TAULA RODONA: ESPAIS NATURALS I FAÇANA LITORAL AL BAIX LLOBREGAT

IMG_20160330_194326

“Cal Treballar per tenir un pla de connectors biològics de Catalunya”.

Els espais naturals del Delta, el parc natural de Collserola, l’espai fluvial, les platges del Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels i els massissos de Montserrat i del Garraf van ser ahir protagonistes d’una reflexió entorn al territori de la comarca que paulatinament ha anat superant reptes: aconseguir preservar aquests espais, dotar-los d’eines de gestió i de planificació, o assolir que en el marc del desenvolupament normatiu europeu i local l’estabiment de diferents tipologies de protecció per a preservar els diferents ecosistemes.

Posar el “focus” de l’opinió pública, els ulls de la ciutadania, sobre el territori per comprendre el valor que l’entorn té per a la vida humana és un deure de ciutadania i una obligació ineludible per als poders públics.

És per això que el congrés El Baix Llobregat a Debat va organitzar una taula sore els espais naturals i la façana litoral del Baix Llobregat. L’acte va tenir lloc ahir, 30 de març de 2016, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Hi van intervenir:

  • Maria José Albaladejo, gerent del Consorci de per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
  • Marià Martí, director-gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola
  • Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat
  • Armard Ribes, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà
  • Lluís Godé, director del Departament de Planificació i Ordenació i de l’Espai Fluvial de l’ACA
  • Rafael Bellido, membre del CECBLL i moderador.

Els espais naturals són una garantia per a la salut i el benestar de les persones, i per si mateixos són un potencial econòmic.

Des dels espais naturals del Delta fins a Montserrat, passant per tot el curs del riu, per  Collserola i per  les platges, la comarca es reconeix en un entorn natural fortament pressionat per la densitat urbana, per  la presència humana i  per la multitud d’activitats de tota mena.  El Baix Llobregat també és una comarca marítima. La redescoberta del mar ha de tenir en compte la fragilitat dels espais naturals protegits i la necessitat de mantenir l’activitat agrària.

En els darrers 40 anys s’ha fet una feina ingent per preservar el medi i els ecosistemes, malgrat que el territori ha estat fortament utilitzat pel desenvolupament de l’activitat econòmica i per l’habitatge.  L’entorn del riu s’ha convertit en una galeria de serveis i hem atès espais naturals on la presència desordenada de l’activitat humana és un fet quasi consolidat. La intervenció ha aconseguit recuperar dunes, ens permet novament pescar al riu i de mica en mica l’aproximació al riu i els camins de ribera van establint una major connectivitat.

Un territori com el nostre necessita decisió política, recursos econòmics, gestió professional, vinculació ciutadana i participació social. S’ha d’aconseguir:

1.– La millora de l’estat ecològic de les llacunes del Delta.

2.– La recerca, el coneixement i la prevenció dels efectes del canvi climàtic al Delta.

3.– Convertir el Llobregat en un autèntic parc fluvial que articuli l’eix central de Catalunya

4.– Valorar els ecosistemes de les dunes i cercar solucions a la regressió de les platges

5.– Evitar l’aïllament dels espais naturals i reivindicar el Pla de Connectors biològics de Catalunya

6.– Adaptar les normatives relatives als usos d’espais com la muntanya de Montserrat per a preservar-la de conductes excessivament invasives que malmeten el medi.

7.– La  desprogramació de la via de Cornisa per Collserola ha esta  un dels reptes plantejats al llarg dels anys i avui ja assolit. Cal estar amatents a d’altres infraestructures com el pas de la MAT (línia de Molt Alta Tensió).

8.– L’atenció pública i la valoració social dels espais lliures, dels espais naturals i dels espais protegits és una eina bàsica per a la preservació dels ecosistemes, així com per evitar el seu aïllament.

Trobades de Recerca Jove

Organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals per fomentar l’ús de metodologies de recerca entre l’alumnat i el professorat de secundària

Les Trobades de Recerca Jove organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat pretenen facilitar la feina d’ensenyar i aprendre des del vessant de la investigació en l’àmbit comarcal.

Les Trobades són una proposta adreçada als centres educatius de la comarca, per estimular a l’alumnat i professorat a utilitzar les metodologies de recerca com a alternativa a d’altres metodologies més tradicionals, cercant un ensenyament més actiu i una major motivació de l’alumnat.

