‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

/by

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

/by

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

El CECBLL rep un reconeixement durant l’acte de tancament del 40è aniversari de l’ACBL

/by

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va tancar la celebració dels seus 40 anys de vida el passat 15 d’abril, en un acte solemne i carregat d’emoció on van ser presents Natàlia Garriga, consellera de cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta, que van encapçalar els parlaments.

L’acte va ser un homenatge a les 4 dècades de servei que l’Arxiu Comarcal ha fet a la ciutadania de la comarca. Han estat 4 dècades de compromís, divulgació, respecte i amor pel patrimoni i el llegat documental que aquest arxiu custodia. De la mà de la seva directora, M. Luz Retuerta, aquest Arxiu ha crescut des d’aquell 23 d’abril de 1983 quan es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu per emplaçar l’Arxiu a la ciutat. El 1993 l’Arxiu passà a la planta baixa de la Biblioteca Montserrat Roig on vam començar a compartir dependències amb el CECBLL. L’any 2015, s’inaugurà el nou Arxiu a l’actual seu del carrer Clementina Arderiu, on continuem compartint edifici, projectes, experiències i reptes.

L’acte va continuar amb tres protagonistes de diferents moments històrics de l’Arxiu: Jaume Bosch, regidor de Sant Feliu quan es va crear l’Arxiu i exdiputat al Parlament de Catalunya, Mercè Renom, historiadora i investigadora de l’Arxiu, i Joan Tardà, antic diputat a Corts i un dels primers investigadors de l’Arxiu.

Va cloure l’acte un reconeixement públic a totes les persones i institucions que han contribuït al creixement de l’Arxiu cedint els seus fons documentals i enriquint així la memòria de la nostra comarca. Genoveva Català, va recollir l’obsequi en nom del Centre d’Estudis. Es tracta d’una obra creada expressament per a l’ocasió per l’artista Jaume Amigó, amb uns gravats que simbolitzen els elements clau de l’Arxiu i la seva missió.

Des d’aquestes línies volem felicitar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat els seus 40 anys d’existència, a la M. Luz Retuerta -cor i ànima d’aquest Arxiu- i al seu equip, per tota la dedicació i feina que han fet durant tots aquests anys. Llarga vida a l’Arxiu!

Fotografies: Fet a Sant Feliu | Autoria: Marc Rius

Presentem el llibre ‘Contes del Baix Llobregat’ a Pallejà i Abrera

/by

Aquest mes han continuat les presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat, que com sabeu consta de 30 contes escrits per Rafael Bellido, un per a cada una de les 30 ciutats del Baix Llobregat; i 30 il·lustracions de Joana Llordella.

Presetnació a Pallejà

El dia 16 d’abril  vam estar a Pallejà. Allà vam comptar amb la intervenció de l’alcaldessa, Acensión Checa, i amb la lectura de contes per part del pallejanenc Jordi Carbonell, soci del CECBLL, i de la pallejanenca i amiga de la lectura, Lola Massana.

El dia 29 vam estar a Abrera, on vam comptar amb una salutació de la regidora de Cultura, Arantxa Galofré, i de l’alcalde, Jesús Naharro. Les lectures van anar a càrrec de Míriam Claveria, directora de la Biblioteca, i de l’abrerenca i activista cultural Teresa Morral.

En tots dos casos van tenir també la paraula en Rafael Bellido i la Joana Llordella a més de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català.

Presentació a Abrera

En acabar la presentació, autor i autora van signar exemplars per a les persones assistents que van voler comprar el llibre.

Un plaer recórrer el Baix Llobregat de la ma d’aquesta magnífica obra, i de la Joana i el Rafa. Gràcies, també a l’Yildirai!

 

Podreu trobar totes les pressentacions que anem programant arreu del Baix Llobregat en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/events/categories/edicions-del-llobregat/presentacio-de-llibre/llibre-contes-del-baix-llobregat/

 

Fotografies de Pallejà:

 

 

Fotografies d’Abrera:

 

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

/by

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat

/by

El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família.  L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.

El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”

Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la   lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui.  Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.

