Ens visita Rocío García, diputada al Parlament de Catalunya pel PSC

/by

ENS VISITA ROCÍO GARCÍA, DIPUTADA AL PARLAEMNT DE CATALUNYA PEL PSC

El 31 de gener vam rebre a les instal·lacions del Centre d’Estudis a la diputada al Parlament de Catalunya pel PSC, Rocío Garcia, que havia estat regidora de cultura i  patrimoni de Cornellà i que actualment és l’única diputada baixllobregatina al Parlament.

Durant la trobada amb García hem posat sobre la taula diverses preocupacions compartides i s’ha parlat profundament sobre el valor del patrimoni cultural català; com a referència baixllobregatina s’ha remarcat la singularitat i el valor cultural de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Amb la diputada, que té una forta relació amistosa amb el Centre d’Estudis, hem estat compartint el nostre punt de vista sobre la manera d’enfocar la cultura més enllà d’un bé de consum i centrant-nos amb el valor del coneixement com a eina pel benestar de la societat.

També hem compartit inquietuds sobre la necessitat de trobar camins per gestionar un patrimoni que sovint no es troba entre les prioritats de les agendes públiques.

Finalment també hem parlat de la dificultat de finançament dels centres d’estudis com a entitats culturals i de coneixement del territori que ens és més proper.

 

 

 

EL BAIX LLOBREGAT HA PARTICIPAT EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA PELS DRETS HUMANS.

/by

EL BAIX LLOBREGAT HA PARTICIPAT EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA PELS DRETS HUMANS.

Des de torres, talaies i talaiots de poblacions costaneres i de municipis d’interior abans de l’encesa es feu la lectura d’un manifest que comença tot dient: “Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia. L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.”

El passat dissabte 14 de gener, de del CECBLL vam participar en l’acció que es realitzà gràcies als municipis i les entitats de caràcter social i cultural, i que recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.

La lectura del manifest a Castelldefels es va dur a terme per Aixatou Mohammed Habub, representant de l’Associació Castelldefels Sàhara; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Eduard Fàbregas, responsable del Grup de Foc de l’Agrupació de Cultura Popular; i Bárbara Schwartz, Presidenta d’Honor del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels-Grehic.

L’encesa de la Torre Barona i de Can Roca de Baix va ser organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de Castelldefels, l’Agrupació de Cultura Popular i el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, dins del marc d’aquesta activat impulsada per la Direcció Insular de Patrimoni, el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, el Consell de Mallorca i l’IES Marratxí. Hi ha col·laborat també el Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Cultura, la Generalitat de Catalunya, Amnistía Internacional, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Fotografies cedides per Joan Ramon Molero i Yll i realitzades per Teguise Molero Oliva.

Adjuntem a continuació el manifest sencer:

ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS PELS DRETS HUMANS

14 GENER 2023

Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia. L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.

Aquestes persones han estat privades dels seus drets fonamentals i inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, drets que tots i totes tenim pel sol fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, inclús del propi i el dret a demanar asil, entre d’altres. Les persones en moviment es veuen obligades a creuar el Mediterrani en condicions precàries i perilloses que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, al menys 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.

La calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al menys 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al menys 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies. Famílies que segueixen cercant veritat, justícia i reparació més de sis mesos després dels fets sense que s’hagi identificat a un sol responsable.

Des d’aquí condemnem aquests fets i exigim que no es tornin a repetir. Sense el respecte als drets humans, al mateix dret a la vida, correm el risc com a societat de que la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per a conviure amb dignitat. Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt obscur que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre lluent, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.

Com diria Peter Benenson, el fundador d’Amnistia Internacional, aquesta flama que simbolitza l’esperança, l’hem de mantenir sempre encesa, per tots aquells que foren i són torturats, executats extrajudicialment o desapareguts. Per aquells que pateixen anònimament i moren enduent-se amb ells el seu dolor.

Per aquells que s’han convertit en testimonis muts i sense nom de la injustícia i el dolor. Aquesta flama que ens manté en peu amb la força per lluitar perquè aquestes violacions dels drets humans arribin al seu fi arreu del món.

Depèn de tots nosaltres que romangui encesa, així que lluitem per a que així sigui per sempre.

