Archive for year: 2018

El Centre d’Estudis col·labora amb algunes activitats de caire cultural que organitza Comissions Obreres Baix Llobregat, com ara el Club de Lectura de COCOS. El dia 13 de desembre la nostra presidenta, Conxita Sánchez, va sssitir al club de lectura on es presentava el llibre Tigres de vidre de Toni Hill, una absorbent història de suspens piscològic que explora els límits entre la culpa i l’expiació. L’autor es reafirma com una  de les grans plomes del gènere de la novel·la negra del nostre país.

El Parc Natural de la Serra de Collserola i el seu vincle amb el Baix Llobregat.

Collserola és un neologisme que ha fet fortuna,  nascut l’any 1987 arran l’aprovació del pla especial d’ordenació i protecció del medi natural d’aquest parc (PEPCO).  Les referències toponímiques anteriors es referien a aquesta serra com les muntanyes del Tibidabo.  El pla especial pretenia consolidar el que el Pla General Metropolità havia previst l’any 1976, preservar el conjunt de sòl no urbanitzable, d’aproximadament 8000 Ha que comprèn tres comarques i 9 municipis, al bell mig de la conurbació barcelonina.

La principal preocupació d’aquest pla especial és la conservació de la massa forestal, que havia crescut en bona part a costa de l’abandonament progressiu de la pagesia. Les fotografies aèries de la serra de l’any 1956 són prou reveladores de l’extensió recent de l’agricultura i del paper marginal de les arbredes.    Atès que la irrupció d’incendis era inevitable, el Patronat de Collserola, i posteriorment el Consorci, va emprar els recursos adients perquè el període de resposta per l’extinció fos el més ràpid possible, alhora que s’establia una xarxa de camins com a tallafocs.  Aquest objectiu s’ha assolit amb èxit. En comparació, el Parc del Massís del Garraf i el Parc de la Muntanya de Montserrat han patit dos grans incendis els anys 1986 i 1994.

L’Acord de la Generalitat de Catalunya de creació del Parc Natural l’any 2010 va representar un reconeixement d’aquesta serra com a espai natural protegit i la necessitat d’eliminar reserves viàries que la travessaven; com el túnel central i el túnel d’Horta o les vies de cornisa de les diverses trames urbanes circumdants, alhora que també era oportú que grans taques de sòl qualificat d’equipament metropolità, totalment sobredimensionades, esdevinguin sòl no urbanitzable. Aquests ajustos en l’ordenació del territori requereixen de l’aprovació d’un nou pla especial i d’una modificació del Pla General Metropolità d’acompanyament, que van ser aprovats inicialment per part del Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de juliol de 2018, expirant la informació pública el 10 de gener de 2019.

La nostra comarca, malgrat que està vinculada en l’imaginari col·lectiu amb alts graus d’ocupació urbana, gaudeix del tresor desapercebut conformat per un conjunt d’espais oberts remarcables:  el Massís del Garraf, les muntanyes de l’Ordal, estribacions de la Muntanya de Montserrat, cingleres de transició de la depressió Penedès-Vallès, la Serra de Collserola, el Parc Agrari i espais naturals del delta.  Dels 9 municipis que conformen el Parc Natural de Collserola, 5 són baixllobregatins: El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.

El nou Pla Especial té diversos reptes a resoldre.   La concepció de Collserola com a gran massa forestal ha d’actualitzar-se, per tal d’afavorir la recuperació de l’agricultura, com diversos agents del sector primari i de l’economia social reivindiquen, el que permetrà un mosaic agroforestal que precisament incrementa la biodiversitat.  Aquesta iniciativa fomenta la rehabilitació de masies en desús, algunes de titularitat pública, com la masia de Can Ferriol a Sant Feliu de Llobregat, on mitjançant la col·laboració del Consorci i l’Ajuntament, s’ha convocat una concessió per 35 anys per tal que algun col·lectiu reprengui l’activitat agrària a canvi d’organitzar visites escolars i disposar d’un punt d’informació del parc.