En els centres d’ensenyament secundari del Baix Llobregat, sovint es fan treballs de recerca que tenen com a referència algun aspecte relacionat amb la nostra comarca. Aquestes Trobades volen impulsar aquest tipus de treballs i promoure’ls a través de les convocatòries bianuals de les Trobades de Recerca Jove del Baix Llobregat.

Us oferim

  • EXPOSICIONS ITINERANTS
    • Tothom al carrer! La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)
    • Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)
  • VISITES GUIADES I SERVEIS DE MONITORATGE:
  • ESTUDIS A LA CARTA
  • SERVEI EDITORIAL
  • PRESENTACIONS DE LLIBRES
  • MAPES DEL PATRIMONI CULTURAL
    • Visites guiades al Palau Falguera
    • Ruta Modernista per Sant Feliu de Llobregat
  • CONFERÈNCIES, TAULES RODONES I CURSOS
  • SORTIDES CULTURALS
  • PUNT DE CONTACTE AMB LA VIQUIPÈDIA

Exposicions itinerants

TOTHOM AL CARRER!
La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)

Comissaris de l’exposició: Elionor Sellés i Vidal i José Fernández Segura

Fitxa tècnica

Elements de l’exposició

En els anys seixanta i setanta del segle passat, el Baix Llobregat va experimentar una de les majors transformacions tant en el paisatge agrícola i urbà com en la composició social i humana. Són anys de dictadura i d’absència de drets i llibertats i de deficients condicions de vida i treball. La voluntat de canviar les coses, de progressar i sortir dels marges que la dictadura imposava va donar pas a una eclosió de multitud d’iniciatives i activitats que van anar conformant la lluita antifranquista que va contribuir de manera decisiva a la recuperació de la democràcia

Marc expositiu
L’exposició té quatre grans àmbits, dos de caràcter introductori –les transformacions a l’espai i a la població- i dos que presenten el nucli temàtic –la lluita antifranquista i la democràcia als Ajuntaments- Es tenen en compte elements visuals –cartells, fotografies, publicacions, gràfics, mapes…- però hi tenen una part destacada els testimonis dels primers alcaldes democràtics dels municipis de la comarca. Els testimonis es presenten a través de transcripcions de frases curtes i de talls sonors o visuals. Els quatre àmbits son:

  1. L’espai, la comarca. Mapes que mostren la transformació del paisatge. Fotografies que mostren el pas de la comarca rural a la industrial. Problemes d’infraestructures, d’inundacions, vies de comunicació. Dades demogràfiques de la comarca i d’alguns municipis que mostrin l’evolució de la població entre els anys cinquanta i finals dels setanta.
  2. Canvis polítics. S’hi mostren els següents subàmbits il·lustrat amb diverses fotografies i imatges:

a) el règim de Franco

b) la fi de la dictadura

c) Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia

  1. La lluita per la democràcia. En aquest apartat veureu la composició de la xarxa associativa antifranquista: la lluita obrera, la lluita pel riu, reivindicacions veïnals, Comissió Intermunicipal d’Urbanisme, reivindicar l’educació, moviment cultural i moviment feminista. En primer lloc veureu les característiques del règim franquista i a continuació la mobilització per a la recuperació de les llibertats. Testimonis escrits i orals, fotografies, cartells, publicacions i filmacions que expliquen la lluita obrera, el moviment veïnal, el moviment cultural i associatiu, la lluita per la canalització del riu, la lluita feminista i d’altres que van protagonitzar la lluita antifranquista a la comarca.
  2. La democràcia als Ajuntaments. En aquest àmbit veureu el pas dels darrers ajuntaments franquistes als primers consistoris democràtics.
    Un anàlisi de les trajectòries vitals i polítiques de les persones que van assumir l’alcaldia en les primeres eleccions municipals democràtiques. Es tracten els aspectes següents: perfil dels primers alcaldes democràtics, plataformes cíviques de control dels ajuntaments franquistes, Comissió Interurbana d’Urbanisme –CIU-, propaganda electoral, llistes electorals, resultats electorals, testimonis escrits i orals sobre el procés d’accés a l’alcaldia i les primeres actuacions polítiques.

Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)”

La crisi de la monarquia espanyola a inicis del segle XIX li va donar a Napoleó l’oportunitat d’intervenir decisivament en la política hispànica. L’any 1807 Napoleó va aconseguir l’adhesió d’Espanya al bloqueig continental contra Anglaterra i al mateix any se signava el tractat de Fontainebleau, pel qual Espanya i França es repartirien Portugal, aliada dels anglesos

Amb els exèrcits napoleònics a la península, sota el pretext de l’auxili als espanyols en la invasió a Portugal, i amb la família reial enfrontada entre ella a Napoleó li va resultar fàcil desposseir als Borbons del tron i col·locar com a rei d’Espanya al seu germà Josep.

