Iniciat el procés per declarar BCIL la Colònia Sedó

L’Ajuntament d’Esparreguera va aprovar en el ple municipal del mes d’abril iniciar el procediment per a la declaració de la Colònia Sedó com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Can Sedó és  és una colònia tèxtil vinculada a la força motriu de l’aigua del riu Llobregat que va funcionar entre 1848 i 1980. Inclou l’antic recinte fabril i una zona residencial obrera que s’hi va construir a partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX.

La colònia conserva encara avui molts dels elements arquitectònics, tecnològics i d’altres tipus que van fer possible la producció i la vida al recinte. El més destacat, segurament, són les diverses naus on es desenvolupaven els diferents processos productius. I a les naus de la filatura destaca una enorme turbina de 1.400 cavalls, la més gran d’Espanya i segurament també d’Europa. Igualment trobem dempeus l’església, alguns dels habitatges obrers o l’aqüeducte que va portar aigua del Llobregat per moure les turbines.

La declaració de BCIL és un pas molt important en la protecció d’aquest conjunt patrimonial, ja que permetrà l’aplicació de mesures de conservació i l’obtenció de recursos per a la seva salvaguarda.

El CECBLL és una entitat pionera en la defensa de la Colònia Sedó. L’any 2006 es va fer la primera reunió per demanar una intervenció urgent davant la degradació d’aquest important patrimoni. Quan el 2008 es va aprovar el Pla director de la Colònia Sedó la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat, impulsada pel Centre, va fer un dictamen amb aportacions i consideracions. Però aquest Pla Director i els Plans de Millora Urbana que comportava van quedar anul·lats per la crisi.

El tancament del Museu de la Colònia també va activar el CECBLL, que va oferir els seus serveis per tal de reobrir-lo de forma sostinguda al públic. Aquesta línia de treball va donar els seus fruits el 2019, quan el Centre signa un conveni de col·laboració amb el mNACTEC per tal d’obrir el Museu de Can Sedó els caps de Setmana.

El Centre també ha estat entitat impulsora de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, una entitat local que ha sabut mobilitzar l’opinió pública a favor de la Colònia.

Ara, més recentment, l’Ajuntament d’Esparreguera han tingut la deferència d’informar-nos dels termes de la declaració d BCIL abans de la seva aprovació en el ple i ha tingut en compte algunes de les aportacions que hem fet.  Des d’aquestes línies el nostre agraïment a l’equip de govern i a l’arquitecta municipal, que ha atès tots els nostres dubtes.

EDITORIAL CECBLL (Maig 2020)

JA VIVIM EN L’OXÍMORON DE LA “NOVA NORMALITAT”

En temps de pandèmia a causa del covid-19, escrivim aquest editorial quan s’han declarat 10 dies de dol oficial, ens hi sumem i mostrem el nostre condol. Expressem tota la nostra solidaritat i afecte a les famílies que han patit en algun dels seus membres la malaltia o la mort. S’està acabant el tercer mes del confinament i des de dilluns dia 25 som en la fase 1 de la desescalada.

Hem après una multitud de noves paraules i de maneres de descriure quines mesures calien per prevenir el contagi. L’aturada forçosa de les activitats econòmiques no essencials ha suposat una caiguda de l’economia de dimensió considerable. Han emergit i s’han fet visibles les desigualtats socials i les carències de l’estat del benestar, fortament afectat per l’austeritat posterior a la crisi del 2008. Els governs i les autoritats competents s’esmercen (uns millor que d’altres) per aportar solucions que evitin un deteriorament social de difícil solució. Estem convençudes que aquestes seran algunes de les qüestions que configuraran aquesta “nova normalitat”.

