L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

La Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat.

Les Zones d’Activitat Logística (ZAL) són espais vinculats al transport de mercaderies intermodal propers a nuclis industrials, implantats mitjançant la col·laboració público-privada.  A Catalunya disposem de la ZAL del Port de Barcelona i la ZAL del port de Tarragona.  Aquests espais són complementaris als Centres Intermodals de Mercaderies (CIM), que es troben a Lleida, la Selva, el Vallès i el Baix Camp, i de les Plataformes Logístiques de Distribució (LOGIS), situades al Bages i l’Empordà.

Probablement no sóm prou conscients del gran esforç que comporta l’intercanvi de productes entre totes les parts del món.  Seria adient que les respectives autoritats nacionals de consum exigissin que qualsevol bé que posseïm especifiqués la seva denominació d’origen. Cosa que ara només succeeix en algunes varietats. El rebut de l’electricitat o del gas haurien de relacionar les diverses fonts i llocs de generació. Les estacions de servei haurien de retolar el país de procedència de la benzina que omple el dipòsit.  Tota carn, peix, fruita o llegum hauria de dir el paratge on ha estat pasturat, capturat o conreat.  Pot ser així, començaríem a adonar-nos que el grau de dependència de l’exterior és desproporcionat.   No proposo un proteccionisme, ni una autarquia, sinó una reivindicació del Km 0 si volem que la nostra societat pugui evolucionar amb garanties, atès que l’immens consum d’energia, majoritàriament d’origen fòssil, associada al transport és un dels principals causants del canvi climàtic, i també de la desforestació i empobriment dels recursos naturals.

Raimon Roda, el gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, comenta sovint que aquest espai l’hem de concebre com a un polígon econòmic.  Es una reflexió lúcida i a més molt gràfica, quan el Parc es troba envoltat precisament de zones industrials.  Subscric aquesta reflexió, si bé, amb matisos, atès que en alguns indrets molt sensibles cal posar en primer terme la seva condició d’espai natural protegit, com passa a les immediacions dels estanys de la Murtra o el Remolar.  Determinats paratges haurien de ser adquirits per l’administració pública pel seu interès mediambiental, i per tant, que no fossin prioritàriament objecte d’explotació agrària productiva si aquesta no és del tot compatible amb l’avifauna.

El Parc Agrari té un present, i ha de tenir un bon futur.  L’amenaça d’Eurovegas va servir per sacssejar-lo, perquè el tresor que teníem davant fos posat en valor.  Fa un parell anys, el seu planejament urbanístic fos revisat i l’espai ampliat.  Desapareguda la pressió urbanística de l’Area Residencial Estratègica de Sant Vicenç dels Horts, properes incorporacions són també possibles i necessàries.   Però especialment ara és el temps per a la consolidació del projecte.  L’aprovació d’un Pla de Desenvolupament i Gestió que abordi; la concentració parcel·lària, la recuperació de terres abandonades, la desaparició progressiva d’activitats i construccions il·legals, i la captació d’empreses agràries que permetin en definitiva que aquestes terres tan fèrtils nodreixien encara més de productes frescos a la població de l’entorn.   L’adhesió propera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al Consorci ha de servir perquè es disposin dels mitjans adients per exercir la disciplina urbanística unificada, amb un mateix criteri i autoritat, per a tots els municipis que conformen el Parc.

Resulta viable reforçar la sobirania alimentària, amb un mercat amb circuits diversos, que faciliti l’intercanvi directe entre productors i consumidors.  La descentralització humanitza. El gegant de Mercabarna em recorda a altres titans, com les línies de Molta Alta Tensió que il·lustren la dependència a determinats distribuïdors.

La geografía de la logística resulta insípida: ZAL, CIM, LOGIS, polígons, baricentres, zones franques, etc.  Noms que invoquen passadisos de carretes, palets, prestatges, o carrers sense vianants per on només transiten convois o estructures robotitzades.   No obstant és una toponímia que podem reciclar per prestigiar la proximitat.  Un futur Parc Agrari, consolidat i ampliat podria rebatejar-se com a Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat.  L’etimologia de “logístic” prové de “lògica”. Si pensem en el recurs estratègic que representa disposar de l’aliment aprop, davant d’un món incert, poques coses trobarem tant imbuides de lògica i de raonabilitat.

Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient

 

TAULA RODONA “Dones pageses, d’ahir i d’avui”

La Taula Rodona “Dones pageses, d’ahir i d’avui” organitzada pel CECBLL en el marc de la 4a Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc el 28 de setembre a la seu del Centre d’Estudis, al Centre Cívic Mas Lluí.

