“En el segle XIX a Molins de Rei hi arribà la Fira de la Candelera i el tren” per Genoveva Català

/by

Foto: Genoveva Català, autora de l’article

Aquest febrer en la lluïda celebració de la 175 edició de la Fira,  rodalies no s’hi ha sumat

Venim de lluny

La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre  les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.

El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresma juguessin aquest paper estratègic.

L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856,  es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, al 1859, fins arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la l’ínia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).

En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària  publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins el 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.

L’any 1854 fou estratègic per a la  FIRA DE LA CANDELERA i pel FERROCARRIL. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris”, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant de relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.

Estació de Molins de Rei a principis de segle xx, punt important de comunicacions on arribaven per carretera mercaderies per a l’exportació. Font: Arxiu privat de Lluís M. Tuells, autoria de la fotografia desconeguda, 1910-1915. Extreta del llibre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)” de Gemma Tribó Traveria (Edicions del Llobregat, 2021)

La Fira del 2026

La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el Pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.

La periodista del digital Viu Molins, Samar Elansari , ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada  “Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera”. En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha posat en valor els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions”  Amb bon criteri Viu Molins remarca que “l’edició d’ enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.

La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020,  es pregonava  “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruït de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment  que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada  menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens  i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.

A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès.  L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en el seu conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta  la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53  planter i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerç, vins, alimentació  automoció; 317 artesania, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.

 

La Fira espai de civilitat

En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del Firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels “27ns Premis CLIC de Fotografia”, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de “Pagès” a Ca n’Ametller; o la de “Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia” a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.

Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.

El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La Fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat .

Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc  que  morí accidentalment , treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del Consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos.  Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom – ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat – i també tindrà una espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.

Inaugruació de l’Espai Jaume Garriga i Pujol. Font: Ajuntament de Molins de Rei. Font: Ajuntament de Molins de Rei

Records de la Fira en una família pagesa 

L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals dels segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “Amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda  “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.

Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família,  per fer front a les  greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos,  emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de Fira la casa  era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran – en Jaume – recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquím, l’altre germà. La Fira forma part de l’ADN de les gents  pageses i no pageses de Molins de Rei.

1961 Jaume Català i Bosch. Recollint  premi concurs de planters de la Fira de la Candelera

1965  Joaquím Català i Bosch. Recollint  premi concurs de planters de la Fira de la Candelera

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

Dissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.

L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.

Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!

Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.

L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.

A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina.  Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.

Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.

Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

ERC del Baix Llobregat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat 24 de febrer vam tenir ocasió de fer una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per a un grup de membres d’ERC del Baix Llobregat. L’activitat s’emmarca en les accions de promoció del Museu que fa el CECBLL des de l’any 2019 gràcies a un acord amb el MNACTEC.

El grup, de 17 persones, va estar encapçalat pel diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Albert Caballero, pel diputat de Consum de la Diputació, Josep Ramon Mut i per la consellera comarcal Bàrbara Lligades. Hi van assistir també regidors i regidores i altres membres d’aquest grup polític.

Va ser un matí molt profitós, ja que el grup va saber copsar la magnitud del patrimoni de la Colònia Sedó i van manifestar en diverses ocasions la seva predisposició a col·laborar en allò que sigui possible a favor de la salvaguarda d’aquest testimoni de la nostra història recent.

L’any passat vam rebre un altre grup parlamentari, en aquella ocasió el socialista. I ens hem adreçat també a altres ens d’interès, com la Societat Catalana de Tecnologia, l’SCOT o la UPC entre molts altres.

Amb el suport del MNACTEC mantenim així el nostre ferm compromís vers la Colònia i el Baix Llobregat. Continuarem afavorint la coneixença d’aquest espai per part de col·lectius estratègics.

La pel·lícula “L’Olivia i el terratrèmol invisible”, guanya el Gaudí a la millor pel·lícula d’animació

/by

Font: Acadèmia del Cinema en Català. Crèdit: ACC-Mireia Rodriguez

El film està basat en la novel·la de Maite Carranza La pel·lícula de la vida, i narra la història d’uina mare amb dos fills que són expulsats de casa seva i han de començar de nou en un entorn ple d’incerteses i de situacions noves.

