Pere Prats, membre de la Junta del CECBLL, doblement premiat per la seva col·laboració en el grup de teatre Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires

/by

La XXXIV edició del concurs Taca’m de Teatre Amateur de Caldes de Montbui ha atorgat diverses distincions al grup de teatre Ull de Bou en la seva edició 2026.

El Taca’m és un concurs programat pel Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui que s’adreça a tots els grups de teatre amateur de Catalunya i que té diverses categories.

En concret, en Pere Prats ha rebut dues distincions: el Primer Premi com a Millor Actor de repartiment pel seu paper de Jordi Argemí en l’obra “Adossats” de Ramon Madaula i el Premi a Millor Direcció compartit amb Vicenç Romanillos i Elena Llobet.  A més, el seu grup de teatre, Ull de Bou, ha estat distingit amb el Premi a la millor Presentació Escènica.

Felicitats, Pere!!

Es presenta al Consell Comarcal el llibre de Jaume Gavaldà El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC

/by

El dia 6 de juliol vam tenir l’honor d’assistir, convidats per l’autor, Jaume Gavaldà, a la presentació del llibre El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC. Gavaldà és el president de la Delegació territorial del Baix Llobregat de la Federació Catalana d’Entitats Corals de Catalunya. El seu llibre és un compendi exhaustiu de l’activitat coral a la comarca del Baix Llobregat des de l’any 2010.

Com es menciona en la presentació, “el Cant Coral constitueix una de les expressions més rellevants del patrimoni musical i associatiu de Catalunya, tant en la seva dimensió artística, com pel seu impacte social”.

L’acte de presentació del llibre va comptar amb la intervenció de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Maria Martínez, que també aporta al llibre un text en forma de pròleg; la consellera comarcal de Cultura i Memòria, Lídia Muñoz i Jaume Gavaldà, l’autor.

Amb posterioritat Gavaldà va dipositar un exemplar a la biblioteca del Centre d’Estudis i un altre a la biblioteca de l’Arxiu. Des d’aquestes línies, el nostre agraïment per la seva aportació.

Molins de Rei reivindica el paper de les dones al món laboral en la subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

La Biblioteca el Molí va acollir el passat 16 de juliol la jornada “Dones que inspiren: de la fàbrica Ferrer i Mora fins a l’actualitat“, una de les activitats prèvies al 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que enguany se celebra sota el lema Ara més que mai. Organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la trobada va reunir representants institucionals, expertes i ciutadania per reflexionar sobre l’evolució del treball femení i els reptes que encara persisteixen en l’àmbit laboral.

La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i de la consellera de Feminisme i Gent Gran del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Vicky Castellanos Núñez, que van destacar la importància de continuar impulsant espais de debat i participació per avançar cap a una igualtat efectiva entre dones i homes.

A continuació, Lucía López, de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, va presentar una radiografia de la situació de les dones al mercat laboral de la comarca, aportant dades que van permetre contextualitzar els avenços assolits i els principals desafiaments que encara afronten les dones en matèria d’ocupació.

El moment central de la jornada va ser la taula rodona protagonitzada per Adelina Cobos, Elvira Bolos i Vanesa Camacho. A través de les seves experiències personals i professionals, les tres ponents van establir un diàleg entre la realitat de les treballadores de l’emblemàtica fàbrica Ferrer i Mora i els reptes actuals relacionats amb l’accés al mercat laboral, la promoció professional, el lideratge i la conciliació. Les seves intervencions van posar de manifest tant els avenços aconseguits com la necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats de gènere que encara persisteixen.

La sessió va finalitzar amb un espai de participació obert al públic, durant el qual les persones assistents van compartir reflexions i propostes que s’incorporaran a les conclusions del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, previst per als dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. La cloenda va anar a càrrec de la regidora de Polítiques Feministes i LGBTI de l’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica Revestido.