El CECBLL assisteix als Premis de Radio Molins, que recorden a Gemma Tribó

/by

El passat divendres 19 d’abril es va celebrar al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei la gala dels Premis Ràdio Molins de Rei. L’organització va tenir un sentit record per les persones vinculades a l’emissora que ens havien deixat recentment, com és el cas de la historiadora i investigadora Gemma Tribó. Col·laboradora habitual de l’emissora municipal, aquesta temporada havia començat a compartir un breu espai mensual al magazine “Bon dia i bona hora” per divulgar la història local, però malauradament només va ser a temps d’enregistrar el primer. Bego Floria, periodista i guanyadora del Premi Ràdio pel seu programa “Heroïnes qüotidianes”, també va tenir unes paraules per Tribó, recordant que havia estat una de les dones que havia passat per l’espai i que la conversa sencera es podia recuperar a www.radiomolinsderei.cat.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

/by

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català,  va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

 

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.”  La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

 

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/

Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”

/by

 

Fotografia de Mercè Vidal

Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.

Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.

La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON  de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…

A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.

Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.

Esparreguera: Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn

/by


LinkEmailFacebookInstagramTwitter

L’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn és una entitat de recent creació; vam fer el nostre acte inaugural com entitat al febrer de 2018. Ens motivava el convenciment que la Colònia Sedó d’Esparreguera, tot i haver estat la Colònia tèxtil més gran d’Espanya, no havia tingut fins aleshores l’atenció que es mereixia, ni havia comptat amb plans de protecció patrimonial acords amb la importància del patrimoni que atresorava.

Al llarg d’aquests anys hem contribuït a que la reobertura del Museu de la Colònia Sedó, propietat del MNACTEC, fos una realitat amb la signatura, a finals de 2019, d’un conveni entre el MNACTEC i el CECBLL. Des d’aleshores hem procurat potenciar el Museu amb l’impuls de diverses iniciatives, com ara, la realització d’obres de teatre i recitals de poesia, concerts de música i dansa, presentació de llibres, realització d’itineraris guiats pel recinte del polígon i la Colònia obrera. Hem difós l’interès i el coneixement de la Colònia entre diversos centres escolars a través de xerrades, l’organització de visites i l’impuls de Treballs de Recerca entre l’alumnat. També hem contribuït a implicar l’Ajuntament d’Esparreguera en el futur de la Colònia, iniciatives que s’han concretat en l’aprovació d’un BCIL, la creació d’un Comissionat específic per a la Colònia Sedó i la recent aprovació d’una partida pressupostària per a l’adquisició de la Casa de l’amo. També hem desenvolupat diversos itineraris per l’entorn de la Colònia, hem organitzat xerrades, exposicions i sortides culturals.

Entre els projectes més immediats que estem organitzant podem destacar una visita a la Colònia escocesa de New Lanark, Patrimoni de la Humanitat, la realització d’una exposició fotogràfica centrada en l’habitatge obrer i la participació en l’organització del Col·loqui internacional sobre Aigua, Energia i Territori previst per a la primavera del 2024.

Can Negre de Sant Joan Despí

/by

Es tracta d’una masia situada al centre del nucli urbà de Sant Joan Despí amb orígens al segle XVII. Inicialment tenia l’aspecte clàssic d’una casa pairal catalana amb teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana, fins que a principis del segle XX va ser reformada per l’arquitecte modernista Josep M. Jujol per convertir-se en la casa d’estiueig dels seus propietaris.

Jujol, que havia col·laborat amb Antoni Gaudí en diversos projectes, va tenir un important vincle amb Sant Joan Despí, ja que hi tenia família i va ser l’arquitecte municipal.

La masia era propietat de Pere Negre i de la seva esposa, Engràcia Balet Vinyes, que era íntima amiga de Josefa Romeu, tia política de Josep M. Jujol i promotora d’una de les seves obres més destacades: la Torre de la Creu, coneguda també com la Torre dels Ous. Aquesta primera construcció a Sant Joan Despí el va portar després a la reforma de Can Negre i finalment a ser l’arquitecte municipal de la ciutat.

De fet aquestes dues dones, Josefa Romeu i Engràcia Balet, són les principals mecenes, promotores i benefactores quan Jujol inicia la seva carrera professional.

La masia original va ser reformada i ampliada per l’arquitecte modernista que va jugar profusament amb la decoració, tirant de línies ondulades i dels motius vegetals i animals.

Can Negre no deixa ningú indiferent. La seva façana està rematada per línies sinuoses que ressegueixen la doble inclinació de la teulada. Un dels elements més originals i destacats és la tribuna en forma de carrossa que es troba a l’alçada del primer pis, sobre l’eix central de la façana, que de fet presenta una important asimetria. Com la tribuna, tots els elements funcionals de la façana (obertures de finestres, portes, ràfecs…) són aprofitats per Jujol per crear efectes decoratius i per imprimir al conjunt un aire modernista de línies corbes i imprecises. I òbviament no hi falta el trencadís, emprat en la façana, especialment en la part superior de la tribuna, que ofereix una vista especial des de l’interior per les finestres. I també en altres elements del petit jardí de l’entrada.

