Archive for month: juny, 2017

El dia 16 de juny es van lliurar els premis de Recerca a treballs de Batxillerat de la comarca del Baix Llobregat,  EDURECERCA, en un acte que es desenvolupà al Palau Falguera. Un dels Premis Edurecerca -entre un total de 12-  és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Aquesta iniciativa de donar un premi  de Recerca Jove, va sorgir ja al CECBLL fa vint anys i se’n van fer 11 edicions fins al 2011. A partir del 2014 ja s’instaurà el premi EDURECERCA, del qual enguany ha estat la quarta edició.

El CECBLL, acollia en aquest premi de Recerca Jove tot tipus de temàtiques, lligades, però, a la comarca. El premi es feia conèixer a tots els instituts i centres educatius del Baix Llobregat, de manera que servia d’estímul al desenvolupament de recerques basades en les dades del Baix Llobregat.

Els premis es donaven en el marc d’una Trobada de Recerca Jove (TRJ), i aquestes trobades es van inciar l’any 1997. L’any 2011 vam fer les darreres TRJ, que corresponien a la novena edició d’aquest certamen.

Les TRJ estaven organitzades en un cicle bianual. El primer any se celebrava el concurs de Treballs de Recerca  (d’ESO i de Batxillerat), i el segon es presentava l’edició dels treballs presentats a concurs.

L’acte de lliurament de premis s’emmarcava en una trobada d’un matí sencer, i cada vegada es desenvolupava en un municipi diferent de la comarca. S’organitzaven tallers per tal que els estudiants que hi assistien coneguessin millor el poble que aquell any era amfitrió i en acabar els tallers, es reunien tots els assistents en un esmorzar. Tot seguit s’iniciava l’acte de lliurament, amb la participació de personalitats reconegudes en el món de l’educació i de polítics de la comarca.

Les Trobades de Recerca Jove no eren només un acte protocolari de lliurament de premis sinó que  comportaven una relació entre joves de tota la comarca,  humanament entranyable.  El fet que els alumnes de diversos centres es desplacessin a la població que acollia i hi passessin un dia de convivencia, constituïa una manera experiencial de fer comarca.

El premi EDURECERCA inclou, com dèiem, 12 modalitats de premi i suposa la implicació en el premi de diverses institucions i organitzacions, la qual cosa és extremament positiva. El foment de la recerca entre els joves és fonamental per al futur del país i, de fet, es pot observar com, any rere any, augmenta la participació en cada tipus de premi i també la qualitat assolida pels treballs presentats.

És de justícia posar de relleu el paper fonamental que tenen els professors en l’èxit dels treballs de recerca. La implicació generosa del professorat està contribuint essencialment no només als resultats concrets que es mostren en els treballs sinó també, i més important, a despertar l’entusiasme de cada generació de joves estudiants per la recerca i en un marc d’arrelament al territori.

 

TURISME I PLATGES A LA COMARCA

Les platges

Disset quilòmetres de platja conformen la riba sedimentària i planera del mar al Baix Llobregat. Espai que ha acollit l’esbarjo i l’estiueig de la ciutadania de la comarca i de Barcelona i, que ha rebut les primerenques onades de turistes que portaren nous costums i alguns doblers.

Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat són els municipis que ens aporten les platges. Castelldefels situada entre dos sistemes naturals diferenciats: els canyissars i aiguamolls del delta del riu i el massís calcari del Garraf.

Gavà gaudeix d’una pineda de 400 metres d’ amplada, que arriba fins a primera línia de mar, el seu passeig marítim ha estat distingit amb el premi FAD d’arquitectura exterior.

Viladecans, s’estén des de la desembocadura del Remolar fins a la de l’estany de la Murtra. La pineda litoral de pi pinyoner, plantada a principis de segle per fixar les dunes, separa la platja de la resta del territori.

Les platges de la Pineda, la Murtra i de Cal Francès permeten gaudir d’aquesta zona natural. La platja del Remolar és una platja verge per gaudir de la natura, gran part de la platja està ocupada per vegetació dunar i basses temporals d’aigua.

De tot el Baix Llobregat la platja del Prat amb més de 100 metres és la  més ampla, disposa d’una àmplia zona equipada, que conviu amb zones d’important valor natural que conserven comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners.

