EDITORIAL (OCTUBRE 2019): Enraonar

Al llarg dels anys, el Centre ha estat obert i amatent a tot allò que passa al nostre entorn i hem mantingut una actitud cooperadora  a partir d’un criteri plural, ampli, inclusiu i de suma de sensibilitats culturals, socials, econòmiques i polítiques. En aquest sentit, quan el 29 de març del 2017 a Pallejà Es va constituir la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que era la rèplica a nivell comarcal del Pacte Nacional pel Referèndum, el Centre d’Estudis vàrem assumir-ne la coordinació. De llavors ençà els fets es varen precipitar de manera arrasadora.

L’aspiració de més autogovern d’una bona part de la ciutadania de Catalunya des de fa anys s’ha trobat truncada. L’Estatut del 2006 després de ser referendat fou recorregut davant el Tribunal Constitucional, arran d’una intensa campanya de recollida de signatures en contra d’aquest text constitucional portada a terme arreu de l’Estat per part del Partit Popular. La  sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va iniciar una espiral de desafecció cap a Espanya que ha continuat creixent. Sense entrar a fons en el rol de les formacions polítiques de Catalunya i d’Espanya, constatem que ningú ha sabut canalitzar les diverses i legítimes aspiracions d’una part de la ciutadania catalana.

Manta vegades s’ha denunciat que ni la repressió, ni la judicialització de la política serviria per cercar alternatives a les mirades crítiques al marc constitucional, ni per acordar consensos entorn a d’altres models d’Estat. La política és una eina imprescindible per a la convivència, constatem que ara està generant una profunda decepció, lamentem estar instal·lats en un punt àlgid on el desconcert, la ràbia i el sentiment d’impotència ens aclaparen.

Les quasi cinc-centes pàgines de sentència del Tribunal suprem, des de l’expertesa, estan sent analitzades en la seva literalitat i en la seva aplicació i tindran el corresponent recorregut jurídic, cosa que no pretenem fer des d’aquesta editorial. Avui, des dels efectes de l’impacte emocional en conèixer la sentència, volem trametre l’afecte i suport a les persones condemnades, en especial al baixllobregatí Oriol Junqueres, a la seva família, als seus companys, companyes, seguidors i seguidores.

Sortir d’una situació produïda per una manca reiterada de diàleg i per decisions unilaterals cada vegada es fa més difícil. Per això reclamem que aquelles persones que tenen altíssimes responsabilitats polítiques sàpiguen fer-ne l’ús per al qual se’ls ha escollit i encetin el camí del diàleg (enraonin), encaminat a la recerca de solucions. Les solucions hauran de ser inclusives, sustentades en l’acceptació i comprensió de la pròpia pluralitat de la ciutadania de Catalunya. Superar una crisi com aquesta comportarà que les persones empresonades recuperin la llibertat i obrir una via per on puguin transitar els acords i desacords respecte del model d’Estat, fins a cercar el millor camí possible. La societat catalana necessita recuperar-se d’un llarg període de tensió i desencant, la presó d’aquests dirigents socials i polítics no cicatritza ferides, ni ajuda a la represa.

Tal com titulem aquest editorial, reivindiquem l’ús i la pràctica de l’acció del verb “enraonar”, que vol dir parlar, però amb el matís que implica que, a més, es “raona”, és a dir, que s’escolta l’altre, que es delibera i s’intenta arribar a conclusions de forma constructiva. Enraonar té un matís racional (de “raó”), no dogmàtic, pragmàtic i flexible.

L’ARTICLE DEL MES PER CÈSAR COMPTE

Teatre L’Artesà, més de 5.000 m² al Prat de Llobregat, on es barreja formació, exhibició i creació en estat pur

El passat 30 de març, el Teatre L’Artesà va reobrir les portes. Més de cinc mil metres quadrats on conviuen a parts iguals formació, exhibició i creació. L’Artesà és un projecte públic de l’Ajuntament del Prat de Llobregat que aposta per construir ciutadania a través de les Arts en Viu, contribuint al desenvolupament personal i col·lectiu. El projecte vol facilitar l’aprenentatge, la pràctica, l’experimentació i el gaudi de les arts, tot contribuint a viure experiències vitals significatives, fruit del coneixement i de l’experiència compartida. El Teatre L’Artesà és part d’un tot més gran. És el node central del programa d’Arts en Viu del Prat de Llobregat, model innovador i pioner de gestió pública de les arts escèniques i musicals a Catalunya. L’Artesà a més d’esdevenir el principal centre d’exhibició d’espectacles al Prat, també és seu de L’Escola d’Arts en Viu, dona suport a la creació teatral local i de fora i impulsarà el talent acollint residències artístiques.

