CLUB DE LECTURA DE COCOS: TIGRES DE VIDRE DE TONI HILL

/by

El Centre d’Estudis col·labora amb algunes activitats de caire cultural que organitza Comissions Obreres Baix Llobregat, com ara el Club de Lectura de COCOS. El dia 13 de desembre la nostra presidenta, Conxita Sánchez, va sssitir al club de lectura on es presentava el llibre Tigres de vidre de Toni Hill, una absorbent història de suspens piscològic que explora els límits entre la culpa i l’expiació. L’autor es reafirma com una  de les grans plomes del gènere de la novel·la negra del nostre país.

EDITORIAL CECBLL (DESEMBRE 2018): EL NOSTRES MILLORS DESITJOS PER L’ANY 2019, DES DEL CENTRE. D’ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT

/by

L’equip de redacció del Butlletí us volem desitjar un bon any 2019 carregat d’expectatives i promeses que totes voldríem acomplertes. Abans de passar el full del calendari ens agradaria fer un petit repàs d’allò que ha estat el 2018 pel que fa a la feina del Centre d’Estudis.

Destaquem algunes activitats com la conferència de la nostra sòcia i experta internacional Gràcia Dorel-Ferré “El patrimoni industrial del Baix Llobregat. Una eina de desenvolupament local”. La participació en l’Assemblea constitutiva de l’Associació per a la Defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn. O la 1a Festa de la Vida Bona per a un nou model de salut mental comunitària que integri les persones amb especials fragilitats a la comunitat.

S’ha continuat amb els itineraris de la guia “El Baix Llobregat, font de l’àrea metropolitana”;  les presentacions de la recerca col·lectiva “La setmana tràgica i el seu context en el Baix Llobregat 1890-1923”; o  la col·laboració en els premis Edurecerca que promouen els Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat amb la col·laboració de diferents entitats.

Amb transcendència pública hem fet més de 60 activitats relacionades amb la promoció de la recerca, l’impuls del debat públic i de la difusió de la cultura. Els camps temàtics han estat els de la història i el patrimoni, els afers del territori i del medi ambient  i els àmbits socials i econòmics. Aquest 2018, però, s’ha ocupat d’un eix temàtic transversal: el feminisme, que de fet ja s’havia iniciat el 2017 amb el treball de recerca sobre els “Lideratges femenins al Baix Llobregat”. Exponents  d’aquesta transversalitat en són la conferència feta, en el marc de les V Jornades de paisatges contemporanis,  per part de la nostra sòcia Carme Sanmartí “Masos, dones i vida familiar”;  les IX Jornades de patrimoni sobre “El llegat de les dones”;  o el seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”.  Cal ressaltar també la col·laboració amb el Congrés de Dones del Baix Llobregat i les activitats que com a subseu vam realitzar.

Internacionalment, l’any 2018 passarà com un dels anys on l’esclat del feminisme ha pres l’opinió pública i per això sempre hi haurà un abans i un després d’aquest 2018. En aquesta efemèride el Centre d’Estudis hi ha estat present, demostrant que la nostra visió de la història i del patrimoni és una visió dinàmica i activa, que mentre estudiem, fem i, mentre fem, estudiem. El coneixement com eina de transformació social.

Aquest 2018 Sant Just Desvern ha estat el municipi que ha acollit, de manera esplèndida, la celebració de la cerimònia de lliurament dels desens Premis de Reconeixement Cultural, una de les activitats centrals pel que fa a l’aportació cultural del Centre d’Estudis a la comarca. Des de fa 20 anys, cada dos anys convoquem la ciutadania baixllobregatina perquè reconegui persones, entitats  i col·lectius de tota mena que promouen la cultura des d’una visió àmplia i potent. Els guardonats son l’essència dels Premis i, d’alguna manera, l’exponent de la vitalitat cultural de la comarca.

Els premis són, a més, una festa social de retrobament, d’intercanvi, d’amistat. En cada edició hi apareix un nou estímul; darrerament hem apreciat com el certamen no passa desapercebut i com empreses compromeses amb l’entorn, es mostren disposades a la participació i al suport. En paraules de la nostra presidenta la nit del premis “en l’esdevenir del Baix Llobregat hi té molt a veure el Centre d’Estudis; potser som agosarats, però el Centre ha estat i és el referent cultural de la comarca per la seva capacitat de crear vincles, d’establir estratègies que reforcin els valors del territori i de la gent que l’habitem.”