El nou Pla Especial ha de regular la hiperfreqüentació humana que rep el Parc, on la proliferació de les diverses formes del lleure causen un fort impacte.   La prohibició de determinades activitats fora dels camins principals, el control dels porc senglars mitjançant l’esterilització com a substitut de la cacera, la zonificació d’àrees de tranquil·litat per a la fauna,  seran una millora substancial d’un ecosistema envoltat per 3 milions de persones.

Un altre gran objectiu és evitar l’aïllament de la serra.  La protecció d’un espai natural gestionat com a una illa enmig d’un entorn urbanitzat no té sentit atès que l’empobriment genètic de les espècies arrossega cap a la seva desaparició.  Collserola té com a únics corredors amb el riu Llobregat, el Pi del Balç (El Papiol), la riera de Vallvidrera (Molins de Rei) i les zones verdes del Pla entre Molins i Sant Feliu de Llobregat.   Aquestes últimes, per localització, estan cridades a esdevenir la principal connexió entre Collserola, el Llobregat, l’Ordal i el Garraf, el que reclama algunes inversions complementàries en pro de la permeabilitat, com fals túnels i el soterrament de línies de molta alta tensió.  La resta de terrenys entre el Papiol i la Zona Franca és una densa trama urbana, que únicament pot facilitar certa porositat amb una xarxa de zones verdes, que respongui no únicament a la qualitat de vida dels barris sinó a la proximitat dels espais naturals.  Oportunitats com el soterrament de la línia del tren a Sant Feliu o la implantació de mesures correctores ambientals en les autovies B23 i A2, possibiliten que la zona d’influència de Collserola s’entrelligui amb els terrenys agraris de la Vall Baixa.

Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient

——————————————-

En relació a la temàtica de l’article del mes, llegiu aquest article de la Vanguardia

El dijous 13 de desembre, en el marc del nostre programa  lluirRL’literatura, vam tenir el plaer de presentar el llibre del santfeliuenc Jordi Cruz, 3 nits de torb i 1 cap d’any. En Jordi, meteoròleg, narra en aquesta novela amb rerafons real, com i perquè va succeir l’episodi de vent que de forma imprevisible va assolar el Pirineu els darrers dies de l’any 2000 i va causar la mort d’un grup d’excursionistes que caminaven pel cim del Balandrau.

La presentació va comptar amb la intervenció de l’autor i del meteoròleg Dani Ramírez, “l’home del temps” de TV3.

Ens van acompanyar prop d’un centenar de persones.

El 14 de desembre es va presentar, a la casa-museu del Centre Excursionista de Vallirana, el llibre Del port d’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l’N-340.  L’acte va estar complementat per la conferència històrica sobre la construcció d’aquesta via a càrrec de M. Teresa Navas, doctora en geografia i professora de la UPC, a la vegada que autora de la tesi doctoral sobre aquesta carretera, i que ha servit de base per la confecció del llibre. Llibre que ha estat editat per Edicions del Llobregat, la editorial del nostre Centre d’Estudis.

La convocatòria va comptar amb mes de cinquanta assistents entre els quals estudiosos locals dels pobles de les rodalies, professionals, veïns i veïnes, així com representants d’entitats i membres dels consistoris afectats. Tots ells van poder intervenir en el debat posterior sobre aspectes tant històrics com actuals d’aquest vial.

Va ser el primer acte dels que es realitzaran sobre aquest tema, als pobles d’aquest entorn geogràfic.

El passat 30 de novembre es presentà, a la Comunitat Minera d’Olesa de Montserrat, el web del projecte “El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu”. La conferenciant, Joana Llordella, tot i que professionalment s’ha dedicat  a l’ensenyament de la Llengua i literatura a secundària, va estudiar Història Contemporània i des de ben jove s’ha dedicat a la recerca en aquest camp. És per això que col·labora amb el nostre centre del qual en va ser la responsable de Recerques i  ha participat, juntament amb Blanca Mampel, des de l’any 2005, i encara hi treballa, en el projecte abans mencionat.

