” a Begues

/by

La publicació en commemoració del 50è aniversari del CECBLL reprèn la seva ruta pels municipis del Baix Llobregat després de la pausa per l’estiu. La primera destinació ha sigut Begues, municipi que encapçala la publicació, ja que com explicava el coautor “Begues va ser el primer conte que va escriure. Li va ensenyar a un amic seu del municipi amb el qual va fer la juguesca d’escriure un conte de cada municipi del Baix Llobregat en un any”. Tot i que va tardar un any i mig, el Rafa Bellido va complir el seu tracte i poc després aquest llibre acabava sent una realitat gràcies a les il·lustracions de Joana Llordella, que va expressar amb el seu art, les paraules de l’autor.

L’acte va tenir lloc el passat dijous 26 de setembre a les 18:30 h a la Biblioteca La Ginesta de Begues i va contar amb les lectures de Jordi Vicente, fundador de la llibreria els Nou Rals de Viladecans i de Conxita Peral, de la Font de Poemes. La benvinguda va ser a càrrec de la directora de la Biblioteca La Ginesta, Imma Grau Vendrell i la presentació de l’acte va anar a càrrec de la Presidenta del CEB, l’Elicinia Fierro.

BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal

/by

LinkEmailFacebookInstagramTwitter

El CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.

El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.

Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.

Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.

L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.

A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.

Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.