JA HEM FET EL TERCER ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat

/by

JA HEM FET EL TERCER ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat

FRED, SOL I DECEPCIÓ, article escrit per Adelina Cobos Caballero.

Fred temperatura 5ºC… 9:00 hores:

Encara que el punt de trobada ha estat a l’estació de Molins de Rei, l’itinerari s’ha iniciat a la Casa de les Comportes del Canal de la Infanta.

En Javier Morata ens ha donat la benvinguda en nom del Centre d’Estudis, ha presentat (ja ho va fer al 2n itinerari) a la Clara Bargalló i ha disculpat l’absència de l’Esther Hachuel, les dues autores del 3er. itinerari.

Iniciem l’itinerari pel carrer Menéndez Pelayo i en arribar al parc de la Mariona ens ha explicat que a la dècada dels 80 es va realitzar un bypass, això suposa que des d’aleshores el canal no creua el nucli urbà de Molins.

Sol. Temperatura 12ºC… 10:30 hores:

Sortint del nucli urbà el sol ens ha anat escalfant durant el camí. Al final del carrer hem arribat a una construcció que substutueix, amb menys glamour, la casa de les comportes, aquesta edificació dona origen també a la regadora Ginebreda.

Hem continuat pel camí de terra en direcció a Sant Feliu, pel costat esquerre hem anat veient com de tant en tant apareix la regadora Ginebreda. Després de girar pels camps; a la banda dreta, a més de la B23, ens acompanya durant aquest recorregut el canal de desguàs.

Arribant al terme municipal de Sant Feliu deixem la regadora Ginebreda. Continuant pel camí i a l’alçada del pas subterrani de la B23 hem agafat el camí de l’esquerra i ens trobem amb un dels pous estrella.

Veure guia… seguim pel camí envoltats d’horts i arribem a la regadora del Mig de Sant Feliu,  una mica més endavant creuem el carrer del Pla i la N340. Seguint la 340 en direcció a Sant Feliu, arribem al camins d’entrada de les masies de Can Feliu i Ca l´Estruc.

I… per fi la decepció.

Seguint per aquest camí, per fi hem vist la sequera principal (Canal de la Infanta) un canal amb maó i ponts també de tova. En creuar per sota de la via del ferrocarril la gran decepció, on fins fa poc es veia la sequera principal com fa 200 anys ens hem trobat amb una canonada. La decepció ha estat per a tots i totes les que estavem participant a l’itinerari, sobretot després de veure la foto del que hem perdut.

Hem continuat el camí per la 340 i després per l’interior de nucli urbà finalitzant l’itinerari a l’estació del ferrocarril de Sant Feliu.

ARTICLE DEL MES PER M.CARME JIMÉNEZ

/by

ENCESA DE TORRES A LA MEDITERRÀNIA: LLUMS D’ACOLLIDA I RECORD A LES PERSONES QUE PERDEN LA VIDA

 

El passat 14 de gener va tenir lloc l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans impulsat per l’IES Marratxí i el Consell Insular de Mallorca amb la col·laboració d’Amnistia Internacional. És el segon any consecutiu que des de l’Institut Ramon Muntaner es coordina la participació en aquesta acció de torres i fortificacions de diferents punts dels territoris de parla catalana promogudes o que compten amb el suport d’entitats de recerca local i comarcal. L’activitat es realitza en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El primer any es van encendre 9 torres de Catalunya, la Franja i el País Valencià; enguany han estat 32 torres de 26 poblacions diferents les que han participat. En conjunt, el projecte global que inclou diferents països, va tenir entorn a 130 punts d’Encesa, destacant especialment el cas de Mallorca.

L’acció té com a doble objectiu recordar la pèrdua de vides que es produeixen al Mediterrani cada any, com destacava el Manifest d’Amnistia Internacional llegit enguany, i recordar la necessitat que els governs actuïn per tal de revertir aquesta situació.  Així mateix es tracta de reivindicar aquests elements patrimonials, sovint poc valoritzats i poc preservats, presents en el conjunt de l’arc mediterrani i fer que passin de ser punts de comunicació i alerta davant dels atacs procedents del mar a símbols d’acollida, fars d’esperança, per a les persones que deixen els seus llocs d’origen cercant millors condicions de vida.