Inicià l’acte tot fent reflexionar el públic –més d’un centenar– sobre les cicatrius que ens recorden que el nostre passat és real: “Segur que alguns de vostès no voldrien explicar-nos aquest record. És legítim. És la seva vida. Però potser hi ha algú que mai ha tingut l’ocasió de relatar aquesta història. Qui és capaç d’explicar-nos la història de la seva cicatriu? “

A partir d’aquesta reflexió i amb les paraules Pavel Bsonek, director, productor i traductor  teatral txec, ens presentà el resultat de part de la recerca que realitzen des del principi amb Blanca Mampel, sota la supervisió dels professors José Fernàndez i Elionor Sellés :

“Les cicatrius són les restes que ens deixen les ferides que els humans ens hem fet a nosaltres mateixos en el passat i moltes d’elles no hem aconseguit guarir correctament, per la qual cosa als moments crítics tornen a obrir-se s’infecta el que s’havia aconseguit curar”.

No cal dir que es produïren moments d’emoció, especialment quan es contaven experiències sota la mirada d’aquelles que relataren la història viscuda, o es mencionaren represaliats  ja desapareguts amb la presència a l’acte de l’esposa, fills o filles.  El grau d’escarni fou continuadament exemplificat, per exemple, amb les declaracions del soldat Manuel Prado:

[…] en los pueblos anteriores a Olesa todo se había desenvuelto sin novedad. En Olesa, sin embargo, a los primeros días de nuestra llegada el barbero tuvo que cortar el pelo a mujeres comprendidas entre los 16 y los 26 años. El barbero estaba tan afectado por la tarea a que le obligaban que apenas comía; sus lágrimas rodaban mejilla abajo por la cara, como si fuera él el castigado. Todas aquellas mujeres sufrían aquella humillación a causa de las denuncias en las que se las acusaba de ser “rojas”[1]

L’acte estava organitzat per CECSCAT, l’Associació de persones amb capacitats diverses, una part amb ceguesa o altres mancances , amb persones sense aquestes mancances; a fi d’enriquir-se mútuament posant en comú les seves diverses capacitats. Una iniciativa cohesionadora que celebrem des de la nostra publicació.

______________________________

[1]Testimoni de Manuel Prado Chao. La Humanitat, 30 de gener de 1979.

L’especialització hortofructícola de la vall baixa: els establiments de planters. 

El naixement de la Fira de la Candelera, a Molins de Rei l’any 1851, dedicada als planters és testimoni de l’existència d’una especialització de la zona en planters hortícoles i d’arbrat i, en part, continua una tradició agrícola antiga de la que parlen els testimonis del segle XVIII, estimulada sens dubte per la proximitat al mercat barceloní. La Fira es realitza en el moment idoni del cicle agrícola per plantar arbres: a inicis de febrer. Els impulsors de la Fira, grans propietaris de la zona, eren els mateixos que aquells anys havien fundat una subdelegació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre a la comarca, amb seu a Molins de Rei, i, que, a inicis del segle XX, impulsaran les primeres exportacions de fruita a Europa.

La superació des efectes de la greu crisi agrícola mundial, que afectà als cereals des de la dècada de 1870-1880 i s’agreujà amb l’arribada de la fil·loxera uns anys més tard, va comportar a zona de la vall baixa del Llobregat canvis en l’accés a la terra i en les relacions d’explotació, i, en paral·lel, va consolidar l’especialització agrícola en fruites i productes hortícoles. Per consolidar aquest procés transformador va ser molt important la generalització del regadiu, però també l’empenta de les associacions pageses que organitzaren camps d’experimentació, introduïren millores tècniques, començaren a mecanitzar alguns treballs i, progressivament, anaren introduint adobs químics. Un dels aspectes que va facilitar el canvi va ser la proliferació d’establiments de planters a la vall baixa, que varen ajudar als pagesos a plantar fruiters a les millors terres de secà i també als horticultors del regadiu, que explotaven productes hortícoles als camps de fruiters. La presència d’aquests establiments de planters és el que analitza breument l’article.

