Archive for month: octubre, 2022

Divendres 30 de setembre es presentà en societat l’Agrupació de Dones Sàvies de Sant Vicenç dels Horts. Al jardí de Can Comamala un bon nombre de dones i alguns homes donaren la benvinguda a aquesta nova entitat.  Integrada per un grup de dones més grans de 65 anys o pensionistes amb malaltia reconeguda que volen fer valer objectius quotidians com són la visibilització , l’empoderament, l’activisme, la participació, la convivència i el feminisme.

Aquesta és una iniciativa original i atractiva que vol posar en valor el paper de les dones grans en la nostra societat, en el marc d’una ciutat amb una llarga tradició de lluites socials i feministes. Volen fer sentir la seva veu en tots els camps dels afers públics i col·lectius vinculats a afers culturals, socials, econòmics i ecològics així com incorporar valors com la solidaritat i la lluita per la pau sempre des de l’empoderament de les dones i del feminisme.

Presidides per Cèlia Dorado Siles,  Isabel Calabuig  Mateu,  Esperanza Garcia Cuadrado, Josefina Gáñez Tello, Chari Martin Mateo i M. Angeles Meroño Ros, emprenen l’aventura de trobar-se i retrobar-se per treballar des del coneixement, fent palesa la seva presència a la vicentina localitat.

L’acte comptà amb la presència de l’alcalde del municipi i autoritats diverses i amb una sàvia  intervenció de la begatana Margarida Camprubí impulsora d’iniciatives similars en el mateix municipi de Sant Vicenç dels Horts i a Begues, d’on en fou regidora.

 

 

 

 

Construir el nou futur

Vivim ancorats en un present que ja és passat i que ens impedeix construir el nou futur.

La vida és consubstancial en l’evolució del nostre planeta format fa 4.500 Ma (milions d’anys). L’atmosfera primitiva es componia majoritàriament de CO₂ (com la de Venus i la de Mart). Els primers éssers vius unicel·lulars sense un nucli diferenciat (procariotes, molts d’ells anaeròbics) van aparèixer fa uns 3.800 Ma, i inicien la fixació del carboni (C) de l’atmosfera en forma de matèria orgànica o de roques calcàries tot alliberant l’oxigen (O₂); d’aquesta manera, ara fa uns 2.400 Ma, l’atmosfera terrestre adquireix una composició amb nitrogen i oxigen relativament semblant a l’actual.

Els procariotes dominen la Terra durant més de 2.000 Ma fins a l’aparició dels eucariotes, ja amb un nucli diferenciat, i no és fins més recentment (entre -850 Ma i -650 Ma) que apareixen els primers éssers multicel·lulars alhora que es desenvolupen formes de vida aeròbies més eficients, avui dia majoritàries. Entre tant, la disminució dels gasos d’efecte hivernacle dóna lloc a les primeres grans glaciacions, la més severa de les quals és l’anomenada “terra bola de neu” (vers -700 Ma) en què el planeta enter es va cobrir de gel i la vida pràcticament va desaparèixer.

En els darrers 500 Ma llargs es produeix la gran evolució de la fauna i de la vegetació (primer, marines i, després, terrestres), amb grans esclats de vida però també amb grans extincions (cinc d’elles, massives) fins a la desaparició dels dinosaures (-65 Ma). Va ser en aquestes èpoques que es van formar els combustibles fòssils: primer els carbons a partir de restes vegetals (majoritàriament entre -320 i -100 Ma) i més endavant els hidrocarburs (des de -200 Ma) en base a restes d’animals marins.

A partir d’aleshores comença l’era terciària on predominen els mamífers. Els homínids no arriben fins fa 4,5 Ma, l’home sapiens viu en els darrers 130.000 anys (0,130 Ma) i les civilitzacions humanes que es desenvolupen amb l’agricultura i la ramaderia tenen lloc després de la darrera glaciació, ara fa uns 10.000 anys (0,010 Ma). I, des de fa uns 200 anys, primer el regne Unit, Europa i els Estats Units i, més endavant el món sencer, hem après a utilitzar els fòssils com a font d’energia i els humans ens hem llançat a consumir-los a raó d’un milió de vegades més ràpid que no es van produir. Són finits i ja estem iniciant el seu declivi.

S’acaba, doncs, l’era dels fòssils i de tota la construcció mental associada, però hi ha vida més enllà. És més, tenim tot una civilització humana nova per construir, apassionant, que certament requerirà esforç. Cal que ens tornem a connectar amb la naturalesa i la resta d’éssers vius. Hem desencadenat un canvi climàtic difícilment reversible, però també tenim capacitats d’adaptació.

