Archive for month: abril, 2022

PEDREGADA

En castellà Granizo, aquest és el títol d’una pel·lícula argentina d’aquest 2022, dirigida per Marcos Carnevale, que es pot veure en plataformes digitals de cinema (un sistema de veure cinema que de cap manera supera el plaer d’acudir a una sala com les de CineBaix). La pel·lícula narra les desventures d’un meteoròleg infal·lible que falla només un dia en la predicció i no avisa sobre l’arribada d’una gran pedregada. A casa nostra, una més que notable pedregada ha intentat malmetre l’esperada i desitjada Diada de Sant Jordi. Amb tot, ens sentim joioses, perquè hem celebrat la Diada i els carrers s’han omplert de vida i d’il·lusió.

L’any 2020 no tinguérem activitat de carrer, les expectatives comercials del sector del llibre i de la rosa es veieren escapçades i la ciutadania visqué amb tristesa una de les festes més reeixides del país. Des de la nostra associació aquell any editàrem el butlletí d’abril només dedicat a la difusió d’autors i d’autores de la comarca.

Per nosaltres, enguany aquest abril ha estat intens. Entre moltes de les activitats, les d’estudi fetes per ajudar les persones que intervenen en l’onzena recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació s’han fet a Can Comamala de Sant Vicenç dels Horts i a Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat; han estat intenses i seguides amb entusiasme per l’equip que de manera voluntària participa en una ingent recerca. També hem fet públiques les bases de l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que se celebrarà al Prat de Llobregat el 18 de novembre i hem anunciat que pel maig iniciem les activitats de dinamització i de difusió sobre els objectius del certamen.

En aquest butlletí us recordem les novetats editorials com ara Materials del Baix Llobregat, Democràcia i construcció de la cultura popular i festiva a Sant Feliu de Llobregat, La superació de la crisis agrària del segle xix al Baix Llobregat i La Colònia Sedó d’Esparreguera: La llarga trajectòria d’una colònia industrial. Com sabeu molt bé, la recerca d’una via per posar de relleu un patrimoni industrial com el de la Colònia Sedó ens ocupa i preocupa, i en aquest sentit estem disposades a la col·laboració amb les institucions, entitats i associacions per preservar el patrimoni i cercar-ne la viabilitat en la nova realitat econòmica, social i cultural del segle xxi.

La calamarsa no ha impedit la celebració de la diada al carrer i arreu. Aquesta festa promou la lectura i n’estimula l’hàbit, i per això en aquest butlletí Montserrat Torra ens descobreix un plaer: el de llegir literatura. Ens dirigim, doncs, a la recerca del plaer, i aquest cop de la mà de novel·les d’autors i autores de la comarca que també us ressenyem en aquest butlletí.

Resistent a les inclemències de la vida, infal·lible en el seu compromís en aquest mes d’abril, hem de recordar i acomiadar-nos de Josep Massot i Muntaner, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, monjo, editor, historiador. Ens sumem a les paraules de Mercè Renom: “Més enllà de la seva ingent tasca intel·lectual i dels reconeixements que ha tingut (doctorats honoris causa per les universitats de les Illes Balears i per la de València, creu de Sant Jordi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre molts altres), per nosaltres sempre serà l’amic que ens ha acompanyat des dels primers anys del Centre, quan arrencàvem en estudis i publicacions”

La matinada del 5 al 6 de desembre del 1971 una riuada molt petita va trobar el pont de Carles III tant feble que va fer caure un pilar i es varen ensorrar dues arcades. El pont travessava el Llobregat a l’alçada de Molins de Rei. Al cap d’uns dies, la nit de cap d’any, una nova avinguda va fer caure dos arcs més. Per rememorar aquest trista efemèrides i per què mai més es malmeti patrimoni arquitectònic, s’han programat un conjunt d’activitats que, entre el desembre del 2021 i el desembre del 2022, es celebren a Molins de Rei.

