CORBERA: Associació del Patrimoni Històric i Amics del Monument “La Creu Nova”

/by

E-MailWeb SiteFacebook

L’Associació va ser constituïda el 30 de juny de 1994, amb el nom d’Associació d’Amics del Monument «La Creu Nova» de Corbera de Llobregat. Aquesta constitució es va realitzar a la Sala de Plens de l’Ajuntament, amb el concurs i col·laboració de l’Ajuntament, les dues Parròquies de Corbera, l’Associació de Propietaris del barri Creu Nova i 30 socis fundadors.

La finalitat, com el seu nom indica, era protegir, salvaguardar, restaurar i posar en valor aquest Monument, una creu antigament coberta, de caràcter votiu, que data del 1617, nomenada Antiga Creu de Santa Magdalena, per haver-se aixecant amb motiu d’un guariment miraculós, ja que les construccions realitzades al seu voltant l’estaven ofegant i s’havia quedat sense espai físic.

Al llarg dels anys ens hem dedicat a donar l’espai mínim necessari a tot el Monument, comprant la meitat d’una parcel·la a tocar, que tenia drets de pas a1 metre del Monument, arreglant els voltants i instant a la seva restauració, fent esculpir unes còpies idealitzades de la Creu i capitell originals, per evitar que aquests estiguessin a l’aire lliure, donat el seu estat de conservació.

Hem posat en valor aquest i altres patrimonis de Corbera.

En el 2009 vàrem ampliar el nostre nom, a Associació del Patrimoni Històric, sense perdre el nom inicial, i també ampliant les seves finalitats, proposant la protecció de tot el patrimoni històric.

Celebrem dues festes al peu del Monument, des de fa més de 26 anys, per tal de no deixar-la en oblit i també realitzem el manteniment dels voltants. Celebrem des de fa més d’11 anys les Diades del Patrimoni Històric, posant en valor un patrimoni diferent que tingui necessitat de millores.

En l’actualitat hem estat promocionant junt amb altres entitats la creació d’una Fundació per poder treballar pel patrimoni del nostre poble. Creiem que, després de 29 anys, som una referència en el nostre poble en la protecció del patrimoni històric, amb 304 socis en l’actualitat i més de 124 adhesions a la Fundació

 

Les termes romanes de Sant Boi

/by

Sant Boi és una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona amb prop de 85.000 habitants i una superfície de 21,5 km2. Amb aquestes dades hom podria pensar que es tracta d’una ciutat destruïda pel “desarrollisme”, formada a cops de vials i blocs de pisos. Res més lluny de la realitat. Tot i tenir certament barris d’alta densitat, Sant Boi conserva un dels nuclis antics més valuosos de Catalunya, un preciós mosaic de joies arquitectòniques: Can Diví; Can Torrents; Can Barraquer o la mateixa església de Sant Baldiri, on va viure i on està enterrat Rafael de Casanovas. I tot això per mencionar només alguns elements destacats. Passejar pels carrerons antics de Sant Boi és tot un plaer.

 

Un des espais destacats que hi trobem són les termes romanes, en funcionament entre finals del segle II i el segle V d. C. Son segurament una de les més ben conservades de Catalunya. Les termes són antigues sales on es prenien banys amb aigua a diferents temperatures a través d’un complex sistema de circulació i escalfament de l’aigua. Situades de fet al costat del riu Llobregat, les termes van ser descobertes a la dècada dels anys cinquanta sota un habitatge molt més recent, del segle XVII. El descobriment es va fer gràcies a un document del segle XIX que fou interpretat per l’historiador local Carles Martí i Vila.

La que podem visitar actualment és un petita part del que havia estat aquest espai termal. Concretament es conserven dos cossos paral·lels, un dedicat a les cambres d’aigua freda, amb vestidor i zona d’aigua; i un altre cos dedicat a les aigües tèbies i calentes, amb conducció de vapors.

Les excavacions arqueològiques han tingut lloc al llarg de diversos períodes impulsades per la Diputació de Barcelona, que va construir un edifici per aixoplugar el conjunt.

Actualment  les termes romanes de Sant Boi són visitables i ofereixen diversos productes culturals, entre els quals visites guiades per a tots els públics.

Val la pena conèixer aquest patrimoni, així com endinsar-se en altres atractius històrics i culturals de Sant Boi.

Més informació:

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat:

Consorci de Turisme del Baix Llobregat:

Diputació de Barcelona:

Viquipèdia:

 

Esther Hachuel

 

Església de Santa Maria de Cervelló i les tombes antropomorfes

/by

Avui parlem d’una joia del romànic. Una petita església situada en el terme municipal de Cervelló exponent del romànic primerenc català. Està documentada des del segle X d. C. i més concretament a l’any 904. Em refereixo a Santa Maria de Cervelló.

