Imagineu la Terra tota sempre en pau (Editorial de desembre de 2023)

/by

El 23 de novembre del 2024 farà  50 anys que la suma de voluntats diverses  i el compromís dels diferents sectors  feia nàixer el CECBLL, associació que ha reeixit gràcies a la constància del voluntariat social i al coratge i dedicació  del nostre equip professional. Vam sorgir  a les acaballes de la dictadura franquista i hem transitat per la història estudiant-la, coneixent-la, difonent-la i procurant contribuir a majors cotes de justícia social i de benestar col·lectiu en un clima de pau i llibertat.

Aquest any 2023 hem continuat  treballant i assolint els nostres objectius i projectes d’activitats,  l’any passat quan ens rebia una de les institucions que ens dóna suport, l’autoritat que ens va atendre, digué: “quin goig d’entitat compliu fidelment allò pel què us hem donat suport”. Aquesta és una afirmació que,  recordo amb gratitud  i sovint comento amb orgull.  La manera de treballar del Centre és avaluar la feina feta durant un any i programar l’activitat del següent. Aquesta planificació permet concórrer a totes les línies d’ajuts i subvencions que les  administracions brinden com eines de suport a la cultura i al coneixement. Vull  afirmar i reconèixer que tot això és possible gràcies a l’excel·lent equip professional de l’ entitat i a la xarxa de persones voluntàries que brinden el seu saber a la comunitat. La programació és imprescindible, tot i que sempre hi ha espai per acollir noves iniciatives.

En anys alterns programem diferents tipologies d’activitats. Enguany els projectes del cicle anual que hem organitzat han estat: la 8ª Jornada de Paisatges Contemporanis, la 8ª Trobada d’Entitats d’Estudis, la 3ª Escola d’Estiu i  la 12ª Jornada del Patrimoni.

Donom continuïtat  cada any a  la recerca, enguany  ha conclòs la recerca col·lectiva sobre cooperativisme i n’hem editat  dels seus fruïts . Seguim treballant en altres projectes de recerca com la recerca sobre persones repressaliades del Baix Llobregat nord i hem iniciat una recerca que permetrà formular un itinerari  sobre el Canal de la Dreta del Llobregat .

La implicació que tenim en l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat intensa i una vegada més hem participat en les activitats que cíclicament acull la comarca en aquest matèria. Cal ressaltar que una de les recerques col·lectives de gran envergadura que fem és la recerca sobre Exili i Deportació, possiblement l’any vinent podrem concloure’n els treballs, aquest any  continua la feina i les persones recercadores han seguit compartint coneixements ens una Jornada específica celebrada a Esparreguera.

Edicions del Llobregat, el nostre segell editorial han donat llum a publicacions pròpies com: el número 26 de Materials del Llobregat sobre El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits; La Colònia Güell des de dins. història, memòria, opinió;  Teixint solidaritats al Baix Llobregat. història, realitat i perspectives cooperatives; 30 contes, 30 dibuixos, 30 municipis; Persones, valors i xarxes: els Premis de Reconeixement CECBLLC 1999-2022.

La producció de coneixement i la difusió són activitats que es retroalimenten i això ens permet un contacte permanent arreu dels municipis de la comarca, presentant publicacions i interactuant  amb la xarxa associativa i cultural.

El nostre compromís amb la cultura també és un compromís actiu amb la gestió d’equipaments com el Centre Cívic Mas Lluí  a Sant Feliu de Llobregat i amb les visites de caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Tot això entre moltes altres activitats com els itineraris locals i la intensa cooperació i interacció amb el conjunt del teixit associatiu comarcal. Fem xarxa, volem contribuir a cercar noves formes de recuperació econòmica i de cohesió social basada en la solidaritat i l’ajuda mútua.

Des de la proximitat d’un treball associatiu i cultural d’un Centre com el nostre observem astorades com en aquests  moments  emergeixen amb força  actituds  i projectes feixistes que hom creia superats, la normalitat de la vida a la comarca i l’afany d’aconseguir altes cotes de justícia social i ambiental, no ens situa al marge del esdeveniments socials i polítics d’arreu del mon. En aquest context vivim amb angoixa els persistents conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna i el terrible genocidi del poble palestí i és llavors quan ens venen al cap alguns versos de la cançó Imagine del malaguanyat John Lennon

“Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat
pel qual morir o matar-se,
ni déus que cridin sang.
Imagineu la terra
tota sempre en pau…”

Sembla que clamar pel pacifisme  sigui una ingenuïtat , davant de la realitat de la guerra. Avui dia hom intenta parlar de guerra justa i en el seu nom, es justifiquen les morts i la destrucció. La fatalitat ens porta que en rememorar el Nadal ens situem en uns indrets on l’assassinat de criatures sigui el pa de cada dia i, no volem , ni ens resignem  al constant bombardeig de la població palestina de la Franja de Gaza. Des del 7 d’octubre han estats assassinades més de 11.000 persones, entre elles més de 4.6000 nens i nenes. Save the Children denuncia que hi ha hagut més morts infantils a la Franja de Gaza aquest últim mes que a tot el món des del 2019. Segons aquesta organització, un nen mort cada 10 minuts a Gaza.

En aquest context tant contradictori ens acomiadem d’un 2023 productiu i engrescador pel que fa a l’activitat del Centre d’Estudis i amb una visió positiva i esperançadora pel que fa al nostre entorn més immediat i en canvi amb una profunda tristesa en constatar la dificultat de fer possible allò que ens cantava John Lennon  “imagineu la terra tota sempre en pau”.

La Tartana de Can Bofill i la Mare de Déu del Remei

/by

El passat 8 d’octubre vam organitzar una jornada de portes obertes al projecte de la “Tartana de Can Bofill”. Després de quatre anys navegant per la foscor dels laberints administratius arrenca el projecte, i volíem celebrar-ho i compartir-ho. Celebrar la fi d’un tràmit administratiu? Una mica si. Difícil d’explicar en un context polític i social favorable. Trist, però es així.

Unes tres-centes companyes i amics vam decidir compartir tallers, xerrada, visita a la masia, dinar agroecològic i concerts en un dia d’aquells que et posen les piles.

I curiositats de la vida, el 8 d’octubre és la Mare de Deu del Remei. La cosa te la seva gràcia perquè potser la verge del Remei ens ha fet més costat del que ens pensàvem. Ben mirat, això del remei és com allò del got mig ple o mig buit. Les coses tenen remei o no en tenen, i les que sembla que no, es poden acabar remeiant. I a l’inrevés.

Com quan després de 15 anys de fer de masovers i de pagesos de la PACA (una experiència singular de corresponsabilitat entre productors i consumidores, que funciona a partir de circuïts curts, producció agroecològica, no intermediació i presa de decisions de manera assembleària), els propietaris van dir-nos que posaven la masia i la finca a la venda. De cop i volta ens quedàvem sense casa, sense feina i sense il.lusions.

Semblava que la cosa no tenia remei però amb un grup d’amics boigos vam plantejar la possibilitat de comprar Can Bofill per realitzar un projecte agroecològic i de cooperativa d’habitatges en cessió d’us (La Tartana). Sense un duro, teníem clar el que volíem i que no volíem aconseguir finançament a partir de les entitats financeres convencionals. Així vam anar a petar a la COOP57, una cooperativa de finances ètiques i solidaries.

Inicialment la proposta els va semblar fora del seu àmbit d’actuació. Seguíem sense remei. Però després de varies reunions, alguns debats, una roda de xerrades per tot Catalunya cercant suport social al projecte, la COOP57 va comprar Can Bofill iniciant una línia de treball anomenada «sol comunitari». Així, Can Bofill va esdevenir una finca de propietat col.lectiva.

Havíem trobat un remei però seguien els nostres maldecaps. Projecte de reforma, aprovació del PEPHA, del PEPNAT, retards, conflictes interns, explota el grup,…La cosa sembla que no te remei però amb energia renovada comencem a executar el projecte de la Tartana.