La Taula Rodona, formada per pageses baixllobregatines, tenia com a objectiu visibilitzar i posar en valor la feina que fan aquestes dones en un sector masculinitzat com és el de la pagesia. Van intervenir:

  • Gemma Tribó, historiadora i moderadora a la taula
  • Valentina Guisado, pagesa del Prat de Llobregat
  • Tomi Jiménez, pagesa de Sant Climent de Llobregat
  • Mercè Oliver, pagesa de Santa Coloma de Cervelló
  • Laila Chaabi, pagesa de Sant Boi de Llobregat
  • Montserrat Tugas, pagesa de Sant Climent de Llobregat
  • Montse Lligadas, filla de pagesos de Viladecans

L’acte va comptar amb l’assistència d’una vintena de persones. Gemma Tribó, que s’ocupava de moderar la Taula Rodona, va fer una prèvia per contextualitzar el tema a nivell històric. Va ser una conversa molt interessant entre les dones de la  Taula i el públic assistent, on van sortir temàtiques tan interessants com la seguretat social de les pageses, el paper de les pageses respecte als pagesos, la desaparició de la dona pagesa en la comercialització del producte o les dificultats per iniciar-se a pagès.

 

EDITORIAL (SETEMBRE 2017): Convivència, diàleg, democràcia

Com sabeu, les activitats del CECBLL  estan centrades en l’impuls de l’estudi i la recerca en l’àmbit cultural i social i en la  seva divulgació, així com la defensa del territori,  la identitat i la història del Baix Llobregat. Els valors democràtics que manté el Centre fan que un dels seus projectes sigui la recopilació de la nostra memòria democràtica i la seva permanent actualització i difusió.

Mantenim una actitud activa de participació social i d’interacció tant amb les institucions com amb el conjunt d’entitats culturals, sindicals, socials, polítiques i econòmiques de la comarca.

El nostre compromís ha estat nodrir de coneixement, perquè les institucions i tota mena d’organitzacions puguin desenvolupar la seva acció sobre bases sòlides i fonamentades, tant  per a la defensa dels drets socials i polítics com per a la conservació del territori, del medi ambient i del patrimoni.

Aquesta voluntat de cooperació del Centre, ens ha portat al llarg del temps a participar d’espais de caràcter social. Ho varem fer a la Taula comarcal pel Dret a Decidir, que un cop celebrades les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 va quedar sense activitat. I en els darrers temps, concretament el mes de març d’enguany,  hem tornat a participar a la Taula comarcal pel Pacte Nacional pel Referèndum, presidint-la una representant del Centre. L’aturada de la seva equivalent a Catalunya ens va portar a replantejar la comarcal, i es va decidir que la manteníem com espai de trobada plural, consideràvem que la taula té “el valor de la transversalitat com a punt de trobada de moltes sensibilitats polítiques i socials al territori”.

Aquesta posició es va refermar recentment amb una nova reunió de la Taula que va servir per reiterar la necessitat d’un marc plural i unitari. I per cercar la unanimitat davant l’acció repressiva del govern de l’Estat.

El CECBLL rebutgem i denunciem l’actuació del govern espanyol que està promovent un atac directe als drets fonamentals i la condemna més enèrgica a les actuacions desplegades. També manifestem el nostre compromís inequívoc en la defensa de les llibertats democràtiques i la nostra oposició a qualsevol iniciativa que limiti l’autogovern o l’exercici de llibertats civils com ara la llibertat de consciència, la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i opinió, la llibertat de reunió, el dret a la igualtat de tracte davant la llei i  el dret a decidir.

D’aquí al dia 1 d’octubre, lamentablement,  l’espiral repressiva creixerà i la situació que n’esdevindrà necessitarà posar com a prioritats a l’agenda tres valors: la convivència, el diàleg i la democràcia.

La convivència, la societat catalana i l’espanyola s’estan veient sotmeses a una prova d’esforç que està provocant un fort estrés social. Només el podrem superar posant de relleu les coincidències i treballant-les amb intensitat.

El diàleg, necessari per restablir vies de comunicació i cercar els espais de trobada. La lectura dels resultats i les accions posteriors no es podran portar a terme sense recuperar la majoria social. Canvis tan fonamentals en l’organització política de l’Estat, són irrealitzables sense diàleg i consens.

La democràcia l’entenem com el sistema de govern, basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. És l’eix en el que s’ha de sustentar la reconstrucció dels ponts entre els màxims responsables polítics de Catalunya i de l’Estat. Cal cercar solucions tenint en compte el grau d’implicació de la ciutadania que no vol ni un pas enrere en la seva capacitat de decidir.