Com passa sovint amb l’arquitectura secular, l’església és d’origen romànic, però te diverses refaccions al llarg del temps que ocasionen una superposició d’estils que no li han pas restat bellesa. Així, el portal d’accés te un aire clarament renaixentista, amb sengles columnes a banda i banda de la porta d’entrada rematades en la part superior per un frontó d’estil clàssic. També s’aprecia la incorporació tardana de capelles que han alterat la volumetria de l’edifici.

A l’interior trobem unes sorprenents pintures polícromes de marcat caràcter barroc amb origen al segle XVIII. Estan pintades sobre una capa de guix, aspecte que els dona una certa fragilitat.

Però el seu caràcter romànic és innegable per la senzillesa de la seva arquitectura i per la presència d’elements propis d’aquest estil en la seva etapa inicial, com ara els arcs de mig punt o les bandes llombardes, que són les alineacions d’arcs cecs que recorren la façana.

Menció a part mereix la pedra rogenca emprada en la seva construcció, que li dona un caràcter ben especial i l’aproxima a la natura, ja que és la pedra natural de la zona, alhora que la contrasta amb el verd de l’entorn.

Val a dir que el Baix Llobregat és ric en romànic primerenc i que són molts els elements arquitectònics que pertanyen a aquest moment. Per be que són edificis petits en la major part dels casos, allunyats dels estils monumentals, no hem de pensar que estan mancats de valor històric. Ans al contrari és potser l’únic lloc de Catalunya on es pot documentar àmpliament aquest art romànic inicial.

Els entorns de l’església són de gran valor cultural i natural. Prop hi trobem el Mas Pitarra, en molt mal estat de conservació. Es tracta d’una antiga masia que havia allotjat la rectoria de Sant Esteve de Cervelló i que a finals del segle XIX va ser residència de l’escriptor Frederic Soler Hubert, més conegut com Serafí Pitarra.

I encara prop hi trobem unes espectaculars tombes antropomorfes, és a dir, que tenien la forma del cos humà. Estan excavades a la roca. Se’n conserven algunes, però segurament formen part d’una necròpoli més gran que podem situar en el segle IX.

Podeu anar a veure les tombes per compte propi, ja que estan a l’aire lliure. Però si podeu contactar amb el Grup de Recerques de Cervelló rebreu una explicació que aportarà valor a la visita.

Pel que fa a l’església, l’associació Segle Nou s’ocupa d’obrir-la al públic el segon diumenge de cada mes d’11 a 13 h. Ara bé, l’Ajuntament i sobretot l’Associació Segle Nou hi fan activitats de forma regular que permeten gaudir doblement d’aquest espai patrimonial i del seu entorn. Especialment recomanable els concerts del Festival d’Estiu que organitza Segle Nou.

 

Més informació:

Ajuntament de Cervelló:

https://www.cervello.cat/coneix-cervello/turisme/llocs-dinteres/esglesia-de-santa-maria-de-cervello.html

https://www.cervello.cat/coneix-cervello/turisme/llocs-dinteres/tombes-antropomorfes-de-santa-maria-de-cervello.html

Turisme Baix Llobregat:

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/esglesia-de-santa-maria-de-cervello

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Cervell%C3%B3

Associació Segle Nou

https://www.instagram.com/seglenou/

Grup de Recerques de Cervelló

https://recercacervello.cervemakers.com/

 

 

Esther Hachuel

 

BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal

/by

LinkEmailFacebookInstagramTwitter

El CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.

El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.

Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.

Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.

L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.

A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.

Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat

/by

El Baix Llobregat és terra rica en patrimonis, però res millor en aquestes dates de desembre, que parlar d’un patrimoni excepcional vinculat a la manera de viure les festes. Em refereixo al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Aquest té el mèrit de ser el segon pessebre vivent més antic de Catalunya després del de Castell d’Aro i el primer que cerca una interacció diferent amb el públic que lluny d’estar assegut a la platea ha de mantenir-se actiu, en moviment, cercant els diferents espais amb les diferents escenes i convertint-se en part del pessebre. I encara té un altre rècord: amb els anys ha esdevingut en el pessebre vivent més visitat de Catalunya.

El Pessebre de Corbera s’inicia de la mà d’un grup de corberencs inquiets que l’any 1962 van reunir  cinc actors i actrius per representar el naixement de Jesús a Betlem en un petit espai. Han passat més de seixanta anys i el nombre d’actors no ha parat de créixer, així com l’espai dedicat a la representació. Aquest 2023, ha comptat amb més de 200 figurants – com sempre voluntaris i amateurs – una quinzena d’animals i un espai de 14.000 metres2 en un paratge natural incomparable de roca vermella, darrere del nucli urbà, la Penya del Corb. El recorregut, de més de 700 m, inclou diverses escenes, com ara l’Anunciació, l’arribada dels Reis Mags, la vida a Natzaret o la fugida a Egipte. I tot plegat en uns decorats i amb un vestuari preciosos.