En qualsevol cas, al Centre d’Estudis no hem defallit i el treball de voluntariat ha estat intens, hem après a comunicar-nos en xarxa, la Junta s’ha reunit i, entre altres coses, hem ajustat les previsions pressupostàries i adequat la nostra activitat a un 2020 ple d’incerteses. Aquest any havíem de celebrar l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Comarcal, que han quedat ajornats fins l’any vinent, així com la Trobada d’Entitats d’Estudis i la col·laboració amb una trobada en matèria de patrimoni amb els Amics del Prat. Mantenim en programació altres activitats com la Jornada de Patrimoni, la Jornada de Paisatges Contemporanis i l’Escola d’Estiu, tot i que aquests encontres podran ser presencials i/o a través de les xarxes. Donarem compliment a les publicacions compromeses i impulsarem els treballs de recerca. Convocarem l’Assemblea anual tan aviat com sigui factible una trobada àmplia i presencial amb les mesures de seguretat que s’escaiguin.

Mantenim el nostre ànim de servei a la comunitat i ens sentim compensades quan reivindicacions fetes al llarg dels anys es van assolint, com la protecció del patrimoni: en aquest període de confinament, l’Ajuntament d’Esparreguera ha tramitat la declaració de BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) de la Colònia Sedó, cosa que aplaudim després d’anys de reivindicar la preservació d’aquest patrimoni i d’haver impulsat el naixement de la valuosa Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó com a bé patrimonial, cultural, històric, econòmic i social.

Som una entitat ubicada al bell mig de la preocupació sociocultural d’una comarca heterogènia, diversa i plural, que s’ha fet al llarg dels temps amb homes i dones d’arreu. Hem ofert la nostra col·laboració en matèria sociocultural quan hem conegut la iniciativa del Consell Comarcal i els agents econòmics i socials de constituir un Comitè per emprendre, des de la cooperació, mesures per sortir d’aquesta greu tribulació. Entenem que el nostre Centre pot aportar coneixement, reflexió i debat per encarar la complexitat del present, cercant encerts en el futur. Hi ha una dita que assenyala el perill que “a cada bugada perdem un llençol”. Potser ara toca fer bugada no perdent cap dels llençols essencials: el respecte pels drets humans, l’equilibri amb la natura, la justícia social i l’economia sostenible, tots ells valors imprescindibles que des de la cultura sempre hem fomentat.

Encarem aquest present incert, treballem per un futur sumant voluntats, i per això ens hem adherit al Manifest d’Entitats per sortir de la crisi amb noves perspectives, perquè “hem d’aprendre a reforçar el tan necessari sentit de comunitat en contra de les respostes individuals que fins ara ha intentat imposar el model neoliberal. Aquesta crisi ha posat en evidència la importància de compartir valors universals i la resposta de la ciutadania en general ha estat excepcional. Hem d’aprendre de la fragilitat d’un sistema que massa sovint oblida els equilibris de la natura i de les persones, i que prioritza els beneficis per damunt del benestar.”

En la “nova normalitat” la vida continua, la primavera a la comarca sempre ens ha fet gaudir de fires i de festes tal com ens diu José L. Atienza en el seu article: “Les festes volien santificar la terra i glorificar la lluita contra les plagues i les sequeres, les calamarsades, les tempestes i les rierades per aconseguir fer la collita. […] Les festes eren temps de dinar en família, estrenar vestit, afirmar-se com a comunitat i fer créixer la identitat amable de divertir-se junts”. Aquest any ens trobem amb festes ajornades, algunes celebrades des de l’invent de les xarxes telemàtiques, però de manera tossuda insistirem a recuperar-les, a gaudir-les i a celebrar-les tornant-nos a abraçar.

 

L’ARTICLE DEL MES PER JOSÉ LUIS ATIENZA

Entre el realisme i l’esperança

Abril ploraner, maig rialler. De vegades els refranys s’equivoquen i aquest maig ha estat el menys rialler dels últims vuitanta anys per a la gent del Baix i del planeta Terra. De cop i volta, el virus ha fet callar la indústria i els centres comercials, i ens ha obligat a veure passar la vida amorrats a la finestra. Ens dediquem a mirar el calendari en pana com els pagesos miren les fases de la lluna, per saber en quina fase de confinament estem. El calendari, pel camp, és més que dotze fulls amb rengles de números negres i festius i diumenges en vermell, és un primitiu google maps que marca l’agenda del sol i la lluna i els temps de collita i de sembra.