Amb aquesta jornada, Molins de Rei ha contribuït al conjunt d’activitats que els municipis del Baix Llobregat impulsen com a subseus del Congrés amb l’objectiu d’apropar el debat feminista al territori i construir de manera col·lectiva les conclusions que es presentaran a la trobada comarcal.

La iniciativa també ha servit per reafirmar el compromís del municipi amb un model de desenvolupament econòmic que incorpori la perspectiva de gènere, impulsi el talent femení en tots els àmbits professionals i afavoreixi una economia més resilient, equitativa i sostenible. En aquest sentit, la formació, l’ocupació i l’emprenedoria continuen sent àmbits estratègics per promoure la igualtat d’oportunitats, reduir les bretxes de gènere i fomentar l’autonomia econòmica de les dones.

La presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 reivindica la veu pròpia del sud metropolità

/by

«Les males notícies mai no venen soles, però les bones tampoc». Amb aquesta reflexió, Joan Carles Valero, fundador de Next Llobregat, ha comentat durant la presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, la doble noticia de la consolidació del magazine digital nextllogregat.cat i l’inici d’un relleu generacional a aquesta capçalera amb més participació de joves periodistes que també “aposten per un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi, que doni context, que inspiri i que ajudi a entendre un territori tan complex, contradictori i extraordinari com el Baix”. Encapçala aquesta informació un moment de la intervenció de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, que orgullosament ha afirmat que “al Baix ho tenim tot”.

La nova publicació estiuenca reivindica el patrimoni, la cultura i el potencial turístic de la comarca. Periodistes, representants institucionals i col·laboradors han coincidit aquest dimarts en Catalina, de Gavà Mar, a una festa de presentació de l’edició impresa en la que tots els oradors han coincidit en un mateix missatge: el Baix Llobregat ha deixat enrere la imatge de territori de pas per consolidar-se com una destinació amb personalitat pròpia.

Aposta pel periodisme de solucions

Valero ha dit que amb la nova publicació es reivindica el paper del periodisme de proximitat per explicar un territori tan divers com el sud metropolità. Durant la seva intervenció ha recordat la consolidació del diari digital nextllobregat.cat i ha defensat un model informatiu basat en el periodisme de solucions, útil per al lector i allunyat de la urgència informativa. «No volem competir per ser els primers, sinó per ser rellevants», ha afirmat abans d’anunciar una nova etapa del mitjà marcada per la incorporació de joves periodistes al projecte.

El fundador de la publicació ha explicat que tant els Anuaris monogràfics i prospectius como els Estius al Baix neixen amb la voluntat d’oferir continguts que mantinguin la seva vigència més enllà de l’actualitat immediata. «No volem fer una publicació que caduqui com els iogurts», ha assenyalat, en referència a una edició concebuda per continuar sent útil i consultable amb el pas del temps. Segons ha explicat, cada número combina l’anàlisi del present amb una mirada cap al futur per oferir una visió àmplia del territori.

Valero també aposta per posar en valor la diversitat de la comarca, tant pel seu patrimoni natural i cultural com pel caràcter dels seus habitants. Ha definit el Baix com un territori format per persones «treballadores, honestes i lluitadores» i ha defensat que l’objectiu del projecte és contribuir a explicar tot allò que fa singular la comarca.

La mirada dels joves periodistes

Per la seva part, la jove periodista Nagore Mínguez ha avançat alguns dels eixos de la nova publicació, entre els quals destaquen l’Any Gaudí 2026, el protagonisme del Parc Agrari, el litoral del delta, el turisme sostenible, la gastronomia de proximitat i el repte de reforçar una identitat turística pròpia per al territori. Mínguez ha compartit la seva experiència durant la preparació de la publicació quan ha explicat que elaborar un reportatge sobre Sant Boi, la ciutat on ha viscut tota la vida, li va permetre descobrir indrets i aspectes del municipi que, “tot i conèixer-los des de sempre, mai no havia observat des de la mirada d’una visitant”. També ha destacat que aquesta és, precisament, una de les grans aportacions del projecte: convidar a mirar la comarca amb uns altres ulls i posar en valor un patrimoni que sovint passa desapercebut per a aquells que hi conviuen cada dia. Mínguez forma part de la quarantena de joves periodistes que, amb els seus ulls virginals, han elaborat la publicació més complerta de turisme de proximitat al sud metropolità.

