Article del mes per Félix Manito

Cultura i COVID-19

Tot seguit els hi comparteixo algunes reflexions sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura malgrat que encara ens manquen moltes evidències i dades per poder avaluar els seus efectes en el sector cultural; un  exercici arriscat que, no obstant, considero necessari per poder sensibilitzar sobre la magnitud del que ha suposat i suposa aquesta crisis sanitària, econòmica i social per la cultura. De forma molt esquemàtica, seguint l’estructura d’una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), apunto alguns aprenentatges sense ànim d’exhaustivitat donades les limitacions d’aquest article.

Tractarem en primer lloc les debilitats. La covid-19 ha suposat un empobriment per tots els que viuen del sector cultural i ha posat de relleu, amb força, la precarietat del món de la cultura. Segons Eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea, la crisi pot afectar a 7,3 milions de llocs de treballs culturals a Europa. Més del 30% son autònoms i no tenen una protecció social adequada. Aquesta debilitat estructural reforça, en el cas d’Espanya,  la necessitat del desenvolupament legislatiu de l’Estatut de l’Artista i la d’una reglamentació de l’activitat intermitent de la cultura en la línia de la existent a França.

També la institucionalitat cultural ha mostrat la seva feblesa. La cultura s’ha reivindicat com a servei essencial i s’ha posat de manifest com les polítiques públiques no han desenvolupat el dret a la cultura com un dret fonamental amb tot el que comporta aquest dret d’assignació de recursos públics.

Així mateix, la pandèmia ha posat en evidencia moltes limitacions en la governança del ecosistema cultural:  una  baixa associativitat, una feblesa del tercer sector i del sector privat a més d’una  manca de compromís ciutadà amb les entitats e institucions culturals (vegi’s entre d’altres la irrellevància del mecenatge individual).

Quan s’aborden les amenaces cal assenyalar els efectes a curt, mig i llarg termini de la pandèmia en les pràctiques culturals ciutadanes i en els hàbits de consum cultural. Durant el confinament l’adquisició de continguts culturals digitals ha crescut exponencialment i tot apunta a que s’ha consolidat com a pràctica cultural en l’àmbit domèstic. Alhora, han augmentat les llars sense connectivitat i sense accés a internet i s’ha agreujat la bretxa cultural en l’àmbit digital.

Però potser la principal amenaça és que, en el lent i complicat retorn a la normalitat, el sector cultural no hagi pres nota de les seves febleses i torni a la inèrcia i a la manca de lideratge compartit per abordar els seus problemes. Considerem necessari repensar la institucionalitat cultural situada en un escenari de recursos limitats provocats per la pandèmia. Cal repensar la institucionalitat cultural des de la base del diàleg, de la col·laboració i del consens. Però també caldrà l’acció immediata i continuada dels governs per garantir la sostenibilitat financera del sector cultural amb la mirada posada en els fons europeus de recuperació.

La primera fortalesa és, sens dubte, la resiliència dels i de les  professionals del sector. Uns professionals de tots els àmbits (públic, privat i tercer sector) que no s’han resignat i que han estat de forma permanent resistint, innovant i ajudant a superar la crisi sanitària. La casuística es il·limitada i per prendre consciència del seu abast recomano accedir al espai web de la Comissió de cultura de CGLU.

D’altre banda, la resposta del sector públic també ha estat clau per ajudar al conjunt del sector cultural. Com a mostra vegi’s l’Informe de la Diputació de Barcelona  on s’informa de les diverses fórmules dins l’àmbit de les subvencions extraordinàries dutes a terme en diverses ciutats del món.