Mentre ens debatem entre el confinament i el desconfinament, en la natura de la comarca floreix groga la ginesta i somriu la primavera. Fa vacances de nosaltres. El camp roman impassible i fèrtil amb la indiferència d’una vella certesa aliena als nostres problemes. Després d’un 1 de maig de carrers buits i silenciats amb mascaretes en l’ànim, els cirerers han tret a passejar pels nostres turons el seu color d’ànima vermella, d’un poema de Gabriel Ferrater, i els conreus del Parc Agrari llueixen tot els colors del verd.

Així és el Baix, terra, cel, mar Mediterrani, riu Llobregat i passavolants amb contracte temporal no renovable: nosaltres i els nostres efectes secundaris. Ara que la distància entre nosaltres ja no és l’oblit, sinó una trista obligació, l’horta admet les dues passes de seguretat que neguen els pupitres de les aules o les cadenes de muntatge, perquè no es poden posar portes al camp. Els pagesos treballen entre els solcs dels carbassons i les tomaqueres enramades en les canyes, entre les cogombreres que s’enfilen pels fils que pengen sota els cels de plàstic dels hivernacles, entre els camps de roses que no han pogut ser roses d’abril a les parades.

La majoria som fills o nets de desertors de l’arada d’aquí o d’allà. Com el Delta, som terra d’al·luvió, la terra més fèrtil de les que es fan i es desfan, i quan som capaços d’empeltar tradicions diverses donem fruits culturals saborosos i inesperats. Els nostres pares o els nostres avis tenien el tronc comú: la vena proletària del treball en la terra, la cultura de suar la cansalada amb faixa als ronyons i esforç de sol a sol per sobreviure. Tot i així l’agricultura ens han deixat una herència tradicional que sobreviu a les pèrdues d’hectàrees i d’hectàrees de sòl conreat: les festes populars.

Les festes volien santificar la terra i glorificar la lluita contra les plagues i les sequeres, les calamarsades, les tempestes i les rierades per aconseguir fer la collita. Eren sants de bodegons pagans d’estar per casa. Fruita, flora i fauna inofensius per equilibrar la munió de sants, verges i màrtirs: les roses, les cireres, els espàrrecs, l’escarxofa, el raïm, el bestiar, com a aliment i com a company de feina. De fet, durant la guerra civil la Catalunya republicana descreguda va canviar noms de sants per uns altres de poètics jocs florals. Sant Climent per Cirerer del Llobregat, Sant Feliu per Roses del Llobregat, Sant Joan Despí per Pi del Llobregat i etcètera. Les festes eren temps de dinar en família, estrenar vestit, afirmar-se com a comunitat i fer créixer la identitat amable de divertir-se junts.

Som una comarca embastada pel treball i la reivindicació, però cosida per la convivència en la vida col·lectiva, aquella que s’obre pas entre el treballar i el dormir. Som una comarca per viure-hi en un moment on el coronavirus ens passa una factura per continuar vivint. Tindrem un Sant Jordi que matarà el drac el 24 juliol i un calendari de festes populars que té més preguntes que respostes. El mal ve volant i se’n va a peu coix, ens recorda la dita. Al Baix tirarem d’allò de sempre, el realisme i l’esperança que es demostra caminant per gaudir de les nostres festes, encara que sigui a peu coix per imperatiu legal.

José Luis Atienza
Periodista i soci del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

 

L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA FRANCÈS

Projecte BRAAVA

El diumenge 1 de març a la Masia Can Comas, seu del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, més de dues-centes persones van gaudir de l’activitat ‘Vine a passar un matí amb el BRAAVA’. La proposta volia donar a conèixer el projecte BRAAVA, consistent a potenciar i introduir noves varietats de bràssiques amb alt valor afegit i adaptades a la zona del Baix Llobregat.

El projecte liderat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i la Fundació Miquel Agustí va començar l’any 2016 amb l’estudi de més de 120 varietats. Primer, mitjançant successius assajos de camp s’ha procedit a la caracterització i valoració de totes elles. Seguidament, cada any, a partir de les visites dels pagesos i restauradors fetes als camps de la finca Agròpolis de la Fundació i de les proves de plantació que els primers han fet als seus propis camps, s’han anat seleccionant les que millor s’han adaptat a les condicions agrocomercials de la zona del Parc Agrari del Baix Llobregat i les que tenen unes majors possibilitats culinàries. Les varietats que destaquen són els bròquils morats Graffiti i de Santa Teresa, el bròquil groc, les varietats de flower sprouts (kalettes®), el brocolet i les cols de Brussel·les morades.