L’Artesà va reobrir les seves portes per dotar la ciutat d’un teatre actual, del segle XXI. Compta amb unes condicions tècniques immillorables que li permeten acollir petites, mitjanes i grans produccions escèniques. Respecte al projecte artístic dóna cabuda a noves pràctiques i formes de vida, a les Arts en Viu en la seva totalitat amb una aposta decidida per la contemporaneïtat. Des d’aquest node es generen contextos propositius que superen el concepte que els espais culturals són espais específics per a comunitats específiques amb cartes de serveis estandarditzades i determinades per continguts programàtics limitats, per donar espai i suport a projectes capaços d’observar, escoltar i recolzar les diferents realitats que componen el riquíssim paisatge cultural i artístic del Prat. Per tant, dins L’Artesà, conviuen els continguts programàtics i les propostes formatives, en constant diàleg amb iniciatives ja existents com el projecte IntersECCions o L’Escola d’Arts en Viu, totes dues en procés de retroalimentació i fent créixer del teixit creatiu de la ciutat quantitativament i qualitativament.

Un altre dels objectius fixats se centra en les metodologies d’avaluació i en la creació d’una unitat d’investigació permanent que valori els intangibles en termes ambientals, socials, culturals i econòmics que conflueixen cap a la sostenibilitat del projecte. Una unitat que permeti avaluar l’impacte generat des de la cultura en termes de qualitat i desenvolupament ciutadà.

El mapa d’Arts en Viu es configura per diferents espais creatius on es dissipa la distància o parcel·lació entre aquells que produeixen i els que han de consumir. Incorpora la noció “d’accés productiu” on es conjuga un espai que no parla de persones usuàries o de clients sinó d’HABITANTS; habitants residents (artistes) i habitants locals (pratencs i pratenques). El binomi productor-consumidor es torna menys divisible apostant al mateix temps per la singularitat, l’experimentació, allò més popular, el quotidià, sense estratificació social i sense patrons estàndards preestablerts.

Amb la voluntat cada vegada més conscient d’optimitzar recursos i esforços públics, exhibició, formació i producció situaran El Prat com a destinació final de les propostes escèniques més arriscades o amb llenguatges més avantguardistes. Apostem per la dramatúrgia contemporània; per la diversitat, la mutidisciplinaritat; la hibridació de llenguatges i de formats; fugim de l’especialització per centrar-nos i escoltar què ens vol dir el futur escènic en les diferents modalitats artístiques, ja sigui teatre de text, de cos, de moviment, circ o música… I obrir una finestra a les propostes artístiques internacionals. La reobertura d’aquest espai municipal ha de permetre construir una programació equilibrada en les diferents disciplines i amb pluralitat d’estils. Una programació per a un públic de 0 a 99 anys que es diferencia de moltes programacions convencionals sobretot pel seu accent en les pràctiques artístiques i el concepte de Programació Expandida.

En aquest sentit, L’Artesà fuig dels convencionalismes d’una caixa escènica a l’ús i busca les ressonàncies a partir de l’eix cultura/educació/comunitat a través del qual es garanteix la sostenibilitat de l’ecosistema cultural i artístic de la ciutat. Precisament, la Programació Expandida és un espai que s’obre a la pràctica i al diàleg, on es cerquen vincles entre les persones i el discurs, el pensament que hi ha darrere de les obres programades. És una manera d’apropar i integrar públic, creadors i practicants, a través de xerrades, laboratoris d’experimentació, processos comunitaris a partir de les diferents peces i artistes convidats. És també un espai d’investigació, on es regenera i nodreix l’esperit de la força transformadora de la cultura per treballar un projecte a llarg termini. D’aquesta manera i a partir d’un treball conjunt dedicat a les Arts en Viu, el pòsit de les programacions impacta directament en la ciutadania no només des de dalt de l’escenari sinó a partir d’un traspàs de coneixement real i a diferents nivells.

El Teatre L’Artesà aposta per la proximitat, l’educació, la mediació, les noves formes de gestió, la transparència i el treball col·lectiu i coordinat. L’Artesà vol ser una institució teatral del segle XXI que respon com una unitat facilitadora per a la recerca, la creació de coneixements artístics, la trobada de pràctiques i metodologies artístiques i la capacitació:

– Projectant una nova generació d’artistes i públic de la ciutat de l’avui i del demà, sempre en connexió amb el món local, regional, estatal i internacional

– Tenint cura de les generacions precedents i dels artistes del present amb una atenció especial al moviment artístic local

– Invertint en els artistes del demà i compartint els artistes de l’avui des d’una mirada interdisciplinària

Apostem per un model flexible, horitzontal, amb una vinculació estreta amb el territori que rebutja l’ús de l’espai com a mer contenidor i inverteix en les capacitats professionals a l’hora de gestar projectes en xarxa i col·laboratius.