El pont, obra sòlida i imponent de l’arquitectura neoclàssica, havia estat concebut pel cap dels enginyers militars de Felip Vè, Pròsper de Verboom, tot just acabada la Guerra de Successió. La monarquia absoluta necessitava consolidar-se, per fer-ho calia construir una bona xarxa de carreteres i ponts que fes arribar l’autoritat política i militar de l’Estat a tot el territori, i que facilités la recaptació d’impostos. L’objectiu es va assolir durant la segona meitat del segle XVIII, quan regnava Carles III, per aquest motiu el Pont portava el seu nom, tot i que era conegut popularment com el Pont de les Quinze Arcades. Es va construir entre 1763 i 1767, es va obrir el 1769, quan la nova carretera reial es va fer realitat. Per passar-lo s’havia de pagar peatge, del que n’estaven exempts els pobles veïns (Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà). El Pont durant 204 va unir les dues ribes del Llobregat. Moltes famílies i iniciatives socials es van fer realitat gràcies a la unió territorial que va propiciar el Pont, que es va convertir en una obra que atorgava identitat al territori.

Durant els “desarrollisme”  dels darrers anys de la dictadura franquista, a finals de la dècada dels seixanta, l’abusiva extracció d’àrids a la llera del Llobregat i a prop del pont van fer baixar el nivell del riu. Aquest fet va provocar que els fonaments del Pont sobresortissin i que el Pont quedés ferit i feble. Quan es va ensorrar el pont el Ministerio de Obras Públicas, amb cinisme, va argumentar la causa va ser una riuada. El pont havia resistit grans avingudes al llarg dels seus 204 anys de vida. La causa veritable de la caiguda del Pont va ser la corrupció sistèmica que va permetre la dictadura, fent ulls clucs a l’extracció abusiva d’àrids, que va enriquir a més d’un constructor i a algun funcionari.

Els actes del Memorial van començar el 17-XII-2021 amb la col·locació d’una placa al mateix lloc on hi havia hagut el pont; el 4 d’abril es va fer la presentació del Memorial i el 6 es va presentar un documental realitzat pel Museu Municipal; el 20 s’ha inaugurat una Exposició, ON ÉS EL PONT?,  a Ca N’Ametller, i el 21 a la Biblioteca Municipal, s’ha presentat un conte que explica la història del pont. La comunitat educativa ha dissenyat materials didàctics per fer visites escolars a l’exposició. El dia 20 de maig està previst realitzar una cantata sobre la història del Pont, on hi participaran totes les escoles de la vila. Durant el maig es realitzarà un cicle de conferències específic els dies 5, 12 i 19, a la Federació Obrera. I, finalment, sinó hi ha cap entrebanc, els actes del Memorial es clouran amb la presentació d’un llibre il·lustrat sobre la vida del malaurat Pont, que està previst presentar el desembre de 2022.

Per a la realització del Memorial s’ha creat una Comissió Cívica on hi particpa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat de la mà de la historiadora molinenca Gemma Tribó. A la comissió també hi ha de persones de la vila que, de manera generosa i gràcies al treball voluntari, l’han fet possible. Tanmateix, sense el recolzament i el suport de l’Ajuntament, i la bona collida que des de l’alcaldia i les regidories de cultura i d’educació, el Memorial no hagués estat possible.

La matinada del passat diumenge, 24 d’abril, ha mort Josep Massot Muntaner, l’erudit monjo de Montserrat homenatjat aquests dies en tants mitjans i per tantes persones.

Més enllà de la seva ingent tasca intel·lectual i dels reconeixements que ha tingut (doctorats honoris causa per les universitats de les Illes Balears i per la de València, creu de Sant Jordi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre molts altres), per nosaltres sempre serà l’amic que ens ha acompanyat des dels primers anys del Centre, quan arrencàvem en estudis i publicacions.

Així, després de publicar el llibre de la XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada al Prat el 1980, i de veure les limitacions d’autoeditar-nos, des del Centre vam buscar editor per a les nostres properes publicacions. Teníem a punt la primera de les recerques col·lectives, la de les Guerrilles, i vam trucar sense èxit la porta d’algun altre editor, abans de tenir el sí del pare Massot. No és estrany, va resultar un volum de 874 pàgines, inassumible per a un editor qualsevol, però que Massot va incloure el 1986 en la prestigiosa col·lecció Biblioteca Abat Oliva de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), de la que n’era director –n’ha estat fins ara mateix– (cal dir que nosaltres vam buscar recursos econòmics per a contribuir a costejar del llibre).[1]

Massot, a més d’afegir rigor a la nostra feina, ens va acompanyar en la presentació d’aquell llibre, com també ho van fer Josep Fontana i Josep Benet,[2] i ens molts altres llibres que vam anar publicant a PAM. I, amb l’exemple de la nostra col·laboració, alguns ajuntaments de la comarca van establir-hi relacions i, fins i tot, van crear col·leccions pròpies.