Intentem posar remei en la lluita contra l’abandonament de l’activitat productiva de les masies de Collserola (els darrers 60 anys s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola).. Hem tret Can Bofill del mercat especulatiu i construïm una infraestructura productiva amb criteris agroecològics.

No té remei la nostra aposta per un projecte agrícola, ramader i forestal. Mantenir i potenciar l’activitat del sector primari es central i prioritària. L’accés a la terra queda garantit i això repercuteix positivament en la viabilitat dels projectes.

Remeiem l’accés a l’habitatge amb una solució col.lectiva: la cooperativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que garanteix el dret a l’habitatge a un preu assequible i promou un model col.lectiu que permet desenvolupar projectes de convivència, socials, participatius i solidaris.

Aportem remeis a la precarietat i a la viabilitat dels projectes apostant per la corresponsabilitat entre la producció i el consum, establint nous rols i generant nous espais de decisió, com fa temps que realitza la PACA.

Treballarem per a que Can Bofill sigui un espai de trobada, reflexió i acció pels col.lectius socials del Baix Llobregat i, en general, pels col.lectius que treballen en el món de l’agroecologia.

Cansades però motivades i amb moltes ganes enfilem aquesta nova fase del projecte , convençudes de la força transformadora de l’acció col.lectiva. Des de la nostra ruralitat metropolitana, ens refermem en l’objectiu de produir aliments, gestionar Can Bofill amb criteris  agroecològics i impulsar la cooperativa d’habitatge en cessió d’us com alternativa a l’habitatge. Seguirem buscant remei a allò que sembla que no en té.

Visca la Mare de Deu del Remei, per fer-nos costat, tot i que ens sentim poc devotes de la verge i molt més remeieres, per allò de bruixes, putes i boges.

Salut des de l’alta muntanya del Baix Llobregat.

 

 

Toni Ejarque

Pagès

La Tartana de Can Bofill

 

P.D. M’agradaria recordar a la Gemma Tribó, de la que vaig ser alumne, i enviar una abraçada al Carles, les seves filles i les seves companyes del Centre d’Estudis.

Finalitza la campanya de mecenatge pel llibre ‘Contes del Baix Llobregat’

/by

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que ens han ajudat amb un donatiu a fer possible el llibre del 50è aniversari del CECBLL. Es tracta d’un recull de contes escrits per Rafael Bellido Cárdenas i il·lustrat per Joana Llordella Zamora amb pròleg de Carmen Romero. El llibre es titula Contes del Baix Llobregat i regala una història inventada i un dibuix a cada una de les trenta ciutats que conformen la comarca.  Una bonica forma de celebrar els 50 anys sense perdre de vista el territori i tot el seu potencial.

Aquesta ha estat la primera vegada que el Centre ha fet una campanya pròpia de micromecenatge. I estem molt agraïts per tots els suports rebuts.

Una entitat cultural com ho és el Centre d’Estudis Comarcals necessita, per dur a terme la seva tasca, el suport de les persones, de les institucions i de les empreses. Sense la concurrència de tothom res no seria possible.

Aquesta campanya de mecenatge ha posat de manifest que tenim un gran suport per part de la societat baixllobregatina i de les seves institucions locals i supralocals. Però ha palès les dificultats que tenim per arribar al món empresarial, que no se sent interpel·lat.

La cultura és preuada per tothom. Ningú no s’atreviria a menystenir-la o a renegar-ne. Però igual que passa amb la ciència, no és fàcil aconseguir la col·laboració, la complicitat i el compromís del sector empresarial, que és també imprescindible.

El Baix Llobregat és un territori ric en teixit cultural i ho és també en teixit empresarial, tant en l’àmbit de la indústria com en el dels serveis. Hem de ser capaços d’apropar-nos i de fer realitat la fusió publico-privada com una forma de suport a la cultura, com una mútua oportunitat i com una aposta col·lectiva i col·laborativa pel benestar, per la qualitat de vida i per a la innovació. Sí, la innovació. Tendim a equiparar aquest concepte a la tecnologia. Però la capacitat d’innovació social també existeix, també aporta grans resultats i està molt intrínsecament relacionada amb la cultura. Per això des de 2010 és una de les línies prioritàries de la Comissió Europea. Indagar noves maneres de relació entre els diferents sectors socials i econòmics a través de la cultura i per al be comú hauria de ser un deure de tothom.

Una societat millor s’ha de recolzar en la corresponsabilitat, la cooperació i el treball en xarxa.

Un aplaudiment i un agraïment per als nostres mecenes, que no han estat pocs, tal com podreu veure aviat en el llibre Contes del Baix Llobregat.

 

El CECBLL acull la trobada de Centres de Recursos Pedagògics de la comarca

/by

Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) són serveis educatius creats pel Departament d’Ensenyament, per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat. El dimarts 12 de desembre, les direccions dels CRP’s del Baix Llobregat juntament amb els responsables dels  Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat, es van trobar a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per fer la seva reunió de tancament d’any.

La presidenta del CECBLL Genoveva Català, els va donar la benvinguda i va presentar-los breument la nostra entitat i els recursos i serveis dels que disposem que podrien ser-los d’utilitat. En acabar, el CECBLL els va oferir una visita a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat per fer un tancament lúdic a la trobada.

La família de Gemma Tribó recull el Premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023

/by

La Sala d’Actes de la 50a FIRA AVÍCOLA DEL PRAT DE LLOBREGAT era plena de gom a gom i després d’escoltar el Pregó de la Fira a càrrec del reconegut cuiner Josep Lladonosa es va procedir al lliurament del guardó.

El Premi Josep Oliva 2023 fou atorgat a títol pòstum a Gemma Tribó el recolliren la seva família: Carles Martínez el seu espòs i Laia Martínez Tribó i Laura Martínez Tribó les seves filles, acompanyades per la seva germana Mercè Tribó, cunyat, neboda i amics i amigues entranyables.

De manera sincera i planera en Carles Martínez agraïa que la trajectòria  de Gemma Tribó Traveria hagués estat reconeguda amb el Premi Josep Oliva a proposta de la Unió de Pagesos i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat .

Es constatà  la personalitat de la Gemma com a persona compromesa i entusiasta en el reconeixement del treball agrícola i la pagesia de la comarca del Baix Llobregat.

Carles Martínez ens va recordar un dels vincles recents de la Gemma que intervingué en el programa televisiu, presentat per Sílvia Abril “La recepta perduda” dedicat a les croquetes fetes amb pollastre de pota blava.

En  la intervenció familiar es va posar de relleu que la  vida de l’ honorada  Gemma  es centrava en tres eixos: l’estima per la família especialment per les seves filles i netes, la formació de mestres als quals va dedicar la seva vida professional i l’estudi del món rural de la comarca del Baix Llobregat.

La síntesi i divulgació de la seva tesi doctoral en un llibre anomenat “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat 1860-1930”, publicada recentment, fou  probablement un dels projectes personals que més la va satisfer, sobretot per la gran acollida que ha tingut entre la pagesia i persones interessades en la vida de la comarca.

Ens despedim de Josep M. Brunet, activista cultural d’Esparreguera i soci del CECBLL

/by

Editem el darrer butlletí de l’any amb la notícia d’una altra pèrdua. I és que ens ha deixat Josep M. Brunet, un activista cultural d’Esparreguera, soci del Centre d’Estudis Comarcals des de feia una pila d’anys i Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat en la categoria de Pedagogia l’any 2005.

I és que en Josep M. era, per davant de tot, mestre. Els primers anys professionals els va dedicar a la primària, però amb la LOGSE va esdevenir professor de secundària a l’Institut El Cairat. A Esparreguera ha deixat la seva petjada humana en molts alumnes. Són molts els joves i no tan joves ja, que el recordaran per la seva manera de fer, per les seves prioritats en l’educació i pel seu caràcter.

