Arrenquem els Premis de Reconeixement Cultural 2026

/by

Al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat tenim per vocació ser una entitat integradora i cohesionadora territorialment i socialment, tot tractant temàtiques tant de memòria històrica i democràtica, patrimoni o territori, com dels reptes actuals de la societat: habitatge, mobilitat, feminisme, transició energètica, espais agronaturals, etc. I ho fem a través de la recerca, el debat, el coneixement directe del territori. I també del reconeixement de la dinàmica comarcal a través d’una mirada àmplia des de la cultura com a expressió social del coneixement. I ho exercim en xarxa amb un munt d’entitats i persones del territori.

Enguany durem a terme la tretzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat per posar en valor, una vegada més, la munió i diversitat d’actuacions, activitats, projectes o empreses que tant a nivell individual com col·lectiu es generen a la comarca i que en concret recollim a través de quatre àmbits d’experiències: culturals, socials, ecològiques i econòmiques. Juntes reflecteixen el batec que hi ha en tots i cadascun dels municipis del Baix Llobregat.

Si bé la gala d’entrega dels premis és considerada la Nit de la Cultura del Baix Llobregat, convertim tot l’any en una Festa de la Cultura, duent a terme un conjunt d’actes, en diversos municipis de la comarca, per dinamitzar la  presentació de candidatures, així com tot un seguit d’accions de difusió, que van  arrencar amb la presentació de les bases, el passat dia 6 de maig al Citilab de Cornellà (veure aquí).

Aquest Premis que impulsa el CECBLL, són possibles gràcies a la tasca d’un important nombre de voluntaris i voluntàries: els que presenten nominacions, els membres de la Comissió de selecció i del Jurat, etc. També és gràcies a l’entrega de tot l’equip que gestiona el projecte i al suport de d’administracions, particulars i empreses. Volem agrair el recolzament de les institucions que fan viable la realització, la seva implicació és essencial. En primer lloc, i molt especialment, la generosa acollida per part de l’Ajuntament de Cornellà i del seu alcalde, el Sr. Antonio Balmón, oferint tota mena de facilitats com a municipi amfitrió. També el Consell Comarcal, amb la seva presidenta al capdavant. La Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona. I per descomptat, els Ajuntaments del Baix Llobregat, que aporten un suport imprescindible.

La presentació de candidatures és tot un repte. Cent setze candidatures es varen presentar a la darrera edició; tot un indicador no tant sols quantitatiu sinó també qualitatiu de l’empenta dels premis i de la seva significació. I ja portem un acumulat que supera les mil candidatures presentades; tot un honor.

Els Premis son l’aparador des d’on albirar la potencialitat i el nervi cultural del Baix Llobregat, per lluir la creativitat i la innovació característiques d’aquest territori resilient. Una mostra de generositat del conjunt de la societat per distingir persones o propostes que destaquen al nostre entorn. És molt necessària la vostra concurrència. Mireu, observeu, descobriu i nomineu!

Us animem a participar en tot aquest any de Premis, tant en les activitats de dinamització, com en la presentació de candidatures, així com en la Nit de la Cultura – la gala dels Premis – que tindrà lloc a l’Auditori de Cornellà el dia 20 de novembre d’enguany.

 

La Mobilitat al Baix Llobregat

Aquest mes hi ha hagut dos actes significatius sobre mobilitat a la comarca als quals hi hem participat el CECBLL. El dia 5 de maig, a la seu del Consell Comarcal, es va dur a terme la sessió participativa sobre el Pla Director de Mobilitat impulsada per l’ATM i el passat dia 22 el Consell Comarcal va convocar el Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat (veure aquí) que va comptar  amb la participació de l’ATM, l’AMB, la Generalitat de Catalunya i diverses entitats del territori, com el GITEBLL (Grup Impulsor de la Transició Energètica al Baix Llobregat) que va presentar dues ponències de la ma de persones que també són sòcies del CECBLL. Dos esdeveniment significatius per a un tema de primer ordre a nivell comarcal, com evidencia el fet que la mobilitat formés part de les reivindicacions sindicals metropolitanes del darrer 1 de maig.

Recollir tanmateix que aquest mes s’ha produït la presentació del projecte renovat de línia orbital ferroviària, que pretén facilitar la mobilitat transversal entre corredors metropolitans sense passar per Barcelona i que potenciaria les comunicacions al nord de la comarca.