Així doncs, pagesos i pageses, investigadors, restauradors han estat els protagonistes en el procés de selecció, cultiu i utilització gastronòmica d’aquestes varietats. Així mateix, un altre objectiu del projecte ha estat donar a conèixer els resultats d’aquest treball compartit mitjançant la celebració anual d’una jornada que, en les seves edicions, ha estat un punt de trobada entre productors, restauradors i consumidors interessats en l’alimentació saludable i el consum de productes de proximitat i produïts de forma sostenible. https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/parc-agrari-exit-de-participacio-de-la-jornada-vine-a-passar-un-mati-amb-el-braava-

El projecte BRAAVA que finalitza aquest any ha permès conèixer les característiques agronòmiques i nutricionals, el valor sensorial i la resistència a patologies d’aquestes varietats, i que més pagesos del Parc Agrari les incorporin a la seva producció per tal d’oferir una gamma diversificada de cultius que permetin complementar la seva renda i apropar-se a les noves demandes de la ciutadania.

Com a conclusió, el projecte BRAAVA ha estat una eina que permet oferir a la pagesia possibilitats de diversificació productiva i econòmica del Parc Agrari del Baix Llobregat així com donar a conèixer als restauradors i a la població en general els beneficis que per la nostra salut tenen aquests aliments.

Per més informació podeu mirar el twitter, facebook i instagram del Parc Agrari.

 

Gemma Francès i Tudel
Gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat

 

 

L’ARTICLE DEL MES PER JESÚS MARTÍNEZ

Ante la crisis de la COVID-19. La situación sociolaboral en el Baix Llobregat. Diálogo y pacto

Desde el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat me piden la opinión sobre la situación que estamos viviendo, en nuestra comarca del Baix Llobregat, a raíz de la pandemia producida por la COVID-19, fundamentalmente, en el ámbito sociolaboral. Me resulta difícil, entre otras razones, porque aún estamos en la fase 0 del proceso de vuelta a lo que se ha venido llamando “nueva normalidad”. Nadie sabe muy bien qué quiere decir eso, pero intentaremos hacer una aproximación con los datos disponibles a fecha de hoy.

Lo primero que se constata es la extrema gravedad de la situación. Esta nos ha abocado, en primer lugar, a una crisis sanitaria en la que más de 6.000 personas del Baix Llobregat han confirmado estar infectadas por el virus, y con unos servicios sanitarios colapsados que han puesto en evidencia lo que algunos ya llevamos tiempo reclamando: la recuperación de los recursos anteriores a los recortes producidos por la anterior crisis de 2008 en la sanidad pública.  En Catalunya, tales recortes supusieron una reducción importante de las plantillas, sobre todo en el ICS, un empeoramiento de las condiciones laborales y una reducción de recursos materiales, por no hablar de las pésimas condiciones de los centros de investigación que dependen de universidades y sanidad.

Y esta crisis sanitaria y social pone también al descubierto otra, la del incremento de la pobreza y la precariedad laboral, secuelas ambas de la anterior crisis y del modelo de salida de la misma por las que optó el anterior gobierno del PP con su ya controvertida Reforma Laboral de 2012. A pesar de una cierta recuperación del empleo, nos ha dejado un incremento de la temporalidad en la contratación, lo cual ha llevado a que el número de trabajadores pobres se haya visto incrementado. No es algo que digamos solo desde el sindicato, sino que instituciones tan poco sospechosas como Cáritas, Oxfam Intermón o la Cruz Roja, que trabajan sobre el terreno con los sectores más vulnerables, nos lo confirman en sus informes anuales.

A esta última crisis no es ajena la crisis laboral mencionada anteriormente, y sin extenderme demasiado, sí que me gustaría destacar el empobrecimiento de una de las principales herramientas de que disponemos empresarios/as y trabajadores/as, la negociación colectiva. También se ha incrementado la flexibilidad laboral, tanto para entrar y salir del mercado de trabajo como para establecer de manera más unilateral las condiciones de trabajo por parte de empresarios. Todo ello con una reducción de la inversión en algo tan esencial como es la formación para la ocupación.