Les primeres tropes franceses i italianes van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i havien de romandre a Barcelona durant tres dies de pas cap a Cadis. El rei demana que a les tropes se’ls dispensi una bona acollida. El pas del temps demostraria que la intenció del comandament francès era una altra, al veure com ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc.

La crisi va esclatar amb la crema del paper segellat a Manresa. Casi immediatament es produïa en diferents llocs de Catalunya l’aixecament insurreccional. El 2 de juny es va constituir a Lleida una Junta de Govern i Defensa a la vegada que es constituïen noves juntes locals i altres que assolirien un caràcter corregimental i que actuarien eficaçment durant tota la guerra.

El primers incidents bèl·lics importants foren les dues batalles del Bruc, els dies 6 i 14 de juny de 1808, que donarien lloc les primeres victòries sobre l’exèrcit napoleònic. Des d’aquell moment els enfrontaments inicials es transformarien en una guerra oberta contra l’ocupació.

El Baix Llobregat esdevindrà un escenari de lluita contínua. Sis anys de guerra castiguen implacablement els habitants de la comarca i arruïnen una economia de base agrícola, ja afeblida per la coincidència d’unes adverses condicions climàtiques, i per l’obligació de mantenir tant als exèrcits d’ambdós bàndols com als guerrillers. La crisi ocasionada per la guerra també va arribar a la destrucció d’un important nombre d’elements del patrimoni arquitectònic i rural de la comarca.

La guerra va acabar l’any 1814 amb la retirada de les últimes tropes de l’exèrcit napoleònic i el retorn de Ferran VII que deroga la Constitució de Cadis de 1812, i el retorn de l’absolutisme, però les llavors de la subversió de l’Antic Regim estaven germinant. El pagesos començaven a discutir la legitimitat dels drets senyorials. Després de sis anys de guerra la societat havia canviat i no es podia tornar cap el passat. La fractura de la lluita pel liberalisme es traduiria en una escissió dins de la societat catalana que no tardaria en esclatar en un nou capítol revolucionari.

Conxita Solans Roda – Comissària de l’exposició

Mapes del Patrimoni Cultural

El CECBLL pot dur a terme la realització de Mapes de Patrimoni Cultural que tenen per objectiu la recollida exhaustiva de dades sobre el Patrimoni cultural i natural d’un municipi concret i la seva valoració, permeten així l’establiment de mesures per la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.

Faciliten el coneixement del patrimoni d’un municipi, tot acostant-lo als ciutadans. Els Mapes del Patrimoni cultural Local inclouen:

L’enumeració exhaustiva dels elements de Patrimoni cultural i natural d’un municipi.
La valoració dels element reconeguts.
Propostes per a la gestió i l’adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.
Suggeriments per a la planificació de les accions de rendibilització social i cultural, tot incloent la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de diferents modalitats de rutes didàctiques i turístiques, la senyalització d’elements patrimonials, etc …

Previsualització Mapes de Patrimoni Cultura

ABRERA
BEGUES
COLLBATÓ
CORBERA DE LLOBREGAT
ESPARREGUERA
LA PALMA DE CERVELLÓ
SANT FELIU DE LLOBREGAT
SANT ESTEVE SESRIOVIRES
OLESA DE MONTSERRAT

Edicions del Llobregat (Servei Editorial)

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com a entitat experimentada en la recerca i en l’edició de publicacions ha concretat una nova activitat, un projecte editorial que pugui facilitar l’edició i la publicació tant de llibres propis com d’entitats sense ànim de lucre i ajuntaments

Aquesta nova activitat, sorgeix a partir de les peticions que hem rebut d’administracions locals i d’entitats que tenen certes dificultats a l’hora de publicar. Amb el projecte editorial, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es vol consolidar una oferta cultural de qualitat i al mateix temps atendre la demanda d’altres entitats i facilitar-los l’edició de les seves publicacions.

Amb aquest objectiu ha nascut l’editorial del CECBLL, sota el títol d’ Edicions del Llobregat: una línia de publicacions amb sèries temàtiques. Es pretén que englobi les diferents temàtiques dels llibres que s’han editat fins ara i també que n’enceti de noves. La línia d’identificació consisteix en un color diferent per a cadascuna de les sèries de la col·lecció. Aquest color és visible tant a la coberta com al llom de la publicació.