 

La vida al Centre

Com ja s’ha indicat més amunt, l’acte més significatiu d’aquest mes de maig ha estat la presentació de la 13ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (veure aquí).

Hem continuat duent a terme les sortides de camp de la mà d’Entitats Locals, dins el cicle Racons de Baix; el dia 16 visita a la Cova de Can Sadurní a Begues (veure aquí). El Museu de la Colònia Sedó es va dinamitzar amb l’acció Reviu Can Sedó, portes obertes amb visites teatralitzades (veure aquí).

La vaga del professorat ha comportat ajornar l’acte d’homenatge als deportats que realitza anualment la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, que s’ha desplaçat al dia 1 de juny (veure aquí).

I volem deixar constància d’activitats significatives per part de sòcies i socis del CECBLL, en concret la conferencia de la M. Luz Retuerta al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, el dia 18 (veure aquí) i les ja esmentades ponències d’en Carles Riba i en Lluís Carrasco al Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat (veure aquí).

I el mes de juny se’ns presenta força farcit! Com ja hem indicat, el dia 1 es durà a terme l’acte d’homenatge als deportats de la comarca (veure aquí). El dia 2 arrenquem la 13ª Recerca col·lectiva 1975. Baix Llobregat, amb la primera taula rodona del cicle “La tretzena” que anirem fent entre 2026 i 2027 i que portarà per títol La democràcia és, si el feminisme existeix (veure aquí).

També iniciarem el cicle d’activitats dinamitzadores de la 13ª edició del Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (veure aquí) i farem a la Colònia Sedo un nova activitat complementària de les visites al Museu, amb la col·laboració de l’Escola de les Arts d’Esparreguera (veure aquí).

El Fitxer Espanyol de l’OFPRA, els documents de la regularització dels exiliats republicans a França, posat a l’abast.

/by

Un arxiu  per documentar 40 anys d’exili a França.

Article escrit per Maribel Ollé, directora de l’11a Recerca Col·lectiva del CECBLL ‘Exili i deportació al Baix Llobregat’.

A punt de commemorar aquest pròxim 1 de juny l’acte anual d’homenatge als deportats de la comarca al Parc de Torreblanca, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, amb la participació enguany dels alumnes de l’Institut de La Mallola d’Esplugues, volem fer-nos ressò d’una important notícia amb relació al conjunt de l’exili republicà de 1939 i la reconstitució del seu perible.

Evocar abans, que l’any passat, en l’ocasió especial que va ser el 80 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945, una representació del CECBLL érem a Mauthausen per homenatjar in situ el centenar de deportats del Baix Llobregat, majoritàriament internats en aquest camp i als camps satèl·lit, amb la col·locació d’una placa al crematori de Gusen, on foren assassinats la majoria dels deportats baixllobregatins. Una materialització i una experiència que té el poder de transportar-nos allà i evocar a discreció l’homenatge encara que no hi siguem físicament presents.

Si aquell viatge-homenatge era sobretot la culminació de la recerca col·lectiva Exili i deportació al Baix Llobregat, aquest passat 30 de març saltava a la premsa francesa una esperada notícia per als historiadors i memorialistes, en general, i per als descendents de l’exili republicà de 1939, que ha impactat la nostra recerca: l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA) havia acomplert la posada en línia d’una part de l’arxiu dels refugiats catalans i espanyols que custodia, l’anomenat Fichier Espagnol.

Es tracta de la posada en línia del conjunt de fitxes individuals dels refugiats registrats a l’OCRE-Oficina Central de Protecció als Refugiats Espanyols (que després es passà a anomenar OFPRA), entre 1945 i els anys 80, per haver sol·licitat l’estatut de refugiat polític que França va atorgar finalment als exiliats de la Guerra Civil que encara romanien a França després de la 2GM. Així com també als nous exiliats que anaren arribant a França amb posterioritat a 1939, perseguits per la dictadura implantada a l’Estat espanyol, per reagrupament familiar, o bé per ambdues raons.

Uns refugiats (els de la retirada), que fins aleshores havien passat per tota mena de situacions i calamitats, majoritàriament en situació d’internament, control administratiu i policial, amb tot el que de tràgic va afegir l’ocupació alemanya de França per part del règim nazi: l’empresonament del centenar de deportats que homenatgem.

La solució d’estatut jurídic que es plantejà a França per als republicans fou pràcticament la de l’anomenat estatut Nansen (aplicat als desplaçats de la 1GM), ampliat a les disposicions de la Convenció de Ginebra de 28 d’octubre de 1933, i fou l l’OCRE (després l’OFPRA) qui l’administrà, amb ajut de l’OCIR (Comitè Intergovernamental pels Refugiats).

