Archive for month: gener, 2018

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van declarar 2018 Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Considerem la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural una oportunitat per fer visible el patrimoni cultural del nostre territori i per reclamar-ne inversions i recursos. El patrimoni cultural esdevé un vincle social inqüestionable i com a tal pot contribuir a generar activitat econòmica. Avui dia, el patrimoni té un paper essencial en l’economia. L’enfocament de les polítiques en aquesta matèria contribueixen al coneixement, poden aportar eines per a la sostenibilitat ambiental i generar ocupació de qualitat fent possible una major cohesió social.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat se suma a la consecució dels objectius d’aquesta commemoració. Cal deixar de contemplar el patrimoni com quelcom que reposa en una vitrina per ser gaudit visualment i, en canvi, se n’ha d’aprofitar el potencial social i econòmic. Aquesta afirmació està recollida a les conclusions del congrés El Baix Llobregat a Debat i està en sintonia amb els objectius que es marca l’Any Europeu. Tal com ho hem manifestat, el patrimoni al Baix Llobregat té grans possibilitats en diversos àmbits com l’educació, l’urbanisme, la planificació i la cohesió social. Cal millorar la valoració d’aquest patrimoni com a element que ens ajuda a comprendre la nostra història i ens atorga singularitat.

El patrimoni cultural (arqueològic, arquitectònic, històric, immaterial) i natural (litoral, riu, delta, muntanyes) de la comarca és d’una gran riquesa i ofereix importants oportunitats. Els diferents paisatges conformen un ric mosaic sovint desconegut i se n’ha d’incentivar la descoberta. La divulgació en xarxa del patrimoni, ara sovint aïllat en l’àmbit local, permetria crear marques identificadores i convindria que una Comissió Comarcal de Patrimoni elaborés un Pla Estratègic del Patrimoni del Baix Llobregat que dinamitzés l’economia de la comarca també a partir del patrimoni cultural.

S’ha de plantejar un conjunt de propostes que ajudin a convertir el patrimoni en articulador del territori, impulsant també la construcció d’un relat social des dels valors patrimonials que el configuren. Per això, el lema de les darreres Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat va ser “Noves Tendències en la Gestió del Patrimoni Local”; es van identificar elements de reflexió i d’innovació, es van buscar idees per gestionar millor escenaris específics del Baix Llobregat i per posar de relleu el paper de la ciutadania en la construcció de patrimoni.

Tal com es recull en els objectius de la declaració de l’Any Europeu del Patrimoni, es tracta de donar a conèixer el potencial de tota la riquesa cultural d’Europa i de promoure el patrimoni com a recurs compartit per al nostre futur. La commemoració està conduïda per la Comissió Europea, amb una participació activa de les organitzacions de patrimoni cultural i altres agents destacats del sector cultural, incloent-hi xarxes de cultura transnacionals, ONGs i associacions culturals.

El patrimoni cultural està format per tota l’herència rebuda, ja sigui material, immaterial o digital. Els monuments, els paisatges naturals, les tradicions orals, les pel·lícules o els museus formen part del nostre llegat cultural. El patrimoni europeu no és només un llegat del passat, és també un recurs imprescindible per al futur a causa del seu valor educatiu i social i del seu potencial econòmic, així com de la seva important dimensió en la cooperació internacional. A partir d’aquest principi, l’objectiu principal serà fomentar l’intercanvi i la valoració del patrimoni cultural d’Europa com a recurs compartit ─sensibilitzant sobre la història i els valors comuns─ i també reforçar un sentiment de pertinença a un espai europeu comú.

Aquest esdeveniment és una oportunitat per visualitzar la riquesa i diversitat del patrimoni cultural europeu. Un patrimoni que forma part de les ciutats, dels paisatges i dels espais arqueològics. Va més enllà de les disciplines artístiques involucrant altres àmbits com la història, les tècniques artesanals, la gastronomia, la música, el cinema… El patrimoni cultural uneix en la diversitat i ara amb les tecnologies el fa més accessible.