Per tal d’efectuar un pressupost de qualsevol publicació que es vulgui editar amb Edicions del Llobregat, caldrà aportar les següents dades:

  • Mides del llibre
  • Característiques de la portada: tipus de portada, solapes, color o blanc i negre
  • Número aproximat de pàgines i de imatges, color o blanc i negre
  • Tiratge
  • Qualitat del paper: reciclat, estucat…
  • Logotips que han de constar

EL CECBLL facilita l’ISBN a totes les seves publicacions, ofereix maquetació, impressió, manipulació i retocs d’imatges, correcció lingüística i correcció de galerades.

Col·lecció Coneix… des del Baix Llobregat (materials didàctics)

La col·lecció de materials didàctics porta per títol Coneix…. des del Baix Llobregat. Està formada per cinc publicacions que a la vegada que aporten coneixement sobre el tema que tracten, es complementen amb materials didàctics per a l’alumant i per al professorat. 

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Coneix… 100 anys de carrilet Barcelona-Martorell al Baix Llobregat

Mercè Aymerich, Roser calpe, Josep M. Gelabert, Josep Padró i Lluís Miquel Tuells

978-84-938801-8-7

15€

Núm. 4

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]
[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Coneix… Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat

Àngels Massip i Joana Llordella

978-84-938801-1-8

15€

Núm. 3

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]
[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Coneix… la Geologia des del Baix Llobregat

Josep Maria Mata-Perelló, Ferran Climent

978-84-936503-9-1

exhaurit

Núm. 2

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Coneix… la Guerra del Francès des del Baix Llobregat

Conxita Solans Roda

978-84-936503-1-5

15€

Núm.1

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]

Dones entre reixes dins i fora de la presó

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Dones entre reixes. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950)

Col·lecció Blanca Bardiera de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Neus Ribas Devesa

978-84-94071-9-6

10€

La publicació recull el treball guanyador de la 6a. beca de recerca Blanca Bardiera de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. L’obra ha estat coeditada pel mateix ajuntament, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i Edicions del Llobregat del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Es tracta d’una recerca sobre la repressió franquista contra les dones a Sant Feliu de Llobregat durant la immediata postguerra. L’obra aprofundeix en els diversos mecanismes de repressió que va desplegar el règim de Franco en un territori petit com és Sant Feliu de LLobregat. L’autora posa de manifest com vers les dones, a diferència dels homes, es va exercir una triple repressió: l’originada per les seves pròpies actuacions político-socials, la motivada per les actuacions político-socials dels seus companys, pares o fills i, per últim, la que provenia de la pròpia condició de dona, per vulnerar normes no escrites sobre el rol que havien d’exercir. Totes tres tipologies van conduir les santfeliuenques a la presó. Aquest llibre no parla d’una història anònima, sinó de la vida de dones concretes, especialment d’aquelles que foren processades i patiren l’empresonament, però també de les que van marxar cap a l’exili o de les que, quedant-se, visqueren la humiliació quotidiana.

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]

Rius de Sal

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX

Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret

978-84-940710-6-5

17€

En plena Segona República, la Generalitat de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Salinitat (1933), destinada a controlar el problema que suposava la mineria de sals potàssiques al Bages pel subministrament d’aigua de la ciutat de Barcelona. Com a resultat, es va establir un modern sistema de monitoratge de la qualitat de l’aigua del Llobregat i el Cardener. La qüestió va estar sovint a les pàgines dels diaris, en notícies, reportatges i fins i tot acudits. Hi havia protestes contra la “impurificació dels rius”, a on convergien associacions de pescadors i influents anarcosindicalistes. Amb el final de la Guerra Civil, el problema va desaparèixer de l’esfera pública, però va continuar present als despatxos de l’estat franquista.

Vuitanta anys després, l’extracció de potassa continua, i també ho fa la controvèrsia sobre l’impacte de la salinització de la conca del Llobregat. L’any 2014, la Comissió Europea va expedientar a Espanya pels permisos a les mines de potassa del Bages, i diferents procediments judicials tornen a ocupar les pàgines de la premsa.

