En memòria de Rosa Toran

En memòria de Rosa Toran

 

Fa tres mesos que ens va deixar la companya i amiga Rosa Toran. Com a retrat fidel de la Rosa que vam tenir la sort de conèixer i estimar, em permeto citar les paraules de la família en l’acte del seu comiat: “Historiadora, professora, escriptora, infatigable defensora de la justícia social, els drets humans, el feminisme i la memòria històrica. Lectora insaciable. Geni i figura”.

Era nascuda a Manresa l’any 1947, en una família molt compromesa amb la justícia social i amb unes fermes conviccions republicanes i catalanistes. Els pares i oncles de la Rosa serien represaliats pel règim franquista i el seu oncle, Bernat Toran Martínez, es va exiliar i va ser deportat als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1946.

Aquests antecedents ens ajuden a entendre la trajectòria intel·lectual i política de Rosa Toran i el seu ferm compromís de treballar incansablement perquè es fes justícia a les víctimes de la guerra civil, el franquisme i el nazisme. I per fer també pedagogia contra l’oblit i que mai més es pogués repetir la barbàrie de l’holocaust.

Rosa Toran, al llarg de més de quatre dècades, ha estat l’ànima d’una de les entitats memorialistes més veteranes del país, l’Amical de Mauthausen, nascuda en la clandestinitat l’any 1962 i no legalitzada fins al 1978 i de la qual seria presidenta entre els anys 2006 i 2013. Una de les seves preocupacions era la de preservar i difondre el patrimoni dels deportats mitjançant la recerca, la reconstrucció de bases de dades dels deportats, l’elaboració dels seus itineraris biogràfics i publicació de les seves memòries, exposicions, conferències, actes d’homenatge, etc.

L’altra de les seves preocupacions va ser la transmissió d’aquesta memòria a la gent jove. Considerava que el jovent havia de ser el principal destinatari de la tasca de l’Amical, sobretot a través dels viatges als camps d’extermini. “Viatjar als camps sensibilitza la gent jove”, deia. Des del 2005, grups d’estudiants de tot Catalunya viatgen al camp de Mauthausen per participar en els actes de commemoració del seu alliberament, que se celebren cada any. En paraules de Joan Calvo, actual president de l’Amical, Rosa Toran “va convertir l’Amical de Mauthausen en un referent indiscutible a nivell estatal i internacional sobre el coneixement i difusió de la memòria de la deportació dels republicans i republicanes als camps nazis”.

Personalment, tinc un grat i colpidor record de dos viatges l’any 2005 als camps de Ravensbruck i Mauthausen, camps convertits en un gegantí record viu del que el nazisme va poder fer amb milions d’éssers humans. Recordo la inquietud que a moltes ens va generar descobrir la passivitat de la població davant d’aquella barbàrie impossible d’ocultar. Recordo, també, les paraules de la Rosa Toran advertint-nos que l’holocaust no va començar als camps d’extermini, va arrencar molt abans. L’odi i la por de l’altre van ser des del principi elements centrals de la política de Hitler. Paraules que avui em ressonen com un advertiment, el de no menystenir el perill que encarna l’extrema dreta si oblidem la seva capacitat de sembrar odi entre la població i laminar les institucions des de dins.

El Centre d’Estudis també va comptar amb la col·laboració inestimable de la Rosa Toran. Ens ho recordava l’Esther Hachuel en el comunicat de condol, amb unes imatges d’abril de 2022 amb motiu de la inauguració de l’exposició de l’Amical de Mauthausen i la conferència de Rosa Toran “Les conseqüències de l’ocupació alemanya per l’exili republicà. Els catalans en els camps de concentració nazi durant la 2a Guerra Mundial”, que va emmarcar la sessió de treball del grup de recerca sobre Exili i Deportació al Baix Llobregat.

Aprofitant que aquest butlletí és el de l’inici d’un nou curs, em permeto recomanar-vos la lectura d’algunes de les publicacions més recents de la ingent tasca literària de la nostra estimada Rosa Toran:

Montserrat Roig: La lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació. Editat per l’Amical de Mauthausen el 2017, amb motiu dels 40 anys de la seva publicació, l’obra va ser reeditada amb una llarga introducció de Rosa Toran.

Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona. Coautora en aquesta obra amb la historiadora Cèlia Cañellas, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborar en moltes obres col·lectives. Publicat el 2021 per Edicions 62, va rebre el I Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic.

Vivir en dictadura. La desmemoria del franquismo. Escrit a dues mans amb l’historiador Javier Tèbar i publicat el 2021 per El Viejo Topo. Pretén suscitar l’atenció de les generacions nascudes en democràcia, i està adreçat també al món de l’ensenyament i dels seus professionals situats a primera línia de l’educació de les generacions més joves.

Mentre que l’amnèsia, la ignorància i la sacralització del passat porten al dogmatisme i a l’odi vers els diferents, el treball de memòria afavoreix la tolerància i les actituds democràtiques a la societat actual. La Rosa Toran va dedicar part de la seva vida a aquesta noble causa. El seu llegat ens continuarà marcant el sender a seguir.

 

M. Jesús Bono Lahoz

27 de setembre de 2023