La cultura del treball en xarxa i de la col·laboració s’ha consolidat i ha mostrat de forma fefaent els seus avantatges. Un poder de les xarxes que ha funcionat des de lo local a lo global. S’han transferit coneixements, s’han compartit experiències i s’han sumat esforços. Assenyalar en aquesta línia la tasca de la Comissió de Cultura de CGLU i la declaració conjunta de les xarxes internacionals de la campanya #culture2030goal

Finalment, pel que fa a  les oportunitats, la pandèmia ha obert una finestra d’oportunitat a la cultura al reforçar el seu paper com bé essencial. També s’ha reivindicat com a generadora de sentit de pertinença, ha fomentat la seva interrelació amb altres polítiques (educació, desigualtats, planificació urbana, participació, espais públics …) i sobretot ha posat de relleu el seu lligam amb la salut. I tal com s’afirma i reivindica a la Carta de Roma: “Es la cultura la qui donarà forma als valors i maneres de fer de les ciutats que deurem renovar després del trauma de la covid-19”

La activitat digital de les institucions i entitats culturals s’ha accelerat per la pandèmia i ha esdevingut un dels reptes prioritaris actuals del sector i, alhora, obert a molts interrogants. Cóm gestionar la hibridació entre presencialitat i virtualitat? Què fer davant les grans plataformes digitals? Afavorirà la digitalització una major cooperació del sector cultural per poder consolidar iniciatives més competitives?

La pandèmia també ha posat en valor la vivència i la experiència cultural absent durant molts mesos. La participació ciutadana en el darrer Sant Jordi ens informa de les ganes de viure i recuperar pràctiques que per habituals potser no havien valorat prou. S’obre una oportunitat per connectar amb més força ciutadania i sector cultural.

Fèlix Manito
President Fundació Kreanta
http://www.kreanta.org

EDITORIAL CECBLL (Abril 2021)

ABRIL, ASSEMBLEA ON LINE

El dia 21 d’abril rebíem un email de Jordi-Xavier Romero que ens deia: “Aquesta tarda he anat a visitar Fra Josep Maria Canals Lamiel, monjo de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, i un dels tres socis fundadors que quedem amb vida (recordem que el tercer és Albert Massegur). Fra Josep Maria Canals va fer 91 anys el proppassat mes de març i està fresc com una rosa, tant físicament com mental. S’ha alegrat molt en explicar-li les activitats que duu a terme el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i hem recordat les anècdotes dels primers temps de funcionament.” Ens ha agradat rebre aquesta comunicació després d’un any com el 2020 que hem viscut carregades de neguits i d’incerteses i que ens vincula amb el passat, el present i ens encoratja per al futur.

El passat 8 d’abril vam celebrar la primera Assemblea de la història del Centre a través d’internet i l’aplicatiu ZOOM, seguint la normativa vigent (Reial Decret Llei 34/2020), que preveu la possibilitat de fer reunions virtuals amb total validesa (inclosa la presa d’acords) fins al 31 de desembre de 2021. La sessió començava amb la benvinguda de la presidenta tot llegint el poema “Coneixement”, de Joan Margarit, poeta de Sant Just Desvern que ens va deixar aquest passat febrer.

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d’on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

En el decurs de la sessió es donà compte de la memòria d’activitats de 2020, destacant que, tot i que ha estat un any totalment atípic, el Centre ha aconseguit desenvolupar els seus compromisos. Recordem que ha estat un any afectat per l’aturada entre els mesos de març i setembre i que l’activitat s’ha dut a terme amb un gran esforç, sobretot al darrer trimestre, per acomplir els objectius, i amb una forta activitat per part del voluntariat. Hem fet un gir vers la realització d’activitats per canals telemàtics, i aquest canvi perdurarà més enllà de la pandèmia, encara que potser prendrà formes diferents.

Pel que fa als comptes de l’any 2020, es presentà un resultat positiu de l’exercici, que ens ha permès recuperar el fons social. Això ha estat possible perquè hem executat tots els projectes i les administracions han complert amb les línies de suport a les entitats culturals; en el període en què hem hagut de tancar l’activitat, ens vàrem acollir als ERTO’s. Tot i així, la liquiditat continua sent un flagell atesos els diferents períodes en què ingressem recursos i executem despeses.