Rius de Sal explica tot això i més. El llibre és una recerca històrica basada en fonts d’arxiu que detalla l’origen del conflicte, aprofundint en les polèmiques generades als anys 30 i les solucions previstes per la Generalitat, centrades en la construcció d’un col·lector de salmorres que, malgrat que va ser projectat durant la dècada de 1930, no es va construir fins als anys 80. Rius de Sal narra la història d’un dels grans conflictes socioambientals de Catalunya, i dels seus primers protagonistes.

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]

El Canal de la Infanta

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Image_Widget”][/siteorigin_widget]

El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni

Edita: l’Avenç, 2015

Autors: Gemma Tribó i Traveria, Roger Lloret Rios, Clara Bargalló Jiménez, Esther Hachuel Fernàndez, Joan Bonich Vives, Ignasi Doñate i Sanglas, Ireneu Castillo Caso

ISBN: 978-84-606-9250-8

PVP 10,40€

Aquesta publicació vol posar en valor el Canal de la Infanta (1819) com a testimoni privilegiat de la història del marge esquerre de la vall baixa del Llobregat. Es tracta d’una obra col·lectiva que aporta dades i motius d’interès per fer una reflexió interdisciplinar sobre la significació actual d’aquesta estructura hidràulica. El CECBLL ha col·laborat en l’edició d’aquesta obra i alguns capítols han estat confeccionats per autors i autores membres de la entitat.

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]

Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat

Libre blanc de la cultura al Baix Llobregat. Realitat actual i reptes de futur

El Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat té la voluntat de ser un instrument útil per mostrar la realitat, per fer-ne la diagnosi i per ajudar a dissenyar estratègies de futur que contribueixin a refermar la cultura i l’activitat cultural com a generadora d’identitat i d’arrelament, com a agent socialitzador i com a motor de canvi i de dinamització econòmica del territori.

El Llibre blanc va ser un encàrrec fet al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per part de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals a través de la Fundació Institut Ramon Muntaner.

Aprofitem aquestes línies per agrair la confiança que han dipositat en nosaltres.

En aquests moments ja hem engegat la segona fase de recerca, que vol fer una crida a la participació als diferents agents implicats en la producció, la programació i el consum cultural.



Llegir llibre

Visites guiades i servei de monitoratge

Consisteix en gestionar les visites guiades que l’ajuntament vulgui dur a terme al seu municipi mitjançant l’equip de monitoratge del CECBLL. Prenem com exemple l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb qui fem les visites guiades del Palau Falguera i la ruta modernista de la mateixa ciutat

Visites guiades al Palau Falguera

La visita ofereix una visió intimista de les famílies propietàries del Palau i de les seves trajectòries vitals, un passeig pel seu jardí romàntic amb els elements característics que es conserven, la visita a la capella inspirada en les esglésies barroques italianes situada a nivell de les immenses terrasses i una mirada a la planta noble del Palau, on es situen els salons que han conegut esdeveniments importants per a la història de Sant Feliu. Tot plegat, emmarcat en un discurs històric.

Ruta Modernista per Sant Feliu de Llobregat

L’itinerari es desenvolupa per l’espai urbà de la ciutat, en el que, sortosament, han perviscut alguns dels projectes realitzats en el temps del Modernisme com a béns patrimonials. La visita mostra un patrimoni arquitectònic moltes vegades desconegut pel públic assistent. La difusió comarcal d’aquest bé patrimonial, serveix a la vegada per la conservació del mateix. L’itinerari s’inicia al Palau Falguera i es fa un recorregut per altres edificis significatius de la ciutat de caràcter modernista, com ara la Unió Coral, l’Ateneu, el Casino, els pisos obrers de la fàbrica Bertrand, can Montmany, etc.

L’article del mes per Genoveva Català

LA PERSISTÈNCIA DE L’AGRICULTURA AL BAIX LLOBREGAT

La persistència és el valor bàsic per aconseguir un objectiu i durar al llarg del temps. No és l’únic valor que ens ha de permetre aconseguir-lo, però si que n’és un dels més rellevants, és el que ens permet mantenir-nos fermes en els nostres propòsits.  Per això vàrem considerar adequat el títol de la taula rodona del passat dia 24 de febrer, La persistència de l’agricultura al Baix Llobregat.

L’ agricultura al Baix Llobregat ha passat de ser la primera activitat econòmica  durant el segle XIX, per convertir-se en una activitat de segon ordre durant el segle XX a favor de la industrialització i de la urbanització del territori, així com per posar els terrenys de la comarca a disposició de les necessitats d’infraestructures i de serveis de la gran capital: Barcelona. Tot plegat amanit per una societat altament especulativa fins que ha esclatat la crisi del 2008 de la mà de l’anomenada “bombolla immobiliària”.