En el cas del Baix Llobregat, des de la primera edició el 2022, vam comptar amb l’Encesa de la Torre de Can Roca de Baix de Castelldefels, gràcies a la implicació de l’Ajuntament i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Enguany, dins la mateixa població s’hi han sumat dues torres més: la Torre Barona i la Torre de Ca la Goma i noves entitats que hi ha donat suport:  l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels i el GREHIC. El 2023 a més a més, s’ha incorporat Sant Just Desvern amb l’Encesa a la Penya del Moro impulsada pel Centre d’Estudis Santjustencs, el SEAS, Sant Just Solidari, Justícia i Pau, l’Ajuntament de Sant Just Desvern i el Drac de Sant Just Desvern.

De l’Encesa podem destacar dos objectius assolits: la sensibilització de la població envers aquesta problemàtica a través de la informació que rep els dies previs i mitjançant la seva implicació en l’acció i un major coneixement per part de la població local del seu patrimoni i de la seva història.

Esperem poder sumar més Torres el 2024, concretament el dia 13 de gener, fet que suposarà que continuem mobilitzant persones en favor d’aquesta doble reivindicació.

Per a més informació https://www.irmu.org/news/4351

 

M. Carme Jiménez Fernández
Directora de l’Institut Ramon Muntaner
Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana

 EL BAIX LLOBREGAT, UNA COMARCA AMB 31 MUNICIPIS: L’ANUARI 2023 NEXT LLOBREGAT

/by

EL BAIX LLOBREGAT, UNA COMARCA AMB 31 MUNICIPIS: L’ANUARI 2023 NEXT LLOBREGAT

Aquest mes de gener ha vist la llum el llibre Anuari 2023 Next Llobregat. La batalla del Baix, produït per l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory amb el suport del Consorci de la Zona Franca i de la Vanguardia.

El llibre, de prop de 700 pàgines, posa el focus en les eleccions municipals del maig de 2023. Sota l’eloqüent títol «La “batalla” electoral municipi per municipi» l’Anuari 2023 presenta un ingent conjunt d’entrevistes a homes i dones de la política local del Baix Llobregat i l’Hospitalet, ja sigui per la seva  condició d’alcaldes o alcaldesses en el moment de la redacció del llibre, o per la de cap de l’oposició o alcaldable. Aconsegueix així una fotografia prou explícita del balanç que es fa dels diferents mandats locals i un avançament de les principals propostes electorals. Aquest apartat es completa amb entrevistes als principals líders comarcals del 7 partits amb representació parlamentària. En aquest context el periodista Jesús Vila aporta una anàlisi sobre l’evolució del vot en els cinc comicis que hi ha hagut des del 2019 i fins al desembre de 2022: dues eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat; unes eleccions municipals; unes d’europees i, per descomptat, unes al Parlament de Catalunya.

El volum es completa amb apartats dedicats a diverses temàtiques, com  ara la salut, l’economia, l’habitatge, la mobilitat, l’educació… Cridem l’atenció sobre el fet que l’apartat cultural està dedicat en bona part als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que convoquem des del Centre d’Estudis Comarcals. El nostre més sincer agraïment per la crònica que fa de l’acte de lliurament  peri la síntesi dels Premis i de les persones i organitzacions finalistes i guardonades.

L’apartat de cultura es tanca amb un article del periodista i historiador Francisco Javier Rodríguez Baena, que desgrana i sintetitza de forma brillant el contingut del seu darrer llibre, Els altres parroquians. Immigració i parròquia a la Catalunya metropolitana (1950-1980), que com ell mateix diu, bascula entre dues temàtiques: la immigració a Catalunya i la relació del cristianisme de base amb els moviments progressistes.

Crida l’atenció el plantejament que fa l’Anuari d’un Baix Llobregat que inclou l’Hospitalet -de Llobregat. Un Baix Llobregat de 31 municipis, tal com s’explicita a la mateixa portada.

L’Anuari 2023 Next Llobregat. La batalla del Baix Es va presentar el passat 23 de gener a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, en un acte conduit pel periodista Joan Carles Valero, president de BCN Content Factory i que va comptar amb les intervencions del també periodista Jesús Vila i d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz Cáceres, alcaldessa accidental de Sant Feliu de Llobregat i Joan Borràs Alborch, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya i alcalde del Papiol.