L’interior és tant o més espectacular que la façana. Es diu que Jujol va imprimir a la casa la seva devoció per la Mare de Déu, que compartia amb Engràcia Balet. Dins hi destaca el color blau (blauet) anomenat per alguns “blau jujolià”, d’un to aproximat al cobalt, però més profund, i que ha estat associat al color del mantell de la Verge. Sovint, per sobre del blau, Jujol hi posa decoracions fetes amb altres colors vius o simplement en color blanc per crear imatges contrastades.  Certament l’interior està ple de simbolisme religiós. Un dels espais més emblemàtics és la capella, on un esgrafiat resa: “Pere i Engràcia me feren”. Aquí identifiquem tant l’estil propi de l’arquitecte com la influència de Gaudí; També destaca l’escala amb coberta helicoidal pintada de blau.

Actualment la casa acull el Centre Jujol Can Negre – Escola d’Art i des d’aquí es programen itineraris culturals per la ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí i, especialment, el llegat de Jujol.

 

Més informació

Centre Jujol-Can Negre · Pl. Catalunya, s/n

Tel. 93 373 73 63 · cannegre@sjdespi.net

 

Ajuntament de Sant Joan Despí: https://sjdespi.cat/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart

Consorci de Turisme del Baix Llobregat: https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/centre-jujol-can-negre

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre

 

Esther Hachuel

Nova assemblea de socis i sòcies del CECBLL 2024

/by

El 29 de febrer vam celebrar l’Assemblea general de socis i sòcies del CECBLL amb una trentena persones assistents. La presidenta de l’entitat Genoveva Català, després de donar la benvinguda, va dedicar unes paraules a dues persones sòcies del CECBLL molt estimades: Gemma Tribó Traveria, membre de la Junta i col·laboradora del Centre des dels seus inicis, que va perdre la vida a l’octubre a conseqüència d’un accident. I Josep Campmany, que també ha estat membre de Junta durant molts anys que ara està greument malalt.

Tot seguit es va procedir a les aprovacions perceptives de les assemblees com son la memòria d’activitats i el tancament econòmic de l’any anterior, i la presentació del nou projecte d’activitat de l’any en curs amb el seu pressupost.

Referent a l’any 2023 es van presentar i aprovar les quatre memòries de l’activitat que dur a terme el CECBLL que són: la memòria general del Centre d’Estudis Comarcals, la del Museu de la Colònia Sedó, que fem en virtut del conveni de gestió de les visites guiades que tenim subscrit amb el MNACTEC; la memòria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Consell Comarcal, ja que ostentem la secretaria tècnica; i la del Centre Cívic Mas Lluí, que gestionem també gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. També es van aprovar els resultats dels comptes anuals del 2023 amb una dels fons propis gràcies a les aportacions dels excedents que s’han pogut fer en els darrers anys.

Pel que fa a l’any 2024, es va presentar un projecte d’activitats tenyit de celebració ja que enguany fa 50 anys de la fundació del CECBLL amb el propòsit de reforçar l’entitat i prepara-la per a la seva continuïtat en els propers decennis. El vicepresident Jordi Sicart, va explicar el pressupost per fer front a la celebració i la proposta de les noves quotes que també van ser aprovades per l’Assemblea. Destaquem la Quota zero per al primer any de les noves persones associades i la Quota d’apadrinament, que no pagarien quota el primer any i tindrien un descompte del 50% el segon any, amb l’objectiu que alguns socis aportin nous membres a l’entitat.

Per acabar, es va acordar atorgar el títol de soci honorífic a Josep Campmany i Guillot, doctor en ciències físiques per la UB i investigador científic al sincrotró Alba, alhora que estudiós local. Ha format part de la Junta del CECBLL i ha estat president del Centre d’Estudis de Gavà. Ha coordinat durant molts anys Materials del Baix Llobregat i la recerca sobre els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat.

 

 

Podeu recuperar l’Acta de l’Assemblea i els documens que es van tractar al següent enllaç: https://www.cecbll.cat/banc-documental/

 

Presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat a Esparreguera i Sant Vicenç dels Horts

/by

El llibre, Contes del Baix Llobregat segueix el seu itinerari de presentacions. Aquest mes de març l’hem pogut portar a Sant Vicenç dels Horts i a Esparreguera. Recordem que el llibre, vinculat al cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ha estat escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella.