La concessió de l’estatut de refugiat polític, que implicava renunciar a la protecció consular espanyola, va suposar de cop la seva regularització a l’Estat francès, i l’obtenció de protecció jurídica, drets de residència, de treball i llibertat de moviments; en definitiva, va possibilitar l’inici d’una vida normal a  França, i a la llarga la seva integració progressiva en la societat francesa, davant d’una dictadura que, reconeguda pels aliats, duraria. El document que es lliurava als refugiats estatutaris era un Certificat de Nacionalite [1] que era la clau per obtenir una carta de sejour, o de residència, normalment renovable cada deu anys.

Segons les xifres de l’OFPRA el Fitxer Espanyol conté 185.600 registres individuals, que recullen una valuosa informació: de situació administrativa a França, historial migratori, i identitat, entre altra. El Baix Llobregat n’hi té centenars, en procés de revisió i implementació (limitada) a la recerca col·lectiva per part dels autors, sense que puguem precisar encara (respecte a l’exili que tenim identificat) quants dels que romanien a França després de la 2GM van ser beneficiaris d’aquest estatut, ni quants dels que hi varen arribar durant la dictadura (límit acotat a 1950, aproximadament).

La digitalització i indexació dels registres d’aquest arxiu durant l’any 2025 ha estat el resultat d’un projecte finançat pel govern espanyol, compromès a posar en  valor aquest arxiu i a complir amb un deute històric. Un acompliment aplaudit per les entitats memorialistes, sense excloure la petita frustració de no veure digitalitzats també els dossiers (més o menys extensos) que hi ha al darrere d’aquestes fitxes, cosa que de fet ja se sabia, i que cal continuar consultant in situ als arxius de Fontenay-sous-Bois.

Tanmateix, aquestes fitxes són molt aportadores, i no són obviables per a la nostra recerca actual, a fi de millorar-la, sabent que queda molta documentació per consultar i per integrar en els pròxims anys en la continuïtat digital que tindrà la recerca en el web del Memorial Democràtic del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, on s’abocarà la base de dades de l’exili. Al es fitxes del Fitxer Espanyol hi trobem anotades o estampades les traces de renovació d’aquests documents vitals, dades personals i d’identitat, com l’origen, professió, any d’entrada a França, l’aval polític obtingut (necessari per a registrar-se), llocs de residència, canvis d’estat civil, de decés, de renúncia a l’estatut, o de naturalització entre altres informacions personals i històriques.

Fitxa del refugiat Miquel Duran Carcassona (ERC i CNT), regidor de cultura a Cervelló durant el període de guerra, i representant-delegat de l’organització humanitària anarquista SIA (Solidarité Internationale Antifasciste) als hospitals francesos amb refugiats durant l’exili.

El Fitxer o arxiu Espanyol de l’OFPRA en la seva amplitud constitueix en definitiva una col·lecció excepcional de documents que permet documentar la part més humana de les trajectòries de milers de refugiats catalans i espanyols acollits a França que hi ha al darrere dels esdeveniments històrics.

 

__________

[1]Certificat de nacionalité és  només una denominació, no volia dir que tinguessin la nacionalitat francesa.

Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

Un any més, el Reviu Can Sedó proposa un apropament a la història de la Colònia amb visites teatralitzades

/by

El dissabte 16 a la tarda i el diumenge 17 maig al matí va tenir lloc el ja tradicional Reviu Can Sedó, una proposta del MNACTEC que es desenvolupa amb el suport del CECBLL com a gestor de les visites en cap de setmana i festius.

La posada en escena va càrrec de l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, una secció de La Passió dirigida per Meritxell Sabaté. Sota la seva conducció, una trentena d’actors i actrius van interpretar diversos esquetxos teatrals que expressaven de forma amena i lúdica alguns episodis del que podia ser la vida quotidiana a la fàbrica i a la colònia.  La relació de “l’amo” – el senyor Sedó – amb els treballadors i les treballadores de la seva fàbrica; la dura vida de les dones als telers, amb jornades de 12 hores; els que s’ocupen de fer anar la turbina, que sumien una vida millor mentre controlen la gran màquina que dona moviment a la fàbrica; la vida dels nens i nenes a l’escola o la inauguració de l’aqüeducte són algunes de les escenes que ens permeten gaudir d’aquest patrimoni i fer que prengui vida.