“Ja som referent de turisme sostenible”

Tot seguit ha intervingut Javier González, conseller comarcal de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que ha convidat a redescobrir el territori fins i tot a aquells que hi viuen, gràcies a aquesta publicació. Durant el seu discurs ha repassat alguns dels principals atractius de la comarca, des del modernisme i la Colònia Güell fins al patrimoni romà de Sant Boi, les mines prehistòriques de Gavà, el Parc Agrari, la gastronomia de proximitat i els espais naturals del delta.

González ha defensat que el Baix Llobregat ja és un referent en turisme sostenible i intel·ligent. «No ens estem consolidant; ja ho som», ha assegurat, insistint que els primers a gaudir i valorar el territori han de ser els seus propis habitants. També ha apostat per un model turístic inclusiu, accessible i respectuós amb l’entorn.

Badia: “Al Baix ho tenim tot”

La cloenda ha anat a càrrec de Gemma Badia, alcaldessa de Gavà, que ha agraït que la ciutat tornés a acollir la presentació de l’Estiu al Baix d’enguany i ha fet un repàs de l’evolució de la comarca, històricament vinculada a la immigració i al desenvolupament industrial. Badia ha assegurat que el Baix Llobregat ja no té res a envejar a altres destinacions turístiques i ha animat els ciutadans a sentir-se orgullosos del seu territori. «Ho tenim tot», ha afirmat, reivindicant una comarca que combina platges, espais naturals, arquitectura, història i una àmplia oferta cultural.

-Es pot descarregar el PDF de la publicació Estiu al Baix 2026 Next Llobregat en aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/1zJhAuRjuEukGGiIFFQg_n-NYlObtgivc/view

-També La Vanguardia ha publicat el PDF de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat:

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20260618/11568123/barcelona-sur-kilometro-cerogaudi-modernismo-naturaleza.html

M. Luz Retuerta: una Medalla de la Ciutat més que merescuda

/by

Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat es va omplir el passat dia 10 de juny de persones de la ciutat però també de moltes de la comarca del Baix Llobregat que volien assistir a l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’arxivera i historiadora M. Luz Retuerta atorgada per unanimitat de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament de Sant Feliu després que més de 500 persones signessin una petició en aquest sentit.

L’acte va començar amb les intervencions de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i de la regidora de Cultura, Ana Cubet, que van donar la benvinguda i van glosar la figura de la Mari Luz Retuerta. A continuació van intervenir també Enric Cobo, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat , l’actual directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera, i la doctora en Història  i professora emèrita de la Universitat de Vic, la santfeliuenca Carme Sanmartí, membre de la Junta del CECBLL i impulsora de la recollida de signatures que ha desembocat en la concessió de la Medalla de la Ciutat a Retuerta.

Finalment, la Mari Luz Retuerta, ja amb la medalla, va pronunciar un discurs marcat per dues característiques : l’emotivitat, i el rigor que sempre ha caracteritzat  la seva trajectòria . Va valorar especialment la iniciativa ciutadana amb més de 500 adhesions  i l’aprovació unànime de tots els grups municipals.  Va afirmar que “l’Arxiu ha estat un observatori privilegiat que m’ha permès conèixer el passat i el present del nostre territori, seguir-ne les transformacions  i contribuir a preservar testimonis que ajudaran a explicar-nos el futur”. En aquest sentit va destacar el paper de la pagesia, de les persones que des de la clandestinitat van lluitar per la democràcia, i el paper sovint invisibilitzat de les dones. Va recordar la incorporació a l’Arxiu del fons de la Fundació Utopia-Joan García Nieto, indispensable per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, i del fons del Consultori radiofònic d’Elena Francis, una eina que ajuda a entendre les pors i aspiracions de milers de dones durant el franquisme. Va ser una autèntica lliçó per a les persones joves que vulguin dedicar-se al món de la història i de l’arxivística.