A Sant Vicenç, el dia 1 de març, vam comptar amb la participació de la directora de la Biblioteca, Helena Sánchez, que va llegir un fragment del conte de Sant Vicenç. També van parlar el Regidor de Cultura, Jordi Gil i l’autor Rafael Bellido;  i en representació de Joana Llordella, que no va poder assistir, va parlar l’Yildirai Ileri. L’acte el va cloure Genoveva Català, la presidenta del Centre.

En el cas d’Esparreguera, ciutat natal de la Joana i on hi viu, la biblioteca va muntar “festa grossa” el 6 de març amb la presentació del llibre. Van intervenir l’alcalde Eduard Rivas i Genoveva Català, presidenta del CECBLL, amb la Joana i el Rafa. Hi va haver lectura de fragments  de la ma d’Henar Morera, Dolors Llordella i Anna Feixas; i vam tenir l’acompanyament musical d’Erol Ileri al piano i la veu de Guille Pereca. Aquell mateix dia es van poder veure, al vestíbul de la biblioteca, algunes de les il·lustracions de Joana Llordella que hi han estat exposades fins el 22 de març.

 

 

Fotografies de Sant Vicenç:

 

Fotografies d’Esparreguera:

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Dia Internacional de les Dones a la Colònia Sedó

/by

 

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones vam programar dues activitats extraordinàries: d’una banda una conferència de Gràcia Dorel-Ferré titulada “Les dones a la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera”. Durant una hora la Gràcia, sòcia del CECBLL, ens va mostrar els diferents aspectes que afectaven les dones treballadores en les primeres indústries del tèxtils. Des del salari a preu fet, fins a la dificultat de compatibilitzar les tasques de cura i criança amb la feina a la fàbrica. Tota una lliçó magistral. En acabar la conferència vam tenir una obra de microteatre ideada i dirigida per l’Esparreguerí Robert Gobern, que ha col·laborat ja en diverses ocasions amb el Centre d’Estudis. L’obra portava per títol Vuit de març i emmarca de forma colpidora els esdeveniments que van tenir lloc el 25 de març de 1911 quan 120 dones van morir cremades a l’interior d’una fàbrica tèxtil de Nova York. Una posada en escena emotiva i ben feta que anava  a càrrec del mateix Robert Gobern acompanyat de Laura Roig, Maria Martin, Eva Ros i Mireia Udina.

L’acte va ser presentat per Joana Llordella, membre del Centre d’Estudis i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn; i va ser clos per Genoveva Català.

En acabar, les persones assistents a l’activitat van poder gaudir d’una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó.

L’organització va anar a càrrec del CECBLL, l’Associació per la la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Museu de la Colònia Sedó i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 

El CECBLL visita en exclusiva el Museu del Renaixement a Molins de Rei

/by

Divendres 8 de març una representació del CECBLL visitàrem les instal·lacions  a Molins de Rei del que serà un atractiu referent cultural  situat a la comarca Baix Llobregat: el Museu del Renaixement. Fórem rebudes per l’alcalde Xavier Paz, acompanyat per l’arquitecte Josep Abulí i el director del Museu Damià Martínez Latorre, doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador, s’ha dedicat a l’estudi de la introducció del Renaixement a Catalunya i a Espanya. L’entusiasme i els coneixements d’aquest doctor en història de l’art s’encomana, de manera didàctica explicà l’essència del projecte, així com la seva voluntat divulgativa i pedagògica.

 

Museu del Renaixement al Palau de Requesens.

El Palau de Requesens és un edifici del segle XV que fou el centre de govern de la baronia de la família Requesens. Contava amb un edifici principal de forma rectangular, una torre lateral i disposava de construccions annexes destinades a les tasques agrícoles. El poder, els privilegis i la posició social i política de que van gaudir els Requesens va ser fruit del seu servei i fidelitat als monarques, tant a Ferran el Catòlic com posteriorment a la casa dels Austries.

La relació dels Requesens amb la corona, la condició de proximitat de Molins de Rei amb Barcelona, la disponibilitat d’espai per establir el campament per allotjar el seguici reial i la proximitat a la serra de Collserola on practicar la caça, l’afició preferida de la noblesa, va propiciar la presència reiterada d’hostes reials i personatges rellevants de la cort de l’època.

Una d’aquestes ocasions va ser el setembre de 1519, quan Carles I, rei de Castella, Aragó i Navarra es va desplaçar a Barcelona per jurar les constitucions de Catalunya i, de sobte, es va declarar una epidèmia de pesta. El Rei i seu seguici es van retirar a Molins de Rei i va ser aquí, el 30 de novembre, on el monarca va rebre el comunicat oficial de seu nomenament com emperador del Sacre Imperi Romanogermanic. Així doncs, qui va arribar a Molins de Rei com Carles I, Rei, en va marxar dies després com Carles V, Emperador, l’home més poderós d’Occident d’alguna manera hereu de l’Imperi que va crear Roma.