L’Olívia, la germana gran, acaba inventant una història per fer més dolça la situació al seu germà i a ella mateixa. És així  com viuran un munt d’aventures plenes d’humanitat.

Com ja vam comentar en el seu  moment,  L’Olivia i el terratrèmol invisible és la primera pel·lícula en català feta amb la tècnica de l’stop-motion.

La Maite ens ho va comunicar el Premi Gaudí gairebé en directe, enviant-nos fotografies i compartint la seva alegria amb nosaltres. I és que la Maite, a més d’una gran escriptora i guionista, és la nostra conductora de la tertúlia literària.

La pel·lícula va ser nominada també als Premis de Cinema Europeu en la categoria Millor pel·lícula d’animació. I ara opta a un Goya. Haurem d’esperar a la gala que es farà el dia que surt aquest butlletí, el 28 de febrer

Felicitats, Maite!! Ens sentim molt orgulloses de comptar amb tu i amb la teva amistat.

“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat

/by

El proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.

Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.

L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.

En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.

Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.

Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!

 

Molt recomenable: Universo UNED

https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/

Fotos butlelti febrer – 36

Un any més, l’Espai de la Terrissa i el Museu de la Colònia Sedó participen de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera

/by

Com saben els nostres lectors i lectores, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestiona alguns equipaments culturals. Entre ells l’Espai de la Terrissa, de l’Ajuntament d’Esparreguera, i el Museu de la Colònia Sedó, situat també a Esparreguera i propietat de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu de la Festa Major d’Hivern tots dos equipaments van fer jornada de portes obertes. En el cas de l’Espai de la Terrissa va ser el dissabte 14 de febrer al matí i a la tarda. Per la seva banda, el Museu de la Colònia Sedó va fer portes obertes els matins dels dies 14 i 15 de febrer.

Esparreguera és una ciutat amb un perfil cultural molt marcat, i aquest fet es nota en el volum de visites comptabilitzades.

Agraïm la confiança que les administracions dipositen en la nostra entitat per gestionar espais culturals, una vocació que mantenim ferma i que ens apropa a la forma de fer d’alguns països de l’entorn d’Europa, com Itàlia o el Regne Unit. Aquest últim país és paradigmàtic en aquest àmbit i compta amb una de les associacions més antigues i consolidades dedicades a la gestió del patrimoni, com és el National Trust, amb més de 5 milions de socis i sòcies, persones físiques i jurídiques.

Aquí hem començat a recórrer aquest camí que esperem sigui llarg i fructífer.

Molins de Rei honora la memòria de Jaume Garriga i Pujol pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès.

/by

El concurs de planters de la 175a edició de la Fira de la Candelera portà per primera vegada el nom de Jaume Garriga i Pujol, agrònom compromès des de fa anys en el peritatge de la qualitat dels  productes que s’hi ofereixen.

Un grup de persones de la localitat presentaren al Consistori la proposta de nomenar-lo fill predilecte i honorar-ne la memòria a través dels premis dels planters així com de dedicar un espai al final de la Rambla de La Granja en memòria seva. Així ho acordà per unanimitat el Ple ordinari del mes de juny del 2025.

L’Espai Jaume Garriga i Pujol incorpora una escultura de la seva germana Roser i una olivera de les que ell va conrear i amb el nom de “Tinet”.  En Jaume morí accidentalment als 68 anys pel juny del 2021,  fent  allò que més li agradava que era cultivar les seves oliveres i la necessitat de fer marges recuperant el sistema ancestral de pedra seca. Va ser un referent en el cultiu d’olivera ecològica al Baix Llobregat.

A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica. Va treballar  en diferents projectes vinculats al món agrari i també com a cooperant a la República del Txad com a tècnic d’Intermón Oxfam,

Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. El seu compromís polític, li va costar presó i tortura, en la  lluita contra la dictadura (anys 1971-74). Va ser regidor del primer Ajuntament democràtic de Molins de Rei, l’any 1979 formà part, com a independent, de la candidatura del PSUC ho fou  fins el 1985 i es distingí com a membre  d’un equip innovador en polítiques socials en els municipis.