La commemoració cerca comprendre i apreciar millor el patrimoni, especialment entre la gent més jove. Entre els diversos objectius hi ha el de consolidar el sentiment de pertinença i reforçar el diàleg intercultural. També es vol destacar el valor educatiu del patrimoni cultural i la seva contribució en la construcció de societats inclusives, cohesionades i sostenibles. L’Any Europeu del Patrimoni Cultural pretén promoure i facilitar la participació de tants agents com sigui possible, oferint l’oportunitat per reflexionar sobre la millor manera d’abordar el potencial i els reptes del sector.

Amb l’Any Europeu del Patrimoni, la UE pretén sensibilitzar i arribar principalment a aquelles persones que normalment no estan en contacte amb la cultura. Se celebraran uns 70.000 actes a tot Europa, organitzats pels estats membres, les regions, els municipis o a través de projectes transnacionals.

Invertir més recursos en la protecció i conservació del patrimoni cultural d’Europa i promocionar la riquesa cultural és un dels reptes que vol aconseguir la UE a través de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Això també ajudarà a generar més llocs de feina en el sector del patrimoni cultural, en el qual actualment treballen de manera directa 300.000 persones a la Unió. De fet, segons l’Eurobaròmetre, el patrimoni cultural influeix el 68% dels ciutadans europeus a l’hora de decidir on anar de vacances, i 8 de cada 10 europeus creuen que el patrimoni cultural no és només important per a la seva regió o país sinó per a tota la UE en el seu conjunt.

“El patrimoni cultural no és només l’herència del passat, també és un recurs per al futur”: aquestes paraules del comissari d’Educació, Cultura, Joventut i Esport, Tibor Navracsics, en la presentació que se’n va fer, resumeixen l’essència del Patrimoni Cultural. És a dir, tots els recursos culturals tangibles o intangibles considerats rellevants per transmetre a les generacions futures constitueixen el Patrimoni Cultural. A Catalunya, per exemple, l’olivera Farga de l’Arion d’Ulldecona, el Parc Güell o la Patum de Berga, entre centenars d’altres, formen part del nostre patrimoni cultural.

El patrimoni és allò en què el passat es troba amb el futur.

 

Any Pompeu Fabra 2018

Enguany se celebra l’any Fabra: és el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i en fa cent de la publicació de la Gramàtica Catalana. Celebració emmarcada en una situació especialment significativa del que ha estat al llarg de més de tres segles la relació amb l’estat espanyol, un estat que només vol els catalans silenciats i subsumits en una identitat espanyola que aquí –i crec que enlloc de l’estat- no existeix (o, com a mínim, no sabem com es manifesta si no és per oposició i enfrontament a la identitat catalana (i a la basca).

Pompeu Fabra és un exemple d’interessos intel·lectuals transdisciplinaris. Va començar estudis d enginyeria industrial i els va alternar amb la filologia, disciplina que va anar treballant de manera autodidacta. En guanyar (1902) la càtedra de química de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, se n’hi va anar a viure i des d’allà continua encara de manera més intensa la seva dedicació a la filologia, per a la qual cosa va haver de demanar (com testimonia la correspondència) als seus amics que li enviessin llibres des de Barcelona.

Fabra també mostra la transversalitat amb altres interessos: l’esport i l’excursionisme, ambdós complementaris del treball intel·lectual i a la vegada imprescindibles per a un desenvolupament equilibrat de la persona (també per al desenvolupament intel·lectual).

Calia de manera urgent una normativització de la llengua catalana. Sense normativització era impossible arribar a la normalització, és a dir, a l’ús de la llengua en tots els àmbits i al reconeixement del model sense qüestionaments per part dels parlants.

En les llengües  es manifesten  dues tendències: una, a la dispersió i l’altra a la cohesió.  La primera és inherent a qualsevol sistema dinàmic (i especialment si és adaptatiu). La cohesió és imprescindible per cobrir el paper social que pertoca a la llengua. La tendencia a la dispersió podria acabar desfigurant la llengua  (i això és el que va ocórrer amb el llatí en el pas a les llengües romàniques); una normativa actua com a tensor i fre de la dispersió.