A l’Assemblea de cada any s’aprova el pla d’acció i el pressupost corresponent, i aquest 8 d’abril vam aprovar el Pla d’activitats per al 2021 i el Pressupost 2021. L’any 2014, amb motiu del 40è aniversari, s’acordaren les quotes que han estat vigents fins l’any 2020, i en la sessió d’aquest mes d’abril s’acordà que la quota mínima per a les persones físiques sigui de 50 € i la de les persones jurídiques sigui de 65 €; són imports anuals que es giraran en 2 rebuts. Quotes 2021

Aquest intens mes d’abril ens ha facilitat, a la ciutadania, celebrar una Diada de Sant Jordi una mica normalitzada. Nosaltres hem pogut facilitar l’oferta de les nostres publicacions, que distribuïm amb facilitat gràcies a la nostra botiga virtual. Hem presentat publicacions com l’Itinerari pel Canal de la Infanta i desenvolupat activitats com les relacionades amb la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; també hem iniciat la col·laboració amb CMES i els centres d’Estudis de Ribera d’Ebre i el Berguedà, abordant un dels grans temes estratègics del moment històric actual com és la transició energètica i el desenvolupament del territori.

A redós de la celebració de la Diada de Sant Jordi, hem vinculat la iniciativa per al coneixement de la literatura i la poesia i així un estol de sòcies ens obsequien amb un petit recital rememorant aquell 14 d’abril del 1931 quan es va proclamar la II República de l’Estat espanyol. Vinclem coneixement, poesia i memòria democràtica, un abril carregat d’esperança de feina i de bona voluntat.

CANVI D’HÀBITS PER A UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE I SOSTENIBLE

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Dilluns 3 de maig a les 18:30 h a través d’AQUEST ENLLAÇ DEL ZOMM

 

 

 

 

 

 

CICLE DE DEBATS TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI – SESSIÓ RIBERA D’EBRE

CICLE DE DEBATS TRANSICIO ENERGÈTICA i TERRITORI

La crisi del sistema energètic actual no renovable i els seus efectes sobre els recursos, el canvi climàtic i el medi ambient fan necessari un nou model energètic per al desenvolupament sostenible de la nostra societat, en el qual el territori serà clau.
El propòsit del present Cicle de Debats és posar en comú el coneixement sobre aquesta problemàtica i avançar en la reflexió sobre les accions a emprendre en el territori per a la transició a les fonts d’energia renovable.
El Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa començar aquesta reflexió conjunta amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBAT 

LES VEUS DEL DOCUMENTAL ‘Transició energètica, emergència climàtica i economia circular’

El documental Transició energètica, emergència climàtica i economia circular produït pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el 14 de gener de 2021. En aquest documental vem recollir les veus de sis persones expertes en les tres temàtiques triades.

Us oferim els darrers vídeos sencers d’aquestes sis persones que ens van cedir la seva expertesa per dur a terme la 6a Jornada de Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, per primera vegada, en format documental divulgatiu.

En aquest últim butlletí, recollim les veus dels experts que ens van parlar d’economia circular: Pilar Chiva, directora de l’Àrea d’Economia Circular de la Generalitat i Raimon Roda, enginyer agrònom, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB

TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI

CICLE DE DEBATS TRANSICIO ENERGÈTICA i TERRITORI

La crisi del sistema energètic actual no renovable i els seus efectes sobre els recursos, el canvi climàtic i el medi ambient fan necessari un nou model energètic per al desenvolupament sostenible de la nostra societat, en el qual el territori serà clau.
El propòsit del present Cicle de Debats és posar en comú el coneixement sobre aquesta problemàtica i avançar en la reflexió sobre les accions a emprendre en el territori per a la transició a les fonts d’energia renovable.
El Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa començar aquesta reflexió conjunta amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

El 20 d’abril es va fer l’acte inaugural d’aquest interessant cicle de debats amb les intervencions de Josep Maria Peiró, secretari del CMes i Enginyer Industrial; Carles Riba, president del CMes i Dr. enginyer Industrial; Eduard Furró, coordinador tècnic del CMes i dedicat a l’enginyeria de processos industrials i per acabar Joaquim Sempere, vicepresident del CMes i sociòleg ambiental, va moderar un debat obert entre les més de 40 persones que assistiren al primer acte d’aquest cicle de debats.