A títol d’exemple exposo alguns dels ancoratges mentals que cal superar:

1. L’economia només funciona si creix (??)

En un món finit, hem de revertir aquest concepte. Per descomptat, hi hauran activitats que creixeran i altres que disminuiran, però totes elles han d’estar proporcionades a les capacitats metabòliques del planeta

2. Més del 70% de la població mundial viurà en grans ciutats el 2050 (??)

Sense l’aportació energètica dels combustibles fòssils, el metabolisme de les grans aglomeracions urbanes (alimentació, aigua, energia, residus, mobilitat interior, etc.) esdevindrà molt problemàtic. A més, la població urbana acaba perdent el contacte amb els elements de la seva sostenibilitat. Probablement caldrà la recolonitzar els àmbits rurals, ara amb eines de comunicació i de mobilitat molt més eficients que en èpoques anteriors.

3. Cal l’automatització (digitalització) de tots els processos (??)

L’automatització és i ha estat certament una línia de progrés, normalment amb increment de les aportacions d’energia i materials i sovint amb l’eliminació de llocs de treball. Caldrà repensar aquests processos en benefici de les persones i de la societat. En moltes ocasions l’automatització ha originat desigualtats (en concentrar la riquesa i expulsar mà d’obra), ha minvat la qualitat dels serveis i ha disminuït la resiliència davant d’eventualitats adverses.

4. Les inversions han de tenir períodes de retorn curts (no més enllà de 15 mesos) (??)

En un marc mental de guanys ràpids (gràcies a l’energia barata dels fòssils), s’ha imposat el criteri que els períodes retorn de les inversions han de ser breus. Però la vida i dels processos naturals (i, amb ells, les energies renovables) tenen els seus ritme, generalment molt més lents. Per construir el nostre futur, cal invertir en els nous sistemes renovables (independentment dels temps de retorn) ja que són les bases del sosteniment del nostre demà.

Carles Riba Romeva
President del CMes i membre de Junta del CECBLL.

 

 

Ja tenim els finalistes de la XI edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

Els Premis de sempre, amb unes bases renovades, busquen aportar una nova visió de la comarca a nivell cultural, social, econòmic i ecològic i ja compta amb els 37 finalistes. 

La Comissió de Selecció es va reunir el 20 d’octubre per posar en comú les seves valoracions i reflexions respecte de les 92 candidatures presentades. Després de molt debat, es van escollir un total de 37 candidatures finalistes de les quals 25 son candidatures col·lectives i 12 són candidatures individuals. Enguany, s’ha buscat un altre format en el qual es deixen enrere les seccions que es coneixien fins ara i s’aposta per quatre grans àmbits de coneixement als quals premiar: experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques. Les candidatures finalistes són:

En les experiències culturals trobem el Comitè de l’Antifaç de Molins de Rei, el Projecte Mons de Sant Just Desvern, el Projecte memorialista: 50 anys de la caiguda del Pont de Carles III de Molins de Rei, el Festival Lola d’Esparreguera, la Llibreria Nou Rals de Viladecans, la Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà que agrupa diversos municipis del Baix Llobregat i en la categoria individual en Josep Campmany, en Pere Baltà Llopart, la Carmen Doorà, l’Alizzz (Cristian Quirante), en Josep Llurga Rigol i en Manuel Clemente Ochoa.

En l’àmbit de les experiències socials ha quedat finalista el Congrés de dones del Baix Llobregat, la Fundació Rubricatus del Prat del Llobregat, el Centenari de la Unió Esportiva Santboiana, la Fundació Fundesplai del Prat de Llobregat, Associació de Cuidadors Cuidando de ti de Sant Boi de Llobregat, el projecte Tecnologies creatives a l’aula (UPC) de Sant Vicenç dels Horts i Castelldefels, la Secció Femenina del Futbol Club Levante Les Planes de Sant Joan Despí. En la categoria individual tenim a Carlota Dobaño, Jaume Funes i Manuel Estellés i Badosa.

En l’àmbit de les experiències ecològiques han quedat finalistes la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Baix Llobregat, el Projecte Mentali pel reaprofitament alimentari de Sant Esteve Sesrovires, la Cooperativa Forest Baix de Vallirana, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que actua a nivell comarcal, l’Espai Test Agraris de Sant Vicenç dels Horts, i la Casa de l’Energia del Prat de Llobregat. En la categoria individual hi ha en Lluís Tejedor Ballesteros.

