Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

12es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

Més de 50 persones ens vam reunir el 17 de novembre a Collbató per celebrar les 12es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que enguany mostraven el ric patrimoni geològic i miner que tenim a la comarca des de tres vessants: l’aprofitament dels recursos geològics; l’afectació de la geologia a la planificació urbanística i la contribució que fa la geologia a una forma de viure més vinculada i connectada a la natura gràcies a les eines que ens proporciona el coneixement geològic.

La jornada va arrencar amb dues ponències d’alt nivell. La primera “El patrimoni geològic del Baix Llobregat” de la mà del geòleg Roberto Espínola que compagina l’activitat professional amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català. I la segona “La importància dels estudis geològics en la planificació urbanística” a càrrec de Carme Puig, geòloga i Subdirectora de Geologia i Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Tot seguit una taula rodona moderada per Roberto Espínola “Recursos geològics del Baix Llobregat: ús i abús” va donar espai a 5 intervencions que ens van mostrar des de diferents vessants l’aprofitament dels recursos geològics que tenim a la comarca: Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens va oferir una visió global i històrica de l’aprofitament del recursos geològics per part de la humanitat des del seu origen fins a l’actualitat; Josep Bosch, conservador de Patrimoni Cultural del Museu de Gavà, va parlar de la variscita com a recurs geològic durant la prehistòria i les conseqüències que va tenir la seva extracció; Manel Edo, prehistoriador i director de les excavacions de la cova de Can Sadurní de Begues, es va centrar en la diversitat de recursos abiòtics que les comunitats prehistòriques trobaren al Massís de Garraf, i en especial en el seu sector nord-oriental; Joan Rosell, químic mineralogista, president del Grup Mineralògic Català, va parlar de les mines de ferro de Bruguers i les noves troballes de variscita a les mines de Bruguers;  i Vinyet Solà, hidrogeòloga de la CUADLL,  ens va parlar sobre la gestió i aprofitament dels recursos d’aigües subterranis de la comarca.

Us deixem algunes de les intervencions de la taula rodona amb el prec que, en cas de descàrrega i ús, en citeu sempre l’autoria.

Després d’un dinar de germanor, el grup vam anar a visitar les Coves del Salnitre, un passeig de 500 metres endins la cova on vam poder apreciar les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a aquesta cavitat.

I a l’endemà vam fer un itinerari pel patrimoni geològic i miner del Papiol, on vam poder veure i apreciar des d’un contacte geològic entre dues unitats litològiques ben diferenciades, sediments argilosos del Pliocè i un vistós escull coral·lí del Miocè amb fauna fòssil a les famoses Escletxes del Papiol.

3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat: L’organització territorial a debat

/by

Arriba la 3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat. Aquest any, parlarem sobre l’orgnaització territorial a debat .

 

Serà el pròxim , a les 18 h a la Masoveria de Can Tinturé, d’Esplugues.

 

Programa:

Presentació a càrrec de Conxita Sánchez (@sanchez.conchita), vocal de la Junta del @CECBLL

– “Estat de la qüestió: l’organització territorial de Catalunya” per Jaume Bosch, Advocat, polític i professor. Va ser diputat d’ICV al Parlament de Catalunya durant el anys 2003-2015.

– “Governança metropolitana” per Mariona Tomàs, Professora de Ciències Polítiques i membre del Grup de Recerca d’Estudis Locals (GREL) de la @UniBarcelona.

– “Transformació de les metròpolis” per Ricard Gomà, Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

– “Compromís metropolità 2030” per Oriol Estela, Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

 

Taula rodona “Metròpoli, comarques i organització territorial” moderada per la periodista Sílvia Guillén, amb la participació de:

– Manel Larrosa, membre de Junta de femVallès

– Jordi Cuyàs, president  de l’Associació Pro Vegeria Penedès (@provegueriapenedes

– Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet

– Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

 

Podeu inscriure’s fins al 27 de setembre a cecbll@llobregat.info

 

Us hi esperem!

 

DESCARREGA EL PROGRAMA

8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat: Natura, agricultura i alimentació.

/by

Aquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.

La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres  sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.

En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.

La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que  podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.

