La Setmana Tràgica en el Baix Llobregat, als mitjans de comunicació

La publicació La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923 – IX recerca col·lectiva del CECBLL- s’ha donat a conèixer als mitjans de comunicació de la comarca a través de la seva coordinadora i coeditora Mercè Renom.

El 2 de novembre el diari EL LLOBREGAT va publicar una entrevista a Mercè Renom on parlava d’aquesta publicació tot destacant que la Setmana Tràgica va ser el precedent de la II República. Podeu llegir tota l’entrevista en aquest enllaç.

Dies més tard, Mercè Renom també va concedir una entrevista a Ràdio Cornellà que va ser emesa el dissabte 25 de novembre, però que es pot tornar a escoltar al blog del programa La Placeta del temps .

L’ARTICLE DEL MES PER ÒSCAR RANDO

El Baix també necessita Esperanzah

L’últim Festival Esperanzah , celebrat del 13 al 15 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat, va comptar amb la presència de més de 23000 persones, que durant tres dies, van omplir concerts, representacions teatrals, conferències i tallers. Totes aquestes activitats, van estar centrades en l’economia social i solidària, en aquesta altra economia que pretén situar a les persones i el nostre capital natural, al centre del fet econòmic com un element determinant per avançar cap a l’altre món possible.

Després de 9 edicions, Esperanzah, la festa de l’economia solidària de Catalunya, s’ha consolidat com un espai festiu, en què famílies, joves i menys joves, poden entrar en contacte amb una forma d’entendre l’economia, que tot i apostar per una “cocció lenta”, ja representa més del 5% del PIB català.

Deia Galeano que la utopia servia per caminar, i després de gairebé 10 anys que aquest festival atípic i utòpic comencés caminar, s’ha convertit en un veritable motor de canvis al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Un festival que es sent hereu de les lluites sindicals i veïnals que allà pels 70 van posar contra les cordes al franquisme i van contribuir determinantment a una transició que acabaria amb 40 anys de dictadura.

La idea de trànsit  hauria d’estar sempre present en les nostres vides, i el festival Esperanzah va néixer com una eina de transició, ja que mai va pretendre ser un festival a l’ús. Va voler, des dels seus orígens, posar el que podria suposar una gran mobilització a través de la cultura, al servei dels necessaris canvis que necessitava un barri com el de Sant Cosme, el nostre poble, la nostra comarca o el nostre món.

Ara, gairebé després de 10 anys, els primers resultats d’aquesta aposta comencen a prendre forma a través d’un dels ecosistemes locals d’economia social i solidària més actius de Catalunya. Sant Cosme està deixant de ser aquell supermercat de la droga, per esdevenir espai d’ebullició de projectes d’economia social i solidària.

M’agrada fer broma amb la idea del Sant Cosme Valley, amb la idea que confronta les valls del silici i de la tecnologia posada al servei del capital econòmic, davant de la idea d’un barri que intenta construir nous models econòmics que aposten per construir societats més justes, solidàries i sostenibles; i en aquest sentit hauríem de plantejar-nos si aquest Sant Cosme Valley, que és un dels extrems de la nostra comarca, podria servir d’inspiració perquè la nostra comarca iniciés una nova transició, un nou projecte col·lectiu i il·lusionant que ens permetés seguir avançant cap a aquesta altra societat, que no per ser utòpica, deixa de ser possible i necessària.

Les transicions són una oportunitat i poden suposar un renaixement, però cal treballar aquestes noves oportunitats, i no és fàcil, ja que en aquest moment històric estem en minoria, i com bé sap aquesta comarca, el que es guanya amb lluita, sense lluita es perd. Per això és important mirar enrere i reconèixer-nos en aquella comarca que moltes dones i homes van començar a somiar fa 40 anys, i que a força de lluita i consensos, van transformar una realitat que estava predestinada a ser un suburbi de la gran Barcelona, un territori oblidat.