Perquè hi hagi normalització, primer cal una selecció dels elements que constituiran el model de base. Després  cal que s’estengui el model de llengua,  que es generalitzi en el si d’una comunitat lingüística.

El model difòs actua com a fixador lingüístic i com a tensor de les tendències evolutives.

Aquesta tensió entre innovació i conservació, ja hem vist que és indispensable per a una llengua de cultura.

El model que Fabra concretà és un model composicional. Hi ha tres tipus de normativitzacions:

1. Unitarista: es pren com a base una varietat geogràfica determinada per crear l’estàndard. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol (base castellà) o de l’italià (base toscà).
2. Composicional  trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus. I el català també (paràgraf de sota)
3. Autònoma Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans.

Quan diem composicional no volem dir que es faci una juxtaposició arbitrària de característiques de diferents parlars, sinó  que les opcions territorials de l’estàndard que compten en aquell territori amb una tradició d’ús públic i un prestigi social consolidat, quedin legitimades. De manera que entre les diferents varietats hi ha  consideració equitativa en l’estàndard i que dins la normativa es presenten polimorfismes (formes o estructures que poden emprar-se de manera alternativa).

La proposta de Fabra fou consolidada al País Valencià per les Normes de Castelló o Normes del 32, aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià. El model adoptat seguia el que havia estat emprat pels principals escriptors de la Renaixença valenciana i el de l’IEC –aprovat el 1913, i que també feien servir els mallorquins. No hem d’oblidar mai que això fou possible gràcies a l’ambient de llibertat que establí la Segona República.

Un altre apunt relacionat amb el present, Fabra va passar sis setmanes detingut al vaixell Uruguay,  juntament amb Lluís Companys i amb els altres consellers del govern català. Això fou arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president  Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola, contra la involució conservadora del règim republicà,

Més enrere, el 1924, Gaudí també feu cap a presó. L’11 de setembre, el govern espanyol del dictador Primo de Rivera va tancar les esglésies de Barcelona per tal d’evitar la celebració de la Diada.

L’arquitecte Antoni Gaudí, però, va anar a l’església dels Sants Just i Pastor i va ser arrestat i dut a comissaria per parlar en català a la policia. Els policies intentaren, inútilment, que parlés en castellà “Vaig estar quatre hores a comissaria, dues tancat en un calabós amb reixes. Pagant deu duros vaig poder sortir…Tot ho fan anar a la violència: Van a la liquidació del país…Em van insultar…L’odi d’ells era perquè jo parlava català.”

L’obra de Fabra va ser un puntal decisiu per a la llengua. La violència contra la llengua, però, malauradament persisteix encara al segle XXI.

Àngels Massip
Lingüista i membre de la Junta

 

El programa lluiRL’art va encetar l’any 2018 el divendres 19 de gener  amb  “Flamaradas” de Daniel Magallón.

“Flamaradas” és el projecte personal de Daniel Magallón que sorgeix després d’una dilatada carrera com a guitarrista de rock alternatiu i decideix anar en solitari. L’any 2012 treu el seu primer disc “Cancionero saturnino” i tres anys més tard treu el segon, “Pasaje entre las cañas”.

La música de “Flamaradas” és difícil de catalogar ja que va des de la música popular fins el rock minimalista, passant pel folklore americà i el rock progressiu andalús. Pel que fa a les lletres de les cançons, es mouen entre el surrealisme i el quotidià, creant un món oníric i molt personal que segons com, ens remet a músics i poetes com ara Kiko Veneno, Federico García Lorca i Dylan Thomas.

Durant una hora vam poder gaudir d’un espectacle singular i molt interessant ofert per Daniel Magallón.

Una manera excel·lent de començar el lluiRL’art d’enguany!

 

 

Molins de Rei

Dies 2, 3 i 4 de febrer de 2018

Més informació