EDITORIAL CECBLL (Febrer 2022)

COLÒNIA SEDÓ
Un patrimoni industrial on el passat es troba amb el futur.

Febrer és el mes més curt de l’any, el d’aquest 2022 ha estat intens pel que fa a les activitats promogudes pel nostre Centre, tal com vam comunicar en el butlletí de gener. En aquest editorial havíem acordat parlar de la importància estratègica de la recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó i d’això parlarem. Tot i això, necessitem expressar que ens ha corprès l’atac de Putin a Ucraïna, una guerra a la qual ens oposem fermament, com a totes les guerres.  Ens proposem dedicar alguna sessió a parlar amb persones expertes per entendre el perquè de tot plegat i manifestar-nos a favor de la vida,  la democràcia i el diàleg com a mètode per resoldre conflictes.

El capítol X del llibre de Gràcia Dorel es presenta tot dient:

Can Sedó tanca definitivament el 1979. Pocs anys després, una nova societat compra el conjunt per fer un polígon industrial i un espai museogràfic. Es pensa també en restaurar la part d’habitatges. Tot això configura una nova estructura, completament diferent, però que dona una segona vida al que podria perdurar com un lloc d’activitats industrials, culturals i habitacionals.

No falten exemples a Europa i Amèrica de conjunts reconvertits d’aquesta manera. Però a més de ser un testimoni ben conservat d’una de les més importants fàbriques de la primera i de la segona Revolució Industrial, la fàbrica Sedó presenta, com cap altra, els esforços de generacions d’empresaris, tècnics i obrers per aconseguir produir amb una energia barata i renovable, la de l’aigua del Llobregat, gràcies a les obres del Cairat.

Per sobre de la Colònia plana la memòria de generacions de dones i d’homes que han treballat tota la vida en una de les fàbriques més potents, contribuint amb humilitat i constància a la prosperitat general”

Tal com el vicepresident del Centre va comentar en la presentació de la publicació: “En aquest sentit podem considerar que el llibre de la Gràcia culturitza allò que als segles XIX i XX va ser una gran iniciativa tècnicoindustrial en un context social i laboral molt singular, Can Sedó no és un bolet; Can Sedó no és un atzar; potser tampoc era inevitable. Aquest llibre ajuda a fixar tots aquests fets al nostre imaginari col·lectiu, aquell que ens dona sentit de pertinença; aquell que ens diu “va passar això, va passar d’aquesta manera, amb aquesta gent, i va passar aquí”.

El CECBLL sempre hem defensat la protecció del patrimoni de la Colònia Sedó i la seva valoració com un conjunt arquitectònic viu, capaç de donar encara un servei i, alhora, de posar en joc la seva capacitat d’explicar i d’il·lustrar els orígens de la industrialització a Catalunya, a Espanya i a sud d’Europa. Els ajuntaments d’Esparreguera i d’Olesa i el conjunt d’institucions públiques que ens coneixen, saben de la voluntat del Centre de fer viable la preservació d’aquest patrimoni i, alhora, la seva vida funcional i plena d’oportunitats. L’any 2014, la nostra entitat celebrava el 40è aniversari de la seva creació i arran d’aquest esdeveniment vam promoure que l’espai de la Colònia Sedó fos accessible i visitable, feia temps que estava tancada. La recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó és una empresa en la que moltes  persones,  entitats i  institucions hi hem posat la mirada i estem disposades a fer-ho possible.

En el número 23 de la nostra publicació “Materials del Baix Llobregat i altres escrits” de l’any 2020, en Rafael Bellido -advocat expert en urbanisme i medi ambient- ens il·lustrava sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric i de l’entorn de la colònia Sedó. Analitzava com les diverses figures de planejament urbanístic aprovades, han previst la protecció d’aquest important conjunt fabril. Som conscients de l’enorme tasca que cal abordar per fer aquest enllaç “el patrimoni és allò on el passat i el futur es troben” i en aquest sentit ens congratulem que en l’edició del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, hàgim comptat amb l’Ajuntament d’Esparreguera com a coeditor del llibre, la Diputació de Barcelona, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com els suports  del Consell Comarcal, el Departament de Cultura de la Generalitat i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot aquest conjunt d’institucions i les entitats culturals, socials i empresarials de la comarca ens hem de comprometre en fer viable el futur de la Colònia Sedó com a nucli de coneixement, de cultura i d’activitat economia. En aquesta empresa ens trobaran sempre disposades.