Aquesta meravella de la cultura immaterial és moguda per una associació sense ànim de lucre, els Amics de Corbera, que l’any 1976 van rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca en pro de la cultura popular i tradicional. I encara el 2010 la Generalitat va incloure aquesta activitat en el Cens de Festes Locals d’Interès Turístic.

Però el reconeixement més gran que rep el Pessebre Vivent de Corbera es materialitza any rere any en l’increment del nombre de visitants i també en la procedència, ja que la gent hi va d’arreu del país a gaudir d’aquest espectacle tan singular.

 

En aquests moments les entrades ja estan a la venda i quan surti aquest butlletí ja quedaran pocs dies de representació. Teniu tota la informació en els següents enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pessebre_Vivent_de_Corbera_de_Llobregat#cite_note-gencat-2

Us recomanem visitar aquest patrimoni del Baix Llobregat únic a Catalunya.

Esther Hachuel

Safareigs i el patrimoni de la quotidianitat

/by

Que les nostres ciutats i els seus entorns estan plens de patrimoni és indiscutible. Mireu si no l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. No hi ha municipi que no tingui, com a mínim, dos o tres elements en el llistat. El mateix passa si entrem, per exemple, al web de Pobles de Catalunya (https://www.poblesdecatalunya.cat/#gsc.tab=0) on es ressenya el patrimoni         – també arquitectònic – mes important de cada poble. No us preocupeu, que no trobareu cap ciutat que no aporti algun element de patrimoni al contingut del web. Si Catalunya te 947 municipis, allà els trobareu tots.

Però basta una ullada a qualsevol d’aquests recursos mencionats per veure que la major part d’aquest patrimoni te a veure amb l’“extraordinarietat”. Grans masies, palaus, castells… són testimoni del passat més “esplendorós” de les nostres viles.

També hi trobem patrimoni relacionat amb la producció i amb la vida pública: molins, bòviles, pedreres…

Però on està el patrimoni de la quotidianitat? El que no te a veure ni amb grans personatges ni amb grans processos productius. El que te a veure amb la vida diària, la salut de les persones i el seu benestar?

Està clar que el patrimoni ve del passat, però que el fem com a tal en el present. És ara que hem decidit  el que és patrimoni i el que no és digne d’atenció ni per part de la ciència, ni per part de les polítiques culturals, ni per part de la ciutadania.

I si el patrimoni el fem aquí i ara, no és menys cert que el patrimoni crea discurs. Contribueix a que veiem les coses d’una manera determinada. Com veiem el passat ens fa entendre com veiem i com construïm el nostre present.

Si unim aquestes dues premisses, el patrimoni que hem construït, invisibilitza les dones i la gran tasca de civilització que hem fet. Pràcticament no hi ha patrimoni vinculat a la vida quotidiana.

Un dels casos més interessants i que més cal reivindicar és el dels safareigs. El rentat de la roba sempre s’havia fet fora de casa fins ben entrat el segle XX, ja que estava subjecte a la disponibilitat de grans quantitats d’aigua i les cases no en disposaven.

És per això que els safareigs van suposar al segle XIX un avenç importantíssim, ja que van permetre que les dones rentessin la roba sense necessàriament entrar en contacte de cos sencer amb l’aigua, que és el que passava anteriorment quan es rentava als rius, als torrents o als canals.

Al Baix Llobregat trobem dos tipus de safareigs: els que estan vinculats a masies, com és el cas de Can Furriol a Sant Feliu de Llobregat, a l’àrea de Collserola. Però n’hi ha molts més. Aquests eren per a ús privat dels ocupants de la masia, però també eren cedits i llogats a altres famílies. I els que estan construïts a les ciutats per a ús públic. En aquest sentit destaquen clarament els conjunts d’Abrera i de Corbera de Llobregat.

A Abrera, a la plaça de la Font, trobem un espai interessantíssim construït al segle XIX. Està format per dues basses que acumulaven l’aigua per als diferents processos de rentat: amb sabó i per esbandir i s’omplien amb aigua d’una surgència pública.

Bassa del safareig d’Abrera

Aquestes dues basses es completen amb un pou, una sínia i una font. Tot plegat és un conjunt de gran valor històric i etnològic que malgrat no estar protegit legalment, sí està degudament conservat i posat en valor per part de l’Ajuntament.

Pou d’Abrera

En el cas de Corbera hi trobem el safareig de la Font Vella, format també per dues basses. En aquest cas només una te les típiques lloses inclinades per facilitar el rentat i la immersió de la roba en l’aigua. Es van fer servir fins els anys 70 del segle XX, quan el broll que els omplia d’aigua va ser connectat a la xarxa pública per donar resposta a les necessitats d’un nucli en creixement. Val a dir, però, que és també el moment en què el subministrament d’aigua a les llars i la generalització de màquines de rentar van deixar obsolets aquest tipus d’instal·lacions.