Durant la primera dècada del segle XX, la presència de nombrosos establiments de planters hortícoles i d’arbrat ens indica la generalització d’aquesta agricultura intensiva d’alts rendiments, especialitzada en fruiters i productes hortícoles. Alhora també reflecteix l’esforç que entre 1886, any de l’arribada de la fil·loxera a la comarca, i la segona dècada dels segle XX van fer els pagesos per replantar vinya amb peu americà. El Ministeri d’Agricultura va recollir les dades dels establiments de planters oberts a la zona, fet que ha permès construir el quadre següent. Aquests eren els legalment registrats, és possible que n’hi haguessin més i, també, que segons per alguna llavor o planter els pagesos s’ajudessin i les obtinguessin de manera autònoma.

Al 1902 hi havia 16 establiments de planters a la part baixa de la comarca, i, al 1911, només n’existien 9. Possiblement, la reducció es deu, en part, a la finalització del procés de replantació de la vinya fil·loxerada. Famílies de grans propietaris de la zona com els Modolell a Sant Just, els Negre a Sant Joan Despí, o els Camprubí a l’Hospitalet, Cornellà i Molins de Rei, eren els propietaris d’aquests establiments de planters i responsables de la seva comercialització.

La riba esquerra era l’àrea que tenia més establiments de la zona:13 de 16 el 1902 i 6 de 9 el 1911. Excepte Sant Boi, centre productor de pomes des d’antic, on hi havia 3 establiments el 1902 i també 3 al 1911, els altres centres de planters estaven situats a la banda esquerra del riu, zona on l’agricultura intensiva estava més arrelada i on l’especialització fructícola es manifestà més precoçment i amb més intensitat. Dels 16 establiments de planters del 1902, 7 estaven situats a Sant Joan Despí, poble que excel·lí en la cura de planters, tot i ser un municipi petit. Els anys posteriors a la mort dels ceps a causa de la fil·loxera, aquests centres van ajudar a reconstruir la vinya amb peus americans, però al mateix temps començaren a vendre els peus adients per estendre els fruiters de secà a les millores terres abandonades per la vinya. Habitualment eren peus d’ametllers molt resistents a les malures en els què s’empeltaven els nous fruiters que acabaren tenint èxit. També es divulgaren nous peus al regadiu per consolidar vells conreus, com les pomeres i els perers.

A la vall baixa de la comarca la vinya va perdre protagonisme. La superació de la crisi va comportar que les millors terres de secà fossin ocupades per fruiters (presseguers, pruneres i cirerers), les de mitjana qualitat replantades de vinya amb peu americà, i les més dolentes abandonades, fet que va permetre que el bosc comencés a recuperar terreny. Al nord de la comarca la vinya va continuar sent un dels primers conreus, però a la part sud l’especialització hortofructícola, estimulada per la proximitat del mercat barceloní i la possibilitat de l’exportació a Europa, es va imposar. Els fruiters, a més d’ocupar les millors terres de secà, també es conreaven a les terres al·luvials planes de regadiu, on entre les fileres d’arbres es feien diverses collites a l’any de productes d’horta: enciams, bròquils, coliflors, bledes, escaroles, tomàquets, mongetes…. Un nou paisatge agrari s’anava dibuixant a mesura que els establiments de planters ajudaven als pagesos a plantar els arbres fruiters que es van estendre, a inicis del segle XX, per les millors terres de secà ocupades des dels segles XVII i XVIII per la vinya.

Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de Junta del CECBLL

El Centre d’Estudis es va convertir durant dos dies en la seu de l’urbanisme feminista amb un seminari on van intervenir persones de reconeguda solvència amb la temàtica que ens ocupava. Existeix l’urbansime feminista? La resposta és clara, sí; i així ho van constatar les diverses persones que hi van participar.