L’exercici d’una democràcia plena passa sens dubte perquè es garanteixin canals d’expressió, difusió del coneixement, explicació d’alternatives i debat de models.  La crisi de la sobirania a Catalunya és també una crisi de l’estat de benestar i troba les arrels en la crisi econòmica del 2008. L’Estat espanyol i Catalunya necessiten un canvi social, econòmic i polític i que trobi la manera de resoldre l’organització política i territorial de Catalunya en relació amb l’Estat espanyol, Europa i el món.

Més enllà, de les diverses posicions sobre la convocatòria de l’1 d’octubre, entenem que l’actual situació no es pot resoldre des de la resposta judicial i policial, sinó des del respecte a la lliure expressió i el diàleg polític, i votant democràticament. Davant de problemes polítics, el paper de les institucions en democràcia ha de deixar de banda actuacions basades en l’amenaça i la repressió, i centrar-se en les solucions polítiques.

Per tant, reclamem que es respectin tots els drets i llibertats així com totes les expressions pacífiques de la ciutadania.

 

lluiRL’art amb la lectura dramatizada “Cinco horas con Mario”

El 15 de setembre

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de setembre el grup de Cornellà de Llobregat MicroCornellàTeatre, faran una adaptació lliure de l’obra de Miguel Delibes, on es representen els dos móns contraposats de Mario i Paco , a la vida de Carmen Sotillo. Us hi esperem!!!!

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

lluíRL’Art “Cinco horas con Mario”

El divendres 15 de setembre, dins el marc del programa lluíRL’art i coincidint amb les festes del Barri de Mas Lluí, el grup “MicroTeatreCornellà” ens van oferir una lectura dramatitzada de l’obra Cinco horas con Mario, una adaptació lliure de l’obra de Miguel Delibes. En aquesta obra, Delibes recrea l’Espanya provinciana de l’època, els problemes de la falta de comunicació en el matrimoni, així com el conflicte de les “dues Espanyes”.

El públic assistent va gaudir durant 45 minuts de la bona interpretació que van posar en escena l’actriu Montserrat Orozco i el guitarrista José Carlos Arjona.

lluíRL’art està organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT

4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT

Les agricultures del Baix Llobregat

 Parem compte amb la nostra agricultura!

La 4a Jornada de Paisatge Contemporani al Baix Llobregat va tenir lloc el dissabte 16 de setembre a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.  Amb el lema Les agricultures del Baix Llobregat, la Jornada va comptar amb els següents participants:

  • Oriol Anson, Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya
  • Hortensia Grau, diputada al Parlament de Catalunya, ponent de la Llei d’Agricultura
  • Oriol Estela, director general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona –PEMB– i membre de l’equip impulsor de la Carta del Sistema Alimentari Metropolità
  • Luís Maldonado, professor d’Agricultura de la UPC
  • Veva Català, membre de la Junta del CECBLL i moderadora de la taula rodona
  • Miquel Picart, productor d’oli d’Olesa i president de la Fundació Agrícola Olesana
  • Josep Estradé, regidor d’Acció Territorial i Mobilitat de Collbató, Parc Rural del Montserrat
  • Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
  • Josep Pascual, productor de cireres de Santa Coloma
  • Josep Valls, director i enòleg de les caves Roger Goulart (D.O. Penedès)
  • Gemma Tribó, membre de la Junta del CECBLL i moderadora de la taula rodona
  • Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL i responsable de l’elaboració de les conclusions de la Jornada

La Jornada va posar de manifest que la comarca té una agricultura amb una important diversitat de conreus i que cal aprofitar aquest potencial tant en l’àmbit mediambiental com en l’econòmic i el social, afavorint els conreus d’alta qualitat – denominacions d’origen, oli d’Olesa de Montserrat, cireres de la zona de Santa Coloma de Cervelló  Torrelles o Sant Climent de Llobregat, etc.

Un altre tema recurrent va ser el de la necessitat de dotar el territori d’infraestructures de suport a l’agricultura. Un dels objectius de les polítiques agràries hauria de ser escurçar la distància entre el lloc de producció i el de consum. És per això que la nova llei d’agricultura pretén protegir tant l’espai agrari, com les persones que produeixen aliments i l’activitat en si.