El llibre es pot comprar en paper i està també disponible de forma gratuïta en pdf en aquest enllaç.

EDITORIAL (GENER 2023)

/by

CONSTRUÏM PONTS INUNDATS DE LLUM 

Com Serrat, vam nàixer en el Mediterrani i com Llach, el voldríem “un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents”. Ens entristeix que el Mediterrani sigui la fossa comuna més gran del planeta  tal com afirma Open Arms. Som joioses d’haver  participat en l’encesa de torres, talaies i talaiots  i tristes en constatar que aquest agermanament de pells i de vides diferents continua sent difícil.

Es fa necessària una anàlisi del creixement de la població a Catalunya, ja que entre l’any 1996 i 2020, la població estrangera empadronada  ha passat de 97.789 persones a 1.260.000. En el pas de la Catalunya dels sis milions a la dels set milions i mig la immigració hi ha jugat un paper decisiu. En aquest període, tanmateix, hi ha hagut turbulències: s’han viscut etapes amb intensitats migratòries desiguals; les causes que les han motivat han estat fonamentalment econòmiques, però també polítiques, i no només hem vist l’arribada d’immigració econòmica, sinó també de refugiats que fugen de conflictes armats; hi ha hagut fluxos d’entrada, però també de sortida, amb emigrants que han marxat de Catalunya en els períodes de major intensitat de la crisi econòmica de 2010.

La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana, la comarca del Baix Llobregat n’és un clar exponent.. A banda del reconeixement de les migracions interiors, les internacionals s’emmarquen en el context de la globalització, dels desequilibris Nord-Sud i d’un món cada vegada més connectat i interdependent. La immigració és un procés dinàmic, complex i multidimensional, amb efectes en la societat d’origen i en la de destí, així com en les pròpies persones migrades. A banda dels impactes en la dimensió demogràfica, fonamentats en el sistema català de reproducció descrit per la demògrafa Anna Cabré, es reconeixen impactes en l’economia, el mercat laboral, les pensions, la política, la legislació, la cultura, la identitat i en el conjunt dels serveis públics, especialment socials, entre d’altres.

Constatem que els països d’origen i les causes socials i econòmiques de la immigració són múltiples, ara s’hi afegeixen  persones refugiades arran de conflictes bèl·lics d’arreu i del més proper:  la guerra a Ucraïna provocada per la invasió russa  liderada per Putin. El mes vinent farà un any que la ciutadania d’Ucraïna en primer lloc, però també la  de Rússia, han vist trasbalsada la seva quotidianitat per interessos geoestratègics que no tenen res a veure amb el seu benestar de cada dia. Amb tristesa i perplexitat observem com la lògica bel·licista impera arreu i com el clam de no a la guerra no envaeix carrers i places d’Europa. La decisió i l’acció  dels governs juga a la lliga de la geoestratègia, l’acció i la decisió de les organitzacions socials ha de jugar a la lliga dels drets humans, de la llibertat, de la democràcia i de la vida i aquesta lliga només pot tenir  un objectiu NO A LA GUERRA, cal posar llum als ponts del diàleg i a les solucions pacífiques i democràtiques per  a la convivència internacional.

LES COL·LABORACIONS AMB LES RÀDIOS LOCALS DEL BAIX LLOBREGAT

/by

LES COL·LABORACIONS AMB LES RÀDIOS LOCALS DEL BAIX LLOBREGAT

El Centre de’Estudis Comarcals del Baix Llobregat apostem sempre per una xarxa de comunicació local, propera i de qualitat, així doncs col·laborem sempre que ens és possible amb les radios i mitjans locals de la comarca. De forma periòdica, col·laborem amb Ràdio Molins de Rei i Ràdio Sant Feliu, i intentem aportar una visió cultural de l’actualitat a través de diverses persones que convidem a participar.