Paga la pena fer una visita a ambdós conjunts i reflexionar sobre què convertim en patrimoni i què no.

Safareig de la Font Vella de Corbera

Safareig de la Font Vella de Corbera

SANT VICENÇ: Centre d’Estudis Locals (CEL)

/by

E-Mail  Web Site  Facebook  Instagram  Twitter

 

Va ser a l’hivern de 1983 que es va iniciar el Grup d’Estudis i Recerques, El novembre de 1986 es va presentar de forma oficial amb la voluntat de ser l’embrió d’un futur Centre d’Estudis Locals. L’activitat va durar fins el 1998.

L’any 2011 uns quants membres de l’antic Grup d’Estudis decideixen tornar a emprendre l’activitat oficialitzant a l’any 2012 l’actual Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts (CELSVH).

El Centre d’Estudis té com a finalitat la recerca i la divulgació dels estudis sobre la localitat de Sant Vicenç dels Horts en tots els àmbits: història, cultura, economia, urbanisme, medi natural, arqueologia, arts, sociologia, onomàstica i toponímia, etc., així com l’impuls del debat sobre els principals temes que afectin col·lectivament a Sant Vicenç dels Horts.

Volem conjuntar esforços per assolir objectius que individualment resulten més difícils d’aconseguir, valorant el treball en equip i l’esperit de servei a les persones i a la col·lectivitat, col·laborant amb totes les entitats que ens ho demanin tant locals com d’àmbit supramunicipal.

Activitats:

Publicació de llibres: Murals de postguerra 1941-1943 + DVD (2014), Sant Vicenç desaparegut (2023). El Butlletí semestral. Conferències sobre diversos temes relacionats amb la localitat. Rutes comentades i edició de guies per conèixer el nostre municipi. Rutes per les escoles dins el catàleg dels recursos pedagògics. Exposicions. Cursos: genealogia, fotografia,… Difusió dels treballs realitzats per estudiosos sobre Sant Vicenç dels Horts que són accessibles a través del nostre ‘blog’.

Projectes que actualment estem desenvolupant: Publicació de l’estudi dels materials del Cançoner Popular a Sant Vicenç. Una exposició fotogràfica i d’objectes sobre com jugaven els nens 1900-1960. Creació secció fotografia local (la fotografia com a document). Quart curs d’iniciació a la genealogia. Visites guiades monogràfiques. Rutes guiades per descobrir l’entorn, …

Les Coves del Salnitre de Collbató

/by

En aquesta secció del Butlletí mensual del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem tractat fins ara patrimoni cultural. Però la comarca és rica també en patrimoni natural. Avui parlem d’un d’aquests espais d’alt valor patrimonial, les Coves del Salnitre de Collbató.

Formen part d’un conjunt de més de 100 coves amagades a les entranyes de la muntanya de Montserrat. En algunes d’elles hi han aparegut materials arqueològics que, per les seves característiques, han definit períodes del neolític català. Em refereixo a la ceràmica cardial o montserratina.

Però segurament el nom propi més destacat d’aquest centenar de coves de Montserrat és el del Salnitre. Es tracta d’una cavitat amb formacions estalactítiques i estalacmítiques. L’acció de l’aigua sobre el material calcari i els moviments orogènics han anat modelant aquest paisatge subterrani. Per al visitant la Cova del Salnitre planteja un recorregut de 500 metres de gran bellesa i al llarg del qual és possible entendre el procés geològic que ha conformat la cavitat.

Precisament aquest mes de novembre tindrà lloc la 12a edició de les Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat que portaran per títol “El geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni  identitari a través de la història”. No en va el lloc triat per celebrar aquestes Jornades ha estat Collbató. Al matí del dia 17 comptarem amb dues conferències a càrrec del geòleg Roberto Espínola i de la geòloga Carme Puig respectivament i una taula rodona de persones expertes que debatran sobre l’aprofitament dels recursos geològics. A la tarda us oferirem una visita guiada a les Coves del Salnitre. El dia 18 oferirem també un itinerari geològic al Papiol.

Us deixem aquí un enllaç al programa complet, on també trobareu el formulari d’inscripció.

Més informació:

Animeu-vos a visitar aquest tresor amagat a l’interior de la muntanya de Montserrat!

 

Esther Hachuel

Museu de ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat

/by

Es tracta d’un conjunt de màxim interès patrimonial pertanyent al sistema territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Coneguda també com la Fàbrica Pujol i Bausis o simplement com “La Rajoleta”, aquest espai es va dedicar a la producció industrial de ceràmica, tot aprofitant la qualitat de les argiles d’Esplugues. La producció va estar en marxa durant més de 100 anys, fins que la fàbrica tanca les portes el 1984.