Però més enllà de l’escola, el Josep M. serà recordat per tothom per la seva implicació en l’activitat cultural d’Esparreguera. Va participar en la Passió i en la seva coral; en esdeveniments musicals diversos; era membre de les entitats d’estudis locals (Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó); col·laborava amb la revista Set, set, set; i un llarg etcètera.

Al costat d’altres esparreguerins i esparreguerines insignes, com Andreu Sitjar, que també ens va deixar aquest any, va fer una tasca ingent per a l’ensenyament del català i per la normalització del seu ús. En aquest sentit, va ser pioner els anys setanta, però encara ara continuava actiu participant en entitats catalanistes i fent de voluntariat lingüístic.

Descansa en pau, Josep M.

Assistim a l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”

/by

El dia 11 de desembre vam assistir a l’Ateneu Santfeliuenc a la inauguració de l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”, organitzada per l’USLA i CCOO amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Autor de la fotografia: Marc Rius

L’obra permet copsar a través de la fotografia l’evolució de la indústria al Baix Llobregat. Hi trobem imatges d’antics conjunts fabrils, com el de la Colònia Sedó d’Esparreguera amb la seva emblemàtica xemeneia helicoidal; o la Corberó d’Esplugues de Llobregat. I d’altres de naus ben innovadores, com la Joan Bonastre SA de Molins de Rei. Un paisatge encara present, però que va cedint pas a un altre més propi de zones logístiques o de serveis.

Les fotografies mostren tant la sensibilitat de l’Iris com la perspectiva històrica del Jesús. Molt recomanable! Felicitats a tots dos.

BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal

/by

E-MailWeb SiteFacebookInstagramTwitter

El CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.

El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.

Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.

Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.

L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.

A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.

Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat

/by

El Baix Llobregat és terra rica en patrimonis, però res millor en aquestes dates de desembre, que parlar d’un patrimoni excepcional vinculat a la manera de viure les festes. Em refereixo al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Aquest té el mèrit de ser el segon pessebre vivent més antic de Catalunya després del de Castell d’Aro i el primer que cerca una interacció diferent amb el públic que lluny d’estar assegut a la platea ha de mantenir-se actiu, en moviment, cercant els diferents espais amb les diferents escenes i convertint-se en part del pessebre. I encara té un altre rècord: amb els anys ha esdevingut en el pessebre vivent més visitat de Catalunya.

El Pessebre de Corbera s’inicia de la mà d’un grup de corberencs inquiets que l’any 1962 van reunir  cinc actors i actrius per representar el naixement de Jesús a Betlem en un petit espai. Han passat més de seixanta anys i el nombre d’actors no ha parat de créixer, així com l’espai dedicat a la representació. Aquest 2023, ha comptat amb més de 200 figurants – com sempre voluntaris i amateurs – una quinzena d’animals i un espai de 14.000 metres2 en un paratge natural incomparable de roca vermella, darrere del nucli urbà, la Penya del Corb. El recorregut, de més de 700 m, inclou diverses escenes, com ara l’Anunciació, l’arribada dels Reis Mags, la vida a Natzaret o la fugida a Egipte. I tot plegat en uns decorats i amb un vestuari preciosos.

Aquesta meravella de la cultura immaterial és moguda per una associació sense ànim de lucre, els Amics de Corbera, que l’any 1976 van rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca en pro de la cultura popular i tradicional. I encara el 2010 la Generalitat va incloure aquesta activitat en el Cens de Festes Locals d’Interès Turístic.

Però el reconeixement més gran que rep el Pessebre Vivent de Corbera es materialitza any rere any en l’increment del nombre de visitants i també en la procedència, ja que la gent hi va d’arreu del país a gaudir d’aquest espectacle tan singular.

 

En aquests moments les entrades ja estan a la venda i quan surti aquest butlletí ja quedaran pocs dies de representació. Teniu tota la informació en els següents enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pessebre_Vivent_de_Corbera_de_Llobregat#cite_note-gencat-2

Us recomanem visitar aquest patrimoni del Baix Llobregat únic a Catalunya.

Esther Hachuel

LA GEOLOGIA PROTAGONISTA DEL MES

/by

Collbató acollia el dia 17 de novembre les  12es JORNADES DE PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT, en aquesta ocasió parlàrem de LA GEOLOGIA I LA MINERIA AL BAIX LLOBREGAT  Un patrimoni identitari a través de la història.

Des del 1998, per tant fa més de 20 anys, cada 2 anys celebrem les Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat. Hem entès el patrimoni tal com UNESCO el defineix  tot dient que  el patrimoni cultural és l’herència que els humans i la natura hem deixat a través dels anys.  Hom classifica el  patrimoni cultural  en material que es constitueix sobretot pels paisatges construïts, per  l’arquitectura i  l’ urbanisme, els  jaciments arqueològics i geològics, els documents, manuscrits o objectes d’art, mobiliari, industrial o manufacturer i d’altres. D’altra banda el patrimoni cultural immaterial que pot adoptar diverses formes com ara el cant, els costums, balls, tradicions gastronòmiques, jocs, mites, contes i llegendes, testimoniatges, oficis xiquets, captació de tècniques i de savoir-faire, entre d’altres.

Ens afirmem en la defensa del patrimoni cultural que l’entenem igual que la UNESCO com  l’herència que els humans i la natura hem deixat a través dels anys.  Just uns dies abans de la Jornada escoltàvem en el programa “A vivir que son dos dias” que hi havia importants recursos econòmics procedents de fons europeus destinats  a la recerca a partir d’ un projecte que fusiona investigacions geoquímiques, bioquímiques i de ciència dels materials per a respondre a algunes preguntes científiques destinades a descobrir la transició d’un planeta erm a un planeta viu en els primers mil milions d’anys. La passió de Juan Manuel Garcia Ruiz, el científic andalús,  que lidera la recerca era enorme i expressava el seu desig de concentrar-se en els processos geoquímics que van succeir  durant els primers mil milions d’anys de la història del planeta per investigar des de zero com es va produir la transició del món mineral a la vida.

Aquesta passió del científic andalús Juan Manuel Garcia Ruiz, la vam veure i viure en directe a Collbató per part de tots els ponents a la 12a. Jornada de Patrimoni del Baix Llobregat. És la passió de les gents coneixedores d’algun camp del coneixement humà que mai es conformem, ni amb una sola pregunta, ni amb una sola resposta. Totes i cadascuna de les intervencions molt ben ressenyades en l’article d’aquest butlletí  “P de Patrimoni”, a tots ells i elles moltes gràcies per la vostra col·laboració. Tot i que deixeu-nos personalitzar el nostre agraïment a Roberto Espínola, que en la seva conferència “El patrimoni geològic del Baix Llobregat”  ens va captivar i va motivar l’afany de conèixer i comprendre el nostre entorn i els seus orígens geològics, Espínola  compagina l’activitat laboral amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català, és l’autor dels 7  Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.

El CECBLL, com prou bé coneixeu ha volgut  aprofundir en el coneixement de la Geologia i la Mineria a la comarca i així va promoure una  recerca col·lectiva iniciada l’any 2008 amb un excel·lent equip de recercadors Josep Maria Mata-Perelló, Ferran Climent, Roberto Espínola, Sergi Falguera i Manel Edo, de la que poguérem publicar-ne els materials l’any 2021.

Seguim indicant-vos algunes de les altres informacions que trobareu en aquest butlletí, com sempre vinculades a la recerca, la difusió del coneixement i la valoració del patrimoni cultural en qualsevol de les seves expressions.

Edicions del Baix Llobregat ens sentim honorades pel Guardó dels 31 Premis Bonaplata que s’ha lliurat a Gràcia Dorel-Ferré pel seu treball  “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”. El jurat ha considerat que és un excel·lent treball de síntesi, ricament i significativament il·lustrat, amb un clar compromís divulgador, i que incorpora les aportacions d’una  dilatada activitat investigadora, de més de trenta anys, des que va presentar la seva tesi doctoral editada el 1992.

El compromís en la defensa del patrimoni cultural no acaba en una sola acció i des del Centre ens sentim molt compromeses amb una comarca treballadora com la nostra i per tant amb el seu patrimoni industrial, així les coses també vam ser convidades  recentment a una trobada entre alcaldies del Baix Llobregat nord i la patronal PIMEC on una vegada més expressàrem que la Colònia Sedó és encara avui un polígon industrial viu.  Reivindicàrem i posàrem en valor el patrimoni industrial de la Colònia Sedó que la converteix com un node estratègic de desenvolupament a nivell municipal, comarcal i de Catalunya.

ARTICLE D’OPINIÓ: “Vuitanta anys després…”, per Carles Olona Carbonell

/by

A vegades la vida et sorprèn amb quelcom inesperat. Una trucada i una troballa. Un Jutjat de Sant Feliu de Llobregat transfereix a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, trenta-vuit fitxes de repressaliats pel franquisme durant els primers anys de la postguerra.

Font de la fotografia: Carles Olona durant la presentació a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, extreta del diari digital Fet a Sant Feliu

I la història comença amb la localització d’una fitxa molt significativa per a mi, la del meu avi patern, Antonio Olona Esteve. Llavors m’arriba la proposta d’investigar aquesta fitxa i la de quatre persones més. I com em podia negar a entrar a fons en la investigació d’aquestes cinc persones que havien arribat a Sant Feliu, una vegada indultades de les condemnes imposades pels tribunals militars que les van jutjar. Alguns d’ells amb ordres de desterrament, com és el cas de l’avi i d’altres que fugien dels seus pobles a causa de la seva marcada defensa de la legalitat republicana.

La història del franquisme i de la repressió política que va exercir, molt oblidada  durant dècades, és la història dels nostres pares, avis, besavis. Amb l’estudi d’aquestes històries personals es compren molt millor el patiment i el neguit que va acompanyar les seves vides, el que van arribar a lluitar per sobreviure primer i recuperar unes condicions de treball i de vida més dignes, després.

Guillermo Monterde Roig (Benassal, Castelló), José María Echaves Esteban (Jadraque, Guadalajara), Pedro Aznar Gómez (El Masnou),  Antonio Campos González (Laujar de Andarax, Almeria) i Antonio Olona  Esteve (Terrassa), tots ells de famílies i procedències ben diverses però amb un destí comú, haver lluitat i defensat la Segona República, primer, i després patir privació de llibertat, amb sentències dictades pels consells de guerra sumaríssims aplicats per tribunals militars, que es fonamentaven en la ficció jurídica de què van ser els republicans els que es van rebel·lar contra Franco. Qualificar de rebels els defensors del govern legítim de la Segona República és una aberració, és la creació d’una original figura penal, la rebel·lió invertida, segons l’historiador Emili Ferrando Puig del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, perquè eren precisament els que els jutjaven i condemnaven els que havien consumat la rebel·lió el 18 de juliol de 1936.

El pare no m’havia parlat de la vida de l’avi. El silenci era un fet comú a les llars del país. Mentre, la repressió franquista en forma de privació de llibertat, amenaces a les famílies, pèrdua de llocs de treball, escanyava les malmeses economies familiars, la càrrega familiar corresponia a les dones, com el cas de l’àvia, que mantenia amb prou feines a base de treballs mal pagats els seus dos fills.

La poca informació que tenia m’havia arribat de l’àvia, quan m’explicava que anava caminant de Sant Feliu a la Presó Cel·lular de Barcelona (La Modelo) de la mà dels seus dos fills, un d’ells el meu pare, per portar-li a l’avi alguns queviures i estris de baster, per fer petits treballs a la presó.

Però la meva sorpresa va ser majúscula quan durant la investigació vaig comprovar que l’avi havia estat durant la Guerra Civil delegat comarcal del PSUC (partit al que em vaig afiliar quan tenia 17 anys), regidor pel PSUC-UGT a l’Ajuntament de Terrassa, responsable del Socors Roig i del Servei d’Informació Militar d’aquesta ciutat, sent detingut el 21 d’agost de 1939. Confesso que la troballa de tota aquesta informació em va causar una profunda emoció i admiració, al comprovar que els dos compartíem els mateixos ideals.

Allò que durant anys només havia intuït, ara es confirmava. La investigació a partir d’una petita fitxa, ha fet possible que la història de part de la meva família es pogués escriure.

El que va començar amb cinc petites fitxes i molta feina per endavant, va concloure, o potser no, el passat 7 de novembre, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, amb una conferència que va ser rebuda com un petit homenatge a aquests cinc homes víctimes del feixisme per part dels familiars assistents.

 

Carles Olona Carbonell (net d’Antonio Olona Esteve)

Llicenciat en Periodisme

 

FONT: elBaix.cat 

Última modificació: 28 de novembre de 2023

“L’Ajuntament de Castelldefels censura una exposició de memòria democràtica”, per Vidal Pérez

/by

Fotografia de l’autor, Vidal Pérez

Sota aquest títol que encapçala la carta presentada al Ple Municipal de novembre per varies organitzacions ciutadanes afectades per l’anul·lació de la exposició “La Desbandá” prevista i reservada a l’agenda de la sala Margarida Xirgu, de la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, amb nou mesos d’antelació, informant i denunciant ho següent:

“L’exposició “Febrer 1937. L’èxode de Màlaga sota les bombes feixistes” relata els fets criminals de La Desbandá a la carretera de Màlaga a Almeria i com milers de supervivents van arribar i van ser acollits arreu de Catalunya.

Les Entitats que fem aquest comunicat a la premsa i la ciutadania de Castelldefels i Barcelona som:

  • la “Marea Pensionista” i la “Plataforma Castelldefels amb els Refugiats”, entitats locals organitzadores de l’exposició.
  • “Stop Mare Mortum de Sants, Hostafrancs i la Bordeta” i “Donar Veu a la Memòria”, entitats de Barcelona creadores i promotores de la itinerància de l’exposició per tot Catalunya.

Les quatre entitats DENUNCIEM:

  • La censura exercida sobre l’exposició, sense cap justificació, per l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Castelldefels format pel Partit Popular i la formació de SOM.
  • Que la programació s’havia fet a l’abril, amb la necessària antelació, i era la única disponible a la Biblioteca Ramón Fernàndez Jurado, en les dates del 17 gener al 10 de febrer de 2024.
  • La censura s’ha exercit malgrat el compromís adquirit per l’anterior Consistori, que va assumir col·laborar en la gestió, difusió i despeses.
  • Denunciem el fet d’haver tret l’exposició de l’Agenda de la Biblioteca de manera unilateral, sense cap notificació. I, després, haver fet la indigna i ridícula proposta de reduir tot el projecte d’activitats a un sol dia, qüestió que ens hem negat rotundament.

Més tard, i després d’una campanya realitzada per les entitats organitzadores informant a la població d’aquest fets, ens comuniquen -no oficialment- que ens donen una setmana per muntar l’exposició de divendres (fer el muntatge) a dilluns (fer el desmuntatge i deixar la sala lliure). Aquesta nova oferta a “l’alça”, per part de l’Ajuntament de Castelldefels, no és res més que una censura encoberta, destinada a obstaculitzar, dificultar, dilatar i evitar que l’exposició es porti a terme ja que el mínim de temps que es requereix són quinze dies per realitzar i portar a terme les activitats que comporta l’exposició (conferencia, exposició, documental, projecció-col·loqui, visites-guiades, xerrada, etc.).

  • Denunciem al Equip de Govern de l’Ajuntament les maniobres de dilació i censura que s’ha estat exercint per eliminar de l’agenda cultural la exposició La Desbandá i incomplir la vigent Llei de Memòria Democràtica, que obliga a tots els ens de l’Estat a potenciar-la i col·laborar amb la Societat Civil en el seu desenvolupament.
  • Demanem als grups polítics del Consistori, i especialment a SOM, partit polític que forma part de l’equip de govern,  a que se manifestin contra aquesta censura i contra qualsevol tipus de censura que no tenen cabuda en una societat democràtica i que han d’estar desterrades i penalitzades.
  • Per últim, sol·licitem de l’Ajuntament el restabliment i incorporació a l’agenda cultural (al menys els 15 dies necessaris per portar-la a terme i d’acord als dies disponibles de l’agenda per ambdues parts) i en les mateixes condicions compromeses d’espai i econòmiques compromeses per l’anterior equip de govern.”

I que van respondre el grups polítics al Ple Municipal? Es pot veure en la seva integritat en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=H9ODFIOFWxg i  a partir 1:02:08. Per simplificar:

El Sr. Xavier Amate Paz, de Junts per Castelldefels. “Espero les explicacions corresponents i que siguin solvents a l’escrit presentat que ens ha llegit la Plataforma de hombres por la Igualdad”

La Sra. Lourdes Armengol Aymerich, del Grup ERC . “En relació a la intervenció del Sr, Vidal, nosaltres ja havien vaticinat en el primer Ple al carregar-se la regidoria de Memòria històrica que anirien passant cosetes d’aquestes…i els primers efectes de aquesta carregada de la regidoria i que no tant sol se censura l’exposició sinó que aquesta exposició anava dintre d’un conjunt d’actes al voltant, una d’elles era la  del 25 de gener que es el dia que va caure la ciutat de Castelldefels pel exercit de les tropes feixistes del General Franco… Es perd un signe de qualitat democràtica i de coneixement de la història…Volem una explicació que sigui creïble, que sigui racional i que es pugui satisfer si es que d’alguna manera es pot donar satisfacció al negar una exposició que el que fa es donar una informació i fer créixer el saber de les persones… A Neus Català la preguntaven si a ella la feia por a la mort i va respondre: No tinc por a la mort, tinc por a la mort de la memòria”

El Sr. Javier Martín Sainz, de Movem-En Comú-Podem. “…Sacar la brocha gorda y decidir que se permite hacer y que no, no tiene otro nombre, lamentablemente, que censura. Y tratar de rebajar la tensión ofreciendo un solo día y después siete es aquello como “tirar la piedra y esconder la mano”. Desde nuestro grupo respaldamos todas las reivindicaciones que se han hecho al final de la lectura… Para acabar quiero terminar con una reflexión escuchando a la derecha cuando habla del tema de la memoria histórica… que no apoyan estos actos de memoria histórica de recordar lo que pasó en este país y que dan una visión torcida e incompleta de la realidad de lo que pasó en este país… Esta visión torcida de la sociedad que abre la puerta a legitimar aquel golpe de estado como un mal necesario… Les pedimos que rectifiquen que aún están a tiempo… y que se recupere al menos ese mes completo, mínimo quince días para que ese acto tenga sentido y se pueda llegar a todas las partes como se tenía previsto.”

El Sr. Cristian Guillamón Rojo, del Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya. “…usted mismo -dirigiéndose al alcalde- dijo en el pleno del 22 de junio dijo que la regidoría de memoria histórica no desaparecía, sino que recaía en manos de la competencia del alcalde, indicando que con mayor fuerza iba a tener ahora de la que no había tenido nunca… pero sobre todo pensamos que significa que en Castelldefels prima la ideología del PP que la extrema derecha campe a sus anchas por la ciudad como bien ha hecho el autobús de Hazte Oir. Sr. Cerpa, Sra. Cruz, Sr. Amador por favor recapaciten y no permitan esta censura, ayuden a que se produzca esta exposición para recuperar la memoria histórica, son clave para el Gobierno de Castelldefels, son ustedes los únicos que lo pueden hacer. Por ello desde el PSC les solicitamos que reprogramen y permitan la incorporación en la agenda cultural esta exposición y que se celebre en el mes que estaban pactados en las mismas condiciones y espacio comprometidos con el anterior equipo de gobierno.”

El Sr. Cristian Hundamal Gimeno, del Grup Municipal Partido Popular. “El Partido Popular en ningún momento hemos querido evitar ninguna exposición que se celebre en nuestra ciudad. Como bien saben se pusieron en contacto con el Área de Cultura para llevar a cabo esta exposición y se reunieron conmigo para comentar dicha propuesta.

En mi caso y el de mi compañero Ramon Amador, antes que yo, ambos desconocíamos el supuesto acuerdo verbal con el concejal de cultura del anterior gobierno. Durante estos meses para mejorar la dinamización y la oferta cultural de la ciudad hemos venido trabajando desde Cultura y con la Biblioteca Ramón Fernández Jurado otras opciones que cuenten con todas las entidades de Castelldefels. Este equipo de gobierno ha venido trabajando estos meses… Concretamente en el escrito comentan que hay una supuesta censura por parte de este gobierno municipal. Quería comentarles que este mismo gobierno ha llevado a cabo otras actividades o iniciativas similares. Me gustaría volver a comentar una vez más el firme compromiso de este equipo de gobierno con respecto a las entidades culturales de esta ciudad y finalizar expresando nuevamente que no estamos en contra del contenido de la exposición, el problema generado aquí es por la cantidad de días que ustedes solicitan… No compartimos su escrito, ni la interpretación que hacen de la situación. Nos gustaría que todas las entidades pudieran disfrutar al máximo de nuestros espacios y por eso mismo no podemos hacer agravios comparativos- Volveremos a tender la mano para llegar a un acuerdo y cerrar una fecha en la que a ustedes y a la ciudad le vaya bien.”

El Sr. Fernando Cerpa Fernández, de SOM Castelldefels. “…en el escrito nos tacha de censurar y querer eliminar de lo que es la agenda cultural de la exposición y le voy a comentar un hecho. Este fin de semana en concreto hay diferentes actos relacionados con la memoria histórica y se van a celebrar en diferentes equipamientos municipales. El sábado 28 de octubre lectura de textos y poemas de brigadistas internacionales organizado por el 85 aniversario de la despedida de España …El lunes 30 de octubre en el Castillo una presentación de un libro de Alfredo Vinet el brigadista italiano que fue el que investigó las torturas en el Castillo de Castelldefels y que fue el responsable del encarcelamiento de su director y del agente de su entorno.

No estamos censurando acto alguno, ni desde Som ni desde el equipo de gobierno y no va ser la norma Sr. Amate, no va ser la norma. Nosotros todos los acontecimientos y actos que tengan que ver con la ley de la memoria democrática se van a estudiar para que tengan un desarrollo normal como se venía haciendo hasta ahora. Y evidentemente un hueco en la agenda cultural. Estamos abiertos a todo este tipo de actos. Aquí la discusión está sobre el tiempo y no sobre que no se haga, sino si se hace en dos semanas, tres semanas. Según cultura para la utilización de una semana. No se dice en ningún momento que no se pueda hacer. Está claro que está limitado en el tiempo, pero no eliminada. Siento que lo vea así, Sr. Vidal, siento que lo vea así, yo no comparto evidentemente su opinión, creo que no se ajusta a la realidad me sabe tremendamente mal por la amistad que tenemos que opine de esta manera.”

Fins aquí l’escrit al Ple Municipal i les respostes dels grups polítics.

Doncs bé, com es pot observar de les intervencions polítiques per part de l’equip de Govern (PP i Som Castelldefels) no hi ha ni una sola resposta, ni explicació als punts que es denuncien a la carta, però celebrem la disponibilitat d’arribar a un acord perquè la ciutadania en general tingui l’oportunitat de visitar aquesta exposición que comporta les activitats següents:

  • Exposició
  • Inauguració: presentació, projecció-lectura dramatitzada i col·loqui
  • Obra de Teatre
  • Xerrade: 86 anys de la Desbandá. Guerres, éxodes i refugiats actuals
  • Visites guiades a grups i especialmente a l’alumnat dels instituts de secundaria

 

Vidal Pérez Bahillo

Membre de la Marea Pensionista y de la Plataforma de Castelldefels por las personas refugiadas

Nova edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat diumenge 5 de novembre es va organitzar una nova edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu de Llobregat. Aquests itineraris guiats formen part d’un conveni que el CECBLL té amb l’Ajuntament de Sant Feliu i que aposta per poder dinamitzar activitats de caràcter cultural al municipi. Durant l’itinerari, es posa en valor l’arquitectura santfeliuenca per tal de poder conèixer la història del moment en què Sant Feliu va passar de ser a un petit poble amb conreus a un dels màxims exportadors de fruita i verdura del territori. Gràcies a la recerca de la Dra. Mercè Vidal i Jansà, ens situem en el Sant Feliu de finals del segle XIX, i tot recorrent el Pla de l’Eixample coneixement els canvis fonamentals que va patir el municipi després de l’Arribada del tren.