 

De la rehabilitació el Palau de Requesens.

El Palau està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

En els pròxims mesos, el Palau es convertirà en el primer museu dedicat en exclusiva a Catalunya al període històric del Renaixement i aspira a ser el centre de referència del país en aquesta època històrica. Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha signat recentment diversos convenis per a impulsar l’espai, on destaquen el conveni amb el MNAC, la cessió d’obres renaixentistes del museu de Lleida i la signatura de creació d’una càtedra del Renaixement amb la Universitat de Barcelona. El museu del Prado, el Marès, el Tèxtil de Terrassa i altres institucions també s’han implicat en la seva creació.

A principis del segle XIX el Palau  Requesens va quedar pràcticament en runes i abandonat com a conseqüència de l’ incendi que es produí en  la guerra contra l’invasió francesa de les tropes de Napoleó .

A finals dels anys 80 del segle XX l’Ajuntament va adquirir la propietat a Fecsa/Endesa mitjançant una operació de permuta amb uns terrenys al polígon industrial El Pla. Amb posterioritat l’any 1994, es va realitzar el primer estudi històric i artístic monogràfic, que es va començar a materialitzar en el 2009, amb la rehabilitació de la Sala Gòtica i el seu corresponent estudi arqueològic.

Els treballs per una intervenció global a l’edifici es va iniciar l’any 2014, quan es feu  un estudi arqueològic del perímetre exterior i de la plaça del Palau coincidint amb la seva reforma. En el 2015 l’Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona un estudi històric i d’evolució arquitectònica de la façana sud-oest de l’edifici, que va ser la base de la rehabilitació inicial de la façana, feta l’any 2019.

L’obra de rehabilitació integral ha comptat amb diferents subvencions com la del programa operatiu de fons europeus per al desenvolupament local de Catalunya (Feder), el programa per la conservació del patrimoni de l’1,5% cultural a càrrec del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i del Ministeri de Cultura i Esports i un ajut del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

L’espai museugràfic

Dues exposicions permanents i una de temporal, una zona arqueològica, una sala d’activitats i La Gòtica. L’objectiu de l’Ajuntament és convertir l’antiga residència de la família Requesens en el primer espai artístic dedicat al Renaixement català de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La planta baixa mostrarà el Palau de Requesens tal com era al segle XIX. Per aquest motiu, l’entrada, on s’instal·larà l’oficina de turisme, servirà com a connexió entre l’exterior i l’interior. La porxada de l’edifici és fruit de la reflexió sobre  les restes trobades al subsòl que ha ajudat a recuperar l’arquitectura històrica de l’edifici. A la dreta de l’entrada, on es trobava la tradicional capella, hi ha una zona arquitectònica on s’exposaran peces i restes històriques del palau per mostrar la seva veritable dimensió. Algunes de les peces procedeixen del Museu Municipal.

A la planta La Gòtica que disposa d’unes instal·lacions enormement millorades, manté la funció de sala polivalent, i alhora servirà per organitzar activitats culturals al voltant del Renaixement.

 

De les obres exposades

Encara que es tractava d’una visita prèvia a la inauguració oficial que està prevista per més endavant es  pogué copsar el gran valor de les peces que conté el Museu del Renaixement.  Entre elles, peces petites com un rellotge de “ butxaca” de voltants del segle XVI  dels més antics que existeixen al món provinent de la Col·lecció Martí Estany, col·leccionista que va  morir el 1938 a Molins de Llobregat,  peça cedida pel Museu del Disseny de Barcelona o una sèrie de petites monedes i medalles de l’època dels reis Carles V i Felip II, en una d’elles podem observar en el revers un gravat detalladíssim de la disposició dels vaixells en la Batalla de Lepant.

A l’altre extrem trobem el monumental i riquíssim tapís “Triomf del Temps sobre la Fama”, cedit pel MNAC que per les seves grans dimensions no el podia exposar (420 centímetres d’alçada, 833 centímetres d’amplada i un pes de 48 quilograms). El tapís ‘Triomf del Temps sobre la Fama’ és una de les obres més espectaculars amb les quals comptarà el museu. Està datat entre els anys 1540 i 1550 i original del taller de Willem Dermoyen a Brussel·les, i forma part d’un conjunt de tapissos flamencs que il·lustren els sis episodis dels Triomfs, poema al·legòric de l’humanista italià Francesco Petrarca.