Durant el període del Modernisme i el Noucentista va assolir un alt nivell, tant pel volum de la producció com per la qualitat i bellesa de les seves peces. De fet la fàbrica va comptar amb directors artístics molt reconeguts, com Joan Baptista Alòs i Peris, pere d’Angelina Alòs Tormo, destacada ceramista mundialment reconeguda. El seu nom identifica la Biennal de Ceràmica d’Esplugues de Llobregat.

Tornant a la fàbrica, val a dir que les rajoles i rajoletes fetes a la Pujol i Bausis es popularitzen de forma extraordinària entre finals del segle XIX i principis del XX: Estan presents en moltes ciutats de Catalunya decorant encara que sigui de forma discreta, les façanes de molts edificis. En destaquen les que estan presents al Park Güell i a l’Hospital de Sant Pau.

A més, van ser profusament . utilitzades per arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner,  Puig i Cadafalch o Gallifa entre altres.

El conjunt permet visitar tota la seqüències d’estructures associades a la producció ceràmica. Entre elles destaquen la xemeneia, els forns àrabs soterrats i dos monumentals forns d’ampolla d’influència anglesa i únics a tot Catalunya. De fet, un informe recent constata que a Europa també en queden molt pocs d’aquesta tipologia.

 

L’any 2003 la iniciativa de divulgació del conjunt va rebre el Premi Bonaplata que atorga l’AMTAIC.

Les instal·lacions estan obertes al públic i es programen visites guiades tots els diumenges. La visita al conjunt ens depara una experiència ben interessant i enriquidora per a tots els públics.

Més informació:

https://museus.esplugues.cat/la-rajoleta

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Pujol_i_Bausis

8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat

/by

Reprenem les Trobades d’entitats d’estudi del Baix Llobregat commemorant els cents anys del naixement del Dr. Codina, el primer President del CECBLL, historiador i referent de l’activisme cultural a la comarca. Les Trobades d’entitats són un encontre, un punt de trobada entre entitats homònimes, preocupades pel coneixement i la preservació del seu entorn més immediat. Ens uneix un riu i la mateixa comarca, i treballem plegades per a la seva promoció i difusió.

Aquesta vuitena trobada la vam celebrar al municipi del Prat de Llobregat, a la seu de Fundesplai, el 16 de setembre. Després de les benvingudes institucionals, vam donar pas a en Jordi Gili d’Amics del Prat, que va fer una intervenció recordant a Jaume Codina com una persona profundament enamorada del Prat, prolífer escriptor,  ànima de dues entitats d’estudi de la comarca – Amics del Prat i el CECBLL-,  i el seu pas per l’alcaldia del Prat.

Tot seguit, Felip Neri Gordi, president de la Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat, va fer la ponència  Com tenim el patrimoni?, on va posar de relleu el patrimoni que hi ha al Prat, la seva cura i conservació. El va seguir l’historiador Jordi Ramos amb una interessant exposició sobre el patrimoni de la Guerra Civil al Baix Llobregat, donant a conèixer els múltiples vestigis que hi ha a la comarca de la guerra civil, sovint desconeguts, i reivindicant-los com a Espais de Memòria.

A continuació, Francesc Ollé, membre de la Junta del CECBLL, va presentar les cinc intervencions posteriors: en Josep Padró ens va donar a conèixer el naixement d’una nova entitat d’estudi a la comarca, el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell; Maria Lledó ens va explicar els projectes que estan duent a terme des de La Rutlla, el centre d’estudis santboians; Josep Manel Rafi del Centre d’estudis torrellencs, ens va explicar el projecte Itineraris de patrimoni del Baix Llobregat, per vehicular a través de tots els centres d’estudis visites guiades a diferent punts del patrimoni comarcal; Pau Vinyoles, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues, ens va explicar el projecte l’Obra del cançoner popular a Catalunya i la seva continuïtat per part de diverses entitats del municipi d’Esplugues; Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ens va explicar la importància de les Xarxes socials per entitats d’estudi com les nostres, tant per a la difusió de les nostres activitats com per a la captació de nous públics; i Carles Riba, president del col·lectiu CMES, va exposar la transcendència de fer la transició cap a energies renovables.

Per acabar vam poder escoltar Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, amb la conferència  El repte d’arribar als joves, un repte comú a totes les entitats que érem presents a la trobada.

Després de la cloenda i el dinar de germanor, vam poder visitar les instal·lacions de Fundesplai de la mà de Felip Neri Godi, i vam poder gaudir d’una visita guiada per l’exposició “Menja, actua, impacte”.

 

Consulta el programa sencer aquí: https://www.cecbll.cat/8teebll/

Descrraga’t el butlletí aquí: BUTLLETI TROBADA ENTITATS 23

      

CERVELLÓ: Grup de Recerca de Cervelló

/by

E-MailWeb SiteFacebookInstagram

El Grup de Recerca de Cervelló es va crear com una vocalia de “l’Associació de Veïns l’Amistat de Cervelló i la Palma”, l’any 1981. Va ser l’any 2001 quan es va constituir com a entitat.