Amb tot, a  finals del segle XX l’estructuració social i política que va propiciar la recent estrenada democràcia va servir perquè, novament, la veu de la pagesia es fes sentir. La tossuderia de la Unió de Pagesos i el coratge d’algunes de les persones representatives dels ajuntaments i del Consell Comarcal van fer possible l’impuls i la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat.

S’entén per Parc Agrari aquell àmbit d’activitat agroeconòmica a on es vol preservar la base territorial de la seva incorporació al procés urbà i consolidar la presència de l’agricultura professional, mitjançant programes específics, en el marc del foment d’unes explotacions agràries gestionades des d’una perspectiva que harmonitzi la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

L’abast del parc es distribueix en 13 municipis de la vall baixa i la zona contigua al delta. Tot i que en la mateixa delimitació hi conviuen diferents tipologies de conreus, com  la zona que permet l’horta i els fruiters acollida a una bona xarxa de reg, però també hi conviuen zones de conreu situades a les faldes de les muntanyes del Baix.

De Pallejà i d’ El Papiol enllà,  riu amunt i comarca  al nord, l’agricultura també s’ha vist envaïda pel fenomen de la industrialització, hi ha producció en zones de poques hectàrees, amb conreus com les oliveres, els ceps i els ametllers, que avui malden per sobreviure a partir d’experiències exitoses com la producció de vins de qualitat (denominació d’origen Penedès) o d’olis cada dia més apreciats. Aquí la iniciativa va de la mà de persones emprenedores i valentes que a partir d’ iniciatives empresarials o  d’entitats socials s’ocupen i es preocupen de mantenir el futur dels conreus, tot cercant maneres valentes d’innovar, com és el cas de la Fundació Agrícola Olesana, entre moltes d’altres.

A casa meva quan era una nena sentia dir “Maria, Marieta, no et casis amb un pagès, que et farà menjar mongetes i et farà llevar a les tres”. La dita és prou clara de la duresa dels treballs al camp que la humanitat ha desenvolupat durant milers d’anys.

El dia 24 de febrer a Santa Coloma de Cervelló vam percebre clarament que l’esforç fet per generacions, no ha estat balder . Que  a la humanitat hi ha activitats bàsiques imprescindibles per a la supervivència i que a l’asfalt no hi creixen pomeres.

Vam reconèixer-nos en les persones que han lluitat perquè el territori no sigui un bé per comprar i vendre. El territori és l’espai on transcorre la nostra vida, el territori només l’hem de poder fer servir. Abans que cap altre valor el territori te valor d’ús. I aquí rau la nostra raó. El sòl agrícola del Baix Llobregat, ja mai més serà aquell espai on construir i on especular. El necessitem per viure, per produir aliments, energia, aigua i aire. I també per generar de manera sostenible noves activitats econòmiques.

El diàleg entre experiència i coneixement és la porta oberta que tenim al futur. El paper que té i que tindrà en el futur el Parc Agrari, la Unió de Pagesos,  l’Escola Superior d’Agricultura del campus de la UPC a Castelldefels, les noves generacions de pagesos, iniciatives que aporten valor als productes i a l’activitat, els Ajuntaments amb iniciatives en el món agrari,  tots ells ens ajudaran a tenir un diàleg obert i enriquidor per aprofundir en tres eixos:

1.- Quina han de ser la tipologia de la producció agrària de la  comarca.

2.- Quins seran les formes d’augmentar el valor de l’activitat agrària, els millors canals de distribució i de comercialització, com acostar el producte al consumidor.

3.- Com consolidem les eines de planejament, de governança  i de gestió del territori, perquè l’espai agrícola, deixi de ser l’espai sense nom a reserva de millors oportunitats.

Les dones i els homes de la comarca hem tingut un somni, amb esforç i tenacitat , amb coneixement i experiència llaurem el futur de l’agricultura al Baix Llobregat .

Genoveva Català Bosch

Programa Línia de servei

Aquest mes, dins l’Espai del patrimoni, Esther Hachuel, juntament amb Josep Bonfill, vicepresident de la Passió d’Esparreguera i Miquel Oliver, president de la Passió de Molins de Rei, ens parlen de “Les Passions”, patrimoni immaterial del nostre municipi.