Y por último, para cerrar el capítulo de las crisis, no podemos olvidar la crisis medioambiental, que parece haberse olvidado por estos meses de confinamiento o de otras necesidades más perentorias. Pero si algo nos ha dejado en evidencia la COVID-19 y los confinamientos que se han producido y la consiguiente paralización de nuestras principales actividades económicas, es que nuestro planeta está enfermo y que medidas de reducción de emisiones en todos los órdenes es una necesidad, o, más que una necesidad, una obligación del conjunto de la sociedad. Ya nos lo decía uno de nuestros científicos del CSIC, la mejor vacuna contra la COVID-19 nos la estamos cargando, pues no es otra que la naturaleza y nuestra biodiversidad, que hemos venido alterando de manera impune.

Pero una vez situado, a mi entender, de dónde venimos, se hace preciso traer a colación algunos datos de nuestra comarca del Baix Llobregat, en cuanto al mercado de trabajo y lo que representa en referencia al conjunto de la población de la comarca (825.963 habitantes), que constituye casi un 11 % del conjunto de la población de Catalunya. Además también hay que tener en cuenta que un 10 % de dicha población es extranjera, y que este suele ser uno de los colectivos más vulnerables. Los datos estadísticos deben servir para sugerir algunas ideas de por dónde deberíamos caminar el conjunto de los actores para buscar las mejores soluciones para nuestra comarca y para el conjunto del país.

A finales de 2019, había 358.757 personas afiliadas al régimen general de la Seguridad Social (RG) y unas 50.000 al régimen de autónomos (RA), siendo el principal sector de ocupación el de servicios (unas 200.000 en el RG y unas 39.000 en el RA), seguido del sector de la industria (50.000 al RG y 3.000 RA) y el de la construcción en tercera posición (16.500 al RG y 6.800 al RA). También me parece que debemos destacar que la mayoría de personas trabajadoras que están dadas de alta lo hacen en empresas de menos de 50 trabajadores. Aunque el número de personas dadas de alta al régimen agrario es poco significativo, sí me parece importante hacer constar que son unas 3.000 hectáreas de cultivo las que dispone nuestra comarca y el papel que ha jugado en la actual crisis de garantizar suministros tan vitales como el de los alimentos.

En este contexto, desde el 14 de marzo se decretó el estado de alarma y el confinamiento del conjunto de la población, excepto para determinados servicios esenciales, que todos ustedes ya conocen. Nuestra economía y actividad productiva sufrió, y aún perdura, aunque en menor medida, un parón sin precedentes, siendo uno de los principales instrumentos habilitados los Expedientes de Suspensión de Contratos (ERTE), que están regulados en el artículo 47 del Estatuto de los Trabajadores y en el RD 1483/2012, de 20 de octubre, y que, posteriormente, fueron complementados con el Real decreto-ley 8/2020 de 17 de marzo, de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID-19. En el Baix Llobregat, el número de expedientes ha sido de más de 8.887 y más de 94.000 personas trabajadoras afectadas, es decir, un porcentaje sobre el empleo que se acerca al 25 %, y aunque esta es una pérdida temporal, el que no se convierta en definitiva dependerá de diversos factores que luego comentaré. La comarca representa el 13,5 % del conjunto de personas trabajadoras afectadas de toda Catalunya. Con solo ver estas cifras podemos entender la gravedad y lo extraordinaria que es esta crisis producida por la COVID-19.

Ojeando los datos de desempleo, observamos que en la comarca, a finales de 2019, habían unas 38.000 personas en desempleo de las cuales 16.000 eran hombres y 22.000 eran mujeres. Volviendo a mirar las cifras en abril de 2020, estas se han visto incrementadas hasta alcanzar las 47.733 , personas en desempleo, de los cuales 21.450 son hombres y 26.283 son mujeres. El incremento respecto a un año antes ha sido del 23 %. También podemos apreciar que las mujeres siguen siendo un colectivo más golpeado por la crisis y que es una situación que, a la hora de las propuestas, se deberá tener en cuenta.