 

Adéu sentit del CECBLL a José Quesada Herrerías, un dels testimonis d’excepció de la deportació dels baixllobregatins al camp de concentració nazi de Mauthausen

/by

Font: Museu de l’Hospitalet

El passat dijous, 14 de març, vam saber  que José Quesada Herrerías, Pepito (si se’ns permet), ens havia deixat,  als 95 anys, després d’una llarga vida viscuda amb plenitud amb la seva esposa, Rosa Ibars Arques,   els seus quatre fills, Javier, Carlos, Oscar i Aurora, i els seus set nets.

Volem destacar aquí, en aquest adéu, la seva faceta de darrer testimoni d’un passat dolorós que desafia la capacitat de comprensió, que la família Quesada-Herrerias  va viure en primera persona, el de la deportació als camps de concentració nazi, extensiu a milers de catalans i espanyols de la seva generació, i posteriors, que s’havien refugiat a França al final de la Guerra Civil (1936-1939).

Els Quesada-Herrerías eren a la França de l’estiu de  1940, ja ocupada per l’Alemanya nazi, una de tantes famílies de l’exili republicà del 1939 que s’hi havia refugiat, procedents del Baix Llobregat. Els seus pares,  Ciriaco Quesada i Encarnacion  Herrerias, havien arribat a la comarca  procedents de Seros (Almeria), el 1927, empesos per les oportunitats laborals a la indústria. Tenien aleshores només un fill, el Fèlix, i el 1928  va néixer el José, a Esparreguera; després encara en tindrien dos més, l’Encarna, i la Violeta, aquesta nascuda durant la guerra. Despres de viure un temps a Esparreguera i a l’Hospitalet, s’instal.laren al Prat, on el Ciriaco, anarcosindicalista, treballava a La Seda.

A començaments de febrer del 1939, el Ciriaco i tota la seva família van creuar la frontera tement una molt probable repressió; després d’una  certa dispersió a França, aconseguiren reunir-se tots al Camp de Les Alliers, un dels tants previstos per als refugiats catalans  i espanyols, aquest al sud-oest francès, al departament de Charente, on coincidiren amb altres pratencs i baixllobregatins. En aquest camp  hi moriria la Violeta, que emmalaltí.

Per molt poc, el departament de la Charente va quedar dins el perímetre del  territori ocupat i administrat per Alemanya, un cop dividida França (armistici de 22 de juny de 1940). Sorpresivament, a l’agost, mes de 900 refugiats del camp on eren, entre ells tota la família Quesada-Herrerías, junt a la dels Cortes-García (també pratencs), foren conduits a l’estació d’Angulema, i des d’àllà, el 20 d’agost de 1940,  sortiren en un tren  amb destinació Mauthausen, sense que ells ho sabessin; era el comboi dels 927.

Arribats a l’estació de Mauthausen, forces de les SS, van fer baixar els homes del tren, i en el triatge d’homes de 14 anys en endavant, es quedaren amb el pare, el Ciriaco, i el  germà gran, el Felix. Al Jose, a punt de fer-ne dotze, el van tornar al tren amb les dones i els nens.

El Ciriaco i el Felix van ser conduïts al Camp de Mauthausen, mentre que el Jose, la seva mare i la seva germana, van iniciar en aquell mateix tren un penós  viatge forçós de retorn a l’Estat espanyol. El José no els tornaria a veure fins al cap de 14 anys.

La dissort dels Quesada, malgrat els patiments soferts, no arribà a ser tràgica; van sobreviure a l’horror, tot i que parafrasejant el Felix, van quedar marcats de per vida; ell s’implicà activament en l’Amical de Mauthausen francesa.

El cognom Quesada és recurrent en  treballs sobre deportació de catalans i espanyols; en el seu treball pioner, Montserrat Roig ens els descobrí. El Fèlix el 1941 va passar a ser un dels joves integrants del  Kommando Poschacher, que sortia a treballar fora del camp, i que ajudà el fotògraf Francesc Boix a salvaguardar les fotografies que feu del camp, que serien tant determinants en el judici de Nuremberg.

José Quesada, acompanyat sobretot del  seu fill Carlos que també n’ha agafat el testimoni com a descendent, ha simbolitzat en aquests darrers anys la deportació dels baixllobregatins als camps de concentració nazi en els actes d’homenatge promoguts per la Xarxa de Memòria Democratica del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat, seu del Consell Comarcal, on s’ha erigit un monument.