Encara que resulti difícil d’entendre, les companyes del CECBLL m’havien demanat un article per a parlar del festival Esperanzah, però el festival Esperanzah, no és un festival a l’ús i parlar de Esperanzah, per sobre de tot, sempre és parlar de transformació a través de la construcció col·lectiva, de mutualisme, de solidaritat, d’amor i respecte per la terra que ens acull i per les persones i éssers vius que l’habitem i, sobre tot, de l’altre món possible que estem construint ja des dels nostres barris i pobles i per tant també, encara que no siguem conscients, des de la nostra comarca, des d’aquest tros de terra que compartim a riba i riba del riu Llobregat.

Fa 50 anys un conegut ministre franquista va dir que Espanya tenia dos problemes, i un, era al Baix Llobregat. Jo crec que llavors com ara, Espanya, Catalunya i l’altre món possible tenen dos grans oportunitats: l’economia social i solidària i el Baix Llobregat. Però cal creure-s’ho i Esperanzah, seguirà treballant perquè així sigui.

Òscar Rando
Codirector del Festival Esperanzah

 

EDITORIAL (NOVEMBRE 2017): Un mes dedicat a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials.

El mes de novembre l’Ajuntament de Sant Feliu estrenava una exposició elaborada pel CECBLL, en la qual es recuperava la memòria de les lluites veïnals al municipi durant els anys setanta. També escoltàrem una conferència de Carles Riba sobre les “Eines per avaluar els recursos del territori”. Riba assenyalava que els humans hem crescut i ens hem desenvolupat fins que hem començat a tocar els límits dels recursos de la naturalesa. Haurem d’aprendre a viure en una economia no expansiva en recursos i a tornar a conviure amb la resta d’éssers vius.

El manteniment de la personalitat de la comarca, els seus orígens i la preservació del patrimoni va centrar l’interès de les Jornades del Patrimoni, celebrades a Esparreguera, que establiren l’objectiu conjunt d’obrir noves vies en la gestió del patrimoni local, després de conèixer i analitzar diferents possibilitats.

La programació d’aquest novembre mostra alguns dels principals centres d’interès de la nostra activitat de recerca i de difusió del coneixement, en  temes relatius a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials; així com la manera de viure i conviure de les persones a la comarca i l’evolució dels municipis en els darrers quaranta anys.

La col·laboració encetada enguany amb l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ens ha permès cooperar en actes a diferents localitats que s’han endinsat en la reflexió sobre la viabilitat metropolitana. Les poblacions del Baix Llobregat tenen característiques comunes de vida urbana i conformen un espai de primera i segona corona a l’entorn de Barcelona, la comarca és un conglomerat urbà de més de vuit-cents mil habitants amb comportaments urbans similars.

Quan en una exposició com la retrospectiva històrica de l’evolució urbana de Sant Feliu, observem que la persistència de les lluites urbanes ha configurat poblacions més humanitzades, reconeixem que en cada moment  de la civilització,  els espais han de donar resposta a necessitats socials i ambientals; la manera de concebre i construir no és mai innocent i sempre obeeix a raons explícites o implícites. Per això esdevé tan apassionant entrar-hi a fons de la mà de persones expertes. És en aquest sentit que vàrem programar la taula rodona  “Espai públic, qualitat de vida i dimensió territorial” amb la presència  de Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona; Carme Miralles, professora de geografia urbana UAB, especialista en mobilitat urbana i planificació territorial; Joan Manel González, arquitecte i cap del servei tècnic de rehabilitació i regeneració urbana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i  Albert Ferrer, arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat.