A partir de esta pequeña y parcial radiografía se deben, a mi entender, articular las respuestas y las salidas a esta situación de crisis que, además, arrastra otras situaciones críticas de periodos anteriores. No soy ningún experto en materias económicas, sí soy algo más conocedor de los asuntos sociolaborales por mis años de sindicalista y de abogado laboralista en CCOO. Es evidente que estamos ante una crisis que es global y de cuyas salidas la Unión Europea tiene mucho que hacer y decir, para que la financiación llegue a las partes. En mi opinión, los actores comarcales deben actuar en algunas direcciones que me parecen vitales, en consonancia con ámbitos superiores (Europa, Estado español, Generalitat de Catalunya…), pero sobre todo en aquellas en las que sí tenemos capacidad propia, y la primera es la de negociar los agentes sociales, administraciones locales y comarcales aquellas medidas que están dentro de nuestras capacidades y competencias y que centren sus objetivos, en primer lugar, en atender la crisi sanitaria y preservar la salud de las personas, con especial atención a las más vulnerables. Debe garantizarse que la prestación de servicios y trabajo se desarrolle con total seguridad y respeto de las normas de prevención de riesgos laborales, fortalecerse las empresas del Baix Llobregat con aquellas medidas que nos permitan preservar el empleo, siendo la negociación colectiva uno de los principales instrumentos para vehicular aquellas situaciones difíciles. Vemos que el sector servicios es de los que más empleo ocupa en nuestro territorio, no podemos seguir con trabajos poco valorados en cuanto a condiciones salariales y de trabajo. Nadie debería estar por debajo de un salario de 14.000 € al año, y se debe prestar especial atención a los diferentes colectivos que en estas situaciones son más vulnerables, como es el caso de mujeres, migrantes, jóvenes o los mayores de 50 años que se encuentran con dificultades para el empleo. También, a mi entender, hay otros temas que se deben aprovechar y que pueden representar nuevos empleos y que no siempre están suficientemente acompañados por las administraciones y el tejido empresarial. Me refiero a la economía social y la relacionada con una producción verde de productos o servicios que, a su vez, sean responsables no sólo ecológicamente sino que además aporten trabajo con valor añadido, digno y que, en definitiva, sean el antagonismo a la apertura de una mayor brecha laboral y social.

Para finalizar mi comentario, destacar que otro de los elementos que esta situación nos ha puesto de relieve son algunas evidencias que se han acelerado, como el teletrabajo, que precisa de una regulación más acorde a la situación actual, la necesidad de la digitalización y una formación profesional muy vinculada a las empresas, ya sea la inicial o la ocupacional. Hay que poner de relieve las buenas prácticas, huir de la mezquindad de aquellos que pretenden recoger beneficios rápidos de cualquier situación. La historia de nuestra comarca es que, a pesar de las tensiones sociolaborales -y ahora tenemos una muy grave como es la de NISSAN y el sector de la automoción- siempre hemos acabado primando la “negociación y el pacto” para que todos salgamos adelante. Si no ponemos por delante las personas, su salud, su formación, la justicia social, difícilmente tendremos un sector productivo competitivo y rentable económicamente y sobre todo socialmente. Soy optimista y estoy convencido de que empresarios, sindicatos y administraciones locales estarán a la altura. Mis mejores deseos y salud ante todo.

 

Jesús Martínez Ortiz

Exabogado laboralista CCOO y miembro del área de cultura y memoria de CCOO del Baix Llobregat

Comitè comarcal de mesures socioeconòmiques davant la crisi COVID 19

El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha constituït el comitè comarcal de reforç de mesures i d’impuls socioeconòmic davant la crisi de la COVID 19 al Baix Llobregat, conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals AEBALL i PIMEC.

L’objectiu d’aquest comitè és articular consensos i reforçar el desenvolupament econòmic, amb capacitat d’inclusió i de presa de decisions per a la reactivació i el retorn a l’activitat, posant a l’abast de les persones treballadores, els autònoms i les direccions d’empreses, eines per poder actuar i transitar en aquesta situació de crisi generada arran de la pandèmia del Coronavirus.

