EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur
El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.
Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic i econòmic que ens correspon.
Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.
El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.
Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.
Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.