El CECBLL col·labora en l’Agenda Urbana d’Esparreguera

El Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat està participant en l’Agenda urbana del municipi d’Esparreguera, un nou model de planificació urbanística a través de la participació ciutadana. L’agenda urbana és una eina que pretén assolir ciutats inclusives, resilients i sostenibles i que incorpora els Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, juntament amb les agendes urbanes d’Espanya i Catalunya.

A Esparreguera l’Agenda Urbana inclou dues proves pilots materialitzades amb els Plans Integrals d’Actuació Municipal (PIAM), el del tram urbà de l’antiga N-II i el de la Colònia Sedó. És precisament en aquesta segona on hi estem col·laborant, cercant l’objectiu de resignificar els seus espais i millorar la vinculació amb el municipi.

Paisaje Transversal ha estat l’empresa guanyadora de l’adjudicació per a portar la gestió i l’assistència tècnica de l’Agenda Urbana d’Esparreguera. El dia 23 de setembre la directora del CECBLL, Esther Hachuel, es va entrevistar amb aquesta empresa per aportar la nostra visió, en tant que gestors de les visites guiades del Museu de la Colònia Sedó.

 

L’ARTICLE DEL MES PER HELENA ROMA

AQUÍ ON LA MUNTANYA BALLA.

A la universitat em vaig apuntar a una assignatura que es deia Patrimoni Natural. En el meu cervell torrellenc tenia tota la lògica del món utilitzar 6 crèdits en aprendre sobre l’entorn. Bé, doncs vaig ser l’única que vaig pensar de tal manera, al final a la classe només estàvem una noia de literatura catalana que li quadrava l’assignatura per horaris, tota la promoció de Geologia, i jo. En quin punt ens deixa això als estudiants culturals?

Segons l’Enciclopèdia Catalana el patrimoni cultural (m) és el conjunt de testimonis que construeixen l’herència cultural de la societat. Són uns trets que ens identifiquen i ens caracteritzen i que ens ajuden a definir la visió hegemònica que tenim d’un lloc o espai. No sé si li heu preguntat mai a una persona que viu en un lloc muntanyós què fer al seu municipi; doncs segurament et citarà el bar que es troba a la plaça de la vila (això podria ser un altre meló a obrir en un altre moment) i una ruta que has de fer sí o sí.

I què vull dir amb tot això? doncs que el nostre patrimoni s’està cremant.

No sé si us ha passat mai, però quan a Torrelles et creues per les corbes amb un camió de bombers amb la sirena encesa se’t posa la pell de gallina, i immediatament preguntes pel grup de WhatsApp de les amigues i de la família si algú sap què s’està cremant. Alhora, mentres esperes una resposta, intentes frenar les imatges que et venen al cap dels boscos que t’han vist créixer en flames. Perquè sí, ja els has vist cremar abans i no serà l’últim cop. I estic segura que moltes persones que han llegit aquestes línies es sentiran identificades.

Des de l’1 de juny fins a l’1 de setembre de 2022, s’han registrat 174 incendis forestals, agrícoles o periurbans amb un total de 2.065,8 hectàrees cremades (CCMA, 2022), i cada estiu és el mateix. Ens posem les mans al cap al juny, mentre arran del canvi climàtic i de la sequera van baixant els nivells d’aigua dels dipòsits i la terra i els boscos es van assecant. Inclús s’ha arribat al punt de plantejar a la pagesia que si la situació continuava igual, en plena onada de calor, no reguessin els seus conreus, ja que els pous estaven sota mínim d’aigua i en cas d’incendi no hagués quedat prou aigua com per controlar el foc.

No em mal interpreteu, no busco fer una comparació fàcil i bàsica, però ningú va dubtar ni un moment què l’incendi de la Catedral Notre Dame va ser un desastre patrimonial incalculable, i tant és així que nombroses institucions i elements privats van fer grans aportacions econòmiques per recuperar-la però, en canvi, sembla que ens és més fàcil mirar cap a una altra banda quan es tracta del nostre patrimoni natural.

Els paratges i paisatges que acostumen a lligar la nostra identitat cultural amb l’entorn són tant o més vàlids per d’autoidentificació que els elements provinents d’artistes plàstics i materials: els boscos de pineda que arriben fins a última línia de mar, els camins de bosc per les muntanyes de l’Ordal, un riu que ha marcat els límits geopolítics de la comarca, i com tants d’altres que ja coneixem. I al final, aquestes coses són els que defineixen casa nostra, perquè a tots ens ha passat, tornar d’un viatge per l’A2 i de cop veure Montserrat. Saps que has arribat a casa.