L’ARTICLE DEL MES PER M.JESÚS BONO

El protagonisme de les lluites socials a la Transició en les Jornades de Memòria històrica i democràtica

Des de fa 3 anys, el Centre d’Estudis Comarcals, la USLA (secció de l’Ateneu Santfeliuenc), i l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBL) organitzen conjuntament unes jornades sobre història i memòria.

Enguany, les jornades han tingut una significació especial. Després de dos anys comunicant-nos, afortunadament, a través de les pantalles, hem pogut començar a recuperar la presencialitat i els avantatges de la insubstituïble proximitat. L’objecte de les Jornades ha estat donar a conèixer el paper dels moviments socials dels anys 70  i la Transició en la  construcció de la ciutat democràtica i en la transformació de les condicions de vida de les persones. Moviments i lluites que tingueren una importància cabdal a la comarca del Baix i a Sant Feliu de Llobregat.

Les jornades van començar  el dimecres 16 amb una conferència de l’historiador i periodista Marc Andreu:  “Els moviments socials a la Transició Democràtica”. A través d’una exposició il·lustrada amb les fotografies icòniques dels moviments socials durant la Transició, Marc Andreu ens va suggerir  una interessant reflexió. Malgrat l’estudi i aportacions de la historiografia, el protagonisme de les lluites socials són les grans oblidades dels relats sobre la Transició, tant  dels qui atribueixen el mèrit dels canvis a les elits polítiques com els que són crítics amb la Transició i l’anomenen pejorativament règim del 78.

Dijous 17,  sota el títol Lluites socials i construcció democràtica a la ciutat de Sant Feliu  es van presentar els resultats d’un treball de recerca  sobre quatre lluites fonamentals a Sant Feliu en la dècada dels setanta: la lluita per la plena escolarització i l’ensenyament públic, la lluita per l’ambulatori i la sanitat pública, la lluita per la dignificació de l’espai públic i contra l’especulació i la  lluita en defensa de l’ocupació i els llocs de treball. El públic assistent va demanar que l’estudi presentat fos extensiu a altres lluites que també tingueren un paper destacat a la ciutat, com el moviment estudiantil o el feminista.

La taula rodona es va complementar el dissabte 19 al matí amb la presentació del recorregut pels quatre escenaris  físics que mostren i expliquen aquestes lluites. Amb el nom “Quan les parets parlen“, aquest itinerari interpretatiu es vol oferir regularment al públic familiar, esplais, casals de gent gran, dones, centres educatius, etc.

El coneixement i divulgació de les lluites socials a través de la realització d’itineraris interpretatius és una pràctica ja experimentada en alguns municipis de la comarca com és el cas de Cornellà o Sant Joan Despí, sobre el que caldria incidir en els propers anys pel seu paper pedagògic.

Com ja és habitual, a les Jornades es va presentar la revista de l’AMHBLL dedicada a la divulgació de la repressió franquista arreu l’estat. Aquest any dedicat a la repressió a Euskadi i Navarra.

L’obra de teatre “En Bangkok también hay ratas” de la Companyia La Voz Ahogada, va ser el colofó lúdic de les Jornades. Una obra necessària  per donar a conèixer el paper fonamental de les dones en les lluites obreres i socials dels barris de la ciutat de Barcelona, traslladable a qualssevol ciutat de l’Àrea metropolitana.

L’obra, amb una escenografia que incorpora material gràfic de l’època, un acurat assessorament històric, l’oportuna i mesurada veu dels testimonis i la professional interpretació de Mireia Clemente, Laura Sancho i Ivan Campillo, sota la direcció d’aquest últim,  va  tenir una excel·lent acollida i  va arrencar el càlid aplaudiment del públic.

Els que no vau poder assistir o seguir per streaming les Jornades,  us animem que ho feu pel canal youtube del CECBLL.

M. Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL

PLENARI DE LA XARXA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DEL BAIX LLOBREGAT

El 31 de gener es va celebrar en format telemàtic el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Hi van participar una seixantena de persones entre regidors i regidores de cultura i memòria democràtica de la comarca, sindicats, entitats i associacions vinculades a la memòria democràtica, arxius, i persones que a títol individual van voler acompanyar-nos en aquest primer Plenari.

L’acte el va inciar la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, que va conduir la primera part del Plenari. El conseller comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Jordi Carbonell, va explicar el projecte d’activitats de la Xarxa per l’any 2022, i la cap de projectes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Neus Ribas, ens va explicar les activitats i projectes realitzats per la Xarxa des dels seus incis el gener de l’any 2020 fins ara. També vam comptar amb les intervencions del director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya,  Vicenç Villatoro, i el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez.