Les quatre intervencions foren seguides amb molt d’interès per part de totes les persones assistents. En Rueda és un expert sobre els espais urbans, conegut arreu per la creació del concepte de “superilles”. Per ell la figura principal de l’ecosistema de la ciutat són les persones. L’essència  de la ciutat és l’espai públic, que  és un lloc d’encontre i no un lloc per al trànsit. Cal fer un canvi de paradigma  i deixar de considerar les persones com a vianants per a fer-ho com a ciutadans. En el model que planteja  es permet el trànsit per carrers principals i s’allibera la major part de l’espai públic per als ciutadans i per a usos que no són els del transport i del vehicle privat. La ciutat rebrota d’aquesta forma, es recupera espai i recupera la seva dimensió i la seva escala humana.  L’element més valuós de la ciutat és el sòl. Amb una reducció d’un 13% de vehicles circulant, se n’allibera un 70% d’espai. Sobre la xarxa s’hi proposa el transport públic per vies primàries i amb velocitat comercial.

Per la seva banda Miralles emmarcà la reflexió sobre l’espai públic que amb el temps ha sofert una transició i que a l’actualitat se l’ha conceptuat com a espai per estar i no per passar. Aquesta geògrafa ens deia que amb el temps els conceptes de llunyania i proximitat han canviat; per ella el concepte llunyania és del segle XX i llunyania és difícil conjugar-la amb sostenibilitat; en canvi, el concepte proximitat és del segle XXI i de fàcil conjugació amb sostenibilitat. Segons considerem les dimensions de l’espai públic farem possible la presència de  l’automòbil o la facilitat per l’encontre i la convivència. L’espai públic també és un àmbit on des de la convivència s’aprofundeix en el coneixement. El vincle afavoreix la resiliència. Ara bé l’acció pública en matèria de planificació no només ha d’alliberar espai, sinó que el pensament global de la ciutat  ha de disposar d’eines de planificació.  Com a condició indispensable davant la definició dels espais públics s’ha d’elaborar el corresponent Pla d’usos.

L’arquitecte de Santa Coloma de Gramanet, Joan Manel González, ens va apropar a una experiència de regeneració urbana i espai púbic, mostrant-nos com en un municipi d’una altíssima densitat cada m² que es recupera és una victòria. També va posar de relleu la imprescindible vinculació entre espai públic i qualitat dels habitatges, en els casos de zones amb construccions o molt antigues o de baixa qualitat. Explicant-nos experiències d’una forta implicació del governs locals per dignificar les condicions dels habitatges de les zones més castigades.

Es clogué l’activitat retornant al municipi que ens acollia i que havia començat el mes rememorant el naixement del Sant Feliu actual. L’arquitecte municipal, Albert Ferrer, ens explicà el projecte de remodelació de la plaça de la Salut, un barri que a l’any 1977 inicià la seva lluitat per guanyar espai urbà oposant-se a la instal·lació d’una benzinera.

6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Torrelles

El dissabte 25 de novembre va tenir lloc la 6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Torrelles de Llobregat.

Amb el títol El temps, la terra i la gent. Els estudis locals: claus del coneixement d’un país, es va posar el focus d’atenció sobre la tradició de les persones i les associacions d’estudis locals a Catalunya.
Probablement, les especials circumstàncies del nostre país han propiciat que, al llarg de la història, el treball desenvolupat per molts homes i dones de tota condició i nivell d’estudis, sovint en solitari i amb poca o nul·la repercussió, hagin configurat una xarxa de gent preocupada pel seu entorn que, amb el pas del temps, han constituït una innegable font de coneixement. Aquestes
persones i entitats, amb la seva mirada en la petjada local, han estat i són claus en la preservació de la nostra memòria i del nostre patrimoni.

Després de la benvinguda a càrrec de Ferran Puig, alcalde de Torrelles, Josep-Manuel Rafí, president Associació d’Estudis Torrellencs i de Conxita Sànchez, presidenta Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, es van anar presentant els diferents projectes que van donar sentit a la jornada:

  • Presentació Ad’ET, a càrrec de Joana García i Àngels Casas, membres de l’AdET
  • Presentació de la Xarxa de la Memòria Democràtica del Baix Llobregat,  a càrrec de Lluís Monfort, conseller comarcal de Cultura i Memòria.
  • Presentació del projecte XARXES, càrrec de M. Luz Retuerta de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Manel Vall i Josep Lladós, del Centre de Visió per Computador de la UAB.
  • Presentació del projecte Viquipèdia del Baix Llobregat, a càrrec de Genoveva Català, del CECBLL.
  • VÍDEO – Centre d’estudis de Gavà – Les trobades d’estudiosos de l’Eramprunyà.
  • Presentació del projecte Molins medievals de Cervelló, a càrrec de Josep Llurba i Èric Gómez, del Grup de Recerca de Cervelló.
  • VÍDEO – CIPAG – Els divendres amb història.
  • Presentació del projecte 50 anys sense el Raval, a càrrec de Santi Campo, del Grup d’Estudis d’Esplugues.
  • VÍDEO – Grup de recerca de Cervelló – Gaudim Cervelló.
  • Presentació del projecte Recerca i recuperació del camí ral de Barcelona a Vilafranca, a càrrec de Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans.
  • Presentació del projecte SABEM.COM, a càrrec de  Joan Teixidó, de  Projectes de Memòria Oral.

La cloenda de l’acte va ser a càrrec de Joan Rigol i una vegada finalitzada es va fer una visita a Ca la Cinta.

 

 

lluiRL’art amb Míriam Cano i el recital poètic “Les noies d’octubre”

El divendres 24 de novembre al Centre Cívic Mas Lluí hi va haver un nou espectacle del programa lluiRL’art.

Amb el títol “Les noies d’octubre”, Miriam Cano ens va oferir un recull de poemes de diferents poetesses russes. Amb aquest recital es va demostrar, una vegada més, com podem arribar a les emocions a través de les paraules.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha volgut sumar-se, amb aquesta nova edició de lluiRL’art, als actes de commemoració del centenari de la Revolució Russa (1917), on hi han participat diverses entitats i associacions de Sant Feliu de Llobregat. Amb aquest recital es tanquen els actes de celebració del centenari de la Revolució Russa.

 

ENTREVISTA A GERHARD GRENZING D’ETV TELEVISIÓ

Vegeu l’entrevista a GERHARD GRENZING, mestre orguener del Baix Llobregat, que el divendres 24 de novembre se li va fer a l’espai del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  d’ETV Televisió

Còpia de gerghard grenzing

VIII Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

El dia 22 de novembre a Can Pasqual d’Esparreguera es van dur a terme les  VIII Jornades de Patrimoni al Baix Llobregat, organitzades pel Consell Comarcal i el Centre d’Estudis, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas,  la cap de secció de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, Teresa Reyes, el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), Jaume Perarnau,  la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal, Conxita Sánchez i el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà.

Després de la benvinguda institucional, es va inciar la Jornada amb la ponència inaugural “Noves tendències en la gestió del patrimoni local” de la Dra. Paloma González Marcén, arqueòloga i professora titular del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va destacar que la ciutadania és la que crea patrimoni.

Un dels temes recurrents de la Jornada va ser que entre els valors que es podrien assolir amb una adequada gestió, seria la creació d’un horitzó comarcal de patrimoni. La Llei de patrimoni cultural català de 1993 contempla l’existència de bens locals i bens nacionals, sense cap estrat intermedi. Aquest aspecte condiciona temes com el consum cultural, o la recerca i la conservació.

Per debatre sobre el tema es va fer una taula rodona amb Ferran Puig i Verdaguer, arqueòleg i alcalde de Torrelles de Llobregat; Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona; Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat; Ramon Ten, excap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després hi va haver dos tallers participatius dirigits per Clara Masriera, investigadora del Centre d’estudis del patrimoni aerqueològic de la Prehistòria de la UAB, que van tenir com a objectiu analitzar diferents possibilitats i obrir de forma conjunta noves vies en la gestió del patrimoni local.

A la tarda es va fer una visita guiada a la Colònia Sedó, a càrrec del Sr. Xavier Granel del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 

Homenatge als moviments veïnals del anys 70 que van transformar Sant Feliu de Llobregat

Divendres 17 de novembre al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, es va celebrar un homenatge a totes les persones  que van participar en les lluites veïnals dels anys 70 a la ciutat.  Conxita Sánchez presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va conduir l’acte a l’auditori del Palau Falguera, on hi van intervenir representants de tots els partits polítics que formen el ple de l’Ajuntament.