Aquest mes de gener hem fet tres intervencions en ràdios locals:

  • El 12 de gener a Ràdio Molins de Rei vam convidar a M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner, a parlar de l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans, ja que és una activitat que es fa a tota la Mediterrània i que a nivell dels territoris peninsulars de parla catalana coordina l’IRMU; el CECBLL hi participa des de fa dos anys. Podeu recuperar el podcast al següent enllaç.
  • El 17 de gener vam portar a Ràdio Sant Feliu a Raúl Montilla a parlar del seu nou llibre De Vallirana a Barcelona. Crònica Històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità. Pots recuperar el podcast al següent enllaç.
  • El 26 de gener vam tornar a col·laborar amb Ràdio Molins de Rei i vam convidar a  l’Àlex Ros Mateos, soci del Centre d’Estudis i membre de l’equip de l’XI convocatòria de recerca col·lectiva que versa sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat. Ros acaba de guanyar la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que donen la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner i ens va a presentar el treball titulat Cafè, billar i teatre. L’associacionisme cultural i polític a Sant Joan Despí (1874-1975): el Centre Regionalista i el Foment Cultural i Artístic.  Podeu recuperar el podcast al següent enllaç.

SANT FELIU ACULL LA II TROBADA DE LES COMUNALITATS URBANES DE CATALUNYA

/by

Les comunalitats son una nova forma d’organitzar la vida econòmica. Una comunalitat promou l’enfortiment dels béns comuns del seu territori. Aquest territori pot ser una ciutat sencera (com el cas de Sant Feliu de Llobregat) o un barri (com el cas de Barcelona). Per aquesta convocatòria, Sant Feliu s’especialitza al voltant dels eixos de cultura, digitalització i economia taronja i ICC. Les Indústries Culturals i Creatives (ICC), comprenen els sectors en què el valor dels seus béns i serveis es fonamenta en el talent i en la propietat intel·lectual, com són l’arquitectura, arts plàstiques, visuals i escèniques, cinema, disseny, editorial, moda, música, publicitat, o videojocs. Aquestes activitats, basades en la creativitat i la innovació, tenen per si mateixes una alta capacitat de generació d’ocupació i constitueixen un estimable valor dins del producte interior brut (PIB). El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat formem part del comitè activador de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, juntament amb la cooperativa Sant Feliu Viu SCCL (Fet a Sant Feliu), l’associació sense ànim de lucre Sant Feliu Film Office i El Mecànic Audiovisual SCCL – MTK Space.

Aquest projecte tan innovador fomentat per l’àmbit d’actuació en Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, compta ja amb 22 comunalitats arreu de Catalunya (consulta-les aquí), que vam acollir el passat 19 de gener al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat en la II Trobada de Comunalitats urbanes de Catalunya.

Durant tota la Jornada, que tenia com a objectiu treballar i debatre entorn a la col·laboració publicocomunitària, vam compartir i analitzar les principals tensions, pràctiques col·laboratives i reptes que es donen en aquesta relació a l’hora de disposar d’infraestructures i recursos per a desenvolupar els projectes i línies de treball plantejats en el marc de les Comunalitats. Tensions, oportunitats i reptes compartits al voltant de la Gestió, Redistribució i l’ Impacte del Territori en relació a les nostres accions.

També vam reflexionar i compatir projectes al voltant dels diferents eixos de treball més diferenciats en el marc de les Comunalitats que són: cultura, cures, sobirania alimentària, sobirania energètica, comerç de proximitat, migracions i comunicació.

Reflexions, enxarxament i construccions. Una jornada per a connectar, escoltar, construir i generar en positiu.

 

ITINERARI 3 DEL CANAL DE LA INFANTA: Molins de Rei – Sant Feliu de Llobregat

/by

El Centre d’Estudis Comarcals, fidel al seu comprimís de posar de relleu el patrimoni, impulsa un treball coral per restituir el llegat històric d’aquesta infraestructura de regadiu que ha estat de vital importància per al desenvolupament de la nostra comarca, ho farem a partir de set itineraris pels quals anirem transitant, tot endinsant-nos en el coneixement de l’entorn.

Aquest pròxim dissabte 13 de gener, es durà a terme el 3r itinerari de la ruta que uneix Molins de Rei amb Sant Feliu de Llobergat.

 

Inscripcions: enviant un correu a visitespf@llobregat.info – data límit el divendres 11 de novembre a les 14:00 h.

Preu:

– Persones sòcies del CECBLL: gratuït

– Persones no sòcies del CECBLL: 3€

 

Per visualitzar-les a través de Wikiloc clica aquí