La Jornada va finalitzar amb les conclusions a càrrec de Rafael Bellido.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”

El dimecres 20 de setembre va tenir lloc a l’auditori del Palau Falguera la presentació del llibre “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”. A continuació es va inaugurar una exposició amb el mateix nom que es podrà visitar fins el 8 d’octubre a la sala d’exposicions del mateix Palau. Aquest acte, que va comptar amb l’assistència de més de dues-centes persones, es va incloure en el marc de la IV Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat.

Hi van participar, Sr. Joan Maria Bigas Serrallonga, director de l’Àrea de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Sr. Pere Padrosa Pierre, director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Antoni Poveda, vicepresident de Transport i Mobilitat de l’ATM; Manel Martínez, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu; i Joan Soler, gerent de la companyia Soler i Sauret.

L’edició del llibre i l’exposició “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”  s’inclouen en els actes commemoratius del 90è aniversari de la companyia que es van celebrar l’any 2015. L’autor del llibre és el desaparegut Josep Batlle, qui va dedicar tota la seva vida professional a l’empresa com a cap d’administració i que un cop jubilat va escriure les memòries de la companyia des de la seva fundació, l’any 1925, fins l’any 1990. Es tractava per tant d’un acte de presentació però també d’un homenatge al seu autor a títol pòstum i també un reconeixement a tots aquells que durant aquests anys van contribuir a la bona marxa i al desenvolupament de la companyia Soler i Sauret.

 

 

 

 

 

Fotos extretes de Fet a Sant Feliu

Taula Rodona “Dones pageses, d’ahir i d’avui”

 

05100903000835928 de setembre de 2017 a les 18:30h
Centre Cívic Mas Lluí (Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat)

En el marc de la 4a Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, el CECBLL hem organitzat una Taula Rodona amb pageses baixllobregatines per visibilitzar i posar en valor la seva feina  que fan aquestes dones, en un sector masculinitzat com és el de la pagesia.

 

 

ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970

EL RIU MÉS TREBALLADOR – Cinquè itinerari – CENTRAL SEDÓ

Còpia de dibuix

EXCURSIÓ 5.  CENTRAL SEDÓ

DISSABTE 7 D’OCTUBRE de 9 a 14 h

PUNT DE SORTIDA: Estació FGC Martorell Vila

PUNT D’ARRIBADA: Estació FGC Sant Andreu de la Barca

PREU SOCIS: 0€

PREU NO SOCIS: 3€

Menors de 14 anys: gratuït

El punt de trobada serà l’estació de FGC de Martorell Vila. Des d’aquí iniciarem l’excursió creuant el riu Llobregat pel Pont del Diable i caminarem per la N-II fins al Congost, des d’on baixarem a la resclosa Sedó. Veurem la resclosa, les comportes i el canal de derivació. Continuarem pel camí de ribera fins a les basses de ca n’Albareda i creuarem el polígon industrial fins a trobar de nou el canal, que seguirem fins a l’estació de FGC de Sant Andreu de la Barca.

INSCRIPCIONS AQUÍ

Per més informació podeu trucar al 936663527

4a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

DISSABTE 16 DE SETEMBRE DE 10 a 14 h a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Quin futur té la nostra agricultura? Calen polítiques comunes a tots els espais agraris? Quines estratègies s’han de seguir? Com es poden optimitzar els recursos? Quines perspectives es plantegen?…

El Baix Llobregat té una agricultura rica i diversa quant a ubicació i a producció. El Parc Agrari és potser l’espai agrícola més emblemàtic, però no l’únic. En espais de secà s’hi produeix la meitat de les cireres de tot Catalunya; set municipis baixllobregatins estan inclosos en la D.O. Penedès; la producció d’oli del nord de la comarca està prenent una forta embranzida; i el Parc Rural del Montserrat és un projecte viu i que està a les agendes socials i polítiques.
La 4a Jornada de Paisatge Contemporani al Baix Llobregat vol posar en valor aquestes altres agricultures, mostrant la gran qualitat i diversitat de productes que es conreen a la comarca i abordant els reptes de futur.

PROGRAMA 4a JORNADA DE PAISATGE CONTEMPORANI AL BAIX LLOBREGAT

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Breu història de la companyia Soler i Sauret de 1925 a 1990”

Sant Feliu de Llobregat

Palau Falguera
Dimecres 20 de setembre a les 19.00 h

L’autor del llibre és en Josep Batlle,  que va dedicar gran part de la seva vida a l’empresa.  Compaginant les seves tasques de comptable  i cap d’administració, va fer un exhaustiu recull, en un diari del dia a dia de Soler i Sauret, des de l’any 1925 fins l’any  1990, moment en el que es va jubilar.

Organitza: Soler i Sauret i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Més informació