Un cop acabats els parlaments es va mostrar al públic assistent el documental de prop de 15 minuts que complementa l’exposició La memòria present. Les lluites veïnals al Sant Feliu dels anys 70. Aquesta exposició es va inaugurar en el marc del mateix acte, i recull  les diferents reivindicacions que hi van haver al Sant Feliu dels  anys 70 de la mà d’un dels moviments més importants del segle XX, el moviment veïnal.  L’exposició mostra les lluites de la ciutadania per aconseguir una sèrie de drets bàsics com el dret a l’habitatge, a l’escolarització o a la salut pública, entre d’altres.

Tot seguit va arribar el moment de la recollida de diplomes a totes aquelles persones que van lluitar per reivindicar millores pels barris i per Sant Feliu. Alguns dels diplomes es van lliurar a títol pòstum.

Finalment es va obrir l’exposició a la ciutadania i romandrà a la sala d’exposicions del Palau Falguera fins al dia 3 de desembre. Aquesta exposició anirà passant pels diferents centres cívics de la ciutat durant el 2018.

Fotografies: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

 

 

TAULA RODONA “ESPAI PÚBLIC, QUALITAT DE VIDA I DIMENSIÓ TERRITORIAL”

Després del congrés “El Baix Llobregat a debat”, celebrat entre els anys 2016 i 2017, hem volgut seguir aprofundint en temes d’interès territorial respecte la configuració dels nostres municipis, les nostres comarques i l’entorn metropolità. És per això que hem obert les reflexions que anomenem DIÀLEGS LLOBREGAT-BESÒS-BARCELONA conjuntament amb Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Les poblacions del Baix Llobregat tenen característiques comunes de vida urbana i conformen un espai de primera i segona corona a l’entorn de Barcelona, un conglomerat urbà de més de vuit-cents mil habitants que tenen comportaments urbans similars. Una estructura de pobles i ciutats enxarxada que poden actuar de manera col·laborativa. Però de la mateixa manera que cal fer xarxa dintre del Baix Llobregat, aquest territori ha d’estar ben enxarxat amb el seu entorn i amb els territoris i comarques properes en el marc de l’àrea metropolitana.

És dins d’aquests diàlegs que el dilluns 20 de novembre, al Centre Cívic Mas Lluí (seu del CECBLL), es va dur a terme la taula rodona  “Espai públic, qualitat de vida i dimensió territorial”. Els objectius de la taula eren: posar en comú la greu problemàtica de la contaminació atmosfèrica; buscar solucions per a la creació d’espais urbans accessibles i útils per a la convivència; conèixer altres maneres de dissenyar els entorns urbans i conèixer altres rols dels espais públics que completen la malla urbana i comuniquen la xarxa comarcal i metropolitana.

Les persones que van formar la taula van ser Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona; Carme Miralles, profesora de geografia urbana UAB. Especialista en mobilitat urbana i planificació territorial; Joan Manel González, arquitecte i cap del servei tècnic de rehabilitació i regeneració urbana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; Albert Ferrer,  arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat i Genoveva Català, membre de Junta del CECBLL i moderadora de la taula. Va ser un interessant debat on es va parlar, entre molts altres temes, de la creació de les superilles,  un nou concepte que redefineix l’espai públic de la ciutat com a llocs habitables, on  s’allibera la major part de l’espai per als ciutadans i per a usos que no són els del transport i el vehicle privat.

 

CONFERÈNCIA DE CARLES RIBA “EINES PER AVALUAR ELS RECURSOS DELTERRITORI”

El dijous 16 de novembre al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, Carles Riba va fer una conferència molt interessant amb el títol “Eines per avaluar els recursos del territori”. A continuació adjuntem el pdf de la conferència

Aquesta conferència està inclosa en el cicle “Recursos i territori. Perspectiva Històrica i nous equilibris”, organitzat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner i que complementa el X Congrés de la CCEPC celebrat a Manresa l’octubre de 2016.