L’Artesà promou un acostament a les arts des de l’excel·lència artística totalment convençut de la forma transformadora de la cultura.

Cèsar Compte, codirector artístic del Teatre L’Artesà

 

MÉS DE 150 PERSONES VISITEN EL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat està gestionant, per encàrrec de la Generalitat, les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, que forma part del sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

En aquest mes d’arrencada ja hem mostrat aquesta joia del patrimoni català a més de 150 persones. La visita permet informar-se de la història de la Colònia a través de plafons explicatius, veure la maqueta original de l’any 1941 feta per l’empresa amb la voluntat de posar de manifest la seva magnitud, visitar l’interior de  la turbina hidràulica més gran construïda a Espanya –i potser a Europa– i passejar per les antigues galeries fins a arribar al salt d’aigua de més de 20 m d’altura que se situava al final de l’aqüeducte. També incloem una visita guiada per aquest recinte industrial de mitjans del segle XIX.

Confiem que aquesta ampliació horària del Museu ens porti a albirar, de forma conjunta amb el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, un nou futur per al conjunt de la Colònia Sedó.

Volem aprofitar aquestes línies per agrair a la Generalitat, i especialment al director del mNACTEC, Jaume Perarnau, la confiança dipositada en el CECBLL. I també agraïm la implicació de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i més concretament del seu president, Josep M. Cobos, també soci del CECBLL, que amb l’Esther Hachuel, la notra directora, ha estat guiant de forma voluntària les visites de cap de setmana.

A partir d’ara agafen el relleu dos joves contractats pel Centre d’Estudis amb aquesta finalitat. Són l’Oriol Dinarès, d’Olesa de Montserrat, i el Marc Casanovas, d’Esparreguera. Benvinguts!!! Us desitgem sort i encerts en aquest nou camí.

Horari de visites: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.

Visites guiades:

  • al Museu: a les 10,30 i a les 12,30 h amb una durada d’una hora.
  • al recinte industrial: a les 11,45 h, amb una durada de ¾ d’hora (aquesta visita podeu fer-la com a inici o per finalitzar la visita al Museu).

Inscripció prèvia (obligatòria per a grups de més de 4 persones:

 

 

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CATALUNYA

L’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat, va presentar el dissabte 26 d’octubre una nova edició de la revista Memòria Antifranquista dedicada de la repressió a Catalunya a l’Auditori de Sant Ildefons de Cornellà.

Mor el nostre soci Jordi Milà

Lamentem profundament la mort del nostre soci Jordi Milà  el passat 23 d’octubre. Va ser regidor de l’Ajuntament de Vallirana per Esquerra Republicana de Catalunya en el període 2003-2015. Els primers vuit anys com regidor a l’oposició, i a la legislatura 2011-2015 a l’equip de govern com a regidor de Promoció Econòmica, Comerç, Turisme i Tecnologies de la Informació i Comunicació. També va ser conseller comarcal i president d’ERC al Baix Llobregat.

Volem fer arribar el nostre condol als seus familiars i amics. Descansi en pau.

Sabíeu que… novembre

SLIDER_concurs-07

 Sabíeu que a la comarca del Baix Llobregat  hi ha una Fundació que també fa anys el 23 de novembre? 

El Centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat va néixer un 23 de novembre de 1974 al Museu de l’Enrajolada de Martorell tal com resa a la seva acta fundacional. Però hi ha una fundació a la nostra comarca que fa anys el mateix dia. El Citilab de Cornellà va néixer el 23 de novembre de 2007 i acaben de celebrar el seu 12è aniversari. El Citilab és un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital situat a l’antiga fàbrica de Can Suris de Cornellà de Llobregat. L’edifici està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Moltes felicitats Citilab!

VISITES GUIADES AL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ

TARIFES 2019 D’ENTRADA AL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ

SI VOLEU FER LA VISITA GUIADA ES RECOMANA INSCRIPCIÓ PRÈVIA AQUÍ
(Obligatòria per a grups de més de 4 persones)

Horari d’obertura del Museu de la Colònia Sedó:
dissabtes i diumenges de 10 a 14 h (accés obert fins les 13,15 h).
Carrer Continuas, s/n, 08292 Esparreguera, Barcelona

Informació:
Telèfon 936663527 de 10 a 14 h i de 16 a 21 h
cecbll@llobregat.info

COM ARRIBAR-HI

—————————-

La Colònia Sedó, a tocar del riu Llobregat, en el terme municipal d’Esparreguera, va estendre la seva activitat durant més de 130 anys (1846-1980) i era, amb diferència, la colònia tèxtil més gran d’Espanya. Hi van arribar a treballar unes 4.000 persones, una tercera part de les quals vivia a la colònia obrera, mentre que la resta venien dels pobles dels voltants, especialment d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat.

