SANT JOAN: Centre Mediambiental l’Arrel

/by

Web Site E-Mail Instagram

El Centre Mediambiental l’Arrel és una associació sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic, que neix l’any 1993 a Sant Joan Despí. El C.M. l’Arrel es declara independent de l’administració, amb una clara vessant educativa, essent un dels nostres eixos fonamentals l’arrelament i identificació amb el territori.

La finalitat és l’estudi i defensa del medi i el desenvolupament d’activitats d’educació ambiental. En els darrers anys cal destacar alguns projectes d’estudi com són:

Seguiment de la comunitat d’ocells al riu Llobregat a Sant Joan Despí. Informe global 2010-2018. (2019)

Estudi florístic del riu Llobregat i la seva relació amb els ropalòcers al terme municipal de Sant Joan Despí (2023)

Així com la realització de manera conjunta amb l’Ajuntament de Sant Joan Despí, de la col·lecció de guies “Conèixer i estimar Sant Joan Despí” dedicades a la divulgació i descoberta del medi natural local.

Presentació del llibre “Persones, valors i xarxes” al Centre Jujol – Can Negre

/by

La tarda del 19 de juny, ens aplegàvem al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí per presentar el llibre Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural. El regidor de cultura del municipi, Àlex Medrano ens donava la benvinguda a un espai tan emblemàtic de la ciutat com Can Negre. Una hora abans de l’inici de l’acte, l’ajuntament convidà a les entitats i centres d’estudi de tota la comarca a una vista guiada pels espais, la història i els personatge d’aquesta antiga masia del segle XVII, reformada al 1914 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Aquesta activitat s’emmarca en la presentació de les bases de la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i a Sant Joan Despí es van presentar oficialment les bases i les novetats de la convocatòria de la mà de Conxita Sánchez, membre de Junta i responsable dels actes del 50è aniversari del CECBLL.

Tot seguit van intervenir Agnès dal Maschio, responsable dels Premis com a membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat durant vàries edicions, que ens va explicar el projecte i els seus orígens. I després va intervenir Mercè Renom, coautora del llibre, que ens va explicar la gestació i estructura del llibre que aplega els valors que els Premis de Reconeixement Cultural representen des de la primera edició del 1999. També s’hi troba el balanç de totes les propostes seleccionades i premiades de les onze edicions anteriors, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL que va esperonar a totes les persones assistents a presentar candidatures mitjançant la pàgina web del CECBLL  i fins el 7 d’octubre!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

/by

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

Can Negre de Sant Joan Despí

/by

Es tracta d’una masia situada al centre del nucli urbà de Sant Joan Despí amb orígens al segle XVII. Inicialment tenia l’aspecte clàssic d’una casa pairal catalana amb teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana, fins que a principis del segle XX va ser reformada per l’arquitecte modernista Josep M. Jujol per convertir-se en la casa d’estiueig dels seus propietaris.

Jujol, que havia col·laborat amb Antoni Gaudí en diversos projectes, va tenir un important vincle amb Sant Joan Despí, ja que hi tenia família i va ser l’arquitecte municipal.

La masia era propietat de Pere Negre i de la seva esposa, Engràcia Balet Vinyes, que era íntima amiga de Josefa Romeu, tia política de Josep M. Jujol i promotora d’una de les seves obres més destacades: la Torre de la Creu, coneguda també com la Torre dels Ous. Aquesta primera construcció a Sant Joan Despí el va portar després a la reforma de Can Negre i finalment a ser l’arquitecte municipal de la ciutat.

De fet aquestes dues dones, Josefa Romeu i Engràcia Balet, són les principals mecenes, promotores i benefactores quan Jujol inicia la seva carrera professional.

La masia original va ser reformada i ampliada per l’arquitecte modernista que va jugar profusament amb la decoració, tirant de línies ondulades i dels motius vegetals i animals.

Can Negre no deixa ningú indiferent. La seva façana està rematada per línies sinuoses que ressegueixen la doble inclinació de la teulada. Un dels elements més originals i destacats és la tribuna en forma de carrossa que es troba a l’alçada del primer pis, sobre l’eix central de la façana, que de fet presenta una important asimetria. Com la tribuna, tots els elements funcionals de la façana (obertures de finestres, portes, ràfecs…) són aprofitats per Jujol per crear efectes decoratius i per imprimir al conjunt un aire modernista de línies corbes i imprecises. I òbviament no hi falta el trencadís, emprat en la façana, especialment en la part superior de la tribuna, que ofereix una vista especial des de l’interior per les finestres. I també en altres elements del petit jardí de l’entrada.

L’interior és tant o més espectacular que la façana. Es diu que Jujol va imprimir a la casa la seva devoció per la Mare de Déu, que compartia amb Engràcia Balet. Dins hi destaca el color blau (blauet) anomenat per alguns “blau jujolià”, d’un to aproximat al cobalt, però més profund, i que ha estat associat al color del mantell de la Verge. Sovint, per sobre del blau, Jujol hi posa decoracions fetes amb altres colors vius o simplement en color blanc per crear imatges contrastades.  Certament l’interior està ple de simbolisme religiós. Un dels espais més emblemàtics és la capella, on un esgrafiat resa: “Pere i Engràcia me feren”. Aquí identifiquem tant l’estil propi de l’arquitecte com la influència de Gaudí; També destaca l’escala amb coberta helicoidal pintada de blau.

Actualment la casa acull el Centre Jujol Can Negre – Escola d’Art i des d’aquí es programen itineraris culturals per la ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí i, especialment, el llegat de Jujol.

 

Més informació

Centre Jujol-Can Negre · Pl. Catalunya, s/n

Tel. 93 373 73 63 · cannegre@sjdespi.net

 

Ajuntament de Sant Joan Despí: https://sjdespi.cat/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart

Consorci de Turisme del Baix Llobregat: https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/centre-jujol-can-negre

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre

 

Esther Hachuel