En l’Assembla anual que celebrarem en el primer trimestre de l’any, tindrem temps de conèixer en profunditat la Memòria de les activitats així com el balanç econòmic i podrem compartir projectes de futur. Amb tot, ja tenim en marxa projectes per aquest mes de gener: el primer és pel dia 25 que presentarem, a la nostra seu, la nova base de dades del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb més de 5.000 nous registres de persones de la comarca que van ser empresonades pel règim franquista. I aquest 2019 també commemorarem els 45 anys de la fundació de la nostra entitat, i volem recordar la transcendència d’aquesta efemèride amb tots i totes vosaltres.

Com sabeu  la nostra seu és al Centre Cívic Mas Lluí, centre municipal del qual som responsables de la gestió social. El veïnatge i la col·laboració establerta amb l’Arxiu Comarcal crea sinergies que ens fa eficients per servir a la comunitat sanfeliuenca, i també, des d’aquesta capital comarcal, ens oferim a tot el territori i la seva gent.

Des de la nostra seu a Sant Feliu de Llobregat acomiadem aquest 2018, un any difícil en el que algunes persones amigues i companyes no han pogut acompanyar-nos; per això, esperançades, li volem donar la benvinguda al nou any que ens ha de portar el retrobament per continuar caminant plegats. El nostres millors desitjos per l’any 2019 .

L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

/by

El Parc Natural de la Serra de Collserola i el seu vincle amb el Baix Llobregat.

Collserola és un neologisme que ha fet fortuna,  nascut l’any 1987 arran l’aprovació del pla especial d’ordenació i protecció del medi natural d’aquest parc (PEPCO).  Les referències toponímiques anteriors es referien a aquesta serra com les muntanyes del Tibidabo.  El pla especial pretenia consolidar el que el Pla General Metropolità havia previst l’any 1976, preservar el conjunt de sòl no urbanitzable, d’aproximadament 8000 Ha que comprèn tres comarques i 9 municipis, al bell mig de la conurbació barcelonina.

La principal preocupació d’aquest pla especial és la conservació de la massa forestal, que havia crescut en bona part a costa de l’abandonament progressiu de la pagesia. Les fotografies aèries de la serra de l’any 1956 són prou reveladores de l’extensió recent de l’agricultura i del paper marginal de les arbredes.    Atès que la irrupció d’incendis era inevitable, el Patronat de Collserola, i posteriorment el Consorci, va emprar els recursos adients perquè el període de resposta per l’extinció fos el més ràpid possible, alhora que s’establia una xarxa de camins com a tallafocs.  Aquest objectiu s’ha assolit amb èxit. En comparació, el Parc del Massís del Garraf i el Parc de la Muntanya de Montserrat han patit dos grans incendis els anys 1986 i 1994.

L’Acord de la Generalitat de Catalunya de creació del Parc Natural l’any 2010 va representar un reconeixement d’aquesta serra com a espai natural protegit i la necessitat d’eliminar reserves viàries que la travessaven; com el túnel central i el túnel d’Horta o les vies de cornisa de les diverses trames urbanes circumdants, alhora que també era oportú que grans taques de sòl qualificat d’equipament metropolità, totalment sobredimensionades, esdevinguin sòl no urbanitzable. Aquests ajustos en l’ordenació del territori requereixen de l’aprovació d’un nou pla especial i d’una modificació del Pla General Metropolità d’acompanyament, que van ser aprovats inicialment per part del Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de juliol de 2018, expirant la informació pública el 10 de gener de 2019.

La nostra comarca, malgrat que està vinculada en l’imaginari col·lectiu amb alts graus d’ocupació urbana, gaudeix del tresor desapercebut conformat per un conjunt d’espais oberts remarcables:  el Massís del Garraf, les muntanyes de l’Ordal, estribacions de la Muntanya de Montserrat, cingleres de transició de la depressió Penedès-Vallès, la Serra de Collserola, el Parc Agrari i espais naturals del delta.  Dels 9 municipis que conformen el Parc Natural de Collserola, 5 són baixllobregatins: El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.

El nou Pla Especial té diversos reptes a resoldre.   La concepció de Collserola com a gran massa forestal ha d’actualitzar-se, per tal d’afavorir la recuperació de l’agricultura, com diversos agents del sector primari i de l’economia social reivindiquen, el que permetrà un mosaic agroforestal que precisament incrementa la biodiversitat.  Aquesta iniciativa fomenta la rehabilitació de masies en desús, algunes de titularitat pública, com la masia de Can Ferriol a Sant Feliu de Llobregat, on mitjançant la col·laboració del Consorci i l’Ajuntament, s’ha convocat una concessió per 35 anys per tal que algun col·lectiu reprengui l’activitat agrària a canvi d’organitzar visites escolars i disposar d’un punt d’informació del parc.