El dia 27 d’abril es va fer la primera sessió d’aquest cicle de debats de la mà del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE). Van fer la salutació inicial Josep-Sebastià Cid (CERE), Carles Riba Romeva (CMES) i Gemma Carim (Presidenta Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre). Tot seguit Josep Mª Piñol (URV) i Eduard Furró (CMES) ens van parlar de la comarca de la Ribera d’Ebre i de les seves oportunitats energètiques. Vam acabar amb un taula rodona amb les intervencions de Francesc Barbero, alcalde de Flix, Rafael Sánchez (Projecte mediambiental C.H. reversible de Riba-roja), Iván Solé, (empresari d’Ascó – Empresa Nemon), Jaume Castellà (Enginyer fundador d’EPI, Coop. Energia per la Igualtat) i Marga Estorach (Resp. Agència d’Energia de Terres de l’Ebre, COPATE)

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBAT 

SALUT INDIVIDUAL, POBLACIONAL, PLANETÀRIA: QUINA HAURIA DE SER LA PRIORITAT?

El Cicle Carta Alimentària de la Regió metropolitana de Barcelona, és un cicle de conferències i debats que el CECBLL coorganitzem amb el Pla Estràtregic Metropolità de Barcelona (PEMB).  El 19 d’abril va tenir lloc la segona conferència d’aquest cicle de la mà del Dr. Ramon Estruch, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i Consultor Sénior del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens va parlar de salut individual, poblacional i planetària.

Després de la presentació i benvinguda de la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, i del coordinador general del PEMB, Oriol Estela, el professor Estruch ens va explicar com la nutrició és un tema que aixeca passions, però que a la vegada hi ha molta confusió perquè hi ha moltes dietes. Els científics volen donar respostes a aquesta confusió. Ens va parlar de la nutrició personalitzada adequada a determinats perfils de persones; de nutrigenètica, que explica com alguns gens que heretem tenen petits defectes que poden repercutir en la nostra salut; i de la dieta mediterrània com la millor estratègia de nutrició poblacional per prevenir les malalties cardiovasculars, la diabetis, malalties neurodegeneratives i el càncer.

 

 

 

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DESCOBRIR EL CANAL DE LA INFANTA. SET ITINERARIS PER LA SEVA XARXA

El 13 d’abril ens vam reunir per la plataforma Zoom més de 50 persones a la presentació del llibre Descobrir el Canal de la Infanta. Set itineraris per la seva xarxa. L’acte el va obrir Genoveva Català, presidenta del CECBLL que també va llegir un escrit enviat per ATLL Concessionària amb qui hem elaborat les guies de la col·lecció Itinerari de l’aigua, a la que pertany aquesta tercera edició. També hi va ser present Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, ciutat que va acollir la presentació virtual d’aquest llibre.

Tot seguit va prendre la paraula Gemma Tribó, coautora del llibre juntament amb Javier Morata, Roger Lloret, Clara Bargalló, Esther Hachuel, Joan Bonich, Ignasi Doñate i Irineu Castillo. Ens va explicar la trajectòria de les publicacions d’aquestes guies i va fer un breu resum dels 7 itineraris que conté el llibre. També va fer un resum dels orígens i la trajectòria del Canal de la Infanta, ens va explicar d’on prové el topònim i l’impacte econòmic que va suposar la seva creació. Per acabar ens va regalar una projecció de fotos antigues del Canal, al seu pas per Molins de Rei.

Ja que Molins de Rei acollia la presentació, Clara Bargalló, coautora dels itineraris 2 i 3 que passen per Molins, ens va explicar aquests itineraris i ens va animar a fer-los.

Del torn de paraules posterior que hi va haver en acabar les intervencions, en va sorgir una gran proposta de la historiadora Gemma Tribó: va proposar fer un glossari amb les paraules que es puguin recuperar de la vida del Canal com ara batiport, regadores, vagants,…etc.

El  llibre el podeu adquirir en aquest enllaç