L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.

Reprenem les presentacions de “Contes del Baix Llobregat” a Begues

/by

La publicació en commemoració del 50è aniversari del CECBLL reprèn la seva ruta pels municipis del Baix Llobregat després de la pausa per l’estiu. La primera destinació ha sigut Begues, municipi que encapçala la publicació, ja que com explicava el coautor “Begues va ser el primer conte que va escriure. Li va ensenyar a un amic seu del municipi amb el qual va fer la juguesca d’escriure un conte de cada municipi del Baix Llobregat en un any”. Tot i que va tardar un any i mig, el Rafa Bellido va complir el seu tracte i poc després aquest llibre acabava sent una realitat gràcies a les il·lustracions de Joana Llordella, que va expressar amb el seu art, les paraules de l’autor.

L’acte va tenir lloc el passat dijous 26 de setembre a les 18:30 h a la Biblioteca La Ginesta de Begues i va contar amb les lectures de Jordi Vicente, fundador de la llibreria els Nou Rals de Viladecans i de Conxita Peral, de la Font de Poemes. La benvinguda va ser a càrrec de la directora de la Biblioteca La Ginesta, Imma Grau Vendrell i la presentació de l’acte va anar a càrrec de la Presidenta del CEB, l’Elicinia Fierro.

BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal

/by

LinkEmailFacebookInstagramTwitter

El CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.

El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.

Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.

Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.

L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.

A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.

Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.