L’Andreu Sitjar, el darrer dels irreductibles

/by

L’Andreu Sitjar, el darrer dels irreductibles

per Xavier Sitjà i Poch

 

Ens ha deixat un dels últims herois d’una ge­neració irrepetible. L’Andreu Sitjar va néixer l’any 30 i fins els darrers dies ha lluitat incan­sable per la cultura, la llengua, les tradicions, la democràcia, l’ensenyament, el catalanis­me… Esparreguera.

L’Andreu ha estat home tossut, tenaç, creatiu, incansable, resistent, irreductible, un autèntic lluitador local, un activista d’una peça. Un exemple de tantes persones quasi anònimes que als pobles van plantar cara a la dictadura i que gràcies al seu esforç tots hem pogut gaudir la democràcia.

L’Andreu ha estat un home generós que ha contribuït a innumerables cau­ses, sempre desinteressadament. El 1979 va ser el primer regidor de cul­tura de l’ajuntament democràtic, sempre fidel al seu gran amic i vint anys alcalde, Joan Serra. I va tornar a ser regidor una quants anys més tard, re­cuperant la memòria de la vila amb esplèndids llibres de fotografies, rajoles a les façanes o innovant tradicions amb molt de coratge. Va impulsar l’esco­la de Música i tants altres projectes culturals que són referent d’Esparreguera.

L’Andreu era el meu oncle i padrí, però el considero un pare, ell i la tieta Lola ens entenien, eren oberts i moderns, a casa seva ens refugiàvem de la incom­prensió conservadora de casa nostra. Ell em va regalar els primers llibres de la història de Catalunya, d’aprenentatge del català quan encara fèiem l’esco­la en castellà, “Les millors obres de la literatura catalana”. A casa seva s’es­coltaven els Setze jutges i tota la música de protesta. En el “600” portava fills i nebots a veure teatre infantil en català al Romea de Barcelona i així és com ens vam anar tornant catalanistes. Quan ja érem adolescents, casa seva era lloc de tertúlia política d’oposició. La seva influència ha estat fortíssima.

Ell va ser pioner en moltes coses, li agradava la fotografia i es va dedicar a l’anome­nat cinema amateur, realitzant curts en vuit mil·límetres. I no feia pas només cinema de viatges, sinó pel·lícules compromeses, de denúncia social, tot sol o amb guio­natge d’en Joan Serra, que van arribar a guanyar premis a festivals de tot Espanya.

Aquell activisme els va arribar de la influència de mossèn Garriga, un rector mal­carat i catalanista que, es va enfrontar a la dictadura i va promoure al Patronat parro­quial teatre en català i la nostra cultura llavors sotmesa. En aquell ambient, l’Andreu i la Lola Lizaran van festejar i es van casar, ella es va dedicar al teatre amateur fins que de veterana va esdevenir una popular actriu dels serials inicials de TV3. En el seu compromís, l’Andreu es va bregar en campanyes com la de “Volem bisbes cata­lans”, “Català a l’escola”, o la de corregir la “a” castellana del topònim de la vila: Espa­rrEguera. En la seva reconeguda persistència i gosadia, es va catalanitzar el cognom. de Sitjà a Sitjar -tal com ha de ser- però que ningú més de nosaltres ha imitat.

L’activisme cultural va ser la seva dedicació. Va combatre la dictadura a través de l’Associació de Pares de Família, un nom possibilista per fer de tot sense aixe­car sospites de res, però algunes d’aquelles innocents accions el conduïen a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil, on hi havia un sergent feixista i mal parit que el tenia fitxat.

Organitzaven activitats culturals paral·leles a la rància festa major oficial, parades de llibres i roses per Sant Jordi, sardanes cada mes a la Plaça de l’Església. No puc passar per alt la ballada del 27 de setembre del 1975 que va coincidir amb l’execu­ció de militants d’ETA i del FRAP. Com a simbòlica protesta vam deixar la plaça a les fosques i una vagada mes, el sergent el va cridar a declarar. L’amenaçava que el faria despatxar de la feina, perquè era el delegat de la Caixa de Pensions a Espa­rreguera, on havia treballat tota la vida. Tanmateix, l’Andreu era valent i, malgrat el risc, va perseverar en l‘activisme. I va aprofitar el càrrec per portar a la vila to­tes les activitats culturals que feia La Caixa, llavors amb un enfocament molt dife­rent del d’ara. Un dels grans assoliments va ser convertir l’antiga oficina del ca­rrer del Arbres en sala d’exposicions que, anys a venir, va esdevenir municipal.