La primers jornada del 22 de novembre va començar amb l’obertura del seminari a càrrec de Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, Oriol Estela, coordinador general del PEMB – amb qui hem coorganitzat el seminari- i Lidia Muñoz, regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Tot seguit Blanca Valdivia del Col·lectiu Punt 6 ens va fer un taller i un itinerari pels voltants del Centre Cívic Mas Lluí, on es va desenvolupar quasi la totalitat del seminari, i vem poder mirar amb uns altres ulls, espais urbans quotidians tot observant si són foscos o il·luminitas, segurs, sostenibles, etc…

Al vespre ens vem traslladar al cinema Zumzeig on vem projectar el documental The Human Scale en el marc del projecte del PEMB El Racó de #Repensar. El documental posa en evidència alguns dels errors que l’ésser humà ha comès en aquesta carrera de voler conquerir i dominar l’espai sense preveure que, la ciutat seria qui el transformaria a ell. En acabar es va obrir un debat amb el públic assistent.

La segona jornada va començar amb la intervenció de Daniel Jiménez Schlegl, que afirmava que l’urbanisme no és neutre sinó que afavoreix a qui té més poder. Per qui  es fan les transformacions a les ciutats? qui ho decideix? com es fan i quins són els motius dels canvis? En aquest sentit, Jiménez, al llarg de la seva ponència ens va fer un repàs històric de les ciutats i de les societats en les que s’inscriuen.

Tot seguit Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL i Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, van presentar al públic assistent el primer  Decàleg per a la construcció de ciutats feministes i  quina va ser la motivació per crear-lo. La intenció del Decàleg és que s’escampi per totes les comarques de  Catalunya, i aconseguir així un país feminista.

El matí va acabar amb la ponència de l’arquitecta Anna Bofill, que va defensar l’urbanisme feminista i de gènere. Aquest tipus d’urbanisme mira la ciutat des de l’experiència quotidiana de les dones i dels rols de cures que tradicionalment han dut a terme. A més, considera a les dones com a protagonistes de la ciutat i les situa al centre de les polítiques públiques. Es tracta de prendre consciència que no existeix una barrera clara entre l’espai públic i privat, amb la qual cosa la ciutat ha d’estar pensada per a poder-hi desenvolupar totes les activitats possibles, també les de cures.

La tarda va començar amb la ponència de l’arquitecta Zaida Muixí. La proposta de Muxí i la de l’urbanisme feminista és la de la ciutat cuidadora, la que permet cuidar-se a un mateix, cuidar als altres i cuidar l’entorn. Però en el sistema actual la ciutat cuidadora xoca directament amb una ciutat creada pel sistema capitalista i patriarcal. En poques paraules, és el conflicte de la cura contra el capital.

Tot seguit Monika Maciejewska, investigadora del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) que, en substitució de la geògrafa Carme Miralles, va centrar la seva intervenció en la mobilitat de les persones a les ciutats. Maciejewska assegura que la mobilitat i l’accessibilitat s’han d’estudiar i planejar tenint en compte tots els col·lectius, perquè d’altra forma es creen ciutats excloents que no poden satisfer les necessitats de la població. Fins ara, el model de mobilitat ha estat dissenyat per un sistema capitalista i patriarcal que contemplava només les necessitats i els desitjos dels homes blancs, de mitjana edat i de renda mitja-alta. Els nous planejaments urbanístics que segueixen criteris feministes i ecològics, han de permetre crear ciutats més sostenibles, accessibles per a tots els col·lectius i que no se centrin en l’economia.

La jornada va finalitzat amb un taula rodona que va voler donar a conèixer l’experiència d’algunes regidores d’urbansime de la comarca. Vem comptar amb la presència de Lídia Muñoz, regidora de Sant Feliu de Llobregat; Belén García, regidora de Sant Joan Despí;  Alba Bou, regidora de El Prat de Llobregat. Moderava la taula  Genoveva Català, membre de Junta del CECBLL.

Amb el títol “La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics”, es va celebrar els dies 23, 24 i 25 de novembre a l’Auditori de Banyoles, l’XI Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC).