L’objectiu d’aquest cicle de 10 conferències que van començar el 6 d’octubre i que aniran fins el 16 de desembre, és analitzar des de diferents perspectives, els recursos del territori que la societat necessita per sobreviure: des de la visió històrica sobre el seu ús, passant pels conflictes i solucions que ha generat la seva explotació, fins a arribar a propostes, des de disciplines científiques i tècniques, per al seu tractament més sostenible en el futur.

 

 

VISITA GUIADA DE “L’EXPOSICIÓ TOTHOM AL CARRER!” A ESPARREGUERA

El dilluns 13 de novembre, els comissaris de l’exposició TOTHOM AL CARRER! La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979), José Fernández i Elionor Sellés, van fer una visita guiada a l’exposició que ha estat exposada durant tot el mes de novembre a Can Pasqual d’Esparreguera.

TOTHOM AL CARRER! La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979), és una mostra produïda pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat i  descriu la lluita obrera dels anys 60 i 70 del segle passat contra el franquisme. Aquesta exposició ja ha estat als municipis de Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Collbató, Sant Esteve Sesrovires i Esparreguera.

L’exposició té quatre grans àmbits, dos de caràcter introductori –les transformacions a l’espai i a la població- i dos que presenten el nucli temàtic –la lluita antifranquista i la democràcia als Ajuntaments-

Es tenen en compte elements visuals –cartells, fotografies, publicacions, gràfics, mapes…- però hi ha una part destacada els testimonis dels primers alcaldes democràtics dels municipis de la comarca. Els testimonis es presenten a través de transcripcions de frases curtes i de talls sonors o visuals.

 

lluiRL’art amb un recital de textos de poetesses russes, a càrrec de Míriam Cano

Sant Feliu de LLobregat

Centre Cívic Mas LLuí
Divendres 24 de novembre a les 21.00 h

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes de novembre un recital de textos de poetesses russes, a càrrec de Míriam Cano. Us hi esperem!!!!

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

 

Conferència “Eines per avaluar els recursos del territori” de Carles Riba

CONGRÉS OBERT – CICLE CONFERÈNCIES
“RECURSOS I TERRITORI. PERSPECTIVA HISTÒRICA I NOUS EQUILIBRIS”

Conferència “Eines per avaluar els recursos del territori” a càrrec de Carles Riba (UPC)

Dijous 16 novembre a les  19h al Centre Cívic Mas Lluí
(c/Estelí, 10 de Sant Feliu de Llobregat)

Organitza:

logos

TOTHOM AL CARRER! A ESPARREGUERA

Foto Expo Tothom al Carrer!

Us convidem a la visita guiada a càrrec de José Fernández i Elionor Sellés, comissaris de l’exposició 

TOTHOM AL CARRER! La lluita antifranquista al  Baix Llobregat (1960-1979)

Dilluns 13 de novembre de 2017 a les 19h a Can Pasqual 
c/ Cavallers, 26 – Esparreguera

VIII JORNADES DE PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT A ESPARREGUERA

Captura CAPCALERANOVES TENDÈNCIES EN LA GESTIÓ DEL PATRIMONI LOCAL

Can Pasqual d’ESPARREGUERA (carrer Cavallers, 26).

Les Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat van néixer l’any 1998 amb la voluntat de promoure els bens culturals de les nostres viles i ciutats i de crear un espai per compartir experiències i debatre línies a seguir. Enguany es proposa reflexionar sobre la necessitat d’innovar en la gestió del patrimoni local.

La Jornada començarà a les 9 h del matí fins a les 14 h amb l’opció de dinar al Restaurant LÂL (12,5 €) d’Esparreguera. Per la tarda es farà una visita guiada a la Colònia Sedó a càrrec del Sr. Xavier Granel del Museu de la Ciència i  de la Tècnica de Catalunya  (serà imprescindible la inscripció prèvia).