La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor.  També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.

A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.

Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.

                                                                                   

11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

EL dissabte 27 de novembre van tenir lloc les 11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat al castell de Pallejà.
L’acte va comptar amb una obertura institucional amb parlaments de l’alcaldessa de Pallejà, Ascensión Ratia; de Conxita Sánchez en representació del Centre d’Estudis Comarcals i de Jordi Carbonell en representació del Consell Comarcal.
Aquesta edició es va centrar en el patrimoni immaterial i ho vam fer a partir de dues ponències i d’un mosaic de mostres de patrimoni immaterial del Baix Llobregat.
Una de les ponències va anar a càrrec d’Àngel Merino, expert en democràcia de proximitat i participació ciutadana, que acaba de publicar un estudi sobre la construcció de la festa en democràcia a Sant Feliu de Llobregat (més informació aquí) i que va dissertar sobre el paper de la festa com a patrimoni immaterial en la construcció de la democràcia. Al seu torn la ponència de Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut de Patrimoni Cultural Immaterial, va emfatitzar la necessitat de consensuar una definició de patrimoni immaterial que s’apropi a les directrius de la UNESCO. Ambdues ponències van ser presentades per la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pallejà, Sandra Neiro.
Pel que fa a les mostres de patrimoni immaterial, la Jornada va donar una visió de la pluralitat existent a la comarca i de com el treball conjunt entre la ciutadania i les administracions pot enriquir encara més aquest escenari. Es van exposar sis experiències vinculades al patrimoni de la memòria com l’itinerari obrer de Cornellà i les Dones lluitadores; als sabers i tècniques artesanals com la construcció d’orgues i la Pedra seca, pedra viva; i al de les tradicions i manifestacions diverses com les Passions i Mots i feines de la pagesia. Les experiències van ser presentades per: Anna Plans coordinadora de Patrimoni Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat,  Amor del Álamo, membre del grup de recerca sobre dones de Sant Boi de Llobregat, Natalie i Gerhard Grenzing del Taller d’Orgues Gerhard Grenzing, Viver Bernadó metge naturalista, Lenke Kovács del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Cloquell i Núria Armengou membres dels Amics del Museu de Pallejà. Aquest espai el va conduir i Juan Pablo Beas, regidor de Cultura de Sant Andreu de la Barca.
La jornada va acabar amb una breu explicació de les conclusions del taller participatiu “Les Muntanyes del Baix”, que es va celebrar el dia 3 de novembre emmarcat en el lema de les Jornades del Patrimoni 2021.
Com a notes destacades, mencionem l’assistència a l’acte del nostre soci fundador Albert Massegur, autor de nombroses publicacions sobre la vila de Pallejà. I també la cloenda festiva a càrrec de les colles de Pallejà.
Properament farem públiques les conclusions d’aquesta sessió de treball.

7a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

/by

Enguany, la 7a Jornada de  Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat ha tornat a ser presencial. Per fi ens hem retrobat a la seu del Centre d’Estudis per dur a terme aquesta jornada que, després de 6 edicions, ha tornat a ser un èxit. En aquesta ocasió vam escollir el tema de la preservació dels espais rurals de la nostra comarca i, de la mà de diverses persones expertes, vam  veure els reptes que aquests entorns tenen per encarar el futur així com les amenaces que els afecten per sobreviure. Aquesta jornada la podreu trobar en breu al nostre canal de Youtube.

El matí de dissabte 18 de setembre vam començar amb una taula que tractava les eines per a la preservació dels espais rurals de la mà d’Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Raimon Roda, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, Gemma Francès Tudel, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Sílvia Ruíz Boqué, de la plataforma SOS Baix Llobregat, Montserrat Lligadas, tècnica d’Unió de Pagesos i moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient.

A la segona taula les persones convidades ens mostraren la seva experiència en la gestió de diversos espais rurals. Hi van participar Enric de Roa, tècnic del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Pere Navarro, tècnic del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat, Sònia Cano, tècnica de medi Ambient de l’Ajuntament de Pallejà, Alfred March, membre de la cooperativa La Rural de Collserola i Oriol Aguayo i Toni Ejarque, membres de la cooperativa La Tartana de Can Bofill. Aquesta taula la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL.