El mes de desembre del 2023 el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya  conjuntament amb l’empresa LAINCO (on havia treballat)  varen celebrar un acte, a la seu del mateix Col·legi, per tal de posar el nom de Biblioteca Jaume Garriga i Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al Col·legi com a l’empresa on va treballar tants anys.

Sempre va estar predisposat a col·laborar amb les institucions de la societat lligades al món agrícola. Destaquem el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya i, sobretot, la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris). En aquesta darrera Institució  en va ser un dels fundadors alhora va formar part de les seves Juntes. A nivell local, va estar molt vinculat a la Fundació agrària de Molins de Rei. Darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa, amb el seu bon criteri,  a la millora de l’agricultura al Parc de Collserola.

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Esparreguera: Camins de pau 2026, 4a edició Donem llum a un dels episodis històrics més amagats i desconeguts de la nostra societat

/by

Parlar d’exili i deportació és parlar d’oblit i de silencis, i aquest projecte, que va sorgir d’una proposta del PEEC, és a dir de l’Ajuntament d’Esparreguera però sobretot de la societat civil i dels educadors, pretén acabar amb aquest oblit i transformar els silencis en un cant a la pau. Enguany vam dedicar “Camins de Pau” a homenatjar Agustí Jorba Alert, últim alcalde republicà de l’Ajuntament d’Esparreguera; Fabià Asens Pedrol, regidor; i Joaquima Soler Brugueras, la seva esposa; sindicalista que va perdre el seu pare al camp de refugiats Bois-Brulé (Loir-et-Cher) durant els primers temps de l’exili. Per altra banda, també hem homenatjat les víctimes del nazisme, en especial dos dels nostres deportats a Mauthausen, Josep Egea Trujillo i Manuel Vinaroz Maté, amb la col·locació de dues stolpersteine.

Camins de pau implica el treball i coordinació de tots els centres de primària i secundària, l’Escola Municipal de les Arts, l’Arxiu Municipal, els Tallers d’Activitats Artístiques i Culturals d’Esparreguera, el Casal Intercultural, voluntariat i historiadors, amb activitats al llarg del curs però especialment al llarg d’una setmana entorn  el 30 de gener: visites guiades per les llambordes, Visites guiades sobre l’exili i l’Esparreguera en l’època de la II República, reproducció i col·loqui del documental “El Viatge d’Itza”, programes especials a Ràdio Esparreguera, representacions d’Obra vista, de Jordi Prat i Coll, exposició sobre la pau a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, el cant de Laura Mas amb la cançó “A la Joventut” (escrit l’any 1936 per Nordahl Grieg, inspirat en la Guerra Civil Espanyola i que l’any 1952 va ser musicat per Otto Mortensen), acompanyada de la jove coral Theseharmonics i la pianista Lola Pérez amb la direcció de Mayte Gómez.

Aquesta  ha estat la 4t edició i de cadascuna d’elles conservem un record molt tendre i unes amistats fermes; algunes d’elles ara ja no hi són malauradament, però el seu agraïment a tota la comunitat ha quedat per sempre enregistrat en la nostra memòria.

No podem passar de puntetes per sobre del patiment dels altres. No podem oblidar-los de cap manera perquè, el que va passar ho tenim ben a prop. Personalment, tinc l’esperança que els nostres infants i joves hagin après la lliçó.  Gràcies al CCEBLL perquè la informació que podem trobar al web  del Memorial  és molt aclaridor per a molts centres escolars i els seus estudiants. Gràcies a tots els que ens heu ajudat!

Joana Llordella

Exposició a la Sala Gòtica de Molins de Rei “Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”

/by

La Sala Gòtica del Museu del Renaixement  ha acollit,  durant la Fira de la Candelera i fins el 15 de febrer,  una interessant exposició que explica els orígens de  les protestes pageses, la creació de la Unió de Pagesos i com la pagesia va contribuir a la lluita per la democràcia. El comissari de la mostra és l’historiador Guillem Puig Vallverdú, sota l’aixopluc organitzatiu del  Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La mostra arriba a  Molins de Rei de la mà de l’Associació Obrera, entitat memorialista, hereva de la històrica Federació Obrera.