Helena Roma
Comunicadora cultural

 

Fotografia extreta de la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat

 

EDITORIAL CECBLL (Setembre 2022)

Un planeta sense fronteres

Assenyalant una gran bola del món i les fronteres geopolítiques, Francisco Javier Vera Manzanares, el nen colombià de 13 anys, començava la seva conferència dient que el planeta no té fronteres. Ens atrevim a recomanar-vos la visió dels 49 minuts de l’acte “EL FUTUR ÉS AQUÍ”, CONFERÈNCIA DE FRANCISCO JAVIER VERA MANZANARES. Aquesta activitat s’ha celebrat en el marc de l’exposició “Menja, Actua, Impacta” feta per Fundesplai. La conferència es titula “El futur ja és aquí” i la va impartir, com hem dit, el fundador de “Guardines por el clima”. Aquest noiet viu i va nàixer al municipi colombià de Villeta (Vila petita) i el seu patró és Sant Miquel Arcàngel, igual que el de la vila de Molins de Rei, que el dia de Sant Miquel, el 29 d’aquest mes, celebra la Festa Major. Aprofitem aquesta menció per felicitar totes les festes majors dels 30 municipis que enguany han recuperat tot el seu esplendor.

Que coneguem és la segona veu jove que, junt amb la sueca Greta Thunberg, han mobilitzat la població per denunciar i rebel·lar-se davant la crisi climàtica provocada per un model econòmic depredador de recursos. El nen colombià, amb una facilitat de paraula i un raonament ben estructurat, ens ho explica i ho ha publicat en un relat per a la mainada: “Qué es el cambio climático”. És il·lusionant escoltar una veu tan jove, ben documentada, amarada d’una immensa curiositat, tot plantejant fugir de l’“ecoangoixa” per adoptar l’“ecoesperança”. Ell ens repta tot dient: “la vostra principal responsabilitat és garantir unes bones condicions ambientals per a les properes generacions; sense sostenibilitat no hi ha supervivència”. Francisco opta per fer front als reptes climàtics amb esperança i optimisme. Ara bé, sempre amb el ferm compromís de realitzar accions que generin consciència ecològica i condueixin a canvis reals.

Escrivim aquest editorial el primer dia de la tardor, acabem de passar un estiu que ens ha deixat exhaustes de tanta calor i constatem que des de l’expertesa ens diuen que no serà únic. Mentrestant, en les agendes públiques s’avança tímidament en la mitigació dels efectes de l’augment de les temperatures i, de manera contradictòria, s’insisteix en projectes depredadors del territori, causants de les emissions que produeixen l’escalfament. Capgirar el model de producció, de l’ús de les matèries i de generació d’energia és una prioritat planetària i de model de civilització. El Baix Llobregat és un territori enormement sensible on perduren alternatives depredadores que cal capgirar.

Aquest calorós estiu ens ha permès reflexionar sobre la imprescindible lluita per fer front a la crisi climàtica i la necessària lluita per la pau. Vivim amb angoixa i preocupació la crua i propera guerra a Ucraïna que cada dia ens mostra els horrors i el patiment de la seva població i les greus conseqüències internacionals i, alhora també, som conscients de la magnitud dels 9 conflictes armats arreu. Per tot això ens causà tendresa i emoció l’abraçada de Nadia i Francisco clamant per la pau al món. L’afganesa Nadia Ghulam obsequià el colombià amb la publicació del conte “El país de los pájaros sin alas”, relat dedicat a les persones refugiades que l’autora començà a escriure a Lesbos l’any 2019.

L’activisme de Francisco i Nadia ens omple d’esperança: és hora d’escoltar les veus de les futures generacions. Gràcies Fundesplai que, com tantes altres associacions, genera un lleure creatiu i educatiu. Orgull de Baix en escoltar el jove colombià i recordar la lluita per la pau de la jove afganesa.

 

 

ÚLTIMS DIES PER PRESENTAR CANDIDATURES ALS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL

El proper diumenge 2 d’octubre acaba el termini per presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Recordeu que als Premis no s’admeten les autocandidatures, és a dir, busquem a tercers que vulguin reconèixer la feina de persones, associacions, institucions o empreses que hagin destacat  en algun dels àmbits premiats (experiències culturals, experiències ecològiques, experiències socials, experiències econòmiques).

Les candidatures es poden presentar fins el 2 d’octubre de 2022 i s’ha de fer enviant aquest formulari a premiscecbll@llobregat.info juntament amb els materials necessaris per la condidatura. En cas de que els materials siguin físics, es poden lliurar al c/Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat. 

Us deixem aquí les bases i el formulari per presentar candidatures. Animeu-vos!