En el marc d’aquesta 7a Jornada de Paisatges Contemporanis, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta ens ofereix una visita guiada gratuïta als espais naturals del Delta, el dissabte 9 d’octubre.

 

 

6a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat:

/by

Transició energètica, emergència climàtica i economia circular

Els acords de la cimera xilena COP25 celebrada a Madrid, van posar sobre la taula l’emergència climàtica i ens indiquen que és necessària una agenda que l’abordi. Des del CECBLL volíem apropar-nos a les mesures que han emprès i emprenen les institucions (d’Europa, Espanya, Catalunya i del món local), així com al punt de vista del món acadèmic, social i empresarial. Per això vam decidir dedicar la 6a Jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat a la transició energètica, l’emergència climàtica i l’economia circular, tres temes íntimament relacionats, però amb espais de recerca i d’actuació propis.

La pandèmia, però va transformar la 6a Jornada en un documental. Inicialment havia de tenir el mateix format que les anteriors edicions, amb 3 taules rodones celebrades en aquest cas als municipis de Vallirana, Viladecans i Molins de Rei. Però la situació ens va empènyer a donar-li aquest nou format. I estem molt satisfets i satisfetes d’aquesta “primera vegada”, d’aquets primer documental. No serà pas el darrer. Un nou format divulgatiu que planteja una interlocució més fàcil amb tots els públics.

L’audiovisual, produït pel Centre d’Estudis i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, te una durada de 30 minuts i es va presentar dijous 14 de gener al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, amb assistència de més de 40 persones en sala i prop de 50 per streaming.  Després del passi es va obrir un petit debat conduit per Isabel Fernández, amiga, directora i promotora d’audiovisuals com “El pati del darrera” i “Orgull de Baix” entre d’altres. També va intervenir Carlos Vera, director de How Audiovisual. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la presidenta del Centre.   

Per la realització del documental vam buscar la veu de persones expertes: Carles Riba i Joan Herrera per parlar de la transició energètica; Jordi Mazón i Laura Cid per l’emergència climàtica; i Pilar Chiva i Raimon Roda per l’economia circular. Trobareu més informació a la fitxa tècnica del documental

Altres persones que hi intervenen són els alcaldes i l’alcaldessa dels municipis on inicialment s’havien de celebrar  els tres debats de la Jornada i que vam escollir per les seves actuacions en les diferents matèries de referència.  I també han participat  el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel, i la presidenta, Genoveva Català.

 

10es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat

/by

Les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat es van celebrar per primera vegada de forma virtual el 21 d’octubre. En aquesta ocasió el municipi amfitrió era Castelldefels amb qui es van coorganitzar aquestes jornades. La jornada tenia per  lema “El patrimoni, allà on el passat i el futur es troben” i, a grans trets, es va reflexionar sobre les eines de planificació territorial i de gestió que permeten fer viable el patrimoni com a element definidor de l’urbanisme i com a punt de connexió entre el passat i el futur de les ciutats.

Després de les salutacions institucionals de l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, vem poder escoltar la conferència del ponent de la jornada, Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerques en Patrimoni Cultural que ens va oferir la conferència “Patrimoni, memòria i història”.  Seguidament hi va haver una taula rodona  amb tres persones expertes en gestió del patrimoni com  Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la UNESCO en patrimoni industrial; Josep M. Carreras Quilis, director de l’Àrea de Deenvolupament de Polítiques urbanístiques de l’AMB; Montserrat Hosta i Privat, directora del postgrau per tècnics d’especialització de l’administració publica i assessora en l’Ajuntament de Barcelona. I una taula d’experiències locals amb Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni cultural i Memòria històrica municipal que va tractar el patrimoni urbà d’Abrera; Jordi Maresma,1r Tinent d’Alcaldia i regidor de Cultura que va explicar l’Eix històric de Castelldefels; i Jordi Amigó, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern qui va presentar les rutes singulars.

A la cloenda de les jornades s’ha pogut visualitzar una vídeo-presentació sobre l’Eix Històric de Castelldefels centrats en dos dels períodes dels quals hi ha més rastre a la ciutat: els atacs dels pirates als segles XVI i XVII i la Guerra Civil Espanyola, als anys 30 del segle passat.