Aquest comitè es reuneix  de forma setmanal per videoconferència, i s’ha proposat incorporar a les sessions representants d’altres institucions, organismes o àmbits relacionats amb les  problemàtiques que es tractin. En aquest sentit, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat s’ha ofert per assistir a les sessions on es tractin temàtiques del món socio-cultural on puguem aportar el nostre coneixement i experiència.

 

ADHESIÓ AL MANIFEST “SORTIR DE LA CRISI AMB NOVES PERSPECTIVES DE FUTUR”

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ens hem adherit al manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur” que diverses entitats i associacions de Catalunya han elaborat per reflexionar la sortida d’aquesta crisi sanitària que vivim. El manifest expressa la necessitat d’una reflexió que s’ha de transformar en acció per millorar la nostra societat.  El manifest demana, entre altres coses, al govern i a la ciutadania en general que actuem amb responsabilitat per protegir la salut de totes les persones, responsabilitat social a les empreses perquè garanteixin els llocs de treball en condicions dignes de tothom, una fiscalitat justa, canvis urbanístics permanents, reivindicar una mobilitat alternativa basada en l’ús del transport públic i un paper actiu i fonamental de la cultura per construir una societat cohesionada, respectuosa i basada en un pensament crític.

Podeu llegir aquí el manifest i les seves adhesions

 

Entitats promotores del manifest:

Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP)
Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN)
BACC
CCOO de Catalunya
Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST)
Club EMAS
Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya TSCAT
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Creu Roja a Catalunya
LaFede.cat Organitzacions per a la justícia global
Economistes davant la Crisi
Libélulas
Mujeres Migrantes Diversas
Mujeres Pa’lante
UGT de Catalunya

Escola d’Estiu del Baix Llobregat

Engeguem la 1a edició de l’ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT els dies 17, 18 i 19 de juny.

Podreu seguir les ponències pel nostre CANAL DE YOUTUBE. Subscriviu-vos!

EL BAIX ÉS CULTURA

Divendres 8 de maig: de 17 h a mitjanit

Dissabte 9 de maig: d’11 a 14 h i de 17 h a mitjanit

Diumenge 10 de maig: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

El Baix és cultura, una iniciativa de 20 ajuntaments del Baix Llobregat, que vol posar en valor el talent cultural de la comarca, potenciant i donant suport a artistes locals a través d’un projecte comú que els obri també noves finestres més enllà del seu municipi, en un moment on el sector cultural està especialment colpejat per la crisi sanitària de la Covid-19.

 

 

 

La programació del Baix és cultura està dividida en quatre zones geogràfiques, amb un canal específic per a cadascuna d’elles:

elbaixescultura_zonanord

Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Esparreguera

elbaixescultura_zonacentre

Molins de Rei, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Pallejà i Sant Feliu de Llobregat

elbaixescultura_zonafontsanta

Sant Joan Despí, Cornellà, Esplugues, i Sant Just Desvern

elbaixescultura_zonadelta

Sant Boi, Viladecans, El Prat, Gavà i Castelldefels

 

MANIFEST DEL BAIX LLOBREGAT D’HOMENATGE A LES PERSONES DEPORTADES

Avui dia 5 de maig,  és el Dia nacional d’homenatge als deportats i deportades, a les persones assassinades i a totes les víctimes del nazisme. Enguany  es compleix també el 75è aniversari de l’alliberament de tots els camps de concentració i d’extermini nazis. Aquesta jornada coincideix amb la data de l’alliberament del camp de Mauthausen, on hi hagué més persones internades republicanes espanyoles, al voltant de 7.500.

La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat volem retre el nostre homenatge a través d’aquest comunicat que avui, 5 de maig de 2020, hem fet públic.

Des de la Xarxa volem retre homenatge a totes les víctimes i alhora reafirmar els seus valors com a nostres, tal com ens guien els 69 deportats de la comarca del Baix Llobregat, dels quals 41 foren assassinats.

MANIFEST 5 DE MAIG DE LA XARXA DE MEMÒRIA DEL BAIX LLOBREGAT