En els darrers anys s’ha pres consciència dels valors naturals de les platges. Les trobem ben puntuades en les enquestes de reputació  i amb bona nota  en els sistemes de qualitat del litoral. El treball conjunt de les institucions amb  la construcció de sistemes de depuració d’aigua i la regulació d’abocaments,  junt amb les lluites dels grups ecologistes i d’altres col·lectius socials,  ha propiciat que es freni la impunitat amb la que durant molts anys van actuar els qui només tenien com objectiu fer diners, sense importar-los la petjada que deixaven en el territori i per tant, en la vida de la gent.

Tot i a aquestes circumstàncies, tenim nous perills i noves oportunitats a l’horitzó. Com el canvi climàtic i noves propostes de creixement no arrelades i només fruït de l’especulació, recordem les virtuts amb que se’ns va presentar el  projecte de l’Eurovegas.

El turisme

Convé seguir reforçant el treball coordinat entre les administracions competents, calen estratègies orientades a combatre el canvi climàtic, els científics de manera reiterada ens demostren que no és cap fal·làcia. Una lluita com aquesta demanda mesures de tota mena que es poden contemplar en els plans de mitigació del canvi climàtic, plans de transició energètica i plans de mobilitat, entre moltes altres eines de gestió i de planificació.

El turisme ha esdevingut un nou filó de creació de riquesa, de treball i de benestar, però no es pot impulsar el turisme a qualsevol preu  per això cal  elaborar una estratègia turística. Segons Nacions Unides en el segle XXI el turisme  ha de tenir en compte 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que se centren en un ús sotenible de recursos natural com aigua i energia i en el creixement econòmic integrador i orientat a eradicar la pobresa. Les activitats del sector turístic s’han de sostenar en un sistema educatiu inclusiu i en una formació professional de qualitat. Les polítiques turístiques han d’estar arrenglarades amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat, dels ecositemes terrestres i dels paisatges urbans. Els sectors públics i privats vinculats amb la indústrica turística, han de treballar col·laborativament, amb eines de participació ciutadana i a favor de la salut i el benesetar social.

La nostra comarca ha emergit amb vocació de col·laboració i de coresponsabilitat amb l’entorn metropolità. Vol diàleg i formulació d’objectius comuns amb la ciutat de Barcelona. De cap manera es pot recolzar (per acció o omissió) una estratègia d’acollir allò que Barcelona no vol o no pot ubicar. En matèria de turisme no s’hi val dir “Barcelona està plena i al Baix Llobregat encara s’hi cap”.

L’aposta turística i de lleure de la comarca s’ha sustentar en una estratègia pròpia i alhora comuna amb la Regió primera, prenent com a base els objectius assenyalats per la ONU. De cap manera hem de caure amb acollir el “rebuig” de la massificació.

Sostenibilitat econòmica.

No podem fer de la necessitat virtut. No s’hi val dir que el turisme crea ocupació. Hem de crear ocupació de qualitat i ens hem d’allunyar d’experiències prou explicades i que no són tant reeixides com sembla. Recordem la frase d’Einstein “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix“. Fa poques setmanes que la televisió de Catalunya emetia un interessant programa sobre l’impacte del turisme. L’economista  Miquel Puig  al seu article “Vendre sota cost“[1],  assenyalava que no cal confondre ingressos amb riquesa i que és un error idèntic al que cometria un empresari que identifiqués vendes amb resultats. Il·lustrava el seu parer dient-nos que la producció per ocupat a les Balears és entre un 5% i un 10 % inferior a la de Lleida, el turisme aporta menys prosperitat a les Balears que el sector agroalimentari a Lleida. Les baixes retribucions salarials en el sector turístic tenen una fortíssima repercussió  en el sistema fiscal del nostre país (IRPF, IVA,…).

Cal un gran esforç per endinsar-nos a fons en les noves realitats socials, econòmiques i ecològiques. No podem fer servir sempre les mateixes receptes, i menys ara, la Maria del Mar Bonet ja ens ho diu “Vigila el mar, que la pluja no és teva i el sol enlluerna a poc a poc”.

Genoveva Català Bosch
Membre de la Junta del CECBLL

————————

1  PUIG, MIQUEL,  Vendre sota cost,  Diari digital ARA , Disponible a http://www.ara.cat/opinio/Miquel-Puig-vendre-sota-cost_0_1790820926.html

2 BIOSPHERE- BARCELONA. Memorandum.
EL PROCESO HACIA LOS DESTINOS URBANOS SOSTENIBLES EN EL MARCO DE LA NUEVA AGENDA URBANA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sant Feliu de Llobregat

Centre Cívic Mas Lluí (Estelí, 10)
Divendres 30 de juny a les 21.00h.