El Plenari va aprovar la Memòria d’Actuacions 2020-2021 i el Pla de Treball pel 2022 amb una proposta de de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, d’incorporar a la Xarxa un representant dels Ateneus que van patir espolis en temps franquistes.

La segona part del Plenari, de caire més lúdic, el catedràtic de dret constitucional Marc Carrillo va realitzar una ponència sobre el projecte de la llei de memòria democràtica i la seva tramitació parlamentària, seguida d’una interessant taula rodona en la qual hi van participar l’Associació Catalana d’expressos polítics, l’Associació per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat i l’Amical de Mauthausen.

Us deixem amb el vídeo del Plenari:

 

TAULA RODONA RÀDIO LOCAL I DEMOCRÀCIA: passat, present i futur

En el marc de l’any Victòria Pujolar Amat impulsat per l’Institut de les Dones, i aprofitant que durant el mes de febrer se celebra el dia mundial de la ràdio, el CECBLL va organitzar una taula rodona sobre la ràdio local i els orígens de la democràcia. A la taula hi va participar Elvira Altés Rufias, comissària de l’Any Víctòria Pujolar amb la que vam poder gaudir d’una visita guiada a l’exposició Qui és Victòria Pujolar Amat? que ha estat al Centre Cívic Mas Lluí durant el mes de febrer. També hi van participar els periodistes Joan Carles Valero Hermosilla, director de BCN Factory, Òscar Ramos París, cap de redacció d’El Triangle i exdirector dels serveis informatius de COM Ràdio, Jordi Fortuny i Batalla, coordinador de Desenvolupament Estratègic de de la CCMA, Sylvia Montilla Castillo, cap de la Unitat de Recerca, Estudis i Publicacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i conduida per Carme Figueras i Siñol, membre de Junta del CECBLL i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Us deixem amb el vídeo d’aquesta interessant sessió:

TERCERA EDICIÓ DE LES JORNADES DE MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA

Des del 16 fins al 19 de febrer de 2022, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la Universitat Social, Lliure, Autogestionada secció de l’Ateneu Santfeliuenc i l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, hem tornat a organitzar les Jornades de Memòria històrica i democràtica sobre les lluites socials durant la Transició Democràtica.

Engegàvem màquines el dia 16 a l’Ateneu Santfeliuenc amb una conferència de l’historiador i periodista Marc Andreu sobre Els moviments socials a la Transició Democràtica. 

El dijous 17 de febrer presentàrem al Centre Cívic Les Tovalloles la taula rodona Lluites socials i construcció democràtica a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, on es va fer públic un projecte del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen. De la mà de les persones que formen part de l’equip de recerca del projecte, Jordi San José, María Jesús Bono, Àngel Merino i Jesús Martínez, ens van ensenyar  les lluites dels anys 70 que hi van haver a la ciutat de Sant Feliu pel dret a una plena escolarització i a l’educació pública, el dret a la salut i a la sanitat pública, les lluites   lluita per un espai públic digne i de qualitat i les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball.

 

El divendres 18 de febrer, al Centre Cívic Mas Lluí, la presidenta i el vicepresident de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Agustina Merino i Rosario Calero, ens presentaren la nova edició de la revista Memòria Antifranquista “La repressió franquista a Euskadi i Navarra”

I vam acabar les jornades el dissabte 19 de febrer amb dues activitats, una al matí i l’altra a la tarda. A les 11 del matí iniciàrem l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen des de la Plaça de Laujar d’Andarx de Sant Feliu de Llobregat i fins a l’antiga fàbrica Hispano Suiza, on actualment hi ha la residència El Palauet. Els quatre membres de l’equip de recerca, ens guiaren pels punts d’aquest itinerari de memòria democràtica de nova creació. I a les 19h, vam poder gaudir amb la companyia La Voz Ahogada de l’obra de teatre “En Bangkok también hay rates”, sobre les lluites veïnals de les dones als barris obrers de Barcelona.

Galeria d’imatges FET A SANT FELIU

 

 

Presentació del llibre La colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica.

El dijous 3 de febrer vam presentar a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, el llibre de la Dra. Gràcia Dorel- Ferré La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica.

Prop d’un centenar de persones van assistir a aquesta presentació que va comptar amb els parlaments de l’autora del llibre, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marin, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, i el vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jordi Sicart.