Us deixem amb el vídeo de les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat.

 

 

IX Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

El llegat de les dones. Amb aquest lema han tingut lloc, avui 30 de setembre, les IX Jornades del patrimoni del Baix Llobregat. Isabel Segura  i Mercè Tatjer han fet la ponència inaugural, que ha tractat  la necessitat de trencar tòpics i  de deconstruir la memòria per tornar-la a construir i per acollir tota la diversitat d’experiències. Després de les ponències el regidor de cultura de Sant Joan Despi, el municipi amfitrió, ha explicat a les persones assistents en què consistirà la celebració de l’any Jujol i la seva motivació. A continuació una taula rodona per reflexionar des de diverses perspectives sobre el patrimoni de les dones. Ha estat formada per Montserrat Duran, historiadora de l’art i cap de l’arxiu municipal de Sant Joan Despí,  M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Isabel Segura, historiadora i Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de la UB, experta en geografia i història urbana. La matinal ha acabat amb un debat taller conduït per Laia Coma, pedagoga i doctora en Didàctica del Patrimoni.

A la tarda el Centre d’Estudis Comarcals, de la mà de la seva presidenta Conxita Sánchez, ha guiat la visita “Les dones fem ciutat. Un itinerari històric per Sant Joan Despí”, realitzat pel Centre per encàrrec de l’ajuntament de Sant Joan Despí. Tot plegat una jornada ben profitosa.

 

5a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

/by

El paper de l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge

El dia 19 de setembre, amb motiu de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” que s’exhibeix a la seu del CECBLL, vam reunir un grup d’experts i expertes en patrimoni i paisatge que van analitzar el paper que té l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge.

Va ser una taula rodona formada per Begoña Rull, arquitecte; Isidre Pastor, arqueòleg medievalista i membre de la Comissió Permanent Masia i Territori de l’IEC; Víctor Mata, historiador i member del Centre d’Estudis Beguetans; Francesc Muñoz, professor de Geografia de la UAB i director de l’Observatori de la Urbanització i del màster en “Gestió i intervenció en el paisatge i el patrimoni”;  i Ferran Estradé, professor d’antropologia de la UB i comissari de l’exposició.

Tots els ponents van coincidir en afirmar la importància de l’arquitectura vinculada a la cultura popular i tradicional en la conservació del paisatge sempre i quan hi hagin criteris de gestió integrals d’aquest patrimoni.

VIII Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

El dia 22 de novembre a Can Pasqual d’Esparreguera es van dur a terme les  VIII Jornades de Patrimoni al Baix Llobregat, organitzades pel Consell Comarcal i el Centre d’Estudis, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas,  la cap de secció de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, Teresa Reyes, el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), Jaume Perarnau,  la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal, Conxita Sánchez i el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà.

Després de la benvinguda institucional, es va inciar la Jornada amb la ponència inaugural “Noves tendències en la gestió del patrimoni local” de la Dra. Paloma González Marcén, arqueòloga i professora titular del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va destacar que la ciutadania és la que crea patrimoni.

Un dels temes recurrents de la Jornada va ser que entre els valors que es podrien assolir amb una adequada gestió, seria la creació d’un horitzó comarcal de patrimoni. La Llei de patrimoni cultural català de 1993 contempla l’existència de bens locals i bens nacionals, sense cap estrat intermedi. Aquest aspecte condiciona temes com el consum cultural, o la recerca i la conservació.

Per debatre sobre el tema es va fer una taula rodona amb Ferran Puig i Verdaguer, arqueòleg i alcalde de Torrelles de Llobregat; Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona; Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat; Ramon Ten, excap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després hi va haver dos tallers participatius dirigits per Clara Masriera, investigadora del Centre d’estudis del patrimoni aerqueològic de la Prehistòria de la UAB, que van tenir com a objectiu analitzar diferents possibilitats i obrir de forma conjunta noves vies en la gestió del patrimoni local.

A la tarda es va fer una visita guiada a la Colònia Sedó, a càrrec del Sr. Xavier Granel del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.