Des del segle XVIII, bona part d’Europa viu un seguit d’ordenaments territorials per tal d’adaptar les necessitats de la construcció de l’estat amb el territori. En el cas de França, aquestes construccions s’inicien clarament amb la confecció dels departaments; i a Espanya, la confecció de les províncies ha tingut conseqüències profundes en el sistema de comunicació social, econòmic i polític tant a nivell local com nacional, un fet que s’ha arrossegat fins als nostres dies i que no sembla a prop de ser modificat.

El congrés es va estructurar en tres àmbits de treball per tal d’analitzar la relació que existeix entre la geografia, la identitat i la política pel que fa a les representacions del propi territori, i de quina manera s’ha projectat, ordenat i construït al llarg dels anys: 1- La construcció de les personalitats territorials; 2- Ordenar el territori, canviar la societat i 3- Identitats territorials i representacions polítiques: societat i cultura.

La conferència inaugural “Governar els territoris en temps de complexitat” va anar a càrrec de Quim Brugué ; la participació al congrés es va fer palesa amb la programació d’11 ponències i la presentació de 20 comunicacions. Hi van assistir unes 90 persones durant el transcurs dels tres dies de durada del congrés, que es va poder seguir per streaming.

Aquest XI congrés va ser organitzat per la CCEPC, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Banyoles i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

L’Ateneu de Sant Just Desvern va ser el magnífic escenari que va acollir la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Aquests premis són convocats i organitzats biennalment  pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat mentre que la gala de lliurament és un acte coorganitzat pel Centre d’Estudis i per l’Ajuntament amfitrió, en aquesta edició el de Sant Just Desvern.

Hi van assistir prop de 250 persones entre públic, finalistes i autoritats i ens van acompanyar personalitats com la consellera de la Presidència, Elsa Artadi o el 128è president de la Generalitat, José Montilla, a més d’una nodrida representació d’alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat, diputats de la Diputació de Barcelona o del Parlament de Catalunya.

També van ser presents representants de les principals empreses patrocinadores, Sorigué , Amat Immobiliaris o Viena Edicions entre d’altres.

El premi a la Personalitat Baixllobregatina el disputaven el molinenc Karra Elejalde i la sesrovirenca Rosalia, que és qui finalment va guanyar la votació popular. Rosalia no va poder assistir als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat per trobar-se a Los Àngeles, on ha assistit a l’entrega dels Latin Grammy com a guanyadora inqüestionable. El premi el va recollir en el seu nom l’alcalde de Sant Esteve Sesrovires.

Per la seva banda el premi Centre d’Estudis Comarcals que la Junta atorga directament a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana va recaure enguany en la cooperativa Som Energia.

La vetllada va ser amenitzada amb actuacions de gran qualitat de diversos grups artístics de Sant Just: el “Tallers de Músics de Sant Just Desvern”, de l’Escola de Dansa Renata Ramos París, de l’Espai de Dansa Marta Roig, del grup de flautes de l’Escola de Música de l’Ateneu i del cor Coraggio. Un escenari especialment decorat per Taller Municipal d’Arts Plàtiques Carrau Blau va posar l’entorn ideal a la gala.

La cloenda va anar a càrred de Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Elsa Artadi, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; i Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern.

La gala va acabar amb un sopar servit per Cuina Miracle, Ciabbatta i el Celler de Can Mata.

Un any més la nit de la cultura del Baix Llobregat va posar de manifest que aquesta es una comerca viva, plena de gent il·lusionada i amb ganes de contribuir a un mon millor.

Consulteu les candidatures finalistes i les guanyadores 

Fotografies cedides per l’Ajuntament de Sant Just Devern
© Lluís Tarrés

LA CULTURA ÉS AVUI IMPRESCINDIBLE EN L’AGENDA PÚBLICA

En aquest darrer trimestre de l’any la cultura és protagonista i un clar exponent en són els Premis de Reconeixement Cultural. La capacitat de la cultura per aglutinar debats i posar en comú el pensament és infinita i portar-ho a terme és un deure ineludible tant de les entitats com de les institucions. Ara més que mai necessitem entendre el món que ens ha tocat viure.