L’activisme de l’Andreu, també es va plasmar a l’Escola El Puig, de la que en va ser cofundador, una cooperativa de pares per formar els fills en ca­talà que en aquells temps del franquisme va ser tota una revolució peda­gògica i ha format centenars de nois i noies d’Esparreguera i comarca.

En política, va ser pioner de l’europeisme. Em ve al cap, el seu Seat 850 amb una adhesiu blau marí amb les lletres blanques EU, Europa Unida, quan tot just començava el Mercat Comú i a l’Espanya franquista Europa era anate­ma. Es va vincular al moviment socialista clandestí i amb la democràcia va op­tar pel PSC Congrés, el dels Reventós, Obiols o Maragall… Més cap aquí, el seu intens catalanisme el va conduir a l’independentisme, amb una gran pre­ocupació per la regressió del català que m’ha expressat fins els darrers dies.

I fins l’últim sospir, amb el suport de la filla Muntsa, l’Andreu s’ha dedicat de ple a la Fundació Lola Lizaran, enorme memorial a la seva estimada mu­ller, l’actriu traspassada fa just vint anys. La Fundació recapta diners per do­nar beques a jovent esparreguerí que vol estudiar arts teatrals o musicals. Durant aquests anys, amb la seva llegendària persuasió ha aconseguit organit­zar funcions de teatre, concerts i espectacles culturals per recaptar els fons que forneixen les beques que han beneficiat desenes de joves artistes locals.

L’oncle Andreu Sitjar ha fet moltes més coses de les que jo esmento en aquest personal agraïment. De ben segur que es mereix un homenatge com un campa­nar, però, com passa sovint, només ens en recordem a l’hora de morir. Afortunada­ment fa unes setmanes, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques (CER) li va prepa­rar un modest acte de reconeixement, però ell ja no es va veure amb cor d’anar-hi.

Poc a poc, ens van deixant els darrers herois d’una generació irrepetible, es­parreguerins de soca-rel, que ens evoquen un passat dolorós que ells -irre­ductibles- van ajudar a capgirar. Andreu, romandràs a la nostra memòria.

Fotografia de Xavier Mas

Fotografia de Quim Sitjà

En memòria de Rosa Toran

/by

En memòria de Rosa Toran

 

Fa tres mesos que ens va deixar la companya i amiga Rosa Toran. Com a retrat fidel de la Rosa que vam tenir la sort de conèixer i estimar, em permeto citar les paraules de la família en l’acte del seu comiat: “Historiadora, professora, escriptora, infatigable defensora de la justícia social, els drets humans, el feminisme i la memòria històrica. Lectora insaciable. Geni i figura”.

Era nascuda a Manresa l’any 1947, en una família molt compromesa amb la justícia social i amb unes fermes conviccions republicanes i catalanistes. Els pares i oncles de la Rosa serien represaliats pel règim franquista i el seu oncle, Bernat Toran Martínez, es va exiliar i va ser deportat als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen, on va morir l’any 1946.

Aquests antecedents ens ajuden a entendre la trajectòria intel·lectual i política de Rosa Toran i el seu ferm compromís de treballar incansablement perquè es fes justícia a les víctimes de la guerra civil, el franquisme i el nazisme. I per fer també pedagogia contra l’oblit i que mai més es pogués repetir la barbàrie de l’holocaust.

Rosa Toran, al llarg de més de quatre dècades, ha estat l’ànima d’una de les entitats memorialistes més veteranes del país, l’Amical de Mauthausen, nascuda en la clandestinitat l’any 1962 i no legalitzada fins al 1978 i de la qual seria presidenta entre els anys 2006 i 2013. Una de les seves preocupacions era la de preservar i difondre el patrimoni dels deportats mitjançant la recerca, la reconstrucció de bases de dades dels deportats, l’elaboració dels seus itineraris biogràfics i publicació de les seves memòries, exposicions, conferències, actes d’homenatge, etc.