El nou Pla Especial ha de regular la hiperfreqüentació humana que rep el Parc, on la proliferació de les diverses formes del lleure causen un fort impacte.   La prohibició de determinades activitats fora dels camins principals, el control dels porc senglars mitjançant l’esterilització com a substitut de la cacera, la zonificació d’àrees de tranquil·litat per a la fauna,  seran una millora substancial d’un ecosistema envoltat per 3 milions de persones.

Un altre gran objectiu és evitar l’aïllament de la serra.  La protecció d’un espai natural gestionat com a una illa enmig d’un entorn urbanitzat no té sentit atès que l’empobriment genètic de les espècies arrossega cap a la seva desaparició.  Collserola té com a únics corredors amb el riu Llobregat, el Pi del Balç (El Papiol), la riera de Vallvidrera (Molins de Rei) i les zones verdes del Pla entre Molins i Sant Feliu de Llobregat.   Aquestes últimes, per localització, estan cridades a esdevenir la principal connexió entre Collserola, el Llobregat, l’Ordal i el Garraf, el que reclama algunes inversions complementàries en pro de la permeabilitat, com fals túnels i el soterrament de línies de molta alta tensió.  La resta de terrenys entre el Papiol i la Zona Franca és una densa trama urbana, que únicament pot facilitar certa porositat amb una xarxa de zones verdes, que respongui no únicament a la qualitat de vida dels barris sinó a la proximitat dels espais naturals.  Oportunitats com el soterrament de la línia del tren a Sant Feliu o la implantació de mesures correctores ambientals en les autovies B23 i A2, possibiliten que la zona d’influència de Collserola s’entrelligui amb els terrenys agraris de la Vall Baixa.

Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient

——————————————-

En relació a la temàtica de l’article del mes, llegiu aquest article de la Vanguardia

 

Premi Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses

/by

Ja fa anys que el  CECBLL és jurat al Premi Josep Oliva a la cultura i la tradició pageses que impulsa l’Ajuntament del Prat de Llobregat en el marc de la Fira Avícola Raça Prat. Aquesta cita anual  s’ha convertit en una fira avícola de referència, no només al Baix Llobregat, sinó arreu de Catalunya.

Amb aquest guardó, l’Ajuntament del Prat de Llobregat vol reconèixer a les persones i entitats del nostre país que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica.

Enguany el jurat estava format per  Marta Mayordomo Descalzo, tinenta d’alcalde de l’Àrea Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l’Ajuntament del Prat;  Genoveva Català, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat;  Núria Cañameras, sotsdirectora de l’Escola d’Agricultura/UPC ; Martí Sucarrats, coordinador Comarcal Unió de Pagesos; Anna Martín Cuello regidora d’Igualtat, Joventut i Solidaritat de l’ajuntament del Prat i  Jaume Minguell com a gerent del Parc Agrari.

Enguany el jurat va escollir com a guanyador AGUSTÍ GARCIA SANTAFE, pagès que porta treballant la terra tota la vida, al costat del seu pare al començament i ara  amb el seu fill. És el representant del Mercat de Pagès del Prat, escollit per unanimitat per tots els paradistes, i el referent dels pagesos joves, als quals tutela i ensenya tot el que sap; a més fa de pont i d’interlocutor entre els pagesos i les Administracions, com l’Ajuntament del Prat o el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i també forma part de la Unió de Pagesos i està a la Junta directiva del Canal.

 

 

lluiRL’literatura amb el santfeliuenc Jordi Cruz

/by

El dijous 13 de desembre, en el marc del nostre programa  lluirRL’literatura, vam tenir el plaer de presentar el llibre del santfeliuenc Jordi Cruz, 3 nits de torb i 1 cap d’any. En Jordi, meteoròleg, narra en aquesta novela amb rerafons real, com i perquè va succeir l’episodi de vent que de forma imprevisible va assolar el Pirineu els darrers dies de l’any 2000 i va causar la mort d’un grup d’excursionistes que caminaven pel cim del Balandrau.

La presentació va comptar amb la intervenció de l’autor i del meteoròleg Dani Ramírez, “l’home del temps” de TV3.

Ens van acompanyar prop d’un centenar de persones.

El CECBLL intervé al curs “Camins d’Aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic”

/by

El divendres 14 de desembre el CECBLL va participar en el curs Camins d’aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic, que va tenir lloc al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El curs va ser organitzat per l’AADIPA (Associació d’Arquitectes  per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic) i va tenir una durada de 4 dies.

La trobada, que era de fet la XLI edició de les Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, va aplegar especialistes en patrimoni hidràulic de Catalunya i d’arreu.

