Multitudinari i emocionant homenatge de Cornellà i el Baix Llobregat a Frederic Prieto

L’Auditori de Cornellà es va omplir aquest dimecres, 2 d’abril, per retre homenatge a Frederic Prieto i Caballé, alcalde de la ciutat escollit en les eleccions municipals del 3 d’abril  de 1979, avui fa quaranta sis anys. Prieto també fou diputat d’Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona, primer Síndic de Greuges local de Cornellà i president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat.

L’acte, organitzat per una Comissió Cívica, va consistir en una part que va tenir lloc a l’exterior  de l’Auditori, abans i després de la  que es va desenvolupar a l’interior: va ser l’aportació a l’homenatge dels Castellers i els Diables de la ciutat. Dins, l’acte va transcórrer amb molta agilitat i amb una acurada posada en escena. Va intervenir en primer lloc la filla d’en Frederic, Marta Prieto Aràjol, que va destacar la part més humana i familiar del seu pare. A continuació, qui fou alcalde del Prat de Llobregat mentre Prieto en fou de Cornellà, Lluís Tejedor, militant com ell del PSUC i Iniciativa, va recordar els anys dels primers ajuntaments democràtics i va encoratjar al públic a continuar lluitant per la democràcia i la igualtat. També va intervenir l’activista cultural i exfuncionària  de l’Ajuntament, Lídia Hil, que va explicar el que va significar l’arribada de Frederic Prieto a l’alcaldia, recordant que tenia la porta del despatx sempre oberta a tothom, i destacant la seva defensa del dret a decidir durant el procés sobiranista que va culminar el 2017. Finalment, l’alcalde la ciutat, Antonio Balmón, va incidir en el paper decisiu de Bandera Roja, el PSUC i CCOO  en posar les bases del que seria Cornellà i va voler destacar la necessitat de la suma en l’acció política. Les intervencions van anar intercalades amb diverses actuacions musicals. L’acte va acabar amb el Cant de la Senyera interpretat per cinc formacions corals de la ciutat.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir. A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Entre el públic que omplia la sala d’actes hi havia, al costat de moltes altres persones amigues d’en Frederic Prieto, l’expresident de la Generalitat José Montilla, antics càrrecs públics del PSC com Enric Truñó o l’exalcalde d’Esplugues Toni Pérez, membres  dels Comuns com l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, o el diputat al Parlament,  Lluís Mijoler, els exdiputats del PSUC, Eulalia Vintró i Jordi Borja, o els exdiputats d’ICV al Parlament, Jaume Bosch i Dolors Comas, i també l’exdiputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, veí de Cornellà. També hi eren el fins fa poc secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Josep Maria Romero, i l’actual, Albert Rodríguez Mihí, o el president de l’Associació de Persones Preses Polítiques del Franquisme, Carles Vallejo.

Per part del CECBLL, hi va assistir una gran representació entre les quals hi trovàrem la presidenta dle CECBLL, Genoveva Català; i els ex-presidents Conxita Sànchez i Carles Riba.

 

Text a partir de la notícia ublicada a elbaix.cat.