Aquest llibre ha estat una coedició del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera,  amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’obra mostra, amb rigor científic i voluntat divulgativa, aquest excepcional conjunt fabril i residencial, que va ser una de les colònies industrials més pròsperes a tot el continent durant el segle XX. En paraules de l’autora, en el llibre trobareu “…la història de la Colònia Sedó, a la vora del Llobregat, on van treballar centenars d’homes, de dones, de noies i nois, vinguts d’Esparreguera, d’Olesa, d’Abrera i de les masies del voltant. La fàbrica que podem veure avui va trigar anys en esdevenir la colònia tèxtil més important de Catalunya i d’Espanya.”

Es tracta d’un llibre de gran format, estructurat en 10 capítols i dividit en diversos apartats que,  en certa manera, són independents entre ells per facilitar la lectura i evitar que hagi de ser necessàriament una lectura lineal. A més del contingut textual, l’autora ha fet una recerca d’imatges il·lustratives, fotografies i documents, molts d’ells inèdits.

 Podeu adquiri el llibre aquí

 

 

 

El CECBLL rep el distintiu com a Punt d’Informació Turística del Baix Llobregat

El 3 de febrer va tenir  lloc l’Acte de lliurament dels distintius a les 36 noves empreses certificades com a Punt d’Informació Turística del Baix Llobregat, a l’alberg Centre Esplai del Prat de Llobregat. Una d’aquestes entitats ha estat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que, amb la seu al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, ens hem convertit en un dels 90 punts de la comarca on es pot trobar informació sobre espais turístics del Baix Llobregat. La directora de l’entitat, Esther Hachuel, va recollir el guardó.

L’acte va comptar amb la presència de la Sra. Marina Garcia, Regidora de Comerç i Turisme del Prat de Llobregat, la Sra. Abigail Garrido, Diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona, i la Sra. Eva Ma. Martínez, Presidenta del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

Aquestes 36 empreses s’han afegit a les ja distingides en edicions anteriors, arribant a un total de 90 empreses i entitats del Baix Llobregat acreditades com a Punt d’informació turística, les quals participen en aquest programa que el Consorci de Turisme del Baix Llobregat va posar en marxa l’any 2016 en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, i que té com objectiu ampliar la xarxa d’oficines de turisme amb altres espais, empreses i entitats de la comarca.

Aquests són els 90 Punts d’Informació Turística del Baix Llobregat:
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/punts-dinformacio-turistica

Àngel Merino a ETV Televisió

En la darrera col·laboració del CECBLL al programa Línia de servei d’ETV televisió del passat dia 18 de febrer, la nostra directora Esther Hachuel va entrevistar a l’Àngel Merino, filòleg, expert en participació ciutadana, en associacionisme i en democràcia local sobre els quals ha escrit diversos llibres. Actualemnt és coordinador de l’USLA, Universitat Social Lliure i Autogestionada, secció de l’Ateneu Santfeliuenc. Ha tingut diversos càrrec polítics, des de regidor de cultura fins alcalde de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i diputat d’educació a la Diputació de Barcelona.

En va parlar del seu nou llibre  editat amb Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat, que podeu adquirir aquí

 

 

 

Presentació del llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930)

La sala d’actes de la Biblioteca El Molí de Molins de Rei, es va omplir de gom a gom el dijous 10 de febrer per la presentació del llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) de la historiadora i membre de Junta del CECBLL Gemma Tribó. Aquest llibre ha estat editat per Edicions del Llobregat, el segell editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
El llibre és una síntesis de la tesi doctoral de la Dra. Gemma Tribó Traveria, acabada l’any 1989, Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), dirigida pel Dr. Emili Giralt Raventós.
La publicació té un total de 407 pàgines de text, conté més de 100 taules i gràfics repartits per tot el llibre, diverses fotografies, dos annexos i una bibliografia final de l’obra.
Aquest llibre ha estat prologat per Mercè Renom Pulit, Doctora en Història, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Grup Treball, Institucions i Génere de la Universitat de Barcelona.
La tesi de Tribó, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va constituir una destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat, tant per significar una fita en el balanç de la història econòmica i social d’aquest territori, com per les novetats metodològiques i el seu tractament científic.
Amb aquesta síntesis, l’autora coverteix la seva tesi en un llibre de divulgació. Els investigadors i les investigadores interessades en el tema han consultat la tesi, però la ciutadania, i especialment els pocs pagesos i pageses que encara queden per la comarca, els agradarà conèixer un trosset de la seva història. En paraule de l’autora, publicar el llibre també vol ser un acte d’agraïment a totes les persones i institucions que en el seu moment van col·laborar a fer possible la tesi.

Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç. 

Amb el suport de: