Archive for month: gener, 2023

EL BAIX LLOBREGAT HA PARTICIPAT EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA PELS DRETS HUMANS.

Des de torres, talaies i talaiots de poblacions costaneres i de municipis d’interior abans de l’encesa es feu la lectura d’un manifest que comença tot dient: “Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia. L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.”

El passat dissabte 14 de gener, de del CECBLL vam participar en l’acció que es realitzà gràcies als municipis i les entitats de caràcter social i cultural, i que recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.

La lectura del manifest a Castelldefels es va dur a terme per Aixatou Mohammed Habub, representant de l’Associació Castelldefels Sàhara; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Eduard Fàbregas, responsable del Grup de Foc de l’Agrupació de Cultura Popular; i Bárbara Schwartz, Presidenta d’Honor del Grup de Recerques Històriques de Castelldefels-Grehic.

L’encesa de la Torre Barona i de Can Roca de Baix va ser organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de Castelldefels, l’Agrupació de Cultura Popular i el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels, dins del marc d’aquesta activat impulsada per la Direcció Insular de Patrimoni, el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, el Consell de Mallorca i l’IES Marratxí. Hi ha col·laborat també el Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Cultura, la Generalitat de Catalunya, Amnistía Internacional, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Fotografies cedides per Joan Ramon Molero i Yll i realitzades per Teguise Molero Oliva.

Adjuntem a continuació el manifest sencer:

ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS PELS DRETS HUMANS

14 GENER 2023

Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia. L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.

Aquestes persones han estat privades dels seus drets fonamentals i inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, drets que tots i totes tenim pel sol fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, inclús del propi i el dret a demanar asil, entre d’altres. Les persones en moviment es veuen obligades a creuar el Mediterrani en condicions precàries i perilloses que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, al menys 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.

La calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al menys 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al menys 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies. Famílies que segueixen cercant veritat, justícia i reparació més de sis mesos després dels fets sense que s’hagi identificat a un sol responsable.

Des d’aquí condemnem aquests fets i exigim que no es tornin a repetir. Sense el respecte als drets humans, al mateix dret a la vida, correm el risc com a societat de que la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per a conviure amb dignitat. Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt obscur que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre lluent, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.

Com diria Peter Benenson, el fundador d’Amnistia Internacional, aquesta flama que simbolitza l’esperança, l’hem de mantenir sempre encesa, per tots aquells que foren i són torturats, executats extrajudicialment o desapareguts. Per aquells que pateixen anònimament i moren enduent-se amb ells el seu dolor.

Per aquells que s’han convertit en testimonis muts i sense nom de la injustícia i el dolor. Aquesta flama que ens manté en peu amb la força per lluitar perquè aquestes violacions dels drets humans arribin al seu fi arreu del món.

Depèn de tots nosaltres que romangui encesa, així que lluitem per a que així sigui per sempre.

ENCESA DE TORRES A LA MEDITERRÀNIA: LLUMS D’ACOLLIDA I RECORD A LES PERSONES QUE PERDEN LA VIDA

 

El passat 14 de gener va tenir lloc l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans impulsat per l’IES Marratxí i el Consell Insular de Mallorca amb la col·laboració d’Amnistia Internacional. És el segon any consecutiu que des de l’Institut Ramon Muntaner es coordina la participació en aquesta acció de torres i fortificacions de diferents punts dels territoris de parla catalana promogudes o que compten amb el suport d’entitats de recerca local i comarcal. L’activitat es realitza en cooperació amb diverses entitats i corporacions municipals i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El primer any es van encendre 9 torres de Catalunya, la Franja i el País Valencià; enguany han estat 32 torres de 26 poblacions diferents les que han participat. En conjunt, el projecte global que inclou diferents països, va tenir entorn a 130 punts d’Encesa, destacant especialment el cas de Mallorca.

