Durant tota la jornada del 28 de novembre, la Facultat de Filologia i comunicació de la UB  i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, van organitzar la Jornada d’Onomàstica a la Universitat de Barcelona, que tenia com objectiu retre homenatge al nostre soci i col·laborador Josep Moran i Ocerinjauregui, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, des de 1996. En Josep és soci fundador i col·laborador del Centre d’Estudis des de l’any 1980. Enhorabona Josep!

LA VARIANT DE VALLIRANA PER FI EN SERVEI
Sense cap acte d’inauguració, sense tall de cinta, aplaudiments ni encaixades de mà, només vehicles a baix i càmeres personals al pont, el dimarts 5 de novembre, un dia insuls del mes més avorrit de l’any, es van treure els cons, cintes i tanques per deixar passar els primers cotxes i camions pel nou vial. Queda el dubte de si ha estat així per ser període electoral o si s’ha fet escaure aquesta setmana per evitar escridassades a les autoritats responsables pel retard, en uns dies en què les protestes de tota mena sovintegen arreu.
Repassem algunes dades. Les primeres caravanes es formen, a la dècada dels seixanta, els diumenges d’estiu, després tot el cap de setmana i, finalment, a les hores punta de tots els dies. Les primeres gestions es van iniciar l’any 1988. El tercer carril entre la cruïlla de la Palma i Quatre Camins va entrar en funcionament l’octubre de 1992. Als anys 90 es podia tardar 90 minuts per fer els 22 km entre Vallirana y Barcelona. La variant per Cervelló es va obrir el dia de Sant Jordi del 2003 i l’any següent s’inicien les obres de l’últim tram per Vallirana. Pel que fa al nou vial, ara en servei, té una longitud total de 3.1 km, els túnels 1.4. Cost total: 176.000.000 €. Volum de vehicles diaris; d’entre un màxim de 30.000 a un mínim de 20.000, dels quals una quarta part són pesants amb un nombre important dels de gran tonatge, de transports especials i mercaderies perilloses.
Tot i ser un tema d’abast territorial que depassa l’àmbit dels municipis afectats, s’ha volgut presentar com un tema local, d’uns ciutadans que es queixen del trànsit que han de suportar i del temps que perden. En aquest sentit, les administracions més properes han assenyalat a l’estat espanyol, que és qui en té la competència, fugint d’estudi. És un tema que afecta directament a la comarca i als estaments metropolitans, donat que la xarxa viària queda afectada al ser l’entrada a la comarca i a la capital lliure de peatge pel sud. El peatge de Martorell n’és el paradigma.
El retard? Doncs pel poc entusiasme de l’Estat en aquest projecte, per les seves polítiques d’infraestructures centralitzadores i amb desinversions a Catalunya, per ser una obra cara i complicada, l’enfonsament del Carmel, canvis de projectes, de pressupostos i de governs, però sobretot, per raons inexplicables i falses com la presència de mines d’aigua, i no sabem si per pressions de la concessionària de l’autopista AP-7
L’activisme ciutadà dels anys 90 i la insistència dels ajuntaments va fer que es fes un tercer carril de la carretera i iniciar les obres. Però amb el pas dels anys el tedi, l’avorriment a la vegada que la indignació, tant per part de la ciutadania com dels conductors en trànsit, anava en augment. Doble enuig de la ciutadania per partida doble, com a veïns afectats i com a conductors i passatgers en trànsit.
Cal dir que és una obra que presenta els darrers avenços en construcció i, sobretot, en seguretat, amb uns sistemes informàtics que disposen d’una gran quantitat de pantalles, indicadors, detectors, llums, etc… que maregen i que li dona un segell de qualitat. Això fa que els seus túnels siguin considerats els més segurs dels fets fins ara i que, fins i tot, permet el pas de mercaderies perilloses, cosa que no passa en altres trams similars. Visualment, integrada al territori i respectuosa amb ell, fa goig. Per això es pot considerar com a icona vàlida de les noves tecnologies viàries. Això compensa parcialment els greuges a la ciutadania en les darreres dècades. Però la memòria de la història recent pesa més, especialment pels 10.000 habitants de Vallirana de l’any 2000 (dels 15000 que en són ara).
El registre que millor recull l’estat d’ànim tant de la ciutadania com dels usuaris en trànsit, entre la indignació i l’alegria, és: ja era hora!