Conferència a càrrec de la historiadora Isabel Segura

Els viatges de Clotilde Cerdà (1861-1926)

15 de març de 2016 a les 19h

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat – (c. Clementina Arderiu, 23 Sant Feliu de Llobregat)

La conferenciant ens explicarà la seva recerca sobre Clotilde Cerdà Bosch (coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes), filla de l’urbanista Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. Una dona fascinant, compositora, concertista d’arpa, que va viure al segle XIX i va actuar en els millors teatres d’Amèrica llatina. Us volem mostrar aquesta dona en el marc dels actes del 8 de Març perquè conegueu la trajectòria d’aquesta feminista, activista pels drets humans i antiesclavista. Clotilde Cerdà va fundar l’Academia de las Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer de Barcelona a finals del s. XIX, una institució creada per formar les dones abans que poguessin estudiar a la Universitat.

Taula rodona: Ens queda espai per a l’art al Baix Llobregat?

“La formació en l’art es fa des de la proximitat, és el més important per anar creixent” (Paulina Muxart de l’Espai Muxart de Martorell)

El 10 de març de 2016 es va celebrar a l’Espai Muxart de Martorell la taula rodona Ens queda espai per l’art al Baix Llobregat?. El regidor d’urbanisme de Martorell, Sr. Adolf Bargués, va exposar que és molt oportú debatre sobre la realitat cultural de la comarca per crear vincles entre els diferents pobles i sumar les iniciatives culturals que es fan des dels diferents municipis. El vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Sr. Xavier Mas, després d’agrair l’acollida de Martorell i donar la benvinguda als assistents, va explicar el procés de reflexió col·lectiva en que s’insereix la taula rodona com a activitat pre-congressual i va destacar que les aportacions de la taules es tindran presents en la reflexió final dels dies 8 i 9 de juliol, en què el congrés EL BAIX LLOOBREGAT A DEBAT clourà el debat.

IMG_20160310_183513La taula va ser coordinada, amb molt encert, per l’artista plàstic Toni Moreno, que va lamentar la situació precària de les arts plàstiques i visuals al Baix Llobregat, la inexistència de col·lectius d’artistes, la manca de sales d’exposició i d’espais. Aquesta situació determina la manca d’identitat i de visibilitat dels artistes plàstics de la comarca. Aritz Cirbian va exposar les dificultats de la producció visual – documentals, pel·lícules, etc. – i el poc recolzament públic a la creació. Però la feina dels artistes visuals es veu encara més dificultada pels entrebancs en la difusió de l’obra, que els afecta negativament perquè no reben quasi reconeixement. L’artista plàstic Sento Masià, va remarcar que cal disposar d’espais d’exposició públics i gestionar-los amb criteri, i crear les bases d’una cultura de l’art plàstic que permeti la projecció de l’obra i la seva difusió, i fer tot això sense malmetre l’esperit del creador de l’artista que ha d’actuar amb total llibertat. Carme Paltor, directora artística, va recordar que la població està poc formada en les diferents arts i que aquest fet explica la poca valoració de la creació artística. Malgrat tot, amb perseverança, alguns projectes culturals han reeixit, com ara el Festival de teatre de petit format LOLA, que ella mateixa dirigeix i que se n’ha sortit sense ajuts públics. Finalment, Paulina Muxart, artista plàstica i filla del pintor que dóna lloc a l’espai, va plantejar diverses preguntes sobre l’art i la creació. L’art té capacitat formadora i transformadora? Si és així cal promocionar-lo facilitant la creació de centres d’art, a mig camí entre l’art del museu i la funció de les galeries. En aquests centres es promouria l’ajut i el suport als artistes que comencen i es podria experimentar, fer recerca i obrir camins a les noves pràctiques artístiques. L’espai Muxart, inaugurat al 2011, volia ser un centre d’aquest tipus, obert i dinàmic, però: quin model segueix? És potser un centre d’art? O s’acosta més a un centre de producció artística? Aquests centres haurien de seduir als artistes del territori, alhora que donar-los-hi suport en les seves bones pràctiques. P. Muxart va proposar que els artistes s’ajudessin entre si creant un ambient de observació participativa, i que els centres d’art creessin projectes que els impliquin però que els deixin expressar. L’espai Muxart ha aconseguit que la població escolar visiti regularment les exposicions, però en canvi la població adulta quasi no en gaudeix. El debat que seguí la taula fou ric i profitós, hom proposà treballar per crear vincles intermunicipals per ajudar a la creació artística i fer projectes culturals que dinamitzin la vida social dels pobles de la comarca, creant una agenda comarcal de cultura. Les aportacions dels ponents i el debat posterior s’integrarà en les reflexions finals d’aquest procés de reflexió col·lectiva, que vol analitzar la situació de la cultura a la comarca, però també impulsar la cohesió social i la dinamització econòmica i millorar la gestió de l’entorn i el territori.