L’acció té com a doble objectiu recordar la pèrdua de vides que es produeixen al Mediterrani cada any, com destacava el Manifest d’Amnistia Internacional llegit enguany, i recordar la necessitat que els governs actuïn per tal de revertir aquesta situació.  Així mateix es tracta de reivindicar aquests elements patrimonials, sovint poc valoritzats i poc preservats, presents en el conjunt de l’arc mediterrani i fer que passin de ser punts de comunicació i alerta davant dels atacs procedents del mar a símbols d’acollida, fars d’esperança, per a les persones que deixen els seus llocs d’origen cercant millors condicions de vida.

En el cas del Baix Llobregat, des de la primera edició el 2022, vam comptar amb l’Encesa de la Torre de Can Roca de Baix de Castelldefels, gràcies a la implicació de l’Ajuntament i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Enguany, dins la mateixa població s’hi han sumat dues torres més: la Torre Barona i la Torre de Ca la Goma i noves entitats que hi ha donat suport:  l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels i el GREHIC. El 2023 a més a més, s’ha incorporat Sant Just Desvern amb l’Encesa a la Penya del Moro impulsada pel Centre d’Estudis Santjustencs, el SEAS, Sant Just Solidari, Justícia i Pau, l’Ajuntament de Sant Just Desvern i el Drac de Sant Just Desvern.

De l’Encesa podem destacar dos objectius assolits: la sensibilització de la població envers aquesta problemàtica a través de la informació que rep els dies previs i mitjançant la seva implicació en l’acció i un major coneixement per part de la població local del seu patrimoni i de la seva història.

Esperem poder sumar més Torres el 2024, concretament el dia 13 de gener, fet que suposarà que continuem mobilitzant persones en favor d’aquesta doble reivindicació.

Per a més informació https://www.irmu.org/news/4351

 

M. Carme Jiménez Fernández
Directora de l’Institut Ramon Muntaner
Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana

Les comunalitats son una nova forma d’organitzar la vida econòmica. Una comunalitat promou l’enfortiment dels béns comuns del seu territori. Aquest territori pot ser una ciutat sencera (com el cas de Sant Feliu de Llobregat) o un barri (com el cas de Barcelona). Per aquesta convocatòria, Sant Feliu s’especialitza al voltant dels eixos de cultura, digitalització i economia taronja i ICC. Les Indústries Culturals i Creatives (ICC), comprenen els sectors en què el valor dels seus béns i serveis es fonamenta en el talent i en la propietat intel·lectual, com són l’arquitectura, arts plàstiques, visuals i escèniques, cinema, disseny, editorial, moda, música, publicitat, o videojocs. Aquestes activitats, basades en la creativitat i la innovació, tenen per si mateixes una alta capacitat de generació d’ocupació i constitueixen un estimable valor dins del producte interior brut (PIB). El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat formem part del comitè activador de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, juntament amb la cooperativa Sant Feliu Viu SCCL (Fet a Sant Feliu), l’associació sense ànim de lucre Sant Feliu Film Office i El Mecànic Audiovisual SCCL – MTK Space.

Aquest projecte tan innovador fomentat per l’àmbit d’actuació en Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, compta ja amb 22 comunalitats arreu de Catalunya (consulta-les aquí), que vam acollir el passat 19 de gener al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat en la II Trobada de Comunalitats urbanes de Catalunya.

Durant tota la Jornada, que tenia com a objectiu treballar i debatre entorn a la col·laboració publicocomunitària, vam compartir i analitzar les principals tensions, pràctiques col·laboratives i reptes que es donen en aquesta relació a l’hora de disposar d’infraestructures i recursos per a desenvolupar els projectes i línies de treball plantejats en el marc de les Comunalitats. Tensions, oportunitats i reptes compartits al voltant de la Gestió, Redistribució i l’ Impacte del Territori en relació a les nostres accions.

També vam reflexionar i compatir projectes al voltant dels diferents eixos de treball més diferenciats en el marc de les Comunalitats que són: cultura, cures, sobirania alimentària, sobirania energètica, comerç de proximitat, migracions i comunicació.

Reflexions, enxarxament i construccions. Una jornada per a connectar, escoltar, construir i generar en positiu.