Archive for month: març, 2025

Recordar és obrir el cor i recuperar les dones de la nostra comunitat és part de la solució al conflicte iniciat a causa d’una educació retrògrada durant el franquisme.

Fa pocs dies llegíem a la premsa que els joves d’entre 18 i 25 anys se situen més aviat en una tendència política de dretes i que el triple d’homes, més que no pas les dones, els agraden més els postulats de dretes i d’extrema dreta. Tenim un problema. Per altra banda, 6 de cada 10 homes joves rebutgen el feminisme sense deixar clar que estan contra la igualtat. Tenim un altre problema.

Joana Llordella Zamora

Com que he passat mitja vida amb adolescents i mai havia constatat aquest estat d’opinió, no és que no m’ho cregui, —tot i que tampoc he analitzat les enquestes que han utilitzat per aquest estudi—, sinó que m’ha fet reflexionar per intentar esbrinar els motius d’aquesta actitud.

Estan descontents. I de qui és culpa? Aquí tenim la resposta. Si aquests nois han viscut sense dificultats econòmiques, per lògica les dones del seu entorn tampoc; per tant, ells probablement no entenen el motiu de tanta reivindicació femenina. Altrament, si els joves no estan “ben educats”, es poden sentir incòmodes davant de les denúncies als mitjans per l’assenyalament públic  contra els homes, en moltes ocasions famosos o bé homes que sempre s’havia suposat que tenien conductes indiscutibles, com ara mestres, capellans, instructors, educadors, etc. I si  a aquests nois, a més, els costa tenir una bona posició econòmica, un bon habitatge o la independència total de la família, cauran fàcilment en discursos extremistes, tant d’esquerra com de dretes. Podem parlar de contrarevolució, potser.

Potser els joves, sense saber-ho, experimenten la pressió que han sentit fins ara moltes dones: com ara que la societat els demana tenir un cos perfecte com el d’un model publicitari, i això costa molt d’esforç. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per no sentir-se dominat i rebel·lar-s’hi, que és el que tradicionalment han fet les feministes.

I no en justifico l’actitud, per suposat,  que sabem que hi ha molts joves que no pensen d’aquesta manera! Però si volem evitar que aquest nombre creixi, hem de fer pedagogia. A aquests joves se’ls ha d’educar, de ben petits a la família i, sobretot, als espais comuns com ara l’escola, els instituts, o els espais de lleure: per què hem de ser feministes, per què parlar d’esquerres o dretes va lligat també al concepte de feminisme o masclisme. De jove vaig conèixer companys d’esquerres –això deien– que estaven a l’exili per les seves idees i, en canvi, tenien una actitud envers les seves companyes pitjor que la dels  patriarques bíblics.

Per tant, hem de saber connectar amb el malestar d’aquests joves a través de l’educació i fer-los crítics davant els discursos tòxics que poden trobar a les xarxes. No hi ha un altre camí, possiblement. Aplaudeixo els qui expliquen història, literatura, o el que sigui, amb la mirada reivindicativa de la igualtat entre els homes i dones, i postulen un món sense diferències de religió o de classe social ni ètniques. Sempre amb una mirada crítica.

Per la meva part continuaré estudiant i fent conèixer la vida de moltes dones del passat i del present amb l’objectiu de reivindicar-ne la memòria, la història i el present. Viure i lluitar plegats, sí, però sense baixar la guàrdia perquè tenim molts segles de dominació patriarcal i això només ho podrem solucionar amb l’activisme totes plegades.

Elles, teixidores de vida esparreguerina, el llibre que acabem de publicar,  és el resultat també de moltes recerques que vaig dur a terme amb el meu alumnat i ara m’he adonat que majoritàriament van ser amb noies. No hauria d’haver estat així perquè hauria estat la millor manera de prendre consciència de la causa del feminisme, però va poder ser perquè els deixava triar el subjecte de la recerca i els nois no s’hi van interessar. En els treballs de literatura hi vaig poder incidir més  i d’aquesta manera, molts nois van descobrir la tendresa i els privilegis de la lectura i l’escriptura. Tant de bo hagi aconseguit potenciar la seva autoestima sense atiar l’ego, sense l’estigma de models que voldríem obsolets.

Elles, teixidores de vida esparreguerina conté biografies molt diverses, de temàtica variada: des d’aquella regidora  que recordava que havia estat una experiència de la qual havia après moltíssim però, ben mirat, era difícil de compaginar la vida de casada, els fills, la mare malalta, el pare i l’àvia a qui havia de cuidar… O  una altra, que de petita, sense aigua corrent a casa,  era ella, i no el seu germà, la qui havia d’anar a buscar aigua a la font, i no pas a prop de casa; També la  que havia començat a treballar abans dels 14 anys, encara que no fos legal perquè a casa ho necessitaven.

Hi apareixen dones singulars, desconegudes a la nostra comunitat, tot i que havien viscut a Esparreguera, com és el cas de la lliurepensadora Maria Trulls, filla de pares treballadors del tèxtil en una fabriqueta de la vila, o altres casos com els  de les guaridores, perquè a la meva infantesa era freqüent visitar alguna veïna o familiar quan tenies torticoli o alguna altra malaltia. En aquest apartat expliquem casos concrets que vam esbrinar amb les nostres alumnes. ¡Quina llàstima que no ho haguéssim treballat també amb els nois!

Es parla de les dones represaliades pel franquisme o de les exiliades, de l’estraperlo que sovint era practicat per les nostres dones de la postguerra, de la vida miserable que van haver de viure moltes dones que s’havien quedat sense l’home o el pare i havien de sobreviure sobreexplotades;  tractem l’explotació de les obreres i les seves reivindicacions a la fàbrica Sedó, entre d’altres.

I tot això, embolcallat amb el sentiment d’admiració cap a elles, les nostres mares, àvies i demés dones, sense cap retret als homes, des de la perspectiva d’una dona ja gran que es mira el món com si fos l’última oportunitat que té de facilitar aquesta transformació que és tan necessària. Tant de bo que cadascú de nosaltres pugui ser la llavor d’aquest canvi. Cadascú en el seu entorn aprenent del passat configurant un nou futur.