Com que la darrera edició es va tancar amb una participació altíssima (30 persones inscrites i pràcticament 40 persones més en la llista d’espera), es va convocar una edició més de les que tenim previstes fer durant l’any, les places de la qual es van exhaurir el mateix dia que es va publicar la convocatòria.

Enguany ja s’han acabat les sortides, però ens retrobarem de cara el curs que vé amb més visites!

 

El cicle Documents i Migració: un estímul per a la recerca i el debat en el present

/by

El cicle d’activitats de les Migracions i els documents ha continuat durant el mes de novembre amb molt bona presència de públic.

El 7 de novembre, va haver-hi la conferència “Les migracions i la repressió política (1940-1945)”, a càrrec de Carles Olona. En aquesta conferència Olona va explicar la seva recerca documental sobre la trajectòria de cinc persones repressaliades que van emigrar a Sant Feliu, fugint de la repressió. Es tracta de Guillermo Monterde de Benassal (Castelló), José Maria Echaves Esteban de Jadraque (Guadalajara), Antonio Campos González, de  Laujar de Andrax (Almeria), Pedro Aznar Gómez de Masnou (Maresme) i  Antonio Olona Esteve de Terrassa (Vallès Occidental). Aquest investigador ha seguit el fil documental de la trajectòria d’aquests repressaliats durant la postguerra, a partir de les fitxes de la Junta de Libertad Vigilada de Sant Feliu de Llobregat. Per això ha consultat processos militars, expedients de la presó Model i d’altres presons i padrons municipals d’habitants, entre altra documentació, de diversos arxius comarcals (del Vallès Occidental i del Baix Llobregat), de l’Arxiu Nacional de Catalunya i dels fons de Capitania de la IV Regió Militar.  El resultat és una valuosa recerca sobre un tema fins ara inèdit en l’àmbit local,  com és la vinculació de les migracions amb la repressió política.

El 14 de novembre, es va fer una taula rodona sobre les migracions en cadena a Sant Feliu de Llobregat durant els anys 50 al 70 del segle passat, coordinada per la sociòloga Eva Rosas, qui va preparar el guió de la sessió i va conduir hàbilment les intervencions de les persones participants. Hi van col·laborar Xavier Sánchez i Àngel Merino, qui es van encarregar de fer gestions per fomentar la participació de membres de diverses comunitats representatives de la ciutat. Hi van intervenir:  Maria José Cantera per Aracena (Huelva), M. Luz Morales de Bustares (Guadalajara), Francisco Martín Vique de Laujar de Andrax (Almeria), Carmen Peralta de Lorca (Murcia), Natividad Cenizo de Saelices el Chico (Salamanca) i Dionisio Garrote de Tresjuncos (Cuenca). La sessió va tenir diversos blocs, en el primer, es va tractar sobre la vida als poble abans de migrar; en el segon, es van detallar les circumstàncies concretes de les migracions; en el tercer, la vida de Sant Feliu, i en el quart, la continuïtat o no dels vincles amb els municipis d’origen.

La taula rodona va ser molt interessant i va fer evident la urgència d’aprofundir en la recerca sobre les migracions a Sant Feliu de Llobregat i la comarca, ara que encara viuen molts dels seus protagonistes.

Font de la fotografia: Diari digital Fet a Sant Feliu.

IX Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat “Els usos socials de l’aigua”

/by

Fotografia d’una Finestra al Passat. Font: Arrels Locals

Un any més, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem participat en la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat que s’ha celebrat del 12 al 29 de novembre. En aquesta novena edició, centrada en els usos socials de l’aigua, hem confeccionat les Finestres al Passat situades físicament arreu de la població,  en onze punts patrimonials relacionats amb l’aigua a Sant Feliu de Llobregat, com per exemple, les basses de Can Calders, l’estany de Can Nadal o la Riera de la Salut.

 

També hem organitzat dues visites guiades, amb una bona afluència de públic, al Palau Falguera i al Canal de la Infanta al seu pas per Sant Feliu. La primera es va dur a terme el dia 19 de novembre on el públic assistent va poder descobrir la relació que va tenir el Palau Falguera amb l’aigua, des del segle XVI quan era una finca agrària fins al segle XVIII que es va convertir en un palau senyorial amb un jardí romàntic i un llac navegable. La segona visita al Canal de la Infanta va ser un itinerari circular del pas del Canal de la Infanta per la ciutat, on els assistents vam poder veure un tram de la sèquia principal encara viu i les terres del Parc Agrari regades pel Canal.

Fotografia grupal de la visita al Canal de la Infanta

Fotografia grupal de la visita al Palau Falguera.

Visita a l’interior de la capella del Palau Falguera

 

 

 

 

 

 

 

La Doctora Gemma Tribó, guanyadora del premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023

/by

El divendres 24 de novembre es va publicar la notícia que la Doctora Gemma Tribó Traveria ha estat la guanyadora del premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023 després de la deliberació del jurat, que es va reunir el passat 20 de novembre. Aquest premi es lliura en el marc de la Fira Avícola i reconeix les persones i entitats catalanes que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica. Porta el nom de Josep Oliva en memòria del pagès del Prat que va lluitar per recordar les tradicions agrícoles locals.

Tribó, que va morir el passat 26 d’octubre, era doctora en Història Contemporània i va centrar la seva tesi en l’estudi de l’evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat entre 1860 i 1930. La doctora es va convertir en l’experta en història agrària per excel·lència de la comarca i va ser reconeguda arreu de Catalunya, tal com mostren les seves conferències i publicacions. La seva tesi, molt ben rebuda en els àmbits acadèmics, va significar una destacada aportació al coneixement del passat agrícola del Baix Llobregat.

Tribó, que es va dedicar a la docència i la investigació, va culminar el seu estudi de la història agrària de la comarca amb la recent publicació La superació de la crisi agrària a finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930), llibre on dona a conèixer una síntesi de la seva tesi doctoral. A les conclusions de la publicació, Tribó afirma: “Finalment, la sensibilitat actual envers la preservació dels recursos naturals, la urgent transició energètica, les mesures actives per lluitar contra el canvi climàtic i la necessitat d’assolir una major sobirania alimentària haurien d’actuar com a estímuls per protegir i desenvolupar l’agricultura de km 0 de l’entorn de Barcelona”.

El jurat ha valorat la trajectòria d’una vida dedicada a l’estudi de la pagesia del Baix Llobregat i ha rendit un homenatge pòstum a Tribó amb la concessió d’aquest premi.

Font: Ajuntament del Prat de Llobregat (https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/la-doctora-gemma-tribo-guanyadora-del-premi-josep-oliva-la-cultura-i-tradicio)

 

Comencen les visites escolars de la Ruta de Modernisme amb l’alumnat de  de l’escola Miquel Martí i Pol

/by

Una de les activitats que fem regularment el CECBLL és la Ruta del Modernisme, i aquest any hem adaptat la visita en l’àmbit escolar per tal d’apropar la cultura santfeliuenca als més petits.

Aquesta activitat s’ha programat al Programa municipal d’activitats educatives (PMAE) pel curs 2023-24 i de moment està tenint una gran acollida per l’alumnat Santfeliuenc, tot i que està disponible perquè facin la visita qualsevol escola de qualsevol municipi que li sigui d’interès.