Els objectius definits als nostres estatuts són:

  • Catalogar i arxivar el patrimoni cultural, artístic, social i natural.
  • Promoure l’estudi i la investigació sobre el patrimoni.
  • Donar a conèixer i promocionar l’associació i el patrimoni històric.
  • Col·laborar amb l’administració, institucions i entitats per a la conservació del patrimoni.
  • Promocionar, organitzar i col·laborar en actes socioculturals.
  • Fer difusió del patrimoni local.

Tenim un fons d’objectes en un magatzem cedit per l’Ajuntament de Cervelló que ens permet realitzar exposicions temporals sobre les temàtiques relacionades amb la història i el patrimoni del nostre municipi. Disposem d’un arxiu, que obrim tot els dimecres al públic, format per documents en paper i digitalitzats. Organitzem activitats per a les dues escoles i per a l’institut de Cervelló, oferim visites al nostre castell, a les esglésies, algunes masies i als espais naturals de la riera. Tenim un projecte d’apadrinament de fonts que té per finalitat la seva conservació. Regularment publiquem articles al nostre web, editem la revista “El Gresol” i hem fet alguns llibres. També organitzem algunes sortides culturals.

Un dels nostres centres d’interès és la història de les indústries de vidre que al llarg de més de cent anys van ser el motor econòmic del nostre poble i que van comportar importants canvis en la societat. Darrerament hem creat un grup de treball amb altres municipis on també el vidre va ser rellevant, com Mataró, Cornellà i altres, per fer accions conjuntes, com la jornada sobre aquesta indústria que es va fer el passat mes de juny al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.

Darrerament hem presentat una rèplica d’uns capgrossos que hi va haver a Cervelló i la nostra propera publicació serà un llibre sobre la història de les escoles del nostre poble.

La masia-molí de Can Batlle a Vallirana

/by

El curs baix del Llobregat i les rieres que el tributen van ser fa anys terra de molins. La raó és clara: s’aprofitava la força motriu de l’aigua per moure les moles.  Eren, per tant, molins hidràulics, diferents dels molins de vent o dels anomenats molins de sang, moguts per animals.

Al voltant del riu Llobregat i fins i tot a redós d’alguns canals de rec es van fer molins fariners per moldre cereals i fer farina i després pa; també molins paperers que feien pasta de paper o molins de campetx, una fusta de la qual – a través de la molta – s’extreia tintura per a teixits.

Aquest fet fou molt important. I està a l’origen, per exemple, del topònim de Molins de Rei, que fa referència directa a uns molins reials del segle XII que donen lloc a l’actual ciutat.

I és l’orígen també del valuós patrimoni que ens ha llegat l’aigua.

Tot i que pugui semblar sorprenent, son força els molins que es conserven a la nostra comarca: el Molí dels Frares a Sant Vicenç dels Horts; o el de Can Padrosa a Sant Just Desvern, el de Capdevila al Papiol o Can Cartró a Sant Joan Despí, per citar-ne alguns.

Avui vull parlar-vos del Molí de Can Batlle de Vallirana, que be mereix una visita. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’origen medieval. Pels volts del segle XV es construeix un primer un molí i a principis del segle XVI se li adossa una nova construcció, la masia de Can Batlle. Ja en el segle XIX, amb el primer molí en desús, se’n construeix un altre de dues moles mogut per una roda de calaixos de fusta de 10 m de diàmetre, única a Catalunya.

 

El conjunt conserva encara la bassa, un cup de vi o la canalització d’aigua fins el molí. Als espais interiors podem veure alguns elements originals de la masia, com una antiga cuina, portals d’arc de mig punt adovellats i sostres de volta catalana. També els enginys que movien els molins i diverses sales d’exposicions.

Una visita guiada permet conèixer com funcionaven els molins i les eines que feien servir els moliners.

Ja fa anys que el Molí de Can Batlle és un equipament cultural municipal. Paga la pena apropar-s’hi i és ideal com a activitat en família.

 

Més informació a:

https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/7247-masia-moli-de-can-batlle.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batlle_(Vallirana)

Esther Hachuel

 