Amb el suport de:

EL CECBLL SUBSEU DEL 6è CONGRÉS DE DONES DEL BAIX LLOBREGAT

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha estat subseu del Congrés de Dones del Baix Llobregat, amb dues activitats relacionades amb les dones en l’entorn tecnològic. El dimecres 28 de setembre vam organtizar una xerrada amb Anna Vázquez, directora de Digital Solutions a RICOH i Membre del Comitè de Direcció, i Mar Porras, Coordinadora i impulsora de l’àmbit de Carreres Professionals del STEM WOMEN CONGRESS / Marketing Manager Ricoh, a la seu del CECBLL. La benvinguda de l’acte va anar a càrrec de la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Loren Rider i tot seguit la consellera comarcal de Desenvolupament econòmic i estratègic, Lourdes Borrell, va presentar el 6è Congrés de Dones el Baix Llobregat. La clausura la va fer la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

Va ser una interessant xerrada on les dues expertes ens van parlar de la importància de donar visibilitat a la dona en els àmbits tecnològics dels que, encara avui, hi estem tan allunyades. És molt important que les nenes tinguin referents de dones on poguin enmirellar-se per poder decidir cap a on centraran la seva vida professional sense que, per raó de gènere, quedin excloses de certes àrees de treball i certes posicions laborals. De la xerrada en vam extreure que valors com la confiança i la valentia faran que les nenes i les dones ocupin el lloc que els hi pertoca a la societat.

El divendres 30 d’octubre les dues expertes van portar la xerrada a  l’INS Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires, on 75 alumnes de Batxillerat d’aquest institut van poder conversar amb elles a la sala del Celler de l’Ajuntament de Sant Esteve. L’obertura de l’acte la va fer l’alcalde de Sant Esteve, Enric Carbonell, la consellera comarcal de Dones, Gent Gran i LGTBI, Victòria Castellanos i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

Des d’aquestes línies volem agrair les facilitats que hem tingut del personal del Consell Comarcal, de l’ajuntament de Sant Feliu i de Sant Esteve en l’organització de les subseus.

 

 

Visites a la Ruta Modernista de Sant Feliu

El passat 18 de setembre es va fer una nova visita guiada a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat  amb un gran nombre d’assistents. Ens vam reunir tant santfeliuencs i santfeliuenques com  altres persones procedents del Baix Llobregat per gaudir de l’arquitectura del nostre territori. Aquest augment d’inscripcions per visitar la Ruta del Modernisme de Sant Feliu demostra, un cop més, que la cultura i el patrimoni  estan ben presents a la vida quotidana de la gent de la comarca.

Aquest més d’octubre en el que entrem, oferirem novament la Ruta del Modernisme el dia 16 d’octubre a les 12 h prèvia inscripció a visitespf@llobregat.info. Però aquest més també se celebren les Jornades Europees pel Patrimoni on, un altre any, el Centre d’Estudis i l’Ajuntament de Sant Feliu participem oferint dues visites a la Ruta Modernista: el divendres 7 d’octubre a les 17 h i  el dissabte 8 d’octubre a les 12 h. Aquestes jornades coincideixen amb les Festes de Tardor de Sant Feliu, i la visita és una bona manera de començar les Festes! Si voleu assitir a alguna de les visites que us proposem, feu reserva! visitespf@llobregat.info o 936663527.

Informació Jornades Europees del Patrimoni 

Exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothius

El Centre Cívic Mas Lluí va acollir el dimarts dia 20 de setmebre una activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat: la inauguració de l’exposició “No estamos muertos” de Daniel Despothuis.

La presentació va anar a càrrec de Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat des d’on portem la secretaria tècnica de la Xarxa de Memòria, i de Jordi Carbonell, conseller comarcal de medi ambient, cultura i memòria democràtica.

L’autor mitjançant l’art recorda la seva infantessa en un barri rodejat de families refugiades espanyoles. La mostra contempla un recull d’obres, tant d’escultura com de pintura, que l’artista va començar a elaborar el 2011 i que ha acabat el gener d’enguany. Es complementa amb un audiovisual centrat  amb la ressaca persistent de les onades de la platja d’Argelès sur Mer, que ens enfonsa en un estat meditatiu, torbat per l’aparició fantasmal de persones que van viure aquell internament, recolzat per textos curts i la veu del recitador.

“No estamos muertos” ens convida en la memòria i el record a no oblidar  als que van viure aquella terrible desgràcia de la Retirada. Són peces artístiques que impacten i permeten descobrir i reflexionar sobre aquell fet històric.

L’exposició romandrà al Centre Cívic fins el 14 d’octubre. Després passarà a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat fins l’11 de novembre.

 

El CECBLL a l’Ofrena floral de Sant Boi

El CECBLLha estat present un altre any a l’Ofrena floral de Sant Boi de Llobregat. Genoveva Català, presidenta de l’entitat i Jaume Bosch, membre de junta, van estar a l’acte institucional de l’església de Sant Baldiri presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, la vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, la  ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez i l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. Institucions, partits polítics i diverses entitats ciutadanes ens vam aplegar a l’interior de l’església a l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova, una ofrena simbòlica de rams de flors a la sepultura del conseller en cap de la ciutat de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques de l’any 1714, que va viure a Sant Boi els darrers anys de la seva vida.