Al Museu podem veure una instal·lació hidràulica única a Europa dissenyada per aprofitar al màxim l’energia de l’aigua. Es tracta d’una turbina de 1.400 cavalls. La visita permet entrar físicament dins de la turbina i entendre com subministrava energia a la fàbrica.

A l’exterior es poden veure gairebé totes les edificacions originals de la colònia tèxtil dedicades a la producció de teixits: la filatura (que amb una longitud de 140 m és la més gran d’Espanya), els telers, la secció dels acabats (blanqueig, tint, aprestos) amb les seves tres xemeneies, una d’elles de forma helicoïdal; i també el tram final de l’aqüeducte que portava l’aigua del Llobregat des de la pressa del Cairat (construïda 4 km riu amunt) fins a la turbina.

 

Xerrada – vermut: Què significa la lluita obrera avui?

Una bona part del pensament d’esquerra considera que la hegemonia cultural en el segle XXI es farà a partir d’un procés social més complex que en el passat, ja que el treball ja no ocupa el mateix espai de centralitat que fa un segle. Aquest pensament considera que aquesta hegemonia cultural es generarà a partir de la confluència de diverses hegemonies com les del món del treball, el feminisme, l’ecologia i d’una profunda democratització de multitud d’aspectes que afecten la nostra vida .

Aquest diumenge dia 13, el municipi del Prat de Llobregat, obria les portes de la seva programació de temporada amb l’obra titulada “Mundo Obrero”, escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan. És un interessant relat de la vida d’un home i una dona (Luís i Pilar) que es van procreant i  protagonitzen moments clau dels darrers cent anys de la nostra història.

L’avinentesa d’aquesta programació teatral ha fet que la Cooperativa Obrera de Vivendes i el Centre Cívic Palmira Domènech s’anticipessin a la representació teatral i el mateix diumenge al migdia organitzessin una xerrada-vermut interpel·lant-se sobre   Quin és el sentit de les lluites obreres en l’actualitat? Quina connexió existeix entre l’obrerisme i altres moviments socials? On queda la lluita de classes avui en dia? i el concepte de classe obrera? Són nombroses les preguntes que sorgeixen al voltant de les lluites obreres, és per això que volem estirar de diversos fils i preguntar-nos el paper, el sentit i l’evolució de tot plegat en una xerrada col·loqui acompanyada d’un bon vermut.

La xerrada conduïda i moderada per la Directora del Centre Cívic Laura Quinto comptà amb la participació de l’actor Alberto San Juan, Rosa Bernaus i Julio Moya de la PAHC de Sabadell, Ermengol Gassiot (secretari general de la CGT de Catalunya), Javier Pacheco (secretari general de CCOO de Catalunya) i Sindihogar. El Centre d’Estudis

hi fórem convidades i col·laboràrem en la configuració del debat.

 

 

VI SETMANA DEL PATRIMONI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Debat sobre el present i el futur del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic

Els actes de la VI Setmana del Patrimoni, dedicada al 30è aniversari d’una eina de protecció del patrimoni com és el Catàleg de Patrimoni de la ciutat de Sant Feliu, van portar a la Biblioteca Montserrat Roig un debat sobre el present i el futur d’aquest catàleg amb experts com Raquel Lacuesta, doctora en Història de l’Art,  Acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, M.Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Maite Ruf, arquitecta membre de la Comissió de Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, Helena Trías, arquitecta i moderat per Jordi Amigó, historiador.

A mitjans dels anys vuitanta, l’Ajuntament de Sant Feliu va decidir dotar-se d’un instrument legal per conservar el llegat del passat per a les generacions futures. Va ser un gest pioner entre les ciutats i pobles del nostre voltant que va permetre salvar molts elements arquitectònics.

Fotografies de Marc Rius. Extretes del diari digital Fet a Sant Feliu

NOU ACTE HOMENATGE JOAN GARCÍA-NIETO

Més de 200 persones van omplir la sala d’actes de CCOO de Cornellà, el dilluns 7 d’octubre, en l’acte d’homenatge a l’honestedat del compromís de Joan N. García – Nieto en el 25è aniversari de la seva desaparició.