Finalment, en les experiències econòmiques han quedat finalistes el Laboratorio Reig Jofre de Sant Joan Despí, la Tartana de Can Bofill de Molins de Rei, Soler i Sauret que té la seu a Sant Feliu de Llobregat i té un abast comarcal, Producciones del Barrio d’Esplugues de Llobergat, la Cooperativa La Rural de Collserola i l’ Observatori Comarcal del Baix Llobregat. En la categoria individual trobem a Anna Vidal i Jesús Lozano

Les propostes que vam rebre provenien d’un procés participatiu obert on tothom podia presentar les persones o projectes que consideressin mereixedors d’un reconeixement per la seva feina. Aquestes es podien fer arribar fins el 2 d’octubre i es van traspassar a la Comissió de selecció, formada per un total de 23 persones escollides amb paritat i provinents dels diferents àmbits que es premien. Aquesta comissió constituïda amb professionals de tot el Baix Llobregat està formada per: Agnès Dal Maschio, Agustí Miró, Alfons Muñoz, Àngels Massip, Carles Riba, Carme Figueras, Èric Gómez, Elicínia Fierro, Esther Amill, Esther Hachuel, Ferran Puig, Fran Ollé, Francesc Viso, Genoveva Català, Isabel Ortuño, Jordi   Sicart, Mery Barranco, Pere À. Montserrat, Raúl Montilla, Remei López, Silvia Guillén, Vicenç Rocosa i Victòria Lebron (ordre alfabètic segons el  nom).

Les candidatures finalistes han passat a mans del Jurat dels Premis encarregat de determinar les candidatures guanyadores. Ha estat format per: Abdulai Faal, Conxita Sánchez, Débora Garcia, Eduard Jiménez, Enric Giner, Esther Zamorano, Genoveva Català, Gina Pol, Javier Baratech, Jordi Carbonell, Jordi Gili, Jordi Fortuny, José Lifante, José Manuel Yúfera, Josep M. Romero, Juan Carlos Valero, Maria del Mar Andreu Rojas, Miquel Comino, Mònica Borrell, Oriol Estela, Pilar Eslava, Rafa Díaz i Ricard Gomà

S’han presentat candidatures relacionades amb 21 municipis dels 30 que formen la comarca. En concret, estem parlant d’un 70% de municipis amb alguna candidatura presentada, encapçalats pel Prat de Llobregat amb un total de 12 candidatures.

L’acte de lliurament dels Premis serà el divendres 18 de novembre de 2022 al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Durant aquesta vetllada, la Nit de la Cultura del Baix Llobregat, es faran  públiques les candidatures guanyadores dels Premis.

Enguany els diversos àmbits porten el nom de persones reconegudes de la comarca: el Premi Gràcia Dorel-Ferré a Experiències Culturals; Premi Narcís Prat Fornells Experiències Ecològiques;  Premi Núria Salan Ballesteros a Experiències Econòmiques; i Premi Joan Salvat Saladrigas a Experiències Socials. A més també es lliurarà el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Premi Jaume Codina i Vilà que atorga directament la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i el Premi Personalitat Baixllobregatina que se sotmetrà a votació popular del 7 al 17 de novembre a través del web del CECBLL (www.cecbll.cat).

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SELECCIÓ

REUNIÓ DEL JURAT

Amb el suport de:

La tarda del 24 d’octubre vam acollir una activitat proposada pel col·lectiu Transurbància Sant Feliu, en el marc de l’exposició Viatge a Sant Feliu, de Marta Juvanteny i Roger Romagosa. Vam celebrar la taula rodona L’Ombra de la Sanson a l’Ateneu Santfeliuenc amb la intenció de reflexionar sobre un paratge santfeliuenc quotidià, la cimentera de la Sanson, en una taula rodona sobre aquest espai i el seu futur, amb persones expertes en art, cultura, patrimoni i urbanisme. A l’acte hi van acudir una vuitantena de persones que van poder seguir als integrants d’aquesta taula. Ens van donar la benvinguda l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Oriol Bossa i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català. Tot seguit els dos autors de Viatge a Sant Feliu ens van fer una explicació de la gestació i conceptualització de l’exposició. Els historiadors Jordi Amigó i Jordi Jiménez, ens van fer una pinzellada sobre la història de la Sanson i de la seva colònia i un apunts sobre l’entorn patrimonial que hi ha al voltant de la Sanson. En Xavi Valero, director d’operacions de Ciments Molins, ens va explicar quines són les intencions que té l’empresa propietària sobre el que queda de la Sanson. En Manuel Leiva, regidor de medi ambient, ens va donar la visió que té l’ajuntament sobre l’emplaçament i les darreres actuacions municipals. I va acabar les intervencions l’alcalde Oriol Bossa que ens va parlar sobre el futur, encara força incert, que té la Sanson.

La taula rodona va acabar amb un debat entre les persones assitents.