L’altra de les seves preocupacions va ser la transmissió d’aquesta memòria a la gent jove. Considerava que el jovent havia de ser el principal destinatari de la tasca de l’Amical, sobretot a través dels viatges als camps d’extermini. “Viatjar als camps sensibilitza la gent jove”, deia. Des del 2005, grups d’estudiants de tot Catalunya viatgen al camp de Mauthausen per participar en els actes de commemoració del seu alliberament, que se celebren cada any. En paraules de Joan Calvo, actual president de l’Amical, Rosa Toran “va convertir l’Amical de Mauthausen en un referent indiscutible a nivell estatal i internacional sobre el coneixement i difusió de la memòria de la deportació dels republicans i republicanes als camps nazis”.

Personalment, tinc un grat i colpidor record de dos viatges l’any 2005 als camps de Ravensbruck i Mauthausen, camps convertits en un gegantí record viu del que el nazisme va poder fer amb milions d’éssers humans. Recordo la inquietud que a moltes ens va generar descobrir la passivitat de la població davant d’aquella barbàrie impossible d’ocultar. Recordo, també, les paraules de la Rosa Toran advertint-nos que l’holocaust no va començar als camps d’extermini, va arrencar molt abans. L’odi i la por de l’altre van ser des del principi elements centrals de la política de Hitler. Paraules que avui em ressonen com un advertiment, el de no menystenir el perill que encarna l’extrema dreta si oblidem la seva capacitat de sembrar odi entre la població i laminar les institucions des de dins.

El Centre d’Estudis també va comptar amb la col·laboració inestimable de la Rosa Toran. Ens ho recordava l’Esther Hachuel en el comunicat de condol, amb unes imatges d’abril de 2022 amb motiu de la inauguració de l’exposició de l’Amical de Mauthausen i la conferència de Rosa Toran “Les conseqüències de l’ocupació alemanya per l’exili republicà. Els catalans en els camps de concentració nazi durant la 2a Guerra Mundial”, que va emmarcar la sessió de treball del grup de recerca sobre Exili i Deportació al Baix Llobregat.

Aprofitant que aquest butlletí és el de l’inici d’un nou curs, em permeto recomanar-vos la lectura d’algunes de les publicacions més recents de la ingent tasca literària de la nostra estimada Rosa Toran:

Montserrat Roig: La lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació. Editat per l’Amical de Mauthausen el 2017, amb motiu dels 40 anys de la seva publicació, l’obra va ser reeditada amb una llarga introducció de Rosa Toran.

Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona. Coautora en aquesta obra amb la historiadora Cèlia Cañellas, amb qui va publicar diversos llibres i col·laborar en moltes obres col·lectives. Publicat el 2021 per Edicions 62, va rebre el I Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic.

Vivir en dictadura. La desmemoria del franquismo. Escrit a dues mans amb l’historiador Javier Tèbar i publicat el 2021 per El Viejo Topo. Pretén suscitar l’atenció de les generacions nascudes en democràcia, i està adreçat també al món de l’ensenyament i dels seus professionals situats a primera línia de l’educació de les generacions més joves.

Mentre que l’amnèsia, la ignorància i la sacralització del passat porten al dogmatisme i a l’odi vers els diferents, el treball de memòria afavoreix la tolerància i les actituds democràtiques a la societat actual. La Rosa Toran va dedicar part de la seva vida a aquesta noble causa. El seu llegat ens continuarà marcant el sender a seguir.

 

M. Jesús Bono Lahoz

27 de setembre de 2023

Editorial de setembre: AL BAIX LLOBREGAT EL 28 DE SETEMBRE ENCARA ÉS ESTIU

/by

AL BAIX LLOBREGAT EL 28 DE SETEMBRE ENCARA ÉS ESTIU

Reprenem el butlletí, aquesta magnífica eina que us permet estar al corrent d’algunes de les iniciatives del Centre. Aquest exemplar digital és el número 200, que s’arrela en uns primers exemplars en paper.