FRANCESC OLLÉ
Membre de Junta del CECBLL i autor del llibre Del port d’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l´N-340

I aquest mes de  novembre repetim programa lluiRL’art amb un concert solidari de l’Adela, que ens va presentar el seu projecte musical “Música en femení”. El divendres 22 de novembre l’Adela va cantar per recaptar fons per al projecte FANDEMA de Solidança, un projecte de desenvolupament local, comunitari i sostenible que promou l’apoderament de dones de Gàmbia mitjançant la formació i l’emprenedoria local. Actualment, el projecte està sent emblemàtic i de referència a l’Àfrica de l’Oest per a l’empoderament de la dona a través de l’accès a l’energia renovable, aportant qualitat i innovació mentre es redueix la desigualtat en un món més sostenible. Al recital ens va acompanyar Isabel Gimeno, directora de Solidança que ens va explicar en què consisteix aquest projecte. Al concert hi van assistir una cinquantena de persones i es van recaptar 350€ per al projecte.

Dissabte 30 de novembre de 10  a 14 h

PARTICIPANTS I INSCRIPCIÓ
En la Categoria general, podrà participar-hi tothom que ho desitgi. En la
Categoria local, només hi podran participar els residents a Esparreguera
o Olesa de Montserrat i els socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica
d’Esparreguera (AFE).
Les inscripcions es formalitzaran el mateix dia de la celebració del Ral·li,
de 9 a 10 h, al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Hi haurà
aparcament gratuït tot el matí i servei de cafeteria fins a les 12 h.
TEMA
El Ral·li consistirà a fer fotografies de tres temes, que es comunicaran als
participants en el moment de la inscripció. Les fotografies dels tres
temes s’han de fer durant l’horari del Ral·li. La tècnica fotogràfica és
lliure, i les imatges poden ser en color o monocromàtiques. No estan
permesos els fotomuntatges ni l’alteració de la realitat.

PRESENTACIÓ
S’hauran de presentar dues imatges per tema, en format digital. L’arxiu de les fotografies ha de ser JPG, amb una mida de 2400 píxels en el costat
més llarg i amb una resolució de 300 punts per polzada. El perfil del color ha de ser sRGB. Cal presentar els arxius en el format següent:
1-títol-nom i cognoms.jpg / 2-títol-nom i cognoms.jpg
Les imatges s’han d’enviar exclusivament per correu electrònic a afesparreguera.concurs@gmail.com, indicant nom, cognoms, adreça, correu electrònic, telèfon, i, si s’escau, l’entitat fotogràfica a la qual es pertany i el número de soci de la Federació Catalana de Fotografia. L’últim dia d’admissió de les obres serà el 5 de desembre de 2019.

PREMIS
a) Categoria general
1r Premi: Trofeu i diploma
2n Premi: Trofeu i diploma
3r Premi: Trofeu i diploma
b) Categoria local
1r Premi: Trofeu i diploma
2n Premi: Trofeu i diploma
3r Premi: Trofeu i diploma

CALENDARI
Resolució pública
El jurat serà reconegut per la Federació Catalana de Fotografia. El veredicte es farà públic el dissabte 14 de desembre de 2019, a les 11 h, al local social de la Colònia Sedó (c. Josep Puig i Llagostera, s/n, Esparreguera). L’acte és obert a tothom.
Lliurament de premis i exposició de les obres
Els premis es lliuraran el dissabte 21 de desembre de 2019, a les 11 h, al Museu de la Colònia Sedó. L’acte és obert a tothom. L’exposició de les obres premiades i finalistes s’exposarà al Museu en el marc d’una exposició temporal.
NOTES
-Tots els premis, excepte els locals, són puntuables per a l’obtenció de les distincions AFCF I MFCF que atorga la Federació Catalana de Fotografia amb el número 2019/92.
– Cada autor no podrà rebre més d’un premi.
– Les obres premiades quedaran en propietat de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó, que es reserva el dret de publicar-les, reproduir-les i difondre-les sense afany de lucre, sempre fent constar el nom de l’autor.
– Els participants es responsabilitzaran totalment que no hi hagi drets de tercers a les obres presentades, i que no es puguin fer reclamacions per drets d’imatge. També es responsabilitzaran de les reclamacions que puguin presentar les entitats de drets de la propietat intel·lectual, a les quals els participants puguin estar adscrits.
– Es reserva el dret d’admissió.
– La participació en aquest concurs comporta la total acceptació d’aquestes bases.
– Qualsevol cas no previst en aquestes bases serà resolt per l’entitat organitzadora.

DESCARREGUEU-VOS LES BASES