Amb el temps, el Centre va crear la seva pròpia editorial: les Edicions del Llobregat. I malgrat que amb això vam deixar de publicar a PAM, la relació amb Massot s’ha mantingut gràcies a l’afable amistat que ell va saber travar, tant amb la gent del Centre, com amb moltes altres persones de la comarca. El tindrem en el record.

Mercè Renom

————————————————

[1] Guerrilles al Baix Llobregat. Els “carras­quets” del segle xviii i els carlins i els republicans del segle xix, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.

[2] Podeu veure la crónica d‘aquella presentación al Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 10 (1986/4), pàg. 1-5. [en línea: BCECBL-1986-num.-10-p.-1-5.pdf].

 

La tarda del dijous 21 d’abril es va fer la segona activitat oberta al públic de l’equip de recerca exili i deportació al Baix Llobregat, aquesta vegada centrada en l’exili republicà sota la dominació del règim nazi  i  casos de deportació i treball forçat al Baix Llobregat. La sessió es va iniciar amb la conferència de Rosa Toran, Les conseqüències de l’ocupació alemanya per a l’exili republicà. Els catalans en els camps de concentració nazi durant la 2a Guerra Mundial que va emmarcar tota l’activitat. Tot seguit intervencions de persones vinculades a l’equip de recerca van fer la reconstrucció de casos concrets baixllobregatins: Carles Quesada, va exposar el cas de la família Quesada-Herrerías, passatgers del comboi d’Angouleme o dels 927,  el molinenc Xavier Martí Juan, ens va exposar el cas de Miquel Sabaté Miró i Joaquim Roig Bastarrica, i el santfeliuenc Jordi Jiménez ens va explicar el cas Pau Duran Carcereny, un santfeliuenc al terror nazi. La segona ponència temàtica a càrrec d’Agustí Castellano, Republicans espanyols a l’Organització Todt. El cas singular de Bordeus (1942-1944) i la figura d’Otto Warncke amb vincles a l’Hospitalet de Llobregat, va emmarcar la segona part de l’activitat. Vam continuar amb el testimoniatge baixllobregatí de Joan Duran Sarri, d’exiliat a treballador forçat, a càrrec dels olesans Blanca Mampel i Fèlix Figueres i en Xavier Martí Juan, ens va explicar el cas poc conegut dels camps nazis del Canal de la Mànega.

Durant la segona part de l’activitat Isidoro Teruel, membre de la Junta d’Amical Mauthausen, ens va fer una presentació de la base de dades que des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat s’ha anant construint al llarg dels dos darrers anys, amb prop d’un centanar de noms de deportats baixllobregatins. I tot seguit, acompanyats del regidor de cultura de Sant Feliu de Llobregat, Manel Martínez, i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, vam inaugurar l’exposició Republicans espanyols víctimes del nazisme d’Amical de Mauthausen que ha estat al Centre Cívic Mas Lluí fins el 28 d’abril. La seva comissària, Rosa Toran,  va fer una visita guiada per a totes les persones que van assitir a l’activitat.

Amb el suport de:

 

 

 

 

 

En marxa la XI edició dels Premis de Reconeixment Cultural del Baix Llobregat

Els Premis de Reconeixement Cultural que atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un reconeixement des de la cultura. Tenen la voluntat de guardonar persones, associacions, institucions o empreses que hagin destacat en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques que contribueixin des del Baix Llobregat al desenvolupament sostenible, a la pluralitat i a fer una societat del segle XXI més conscient i integradora.
Enguany recuperem la convocatòria de 2020, posposada per la pandèmia. Presentem unes noves bases nascudes de l’experiència de 10 edicions i del coneixement de l’Agenda 21 de la Cultura i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
A la festa de lliurament dels Premis que farem al novembre al Prat de Llobregat hi desembocaran com si fossin afluents els cabals provinents del coneixement i de la participació social assolida amb l’activitat de l’any. En aquest 2022 ens proposem observar i copsar l’actualitat comarcal a través de les quatre temàtiques que estructuren aquesta edició dels Premis. I ho farem amb les aportacions fetes desde l’expertesa, des del teixit associatiu i de des de l’àmbit institucional recollides en diversos debats i en la Trobada d’Entitats d’Estudis. Aquesta activitat servirà per presentar, difondre i promoure la convocatòria de Premis i la presentació de candidatures de persones i col·lectius.

Consulteu aquí les BASES

Descarregueu-vos el FORMULARI per presentar candidatures