En la inauguració de l’exposició  intervingueren; Jordi Font, director del Memorial Democràtic i l’Alcalde Xavi Paz, ambdós posaren en valor la contribució del món rural en la construcció de la democràcia. Tot seguit els assistents  visitaren a la mostra guiats pel seu Comissari  Guillem Puig.

En el catàleg de l’exposició se’ns reitera que durant la dictadura es va eliminar tota forma d’associació civil independent i es va construir un sistema corporatiu basat en els criteris del nacionalcatolicisme a l’entorn de les Hermandades de Labradores y Ganaderos, que ocuparen els espais de les antigues cooperatives i societats agrícoles.

En els anys seixanta sorgiren les primeres organitzacions agràries clandestines com les Comissions Pageses. En el 1974, el Manifest de Pontons, va suposar un nou impuls per a les lluites agràries i des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Molts dels dirigents sorgits d’aquest moviment també van contribuir a l’obertura política local, presentant-se a les eleccions municipals de 1979. L’exposició mostra com la mobilització pagesa va ser clau per al desmantellament de les estructures franquistes i la construcció de la democràcia al món rural català.

El Memorial Democràtic acompanya l’exposició amb un interessant catàleg que junt amb  la presentació del director del Memorial, Jordi Font i el comissari de la mostra Guillem Puig, hi ha un interessant article d’Andreu Mayayo amb el suggerent títol “Qualsevol nit pot sortir el sol” que conclou dient “Sense la Unió de Pagesos, la nostra història, agrària i nacional, hauria estat diferent i pitjor. Per molts anys, Unió de Pagesos¡”

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Font: Ajuntament de Molins de Rei

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat organitza sengles jornades al Museu de les Aigües de Cornellà

/by

El passat dia 11 de febrer vam assistir a dues jornades organitzades pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat que van tenir lloc a l’emblemàtic edifici de Can Serra dins del recinte del Museu de les Aigües de Cornellà.

La primera va reunir tots els atractius turístics que participen del programa familiar de cupons amb descomptes amb l’objectiu de presentar la proposta i el pla d’acció 2026, així com l’impacte i els resultats de la campanya 2025. Els cupons, que funcionen des de fa anys, són ofertes i promocions adreçades especialment al públic familiar i permeten accedir amb descomptes a determinats recursos d’oci vinculats al patrimoni. El CECBLL va assistir delegat pel MNACTEC, ja que el Museu de la Colònia Sedó hi té una oferta 2×1 en la modalitat de visita lliure. Podeu trobar més informació sobre aquests cupons al següent enllaç. Aquesta part del matí va ser conduïda per Laura Garcia i Noemí Lozano del Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Molt valuosa no només tota la informació rebuda, sinó tamb la trobada amb altres agents del patrimoni que tenen oferta d’oci.

A continuació va tenir lloc una Jornada de Turisme inclusiu organitzada pel Consorci de Turisme i l’Àrea d’Acció Social i Salut del Consell Comarcal, l’objectiu de la qual era fomentar un model de turisme accessible, acollidor i adaptat a la diversitat de les persones.  Després dels parlaments de benvinguda de Claudio Carmona en representació de l’Ajuntament de Cornellà, i de Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal, van haver-hi dues interessants conferències: la primera a càrrec de Luciana Burin, de Dincat – Plena Inclusió Catalunay; i la segona a càrrec d’Àxel Gairí i Borja Bosch, de Dinder Catalunya, un projecte innovador per promoure les relacions socials de les persones amb discapacitat. La cloenda va anar a càrrec de Montserrat Canas, consellera comarcal d’Inclusió Social. Tot plegat un matí molt estimulant i enriquidor.

Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”

/by

La presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.

El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.

Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.

El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!

El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.

El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.

Patrimoni, crisi climàtica i futur

Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.

El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.

El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.

D’un primer reportatge a una obra de referència

La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.

L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.