Hem començat el setembre treballant en la programació de l’activitat de celebració del nostre 50è aniversari l’any 2024 i estem fent l’activitat planificada aquest 2023.

Per fi hem celebrat la 8a TROBADA D’ENTITATS D’ESTUDIS DEL BAIX LLOBREGAT, ajornada a causa de la pandèmia. Cada dos anys ens hem anat trobant (2007 Castelldefels, 2009 Martorell, 2011 Esplugues, 2013 Sant Vicenç dels Horts, 2015 Cervelló, 2017 Torrelles de Llobregat, 2019 Cornellà de Llobregat).

Aquest darrera trobada, al Prat de Llobregat, ha estat molt concorreguda. La crònica de la publicació pratenca DELTA deia així: “El dissabte dia 16 de setembre del 2023, justament cent anys després del naixement del Dr. Jaume Codina i Vilà, es va celebrar la 8a. Trobada de Centres d’Estudis del Baix Llobregat a l’aula magna de la Fundació Catalana de l’Esplai, a la seva seu central del Prat de Llobregat.” I seguia fent aquesta valoració: “Van ser més de quatre hores d’intervencions (totes molt interessants i brillantment exposades) on es van desgranar una multitud de consideracions, temes, activitats, treballs de recerca i investigació i trobades culturals a càrrec dels representants dels centres i associacions presents.”

Hem agafat una mirada externa per dir-vos que estem molt satisfetes de la feina feta, de la bona acollida que aquest encontre ha tingut per part del conjunt de les entitats d’estudis de la comarca, que totes mostren una gran vitalitat.

En el marc de la trobada veia la llum una publicació explicativa de qui és qui, i què fa en aquest univers associatiu de les entitats d’estudis. La presidenta del nostre centre deia: “El CECBLL, en organitzar aquesta trobada, teníem ganes de fer lluir la immensa activitat que fem entre totes les entitats d’estudis; per això ens semblà adequat que a la trobada poguéssim difondre un butlletí que recollís la presència de totes les entitats d’estudis que així ho vulguin, mostrant aquest enorme capital fruit del voluntariat social i cultural dels nostres municipis, de la nostra comarca”.

El propòsit, treballat amb Amics del Prat, amb qui hem compartit l’organització de l’encontre, se centrava a fer un reconeixement al nostre capital associatiu. Compartir experiències i nous coneixements, sobretot els encarats a l’adaptació de les nostres entitats deganes als nous temps en matèria d’eines de comunicació i amb la possibilitat d’acostar generacions joves a aquesta vocació vers el coneixement i l’estima per a les persones i l’entorn dels nostres pobles i ciutats i de la comarca en el seu conjunt. I la constatació que el coneixement del propi entorn en totes les seves dimensions és l’ànima de les nostres entitats, bàsicament a través de l’activitat de recerca, estudi, debat i divulgació. Fet posat de relleu tant per les mateixes entitats de la comarca com per la convidada especial, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca. Ara, un cop celebrada la Trobada, l’agenda i els propòsits engresquen i alhora aclaparen, però tenim força de voluntat i energia.

I hem acabat el setembre celebrant a Esplugues de Llobregat la 3a Escola d’Estiu, inicialment programada a primers de juliol i ajornada a causa de l’intens calendari electoral del nostre país. A la Masia de Can Tinturé hem parlat de l’organització territorial de Catalunya, vindicant el reconeixement de la comarca del Baix Llobregat; hem volgut facilitar eines de coneixement que ens permetin reflexionar sobre la metròpoli, les comarques i l’organització territorial. De la mà de lliçons de persones expertes, hem escoltat quins són els principals reptes de l’organització territorial de Catalunya i del rol dels diferents nivells de la governança local .

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE TEiT

/by

El cartell encara no està disponible, el publicarem en breus.

 

Disculpin les molèsties.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GEMMA TRIBÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS

/by

El cartell encara no està disponible, el publicarem en breus.