VEGEU EL PROGRAMA DE LA JORNADA

Podeu fer les inscripcions aquí

 

 

6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

Còpia de dibuix

EL TEMPS, LA TERRA I LA GENT  Els estudis locals: claus del coneixement d’un país

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació d’Estudis Torrellencs, en col·laboració amb d’altres entitats, hem organitzat una jornada de treball que tindrà lloc el 25 de novembre a les 10 h a l’Ateneu Torrellenc, carrer Major, 2 de Torrelles de Llobregat.

En aquesta 6a Trobada centrarem el focus d’atenció sobre la tradició de les persones i les associacions d’estudis locals a Catalunya. Aquestes persones i entitats, amb la seva mirada en la petjada local, han estat i són claus en la preservació de la nostra memòria i del nostre patrimoni.

 

Descarrega’t aquí el programa de la 6a Trobada

Omple el formulari d’inscripció  o fes un correu a cecbll@llobregat.info

X Espai Despuig. La missió de la Universitat i la seva confluència amb el món local

Sant Just Desvern

Ateneu Santjustenc

Dissabte 11 de novembre a les 10.30h.

Enguany se celebra la desena edició d’aquest Espai Despuig, que es durà a terme amb el títol “La missió de la Universitat i la seva confluència amb el món local” l’11 de novembre a l’Ateneu de Sant Just Desvern, coincidint amb el 30è. aniversari del Centre d’Estudis Santjustencs i amb el centenari de l’Ateneu de Sant Just.

La jornada començarà amb la conferència “Els ateneus: universitat popular”, a càrrec de Xavier Filella, president del Centre de Lectura entre 2011 i 2017, i continuarà amb lataula rodona “La missió de la Universitat i la seva confluència amb el món de la recerca local”, que comptarà amb les intervencions de Francesc Xavier Grau, vicepresident de la Xarxa Vives i exrector de la Universitat Rovira i Virgili; Enric Saguer, investigador de l’Associació d’Història Rural i professor de la Universitat de Girona, i Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona.. La moderació anirà a càrrec de Narcís Figueras, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del Centre d’Estudis Selvatans i de la junta de la CCEPC.

L’acte es clourà amb un dinar al restaurant Bonaigua (Carretera Reial, 54, de Sajunt Just Desvern). Cal fer una inscripció prèvia a l’adreça merce@irmu.org i/o al tel. 977 40 17 57. L’assistència al col·loqui és gratuïta, mentre que el preu del dinar és de 20€.

Com en les edicions anteriors, les conclusions d’aquest X Espai Despuig s’editaran en la col·lecció de publicacions que du el mateix nom.

Trobareu el programa definitiu del col·loqui al l’enllaç http://www.irmu.org/news/2060. 

TAULA RODONA – ‘Espai públic, qualitat de vida i dimensió territorial’

Dilluns 20 de novembre a les 19h

Centre Cívic Mas Lluí  (Estelí, 10 – Sant Feliu de Llobregat)
 
Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.
Carme Miralles, profesora de geografia urbana UAB. Especialista en mobilitat urbana i planificació territorial.
Joan Manel González, arquitecte, cap del servei tècnic de rehabilitació i regeneració urbana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Lídia Muñoz, tinenta d’alcaldia delegada d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Genoveva Català
, membre de Junta del CECBLL i moderadora
Les poblacions del Baix Llobregat tenen característiques comunes de vida urbana i conformen un espai de primera i segona corona a l’entorn de Barcelona, un conglomerat urbà de més de vuit-cents mil habitants que tenen comportaments urbans similars. Una estructura de pobles i ciutats enxarxada que poden actuar de manera col·laborativa. Però de la mateixa manera que cal fer xarxa dintre del Baix Llobregat, aquest territori ha d’estar ben enxarxat amb el seu entorn i amb els territoris i comarques properes en el marc de l’àrea metropolitana.
Organitza:
logos