El Prat: Amics d’El Prat

/by

E-Mail Web Site Facebook Instagram Twitter

Adreça: Carrer del Centre, 2  – 08820 El Prat de Llobregat
Telèfon: 93 379 42 95
Horari d’atenció (si n’hi ha): Dimarts i Dijous, de 18:30h. a 21:00h.
Correu electrònic: amicsdelprat@amicsdelprat.cat
Pàgina web: www.amicsdelprat.cat
Facebook:  https://www.facebook.com/amicsdelprat
Instagram: https://www.instagram.com/amicsdelprat    
Twiter: @amicsdelprat
Any de Fundació: 1955
Ressenya:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Amics d’El Prat es el centre d’Estudis local del Prat de Llobregat, associat al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Són fins de l’associació Amics d’El Prat la recerca i la promoció dels valors i trets culturals, artístics, socials, paisatgístics i mediambientals que configuren la identitat del Prat de Llobregat i que constitueixen, alhora, la manifestació de les seves arrels i elements d’integració i dinamització sociocultural. Gaudint d’especial rellevància el suport a la creació i divulgació d’obres artístiques, literàries i científiques de temàtica o autoria locals, la conservació del patrimoni etnològic, arquitectònic, històric i natural del Prat de Llobregat i la difusió dels seus vincles històrics i socioculturals amb la resta de la comarca. Per portar a terme els fins citats Amics d’El Prat organitza conferències, sessions de treball i estudis, cursos de d’història local, certàmens, exposicions, festes i aplecs de caire tradicional, visites culturals i trobades.

La Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat és va crear el mes de novembre del 2000, coincidint amb la convocatòria de les segones jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Considerem que salvar el patrimoni és també conservar l’escenari de la història i una part essencial del paisatge, element fonamental de la identitat col·lectiva. La Comissió del Patrimoni d’Amics del Prat treballa per fer públic l’estat real del nostre patrimoni, donant noves idees per a salvar-lo, reutilitzar-lo i reubicar-lo, si cal, dins del present o futur urbanístic del poble, buscant també la sostenibilitat” en la gestió del patrimoni com a element de futur.

 

La Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

En aquesta segona entrega parlaré de la Colònia Sedó d’Esparreguera i del seu Museu, que pertany al sistema territorial del MNACTEC i que podeu visitar els dissabtes i diumenges de 10 i 14 hores, amb la possibilitat de fer una visita guiada.

La Colònia Sedó és un antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat, del qual obtenia l’energia necessària per fer funcionar la maquinària de la fàbrica. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

La Colònia conserva encara bona part de les velles estructures productives i residencials. Un itinerari pels espais exteriors ens permet conèixer les sales dels telers, la zona dels acabats, amb la seva característica xemeneia helicoidal, l’anomenada “casa de l’amo”, residència de la família Sedó, o l’aqüeducte que rebia l’aigua del Cairat i que donava lloc a un salt d’aigua que generava energia mecànica, o l’edifici de la filatura. Aquest últim és precisament on trobem els espais museïtzats. I és que una part de la filatura era alhora el cor energètic de la fàbrica Sedó. En ell podrem conèixer una maqueta feta entre finals dels anys 40 i principis dels 50, que permet copsar a cop d’ull les 16 hectàrees que conformen l’espai fabril i el residencial. Hem de pensar que passada la Guerra Civil la Colònia arriba al seu zenit en producció i en nombre de treballadors i treballadores, de manera que la maqueta devia ser una mena de demostració de la potència i de la fortalesa de l’empresa.

També dins de la filatura trobarem, entre altres, les dues “joies de la corona”. En el soterrani, l’interior de la torre de l’aqüeducte, per on tenia lloc la caiguda d’aigua que accionava unes turbines actualment desaparegudes. Encara en el soterrani podrem gaudir de la galeria de desguàs i del mirador del canal Broquetes.

I al pis superior l’enorme turbina de 1.400 cavalls, que es va posar en funcionament el 1899. Actualment és visitable en el seu interior, de manera que es pot accedir al tub per on circulava l’aigua que feia rotar els àleps. Una experiència única a tot Europa.

Des d’aquest espai dedicat al patrimoni del Baix Llobregat us animem molt a conèixer aquesta colònia singular i única, motor de la industrialització de Catalunya.

Recordeu que podeu visitar el Museu els dissabtes i diumenges de 10 a 14 h. Podeu reservar la visita guiada trucant al telèfon 936 663 527.

Us deixo aquí alguns enllaços amb més informació:

Esther Hachuel

Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

MARTORELL: Centre d’Estudis Martorellencs

/by

E-Mail  Web Site

Nom de l’entitat: Centre d’Estudis Martorellencs
Adreça: Pl. de la Vila, 41 – Baixos. 08760 – Martorell
Telèfon: 634537205
Horari d’atenció: Els divendres, de 6 a 8, amb confirmació prèvia.
Correu electrònic: intranetcem@gmail.com
Pàgina web: www.infocem.net
Any de Fundació: 1972
Ressenya:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El CEM és una entitat científica i cultural, sense ànim de lucre, constituïda el 1972 per Jaume Amat i un seguit de persones del seu entorn interessades en el patrimoni cultural i natural. La seu social de l’entitat és a l’edifici de l’antiga farmàcia Bujons, situada a la plaça de la Vila. Les finalitats de l’entitat són:

·         Promoure el coneixement i la conservació del patrimoni històric i natural.

·         Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni.

·         Promoure la formació de persones dedicades a tasques d’investigació, de divulgació i de conservació del patrimoni.