En aquest marc, Esther Hachuel directora del CECBLL,  va fer una ponència sobre el Canal de la Infanta en la qual va argumentar la necessitat de protegir-lo i salvaguardar-lo. La intervenció del CECBLL va anar acompanyada d’una breu explicació de les possibilitats que tindria posar en paral·lel el Rec Comtal (Besòs) amb el Canal de la Infanta (Baix Llobregat). Aquesta part va anar a càrrec de l’arquitecte i professor de la UPC, Xavier Llobet.

 

Presentació del llibre Del port d’Ordal al pont del Llobregat

/by

El 14 de desembre es va presentar, a la casa-museu del Centre Excursionista de Vallirana, el llibre Del port d’Ordal al pont del Llobregat. Un recorregut històric per l’N-340.  L’acte va estar complementat per la conferència històrica sobre la construcció d’aquesta via a càrrec de M. Teresa Navas, doctora en geografia i professora de la UPC, a la vegada que autora de la tesi doctoral sobre aquesta carretera, i que ha servit de base per la confecció del llibre. Llibre que ha estat editat per Edicions del Llobregat, la editorial del nostre Centre d’Estudis.

La convocatòria va comptar amb mes de cinquanta assistents entre els quals estudiosos locals dels pobles de les rodalies, professionals, veïns i veïnes, així com representants d’entitats i membres dels consistoris afectats. Tots ells van poder intervenir en el debat posterior sobre aspectes tant històrics com actuals d’aquest vial.

Va ser el primer acte dels que es realitzaran sobre aquest tema, als pobles d’aquest entorn geogràfic.

Per què val la pena preservar la memòria històrica? El cas particular d’Olesa de Montserrat

/by

El passat 30 de novembre es presentà, a la Comunitat Minera d’Olesa de Montserrat, el web del projecte “El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu”. La conferenciant, Joana Llordella, tot i que professionalment s’ha dedicat  a l’ensenyament de la Llengua i literatura a secundària, va estudiar Història Contemporània i des de ben jove s’ha dedicat a la recerca en aquest camp. És per això que col·labora amb el nostre centre del qual en va ser la responsable de Recerques i  ha participat, juntament amb Blanca Mampel, des de l’any 2005, i encara hi treballa, en el projecte abans mencionat.

Inicià l’acte tot fent reflexionar el públic –més d’un centenar– sobre les cicatrius que ens recorden que el nostre passat és real: “Segur que alguns de vostès no voldrien explicar-nos aquest record. És legítim. És la seva vida. Però potser hi ha algú que mai ha tingut l’ocasió de relatar aquesta història. Qui és capaç d’explicar-nos la història de la seva cicatriu? “

A partir d’aquesta reflexió i amb les paraules Pavel Bsonek, director, productor i traductor  teatral txec, ens presentà el resultat de part de la recerca que realitzen des del principi amb Blanca Mampel, sota la supervisió dels professors José Fernàndez i Elionor Sellés :

“Les cicatrius són les restes que ens deixen les ferides que els humans ens hem fet a nosaltres mateixos en el passat i moltes d’elles no hem aconseguit guarir correctament, per la qual cosa als moments crítics tornen a obrir-se s’infecta el que s’havia aconseguit curar”.

No cal dir que es produïren moments d’emoció, especialment quan es contaven experiències sota la mirada d’aquelles que relataren la història viscuda, o es mencionaren represaliats  ja desapareguts amb la presència a l’acte de l’esposa, fills o filles.  El grau d’escarni fou continuadament exemplificat, per exemple, amb les declaracions del soldat Manuel Prado:

[…] en los pueblos anteriores a Olesa todo se había desenvuelto sin novedad. En Olesa, sin embargo, a los primeros días de nuestra llegada el barbero tuvo que cortar el pelo a mujeres comprendidas entre los 16 y los 26 años. El barbero estaba tan afectado por la tarea a que le obligaban que apenas comía; sus lágrimas rodaban mejilla abajo por la cara, como si fuera él el castigado. Todas aquellas mujeres sufrían aquella humillación a causa de las denuncias en las que se las acusaba de ser “rojas”[1]

L’acte estava organitzat per CECSCAT, l’Associació de persones amb capacitats diverses, una part amb ceguesa o altres mancances , amb persones sense aquestes mancances; a fi d’enriquir-se mútuament posant en comú les seves diverses capacitats. Una iniciativa cohesionadora que celebrem des de la nostra publicació.

______________________________

[1]Testimoni de Manuel Prado Chao. La Humanitat, 30 de gener de 1979.