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de juny el grup molinenc Sarramangu, que torna als escenaris en format duo amb nous temes propis i una selecció de versions adaptades al seu estil folk-rock característic. Us hi esperem!!!!

 

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

5a edició dels Premis Edurecerca amb 45 centres, 62 treballs seleccionats i 66 alumnes participants.

Els premis Edurecerca són una iniciativa dels Serveis Territorials al Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i amb la col·laboració d’entitats de diferents àmbits del Baix Llobregat: Innobaix, UPC, Parc Agrari, Consell de Dones, Consell Esportiu, Consorci de Turisme, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Fundació Orienta, CRAM (Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins), l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’Aula de Música i Teatre.

El divendres 16 de juny al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, va ser el lloc escollit per lliurar els premis Edurecerca 2017. L’acte va començar amb uns breus parlaments del  Sr. Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Núria Vallduriola, Directora dels Serveis Territorials al Baix Llobregat del Departament d’Ensenyament, el Sr. Rafael Homet Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona i el Sr. Josep Perpinyà, President del Consell Comarcal del Baix Llobregat, donant la benvinguda i felicitant als autors, centres i famílies

A continuació, els representants de cada institució-modalitat de premi van pujar a l’escenari cridats per la persona conductora de l’acte, van dir unes paraules sobre els treballs, i es van lliurar els diplomes a tots els finalistes. Tots van posar l’èmfasi en la qualitat assolida pels treballs d’enguany.

Al premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es van presentar un total de 8 treballs que ja eren guanyadors pel fet d’haver arribat fins aquí. Els treballs eren els següents:

1. L’independentisme com a resposta a la crisi econòmica d’Octavi Alfonso  (INS Bernat el Ferrer), tutoritzat per Celeste Sancho
2. Els furts al Baix Llobregat de Bibiana Alegria  (INS Torre Roja),  tutoritzat per Carmen Zafra
3. L’escoltisme: formant persones de Júlia Segura (INS Ribera Baixa),  tutoritzat per Pilar Ruiz
4. La lluita obrera a Cornellà de Sara Aranda Ojeda (INS Maria Aurèlia Capmany),  tutoritzat per Juana Medina
5. Conviure amb el passat de Judit Valera (INS Gabriela Mistral),  tutoritzat per Xavier Tresserra
6. L’Escola Perduda: l’ensenyament durant la Segona República de Bruno Fortea Miras (Escola Isabel de Villena),  tutoritzat per Gemma Ramos
7. Cossos i albats de Raquel Gómez (INS Pompeu Fabra),  tutoritzat per Isaac Tortajada
8. El patrimoni arquitectònic de Castelldefels de Carla López Arnau (INS Mediterrània),  tutoritzat per Rosa Carbó

El nostre jurat, presidit per Àngels Massip, després de llegir els 8 treballs van valorar que calia fer una menció especial al treball “L’escola perduda: l’ensenyament durant la Segona República”, de Bruno Fortea Miras per la seva qualitat. A continuació la presidenta anuncià el treball guanyador: El Patrimoni arquitectònic de Castelldefels de Carla López Arnau,  per la rigurositat i coneixement de la temàtica que tracta, perquè fa propostes concretes i perquè fa entendre, d’una forma molt didàctica, la importància del patrimoni local.

 

 

 

El dijous 8 de juny al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, es va dur a terme la presentació del Documental “El cinturón rojo”. Hi van assistir unes 60 persones que van fer possible que es produís un debat molt intens i interessant. “El cinturón rojo” rememora les mobilitzacions que van tenir lloc al Baix Llobregat entre 1970 i 1977 a través d’una trentena de persones que hi van participar directament o bé en van ser testimonis.

L’acte va comptar amb les intervencions de Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Xavier Bachs, president de CineBaix, Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia i Luís Campo Vidal, director del documental. En acabar la projecció del documental, es va iniciar un debat entre alguns dels protagonistes de Sant Feliu -com ara Maria Comellas, Vicenç París o Paco Español-  i el públic assitent.

“Barri, municipi, metròpoli: qüestió d’identitat?”

Santa Coloma de Gramanet
Biblioteca Singuerlín Salvador Cabré
22 de juny a les 19.00h.

Amb Veva Català del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Carolina Costa de Prisma Urbà – exposaran les seves visions de la temàtica amb una breu explicació per donar peu al debat obert entre totes les persones assistents.

Organitza: PEMB

Més informació