·         Fomentar la publicació d’estudis i de treballs d’investigació i de divulgació relacionats amb els objectius del CEM.

·         Col·laborar amb altres entitats i institucions públiques i privades en favor de la conservació, la investigació i la divulgació del patrimoni cultural i natural.

El CEM basa la seva activitat en un enfocament integrat de la gestió del patrimoni en la qual interaccionen la conservació, la investigació i la difusió.

Actualment el CEM està desenvolupant o participa en diversos projectes de recerca:

·         Excavació arqueològica als jaciments de Santa Margarida i monestir de Santa Genís de Rocafort, dins el projecte L’articulació del paisatge altmedieval: Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida 2022-2025.

·         Projecte Patrimonio 3.0: Modelado Argumentativo y Conceptual para la Mejora de las Políticas de Gestión de Patrimonio Cultural (ACME), en col·laboració amb l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC).

·         Projecte GREYWARE Transformacions en l’ús de ceràmica utilitària de cocció reductora: una aproximació diacrònica y social als modes de producció i consum, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

·         Projecte L’obra de pedra seca a les serres de les Torretes i de l’Ataix (Martorell).

Per altra banda el CEM porta a terme nombroses activitats de caràcter divulgatiu, com itineraris de patrimoni històric i natural, exposicions, publicacions i creació de recursos digitals, la referència als quals es pot trobar al web de l’entitat.

El CEM compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Martorell a través d’un conveni de col·laboració i, per a projectes específics, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut Ramon Muntaner i del Ministeri de Ciència i Innovació.

El Semàfor i els espais naturals del Delta del Llobregat

/by

Engeguem amb aquest text un nou apartat del nostre butlletí que referma la voluntat del Centre d’Estudis Comarcals de donar a conèixer el Baix Llobregat i els seus valors territorials, culturals i humans.

En aquest cas es tracta d’una secció dedicada al patrimoni cultural. A partir d’ara, en cada número del Butlletí trobareu una breu ressenya com la que segueix, dedicada a un patrimoni destacat de la comarca.

Quan parlem de patrimoni parlem de coses que no volem perdre i que hauríem de preservar pels valors que aporten en algun àmbit de la vida i de la convivència social present o futura. Valors de vegades intangibles, però sovint plens de continguts ben palpables.

I arrenquem referint-nos a la zona del delta del Llobregat, aquest riu que ens defineix, i concretament amb l’edifici El Semàfor, del Prat de Llobregat i el seu entorn natural.

El Semàfor és una  construcció de finals del segle XIX que tenia com a funció regular el trànsit marítim i que per això està situada ben be davant del mar.

En el Semàfor vivien, amb les seves famílies, les persones encarregades de vigilar aquest trànsit costaner i d’avisar, per un sistema de  senyals  i banderes, de qualsevol incidència albirada. Funcionava a partir d’un sistema similar al de la telegrafia òptica que li permetia comunicar-se amb el Castell de Montjuic. El Semàfor va estar en funcionament fins el 1910, tot i que es va mantenir encara un temps amb funcions vinculades a la Caserna de Carrabiners, que es troba molt prop, a uns 200 metres.

Ambdues construccions van ser consolidades l’any 2009 i s’han convertit en indrets significatius dels espais del Delta, destacables per la seva gran diversitat de paisatges que van del canyissar a les pinedes, passant pels aiguamolls, els estanys, les platges… i que es caracteritzen per una extraordinària riquesa de flora i fauna en una zona altament pressionada per les infraestructures i per l’alt nombre d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest espais tenen una importància vital per nosaltres i per al conjunt del sud d’Europa en ser una reserva natural situada en una zona d’alta densitat de població i també en ser lloc de pas de les aus migratòries. De fet ha esdevingut un dels indrets d’aquesta zona – i per suposat de la península Ibèrica – amb més varietat d’aus.

Si no ho coneixeu, recomano molt que us hi apropeu. Paga la pena!

Us deixo aquí alguns enllaços amb més informació:

Esther Hachuel
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

TORRELLES: Associació d’Estudis Torrellencs

/by

FacebookInstagramTwitterE-Mail

Nom de l’entitat: Associació d’Estudis Torrellencs
Adreça: PL.PARC CAN SOSTRES S/N. Torrelles de Llobregat
Telèfon: President: Ferran Puig (681390828)
Correu electrònic: a.e.torrellencs.@gmail.com
Facebook: ASSOCIACIÓ d’ESTUDIS TORRELLENCS
Instagram: @a.e.torrellencs
Twiter: @AETorrellencs
Any de Fundació: 03 de febrer de 2017
Ressenya: Promoure projectes de recerca i estudis sobre el patrimoni cultural, històric, natural i social, a través de les diverses ciències i tècniques per tal de generar, preservar i difondre el coneixement de Torrelles de Llobregat i la seva àrea d’influència.