També vam poder gaudir de la seva presència i bonhomia en una jornada organitzada en el marc de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, en què Carlos  Quesada  participa, i on exposà la trajectòria  familiar de deportació i supervivència.

Amb gran satisfacció, el José va ser a temps de veure i assistir a la col·locació de les stolpersteine (un nom, una pedra, una persona) d’homenatge als seus familiars als llocs on van viure a Esparreguera i El Prat, i les darreres, el novembre, a l’Hospitalet.

Traslladem a la família el nostre condol col.lectiu i agraïment a la família.

 

 

Maribel Ollé

Coordinadora de la recerca col.lectiva Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

CORNELLÀ: L’Avenç

/by

Web Site  E-Mail  Facebook Instagram  Twitter

L’Avenç de Cornellà, Associació per al Patrimoni Històric i la Cultura és una entitat cultural d’àmbit local i sense ànim de lucre que té com a objectius: promoure la defensa i la conservació del patrimoni històric, artístic, cultural, documental, etnològic, i natural, tant de caràcter material com immaterial, de Cornellà de Llobregat. Fou constituïda el 3 de març de 1994 i actualment té la seu al castell de Cornellà.

Pocs mesos abans de la seva fundació, el 29 de setembre de 1993, el ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat havia aprovat encarregar a la Comissió Municipal de Patrimoni un estudi de l’estat en què es trobava el patrimoni històric protegit pel catàleg i la normativa aprovats l’any 1986. La preocupació per la poca perspectiva de la revisió que es volia dur a terme i les anteriors obres d’enderrocament del que havia estat el Centre Catalanista l’Avenç l’any 1989 van ser els determinants de la constitució de l’entitat que, l’endemà mateix de la seva fundació, s’adreçà a l’alcalde de la ciutat demanant la restitució dels elements identificatius de la malmesa façana del Centre Catalanista i l’acceptació que un delegat de l’Avenç pogués participar en les reunions de la Comissió Municipal de Patrimoni.

Actualment, l’Avenç compta amb gairebé 150 socis i sòcies i col·labora en la dinamització cultural de la ciutat amb l’organització de conferències, el foment de la recerca local i, especialment, amb l’edició i publicació de llibres sobre la seva història, els seus barris, la seva cultura i la seva gent.

L’entitat ha publicat 24 llibres de curta tirada i dimensió que constitueixen material d’alt valor per a l’estudi i la comprensió de la història del municipi. Es tracta de la Col·lecció Llibres de l’Avenç, iniciada l’any 2000 i que presenta exemplars escrits per personalitats rellevants de la localitat com ara Josep Llobera i Ramon, Joan Tardà i Coma, Ignasi Riera i Gassiot, Empar Fernández Gómez, Frederic Prieto i Caballé, Montserrat Galícia i Gorritz, Ignasi Doñate i Sanglas o Pilar Pons i Lax.

La Penya del Moro de Sant Just Desvern

/by

Es tracta d’un petit turó de 275 m d’altitud snm situat a la Serra de Collserola, similar a altres de petita alçada i ben arrodonits que trobem en aquesta serrelada com el de Puig Madrona, per citar-ne un.

Dibuix de Till F. Teenck – Trabajo propio, CC BY-SA 2.5, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2146491

En el seu cim, i dins el terme de Sant Just Desvern, a tocar de la  línia divisòria amb Sant Feliu, hi ha una torra medieval de planta circular d’uns 4 metres de diàmetre i de la qual només se’n conserva la base, amb una alçada de més d’un metre. L’origen d’aquesta torre se situa al segle X i cal atribuir-li funcions defensives i de domini visual del paisatge.  La visita permet veure que la torre està formada per dos llenços de paret concèntrics i adossats, però ben diferenciats. També podrem veure restes de murs d’altres construccions que es van annexar en algun moment a la torre tot formant un conjunt fortificat. Aquest conjunt ha estat restaurat i consolidat recentment gràcies a la intervenció del Consorci de Collserola i de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

A la prehistòria, durant l’anomenada Edat del Ferro, hi va haver al cim de la Penya del Moro un poblat ibèric datat entre els segles VI i inicis del III a.C. Les  campanyes d’excavacions arqueològiques que s’hi ha fet des de finals dels anys 70 han permès recuperar materials de la vida diària, com plats i vasos ceràmics, àmfores… Restes que permeten veure que el poblat de Sant Just mantenia connexions amb altres cultures fins i tot llunyanes. Entre aquest material arqueològic destaca una placa de plom amb una descripció en alfabet ibèric que es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya. Tot i que les lletres han pogut ser transcrites, encara no ens és possible saber què diu aquest text. D’altra banda les excavacions arqueològiques van permetre també conèixer la planta del poblat, és a dir, com es distribuïen els habitatges – per cert, semi excavats a la roca – al voltant d’un carrer principal.

