El CECBLL es desplaça fins a Escòcia per conèixer la colònia industrial de New Lanark

CONÈIXER I APRENDRE DE NEW LANARK (ESCÒCIA)

De Lanark a Esparreguera

 

Un grup de representants del CECBLL hem tingut l’ocasió de visitar New Lanark convidats per “l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn”. L’objectiu d’aquest viatge, al qual també han assistit membres de l’Associació i del consistori d’Esparreguera, ha estat buscar referents per a la Colònia Sedó, que té un patrimoni excepcional i un espai museïtzat parcialment gestionat pel Centre d’Estudis gràcies a un acord amb el MNACTEC.

El viatge ens ha permès conèixer de primera ma com s’ha fet la reconversió de l’antiga colònia industrial de New Lanark un cop va tancar la seva activitat el 1968. També hem conegut com s’ha fet el procés de restauració, com es gestiona actualment i com es planteja l’oferta cultural hi ha al voltant del seu patrimoni.

New Lanark és una colònia industrial situada a la riba del riu Clyde,  aproximadament a dos quilòmetres del Royal Burgh de Lanark, un municipi escocès de South Lanarkshire. Va ser fundada el 1785 per David Dale, qui va fer construir fàbriques de cotó i residències per als obrers. Dale va triar aquest lloc per aprofitar l’energia hidràulica que oferia el riu. Sota la seva direcció i després la del seu gendre filantrop i socialista reformista, Robert Owen, les fàbriques van prosperar i New Lanark es va convertir en un exemple de socialisme utòpic (1800/1825). Les fàbriques de New Lanark van seguir funcionant fins a l’any 1968. Després d’un període de decadència, es va fundar l’any 1975 el New Lanark Conservation Trust, sense ànim de lucre, amb la finalitat d’impedir la demolició del poble, i actualment la majoria dels edificis s’han restaurat i l’espai s’ha convertit en una atracció turística important.

New Lanark abans de la crisi del COVID i del Brexit tenia un nombre de visitants anual a l’entorn de  400.000 persones, procedents del propi Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Japó (si atenem els idiomes amb el que tradueixen les informacions).

Una primera mirada sobre la conservació d’aquest ric patrimoni industrial ens  mostra experiències rellevants com el fet associatiu i de gestió a través de “New Lanark Conservation Trust”, associació sense ànim de lucre amb capacitat de gestió, i també que és imprescindible  la implicació de l’Estat cooperant amb la reconversió i fent possible l’aportació de Fons Europeus (avui ja no existents a causa del Brexit) . New Lanark gaudeix d’un nivell de protecció màxim, derivat del seu reconeixement el 2001 com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.