A part de la projecció d’interès cultural, aquestes visites pretenen reivindicar a les escoles que sense sortir de la comarca es poden complementar els coneixements educatius fent sortides sense la necessitat d’haver-te de desplaçar cap a Barcelona. Una excursió molt típica era la de visitar la Pedrera per conèixer el modernisme, i ara l’alumnat té l’oportunitat de conèixer aquest estil arquitectònic des de Sant Feliu de Llobregat.

Els primers grups que ha fet la Ruta del Modernisme per Sant Feliu han sigut els grups de 6è-A i 6è-B de l’Escola Miquel Martí i Pol, un total de 48 alumenes que van poder gaudir d’aquesta experiència i que ens van fer arribar que els va agradar molt.

Per a més informació podeu escriure a visitesPF@llobregat.info o al web: https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=32751&caseid=sf:163586

Participem a la Trobada dels regidors i regidores de Cultura i Patrimoni del Baix Llobregat, organitzada pel Consell Comarcal

/by

El passat 25 d’octubre vam ser convidades a assistir a la Primera Trobada de regidors i regidores de Cultura i Patrimoni del Baix Llobregat, organitzada per la conselleria de Cultura i Memòria del Consell Comarcal. Hi van assistir la presidenta Genoveva Català i la directora Esther Hachuel.

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat

L’acte va ser conduit per la consellera comarcal de Cultura i Memòria, Lídia Muñoz, i va tenir com a objectiu posar en valor la tasca que es fa des de les regidories de Cultura i compartir informació sobre recursos que diverses administracions posen a l’abast de les polítiques locals.

És per això que l’acte va comptar amb la participació del director dels Serveis territorials de Cultura, Andreu Felip; la directora de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat (OSIC), Isabel Colomer;  també del tècnic del de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalita, Joan Antoni Martínez; i del tècnic de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, Carles Cugat. Tots quatre van explicar les possibilitats de recursos que s’ofereixen als Ajuntaments en suport a les seves polítiques culturals i patrimonials.

Per la seva banda la consellera Lídia Muñoz va explicar els projectes de cultura i memòria que lidera el Consell Comarcal, entre els quals destaquen la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, la col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i les Jornades del Patrimoni.

La trobada va aplegar la major part dels regidors i regidores de Cultura i Patrimoni del Baix Llobregat. Donem l’enhorabona a aquesta iniciativa que crea un nou espai de trobada, debat i coneixement mutu ben interessant.

 

El CECBLL vam ser convidades a una trobada entre alcaldies del Baix Llobregat nord i la patronal PIMEC

/by

Divendres dia 10 de novembre Esparreguera era l’amfitriona d’ una trobada de les alcaldies del Baix Llobregat Nord i la patronal PIMEC. Aquest municipi acull a l’edifici del Cal Trempat un punt de servei d’aquesta patronal catalana de la petita i mitjana empresa. El propòsit de la trobada ha estat posar en comú necessitats i propòsits dels diferents municipis en matèria de promoció econòmica  i presentar l’oferiment de PIMEC per donar servei a les petites i mitjanes empreses de tota la zona nord de la comarca.

El Cecbll hi fórem convidades atès el vincle i el compromís de col·laboració adquirit arran de la recuperació del patrimoni industrial de la Colònia Sedó, hom coneix la nostra manera de fer, consistent en posar el coneixement al servei de l’acció i la planificació de les administracions, dels grups socials i de les empreses. Una vegada més expressem que la Colònia Sedó és encara avui un polígon industrial viu.  Reivindiquem i posem en valor el patrimoni industrial de la Colònia Sedó que la converteix com un node estratègic de desenvolupament a nivell municipal, comarcal i de Catalunya.

L’acte va comptar amb les intervencions del secretari general de PIMEC, Josep Ginesta; el president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler; l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas; el conseller de Desenvolupament Econòmic i Estratègic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Fernando Vicente; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, i el representant del Baix Llobregat Nord i membre del comitè executiu de PIMEC, Miquel Costa, així com de tots els alcaldes i alcaldessa i regidors i regidores assistents.

Font: Ajuntament d’Esparreguera (https://www.esparreguera.cat/actualitat/esparreguera-acull-una-trobada-entre-alcaldies-del-baix-llobregat-nord-i-la-patronal-pimec/)

“Desindustrialització i crisi del tèxtil”, a càrrec de Montserrat Llonch

/by

En ocasió del 50 aniversari del tancament de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell per efectes del Plan de Reestructuración de la Indústria Textil Algodonera, el recentment creat Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló – Colònia Güell ha organitzat un cicle de tres conferències i taules rodones commemoratives. La primera va ser entorn al naixement del moviment veïnal de defensa de la colònia. El 15 de novembre s’ ha fet la conferència titulada “Desindustrialització i crisi del tèxtil”, a càrrec de Montserrat Llonch, professora d’història econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferenciant ha situat perfectament el context econòmic de la crisi i ha permès interpretar el tancament de la Colònia Güell.

La propera conferència serà sobre la defensa dels contractes de conreu per part de la pagesia arrendatària de  terres de l’empresa.

Gràcia Dorel-Ferré rep el Premi Estudis-Caixa d’Enginyers en els Premis Bonaplata 2023, 31a convocatòria.

/by

Aquests premis són convocats per (AMCTAIC) Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya. Gràcia Dorel-Ferré és guardonada per la seva publicació “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”. El jurat ha considerat que és un excel·lent treball de síntesi, ricament i significativament il·lustrat, amb un clar compromís divulgador, i que incorpora les aportacions d’una  dilatada activitat investigadora, de més de trenta anys, des que va presentar la seva tesi doctoral editada el 1992.

 

El Jurat també posa en valor que Gràcia Dorel-Ferré no ha deixat mai  d’estudiar i enriquir el coneixement de la Colònia Sedó i el seu espai geogràfic d’influència, però també ha aprofundit en l’estudi extens, ric i complex món de les colònies industrials a Europa. Incansable impulsora de projectes, estudis, reflexions, col·laboracions amb museus i publicacions de tot tipus, sempre a favor de la divulgació, la conservació i el coneixement del patrimoni industrial, des de l’acadèmia a l’associacionisme. Sempre i en totes les seves activitats amb rigor i excel·lència.

 

El guardó atorgat a Gràcia Dorel-Ferré és en la modalitat de Premi Estudis – Fundació Caixa d’Enginyers, dedicat a treballs de recerca, publicats i editats o no, ja siguin històrics, geogràfics, documentals, fotogràfics, cartogràfics, etnogràfics, socials, etc. que estudiïn de forma inèdita, singular i original elements mobles, immobles, o intangibles vinculats amb el procés d’industrialització de Catalunya i la seva evolució tecnològica, econòmica, empresarial i social.

 

Dimarts dia 28 de novembre es lliuraren els  premis convocats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i de l’Arqueologia Industrial de Catalunya, l’acte de lliurament se celebrà a l’Auditoria Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

 

En no poder assistir Gràcia Dorel-Ferré a l’entrega del guardó en el seu nom el recolliren en Josep M. Cobos (president de l’Associació per la defensa de la Colònia Sedó) acompanyat dels editors de la publicació Ajuntament d’Esparreguera, Eduard Rivas i el CECBLL, Genoveva Català.

 

Font de la fotografia: xarxes socials de L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (@amctaic)

BEGUES: Centre d’Estudis Beguetans

/by


EmailFacebookInstagram

El Centre d’Estudis Beguetans (CEB) es va fundar l’any 1996 amb la voluntat d’aglutinar els interessos i voluntats de diferents persones del poble de Begues que volien, des de diferents àmbits, fer recerca sobre la seva història, preservar el seu patrimoni, entès en el sentit més ampli, i donar a conèixer aquesta riquesa.

Al llarg d’aquests més de 25 anys d’existència, des d’aquesta entitat cultural sense ànim de lucre, s’han desenvolupat diferents projectes que van des de l’impuls i suport a la recerca arqueològica que el CIPAG du a terme al municipi, com la digitalització d’arxius, tant d’institucions com familiars, la recuperació i conservació d’elements construïts en pedra seca, la recuperació de camins històrics o l’edició de la revista Eixarmada, entre molts altres.