Taula Rodona: El Canal de la Infanta, recuperació, reutilització i reciclatge d’un patrimoni

El Canal de la Infanta, com a patrimoni, podria ser un element d’articulació del territori

El 10 de març de 2016 va tenir lloc a la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat un nou debat promogut pel congrés el Baix Llobregat a Debat i l’Avenç de Cornellà.

En aquest cas, un grup d’arquitectes-urbanistes van plantejar quines possibilitats té el Canal de la Infanta quant a la seva recuperació i integració en la trama urbana dels municipis per on passa. Els ponents Miquel Roa, Fran Villaexcusa, Marta Carrasco i Jordi Rogent, van destacar:

  • El Canal, pel seu traçat de pendent mínim, és una oportunitat per crear un itinerari “tou” destinat a vianants i bicicletes, que connecti els diversos municipis des de Molins de Rei fins el mar, a Barcelona.
  • Vista la vinculació entre el canal i altres espais exteriors de valor, com el riu o la serra de Collserola, el Canal de la Infanta podria fer també el paper d’articular aquesta espais i, fins i tot, d’unir les dues ribes del riu Llobregat, poc connectades en aquest tram del seu curs.
  • Treballar amb seny faria possible conjugar les necessitats de planejament i les necessitats de protegir el patrimoni, i això beneficiaria ambdós extrems.

La taula va comptar també la intervenció de Lluís Fisas, pagès agroecològic que va posar l’accent en el fet que el Canal és una infraestructura en ús i que la seva patrimonialització s’ha de fer tenint present aquest aspecte.

Bases de la 9a. edició dels Premis de Reconeixement Cultural

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999. L’objectiu és el reconeixement públic de persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.

Descarregar guardonats

Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.

Aquí us podeu descarregar les bases i el full de nominacions

 

 

 

cap17

 

 

 

Visita al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat

Diumenge 6 de març de 2016 a les 12h

Punt de Trobada: C/Ramon y Cajal (a les lletres PALAU FALGUERA)

Informació i inscripcions: 936663527 de 10 a 14h de dilluns a divendres o a visitespf@llobregat.info

Cal inscripció prèvia

Taula Rodona: La cultura i la mirada de les dones

“El patriarcat és la millor història de ficció que s’ha escrit mai, perquè no té cap fonament i tothom se la creu”. Marta Selva

IMG_20160303_195241Dins el procés de preparació del Congrés El Baix Llobregat a Debat, el dia 3 de març va tenir lloc, a Sant Just Desvern, la taula rodona sobre cultura i gènere. Amb el títol La Cultura i la mirada de les Dones al Baix Llobregat, dones expertes en Gènere com la Marta Selva Masoliver i la Maria de la Fuente Vàzquez, ens van ajudar a situar en el centre del debat les relacions de les dones amb la cultura dins el model cultural dominant, el Patriarcat. A la taula també ens van acompanyar la Marta Corcoy Rius i la Conxita Castells, que van fer un relat d´experiències de dones de la Comarca, donant-nos una pinzellada de l’estat de la qüestió. La moderadora de la taula va ser Costi Rubio que va plantejar la invisibilitat de les dones dins el model de cultura dominant.

Un debat viu i intens, en primera persona, per part de moltes dones presents que, des de posicions personals o en representació d´entitat o associacions, posava de manifest la invisibilitat i/o infravaloració que el model cultural, social i polític dominant, fa de les aportacions de les dones a la CULTURA i les dificultats amb la que es troba aquest col·lectiu , que representa la meitat de la població, quan intenta tirar endavant projectes de vida personal.

IMG-20160304-WA0008Es van recollir aportacions interessantíssimes que donaren riquesa al debat del Congrés:

“Hem fet quatre congressos de Dones del Baix Llobregat i en cap d’ells hem tractat la cultura. S’haurà de reparar aquest buit” (Marta Corcoy).

“La Dona és molt present en l’aprenentatge cultural, però s’esvaeix en l’etapa de producció-programació” (Maria de la Fuente).

Dones Sàvies de Sant Cosme, un nom molt encertat per aquest grup de dones. Un plaer escoltar la Conxita Castells.