Les representacions s’inicien cada 30 minuts i l’entrada al Museu és totalment gratuïta.

Entre dissabte i diumenge vam rebre 453 visitants.

Es dona la circumstància que l’actor que havia representat sempre el personatge de l’Antoni Sedó, en Narcís Selva Mullera, va traspassar a penes un mes abans l’esdeveniment. El nostre record per a ell amb aquestes línies i el condol a la família i a les persones properes.

“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

Luz Retuerta imparteix la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

/by

Luz Retuerta, sòcia del CECBLL, doctora en Història per la Universitat de Girona i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre 1992 i el 2024, va impartir el passat dilluns 18 de maig la conferència “Com la vall baixa del Llobregat va alimentar i enriquir la Barcelona preindustrial” al Museu d’Història de Barcelona.

La historiadora baixllobregatina exposà el paper fonamental d’aquest territori en l’evolució i el creixement de la ciutat de Barcelona des dels seus orígens fins a l’inici de la contemporaneïtat.

Des de l’època de Barcino, la vall baixa del Llobregat va estar estretament vinculada a la ciutat com a espai de proveïment i suport econòmic. La fertilitat de les terres i la connexió a través de vies com la via Augusta en van fer un territori estratègic que, a partir del segle XI, esdevingué un àmbit d’inversió preferent per a les elits urbanes.

La recerca se centra en municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, fins a l’arribada del Canal de la Infanta (1819), moment clau en la transformació del regadiu i l’augment de la productivitat.
A través de l’estudi de diversos patrimonis, s’analitza la interacció entre ciutat i camp, les formes de gestió de la terra i les especialitzacions agrícoles.

Finalment, s’incorpora una perspectiva de gènere que permet visibilitzar el paper de les dones en la transmissió i gestió del patrimoni, el treball agrari i la comercialització dels productes.

Font: Museu d’Història de Barcelona

Assistim al procés participatiu sobre el ‘Pla director Mobilitat’ de la ATM i al ‘Fòrum de la mobilitat’ del Consell Comarcal

/by

El dia 5 de maig, el CECBLL va participar en la sessió participativa corresponent al Baix Llobregat que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) està duent a terme per a l’elaboració de Pla de Mobilitat (PdM) 2026-2031. La sessió, que es va desenvolupar a la seu del Consell Comarcal, va comptar amb una significativa participació d’entitats, col·lectius, empreses, tècnics municipals i persones interessades. Durant la jornada, es va presentar una breu exposició dels objectius del PdM 2026-2031 seguit d’una sessió de treball on tots els participants varen poder fer les seves aportacions, que varen ser recollides pels tècnics de l’ATM. El PdM 2026-2031 es focalitza en la mobilitat sostenible, entesa com “un model accessible, segur i eficient que contribueixi a la protecció del medi ambient, la inclusió social i el desenvolupament econòmic”.

Per altra banda, el dia 22 de maig el Consell Comarcal va convocar el Fòrum de la Mobilitat del Baix Llobregat que va comptar amb la participació de l’ATM, l’AMB, i diverses entitats del territori. El Grup d’Impulsió de la Transició Energètica al Baix Llobregat (GITEBLL) va presentar dues ponències de persones que també són sòcies del CECBLL. En concret, en Lluís Carrasco va exposar la proposta, com a Plataforma per al Transport Públic (PTP), sobre “Xarxa tramviària per reforçar la connectivitat al Baix Llobregat”, on es proposa estendre el TramBaix per la Vall Baixa i el Delta. En Carles Riba va presentar la proposta per a un “Pla de Mobilitat del Baix Llobregat”, que contempla, entra d’altres aspectes, una Xarxa Integral de Vies Pacificades (XIVP), Plans de Mobilitat de Polígons Industrials, la gestió del trànsit de mercaderies del Port de Barcelona, una Xarxa Comarcal de Punts de Recollida de Mercaderies o mesures per evitar el conflicte que generen les Zones de Baixes Emissions (ZBE).

La 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat, orgnitzada pel CECBLL el juliol del 2025, va tractar la Mobilitat i la transició energètica al Baix Llobregat. Aquesta jornada ha quedat recollida a la revista Materials del Baix Llobregat número 28 que podeu adquirir a la nostre botiga en línia. També podeu recuperar totes les intervencions que es van fer al nostre canal de Yotube (clicant aquí).