En l’actualitat continuem duent a terme la recerca, documentació i digitalització d’arxius vinculats als masos de Begues, també s’ha consolidat la secció de pedra seca que no només recupera els elements construïts amb aquesta tècnica sinó que també en vetlla pel seu manteniment, continuem amb la recuperació de camins històrics i la seva difusió per mitjà de passejades, a més de fer xerrades i exposicions sobre diferents temàtiques tractades pels membres de la nostra entitat. En els últims anys, a més, amb la voluntat de crear espais de debat i reflexió per fomentar un esperit crític socialment compromès, hem engegat el projecte dels Fòrums de l’Espluga, que ja han arribat a la tercera edició.

Amb aquesta trajectòria, avui dia podem dir que el CEB és una entitat plenament consolidada al municipi, amb més de 100 socis, que participen activament de les nostres activitats i que moltes vegades ens engresquen a engegar-ne de noves. Aquesta implicació també és fruit de la nostra lluita per la preservació del nostre patrimoni, no només des de les activitats i recerca que fem a l’entitat, sinó també participant en diferents comissions i col·laborant amb altres entitats tant de dins com de fora del nostre municipi.

 

Safareigs i el patrimoni de la quotidianitat

/by

Que les nostres ciutats i els seus entorns estan plens de patrimoni és indiscutible. Mireu si no l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. No hi ha municipi que no tingui, com a mínim, dos o tres elements en el llistat. El mateix passa si entrem, per exemple, al web de Pobles de Catalunya (https://www.poblesdecatalunya.cat/#gsc.tab=0) on es ressenya el patrimoni         – també arquitectònic – mes important de cada poble. No us preocupeu, que no trobareu cap ciutat que no aporti algun element de patrimoni al contingut del web. Si Catalunya te 947 municipis, allà els trobareu tots.

Però basta una ullada a qualsevol d’aquests recursos mencionats per veure que la major part d’aquest patrimoni te a veure amb l’“extraordinarietat”. Grans masies, palaus, castells… són testimoni del passat més “esplendorós” de les nostres viles.

També hi trobem patrimoni relacionat amb la producció i amb la vida pública: molins, bòviles, pedreres…

Però on està el patrimoni de la quotidianitat? El que no te a veure ni amb grans personatges ni amb grans processos productius. El que te a veure amb la vida diària, la salut de les persones i el seu benestar?

Està clar que el patrimoni ve del passat, però que el fem com a tal en el present. És ara que hem decidit  el que és patrimoni i el que no és digne d’atenció ni per part de la ciència, ni per part de les polítiques culturals, ni per part de la ciutadania.

I si el patrimoni el fem aquí i ara, no és menys cert que el patrimoni crea discurs. Contribueix a que veiem les coses d’una manera determinada. Com veiem el passat ens fa entendre com veiem i com construïm el nostre present.

Si unim aquestes dues premisses, el patrimoni que hem construït, invisibilitza les dones i la gran tasca de civilització que hem fet. Pràcticament no hi ha patrimoni vinculat a la vida quotidiana.

Un dels casos més interessants i que més cal reivindicar és el dels safareigs. El rentat de la roba sempre s’havia fet fora de casa fins ben entrat el segle XX, ja que estava subjecte a la disponibilitat de grans quantitats d’aigua i les cases no en disposaven.

És per això que els safareigs van suposar al segle XIX un avenç importantíssim, ja que van permetre que les dones rentessin la roba sense necessàriament entrar en contacte de cos sencer amb l’aigua, que és el que passava anteriorment quan es rentava als rius, als torrents o als canals.

Al Baix Llobregat trobem dos tipus de safareigs: els que estan vinculats a masies, com és el cas de Can Furriol a Sant Feliu de Llobregat, a l’àrea de Collserola. Però n’hi ha molts més. Aquests eren per a ús privat dels ocupants de la masia, però també eren cedits i llogats a altres famílies. I els que estan construïts a les ciutats per a ús públic. En aquest sentit destaquen clarament els conjunts d’Abrera i de Corbera de Llobregat.

A Abrera, a la plaça de la Font, trobem un espai interessantíssim construït al segle XIX. Està format per dues basses que acumulaven l’aigua per als diferents processos de rentat: amb sabó i per esbandir i s’omplien amb aigua d’una surgència pública.

Bassa del safareig d’Abrera

Aquestes dues basses es completen amb un pou, una sínia i una font. Tot plegat és un conjunt de gran valor històric i etnològic que malgrat no estar protegit legalment, sí està degudament conservat i posat en valor per part de l’Ajuntament.

Pou d’Abrera

En el cas de Corbera hi trobem el safareig de la Font Vella, format també per dues basses. En aquest cas només una te les típiques lloses inclinades per facilitar el rentat i la immersió de la roba en l’aigua. Es van fer servir fins els anys 70 del segle XX, quan el broll que els omplia d’aigua va ser connectat a la xarxa pública per donar resposta a les necessitats d’un nucli en creixement. Val a dir, però, que és també el moment en què el subministrament d’aigua a les llars i la generalització de màquines de rentar van deixar obsolets aquest tipus d’instal·lacions.

Paga la pena fer una visita a ambdós conjunts i reflexionar sobre què convertim en patrimoni i què no.

Safareig de la Font Vella de Corbera

Safareig de la Font Vella de Corbera

12es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

Més de 50 persones ens vam reunir el 17 de novembre a Collbató per celebrar les 12es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que enguany mostraven el ric patrimoni geològic i miner que tenim a la comarca des de tres vessants: l’aprofitament dels recursos geològics; l’afectació de la geologia a la planificació urbanística i la contribució que fa la geologia a una forma de viure més vinculada i connectada a la natura gràcies a les eines que ens proporciona el coneixement geològic.

La jornada va arrencar amb dues ponències d’alt nivell. La primera “El patrimoni geològic del Baix Llobregat” de la mà del geòleg Roberto Espínola que compagina l’activitat professional amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català. I la segona “La importància dels estudis geològics en la planificació urbanística” a càrrec de Carme Puig, geòloga i Subdirectora de Geologia i Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Tot seguit una taula rodona moderada per Roberto Espínola “Recursos geològics del Baix Llobregat: ús i abús” va donar espai a 5 intervencions que ens van mostrar des de diferents vessants l’aprofitament dels recursos geològics que tenim a la comarca: Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens va oferir una visió global i històrica de l’aprofitament del recursos geològics per part de la humanitat des del seu origen fins a l’actualitat; Josep Bosch, conservador de Patrimoni Cultural del Museu de Gavà, va parlar de la variscita com a recurs geològic durant la prehistòria i les conseqüències que va tenir la seva extracció; Manel Edo, prehistoriador i director de les excavacions de la cova de Can Sadurní de Begues, es va centrar en la diversitat de recursos abiòtics que les comunitats prehistòriques trobaren al Massís de Garraf, i en especial en el seu sector nord-oriental; Joan Rosell, químic mineralogista, president del Grup Mineralògic Català, va parlar de les mines de ferro de Bruguers i les noves troballes de variscita a les mines de Bruguers;  i Vinyet Solà, hidrogeòloga de la CUADLL,  ens va parlar sobre la gestió i aprofitament dels recursos d’aigües subterranis de la comarca.

Us deixem algunes de les intervencions de la taula rodona amb el prec que, en cas de descàrrega i ús, en citeu sempre l’autoria.

Després d’un dinar de germanor, el grup vam anar a visitar les Coves del Salnitre, un passeig de 500 metres endins la cova on vam poder apreciar les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a aquesta cavitat.

I a l’endemà vam fer un itinerari pel patrimoni geològic i miner del Papiol, on vam poder veure i apreciar des d’un contacte geològic entre dues unitats litològiques ben diferenciades, sediments argilosos del Pliocè i un vistós escull coral·lí del Miocè amb fauna fòssil a les famoses Escletxes del Papiol.