Mari Luz Retuerta Jiménez, veïna de Sant Feliu de Llobregat, doctora en Història,  ha estat directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre el 1992 i el 2024; abans havia estat responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat, des d’on va treballar activament per aconseguir que l’Arxiu Comarcal s’ubiqués a la ciutat. La seva tasca s’ha distingit per obrir l’Arxiu a la ciutadania i al món educatiu, amb una coordinació estreta amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que forma part.  Ha publicat nombrosos llibres i articles a títol individual i en col·laboració amb altres autors i autores. Els seu temes d’estudi són la història de la dones, la propietat de la terra a la vall baixa del  Llobregat i les inversions barcelonines (segles XI-XIX), objecte de la seva tesi doctoral,  i les fonts documentals, entre moltes altres qüestions.

El nostre Centre d’Estudis ha viscut amb satisfacció i emoció el reconeixent a una de les nostres sòcies més actives i compromeses.

Luz Retuerta imparteix la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

/by

Luz Retuerta, sòcia del CECBLL, doctora en Història per la Universitat de Girona i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre 1992 i el 2024, va impartir el passat dilluns 18 de maig la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

La historiadora baixllobregatina exposà el paper fonamental d’aquest territori en l’evolució i el creixement de la ciutat de Barcelona des dels seus orígens fins a l’inici de la contemporaneïtat.

Des de l’època de Barcino, la vall baixa del Llobregat va estar estretament vinculada a la ciutat com a espai de proveïment i suport econòmic. La fertilitat de les terres i la connexió a través de vies com la via Augusta en van fer un territori estratègic que, a partir del segle XI, esdevingué un àmbit d’inversió preferent per a les elits urbanes.

La recerca se centra en municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, fins a l’arribada del Canal de la Infanta (1819), moment clau en la transformació del regadiu i l’augment de la productivitat.
A través de l’estudi de diversos patrimonis, s’analitza la interacció entre ciutat i camp, les formes de gestió de la terra i les especialitzacions agrícoles.

Finalment, s’incorpora una perspectiva de gènere que permet visibilitzar el paper de les dones en la transmissió i gestió del patrimoni, el treball agrari i la comercialització dels productes.

Font: Museu d’Història de Barcelona

Es presenta el llibre “Els béns comuns al Prat: una radiografia històrica” de l’historiador Pau Rodríguez Cabanach

/by

El 27 de gener a les 19h al Prat de Llobregat es va presentar a la seu d’Amics d’El Prat el llibre “Els béns comuns al Prat: una radiografia històrica” de l’historiador Pau Rodríguez Cabanach. L’acte va comptar amb una taula rodona formada per la historiadora Mercè Renom, sòcia del CECBLL; l’activista Oscar Rando, de la Comunalitat Benviure; i l’arquitecte Felip Neri Gordi, d’Amics d’El Prat. L’acte va cloure amb la intervenció del director general d’Economia Social David Bonvehí.

L’obra reflecteix una recerca històrica entorn un concepte nou, els béns comuns, amb estreta relació amb l’economia social i cooperativa del país. Aquest llibre abraça àmplies temàtiques com ara el món del treball, la política o l’habitatge, i al llarg de la seva elaboració l’autor ha promogut xerrades-col·loquis per debatre sobre aquestes idees entre la ciutadania. L’acte de presentació del llibre va seguir aquesta línia i va comptar amb un torn de preguntes molt enriquidor.