En la nostra civilització, el binomi “pensar i actuar” és molt necessari i per aquesta raó ens satisfà que novament l’assignatura de filosofia s’incorpori novament a l’ensenyament secundari, ja que entenem que una de les finalitats prioritàries de l´educació consisteix en formar persones ciutadanes lliures. La filosofia és imprescindible per desenvolupar el pensament autònom i crític en què es fonamenta la democràcia i la vida en comú. La filosofia és un pilar de l’edifici cultural d’una comunitat.

El segle XXI ha començat a caminar enmig d’una gran crisi econòmica. També  ens ha aportat grans avenços tecnològics i alhora el món s’ha fet més petit, cosa que ens permet una major interacció humana. En el costat negatiu hi tenim que el repartiment de la riquesa continua generant grans desigualtats. Costa comprendre l’abast de la situació i també adaptar-se a aquest món globalitzat. Calen recursos per emprendre iniciatives innovadores i no hi ha un  lloc més apte que el de la cultura per postular una política capaç de promoure creences i imaginaris socials per transformar un sistema de valors  que va generar tanta opulència i també tanta misèria

Sempre hem insistit que la cultura és un valor i una eina de canvi i de transformació de les condicions de vida de les persones. Amb aquesta premissa varem impulsar el congrés El Baix Llobregat a Debat i es va elaborar el Llibre Blanc de la Cultura i, per això fa quasi vint anys que convoquem  els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (PRC) que nasqueren l’any 1999. Cada dos anys es lliuren i des de llavors ençà l’activitat del Centre d’Estudis i de moltes iniciatives culturals a la comarca ha crescut i s’ha diversificat. Els guardons tenen com objectiu el reconeixement públic del treball fet en matèria de cultura per part de persones, col·lectius, entitats, institucions, empreses o organismes. Se’n valora la trajectòria cívica, emprenedora, artística, professional, acadèmica i científica, així com la seva repercussió pública i notòria a la comarca i arreu.

És ben cert que hi ha una gran activitat cultural que es fa de la mà del voluntariat social i que els recursos públics dedicats a la recerca i a la innovació en aquest camp és molt insuficient. Toi i això,  el dia 16 de novembre, en el marc d’una entitat centenària, l’Ateneu de Sant Just Desvern,  lliurarem els Premis de Reconeixement Comarcal. Seran 13 guardons que abasten diversos camps de la cultura i que constitueixen un indicador de la persistència de l’activitat cultural en el nostre entorn.  Aprofitem l’avinentesa per agrair l’acollida i l’enorme col·laboració de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, de les entitats del municipi i de tota la ciutadania.

L’edició dels Premis que celebrarem a Sant Just Desvern ha comptat amb el treball previ de la Comissió de selecció dels PRC del Baix Llobregat, que ha fet la seva feina i ha dictaminat que 38 candidatures mereixen la consideració del Jurat. En l’edició d’enguany s’han presentat 93 candidatures: 49 d’elles han estat formulades per persones a títol individual, 11 les han presentat entitats locals i 33 han estat proposades per Ajuntaments. El Jurat serà qui determinarà qui guanya en cada categoria. Cal recordar que la Junta del Centre fa el seu reconeixement a una entitat que desenvolupa la seva activitat en els territoris de parla catalana. I, per decisió popular, es reconeixerà a la cantant Rosalia o a l’actor Karra Elejalde, com a personalitat baixllobregatina de l’any.

A Sant Just Desvern celebrarem la capacitat social i cultural del Baix Llobregat i ens encoratjarem a continuar el camí emprès fa anys per fer de la cultura una eina de cohesió i d’estima a la gent i al territori de la nostra comarca.

Us animem a votar la personalitat baixllobregatina i a participar activament en la Nit de la Cultura al Baix, la Nit dels Premis de Reconeixement Cultural.

Tot aquest gran esforç col·lectiu mereix la nostra gratitud i estima.

L