En època ibèrica és habitual trobar assentaments humans dalt de turons, com una forma de defensa i de control visual del territori. A més, sabem que hi havia altres poblats propers, el  més important el del cim de Montjuic, però també al Puig d’Olorda, o al Puig Madrona i segurament al Puig d’Ossa. Està clar que entre ells matenien un contacte visual i relacions culturals i comercials.

La visita a l’indret, que es pot fer de forma lliure, permet gaudir d’un entorn natural i cultural molt interessants i d’unes vistes espectaculars sobre la plana del Llobregat i el massís del Garraf i l’Ordal. In situ trobem també plafons explicatius i un mirador que ofereix unes vistes de vertigen.

Recentment l’Ajuntament de Sant Just Desvern ha produït una exposició “Íbers”, sobre la gent que va viure a la Penya del Moro, i un llibre infantil L’Arrel, il·lustrat per Txell Ribes.

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

 

50 anys compartint cultura al Baix Llobregat!

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va iniciar la celebració de les seves cinc dècades d’existència amb una festa que el passat 16 de febrer va reunir al Centre Cívic Mas Lluí, seu de l’entitat, prop de 200 persones vinculades tant al CECBLL com a la nostra comarca.

El principal objectiu d’aquest primer acte va ser que els socis i les sòcies esdevinguessin els autèntics protagonistes de la vetllada. Per aquest motiu es va fer un reconeixement a les persones fundadores i a les que des del primer decenni encara mantenen la seva vinculació a l’entitat. En aquest sentit, quatre socis van ser obsequiats amb una placa ceràmica representativa del Baix Llobregat expressament creada per Ceràmiques Sedó d’Esparreguera. D’una banda,  Albert Massegur i Francesc Xavier Romero, signants de l’acta fundacional el 1974. De l’altra, Mercè Renom i Montserrat Pagès, úniques dones actives immediatament després, entre els anys 1975 i 1976, molt abans de la legalització. També es va reconèixer i agrair la vinculació que encara mantenen amb el CECBLL més d’una trentena de socis i sòcies del primer decenni de l’entitat (1974-1984).

En el marc de la celebració es va presentar el llibre “Contes del Baix Llobregat”, escrit per Rafa Bellido, il·lustrat per Joana Llordella i prologat per Carmen Romero. En les seves breus intervencions van reivindicar els contes com a gènere literari, van posar en valor els traços autodidactes com a via d’expressió i van reclamar reforçar la identitat de la nostra comarca. Per donar caliu a la presentació, tres socis i tres sòcies van fer unes acurades lectures de breus fragments del llibre que van fer somriure i emocionar alhora. La música en directe, amb Isaac Hachuel al teclat i Quim Lluís a la percussió, va contribuir a crear un ambient càlid i entranyable.

Exemplars dels llibres es van poder adquirir al finalitzar l’acte, i alguns dels  dibuixos originals es van poder veure de prop en format exposició a les parets de la sala que acollia la presentació i que donaven llum i color a l’activitat.

També es va obsequiar a totes les persones assistents amb una rosa del coneixement, elaborada amb l’estoc de llibres dels anys 80 del Centre i confeccionada per Caviga, entitat d’economia social que insereix laboralment a persones amb discapacitats. Aquesta rosa simbolitza la transferència de coneixements que des de fa 50 anys du a terme el Centre d’Estudis al territori.

La línia del temps que s’ha instal·lat a la paret del passadís principal va traslladar-nos a cop d’ull als anys 70, i ens va permetre fer un recorregut històric per les diferents etapes de l’entitat fins arribar a l’actualitat.

La primera activitat de la commemoració del cinquantenari va finalitzar amb un sopar a peu dret, un pastís amb espelmes i un photocall on poder copsar una instantània que ens recordés les vivències d’aquella trobada plena de moments especials i també de retrobaments. Una vetllada on, sens dubte, la cultura, element indestriable per aconseguir projectes vitals plens, va lluir amb llum pròpia. Una gran festa dels socis i sòcies que al llarg d’aquestes cinc dècades han posat el seu granet de sorra per compartir 50 anys de cultura al Baixllo!!! Gràcies a tothom que ho ha fet possible.

  • Si vols accedir al recull fotogràfic de l’acte fes click aquí.

  • A continuació, us deixem el vídeo resum de l’acte:

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.