L’elaboració d’aquest llibre ha estat possible gràcies al projecte Comunalitats Urbanes 2024-2026 que duu a terme el Departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya i es pot adquirir a través d’Amics d’El Prat i Rúbrica Editorial.

Assistim a la primera producció escènica del Hub Espai de Creació, una proposta liderada per qui va ser vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Xavier Mas

/by

Amb el títol “Obra vista” se’ns proposa una mirada a la memòria i a la necessitat de recordar i de no oblidar, ni individual ni col·lectivament.

L’obra està basada en un text de Joan Prat i Coll, director teatral, dramaturg i traductor. I ha comptat amb la direcció escènica d’Aixa Guerra, coreògrafa, directora d’escena, cantant i actriu.

L’escenari aplega una dotzena d’actors i actrius que brillen amb llum pròpia interpretant personatges diversos en escenes que es mouen entre la quotidianitat i el món oníric. Són David Aguado, Xavier Mas, Laia Gotsens, Marc Carcasona, Hugo Barragan, Gal·la Sánchez, Maria Martín, David de Julio, Maria Mas, Dolors Canals i Vicky Alvelo. Tots ells es mouen en un escenari amb un mur com a teló de fons, un mur que resta blanc, com la memòria, fins que s’hi escriu un record.

La producció executiva ha recaigut sobre Xavier Mas i del Hub Espai de Creació, una iniciativa de Xavier Mas i Vicky Alvelo que ofereix espais de coworking creatiu i posa a disposició de tothom recursos per a la creació.

Enguany la representació ha format part de la programació de “Camins de Pau 2026”, un projecte que pretén treballar de forma interdisciplinar i intergeneracional la memòria històrica i la cultura de la pau. La nostra enhorabona per aquesta doble iniciativa.

Cinebaix estrena en cinefòrum la pel·lícula “Olivia i el terratrèmol invisible”, basada en una novel·la de Maite Carranza

/by

La novel·la La pel·licula de la vida ha estat portada a la gran pantalla de la ma de la directora Irene Iborra Rizo amb la participació d’Eduard Puertas Anfruns com a director tècnic i responsable de la producció dels ninots. I és que el film és el primer llargmetratge català fet amb “stop motion”, una tècnica que captura fotografies consecutives d’objectes, en aquest cas ninos que fan de personatges de la trama, amb la finalitat de simular el moviment i animar-los.

La història planteja el “terratrèmol” que viu l’Olívia, una nena de 8 anys, i el seu germà petit, quan la seva mare queda a l’atur i són desnonats del seu habitatge.

El tema és tractat amb una gran sensibilitat i amb una gran riquesa de matisos per poder analitzar amb tota la seva cruesa, però des de la mirada d’una nena, una situació que malauradament s’està donant amb assiduïtat a la nostra societat.

Precisament el divendres 28 el Cinebaix, un cinema associatiu amb vocació comarcal, va projectar la pel·lícula i va fer un cinefòrum amb participació de Maite Carranza i l’Eduard Puertas. El públic va poder dialogar amb tots dos i posar en valor diversos aspectes del film més enllà del missatge principal, com ara la trama, la producció dels ninos o la música.

La tertúlia literària de Maite Carranza llegeix el llibre “Un amor” Sara Mesa. 

/by

El proppassat dijous 27 de novembre va tenir lloc la Tertúlia literària d’aquest darrer trimestre. Aquesta vegada, i com sempre conduïdes per la magistral mestrança de la Maite Carranza, vam abordar l’obra de Sara Mesa “Un amor”. Una novel·la que va generar un ric debat sobre els personatges i les situacions que relata. Es va recomanar també la pel·lícula que la directora cinematogràfica Isabel Coixet ha fet sobre aquesta obra literària.

Es dona la circumstància que una obra de Maite Carranza, La pel·lícula de la vida ha estat portada al cinema i estrenada just fa uns dies. També ha estat portada en cinefòrum al Cinebaix. En donem notícia en aquest mateix butlletí.