 

Disculpin les molèsties.

HISTÒRIA I MEMÒRIA: CONVERSES PEDAGÒGIQUES I INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES

/by

Inscripcions: https://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/Historia-i-memoria-converses-pedagogiques-i-intercanvi-dexperiencies

RUTA DEL MODERNISME DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

/by

CERVELLÓ: Grup de Recerca de Cervelló

/by

E-MailWeb SiteFacebookInstagram

El Grup de Recerca de Cervelló es va crear com una vocalia de “l’Associació de Veïns l’Amistat de Cervelló i la Palma”, l’any 1981. Va ser l’any 2001 quan es va constituir com a entitat.

Els objectius definits als nostres estatuts són:

  • Catalogar i arxivar el patrimoni cultural, artístic, social i natural.
  • Promoure l’estudi i la investigació sobre el patrimoni.
  • Donar a conèixer i promocionar l’associació i el patrimoni històric.
  • Col·laborar amb l’administració, institucions i entitats per a la conservació del patrimoni.
  • Promocionar, organitzar i col·laborar en actes socioculturals.
  • Fer difusió del patrimoni local.

Tenim un fons d’objectes en un magatzem cedit per l’Ajuntament de Cervelló que ens permet realitzar exposicions temporals sobre les temàtiques relacionades amb la història i el patrimoni del nostre municipi. Disposem d’un arxiu, que obrim tot els dimecres al públic, format per documents en paper i digitalitzats. Organitzem activitats per a les dues escoles i per a l’institut de Cervelló, oferim visites al nostre castell, a les esglésies, algunes masies i als espais naturals de la riera. Tenim un projecte d’apadrinament de fonts que té per finalitat la seva conservació. Regularment publiquem articles al nostre web, editem la revista “El Gresol” i hem fet alguns llibres. També organitzem algunes sortides culturals.

Un dels nostres centres d’interès és la història de les indústries de vidre que al llarg de més de cent anys van ser el motor econòmic del nostre poble i que van comportar importants canvis en la societat. Darrerament hem creat un grup de treball amb altres municipis on també el vidre va ser rellevant, com Mataró, Cornellà i altres, per fer accions conjuntes, com la jornada sobre aquesta indústria que es va fer el passat mes de juny al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.

Darrerament hem presentat una rèplica d’uns capgrossos que hi va haver a Cervelló i la nostra propera publicació serà un llibre sobre la història de les escoles del nostre poble.

Presentacions 8TEEBLL

/by

A continuació trobareu un recull de les presentacions que es van dur a terme durant la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat. (Algunes presentacions no disposaven de suport digital).

 

  • Recordant Jaume Codina i Vilà, per Jordi Gili, membre de la Junta d’Amics del Prat.

PATRIMONI A L’ABAST

  • Com tenim el patrimoni?, per Felip Neri Gordi, arquitecte, membre de la Comissió de Patrimoni del Prat de L. i de la Junta d’Amics del Prat.
  • El patrimoni de la Guerra Civil al Baix Llobregat, per Jordi Ramos, historiador i arqueòleg.

PRESENTACIONS

  • El Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, per Josep Padró, president i Josep Manel Gómez, vicepresident.
  • La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, per Maria Lledó Barreda, presidenta.
  • Itineraris de patrimoni del Baix Llobregat, per Josep-Manuel Rafí, membre de la junta de l’Associació d’Estudis Torrellencs.
  • L’obra del cançoner popular de Catalunya, ara, per Pau Vinyoles, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues.
  • Eines per a la comunicació dels centres d’estudis, per Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.
  • Projecte TEiT sobre la transició energètica i territori, per Carles Riba, president del CMES i membre de la Junta del CECBLL.

CONFERÈNCIA-DEBAT

  • El repte d’arribar als joves, per Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca

 

3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat: L’organització territorial a debat

/by

Arriba la 3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat. Aquest any, parlarem sobre l’orgnaització territorial a debat .

 

Serà el pròxim , a les 18 h a la Masoveria de Can Tinturé, d’Esplugues.

 

Programa:

Presentació a càrrec de Conxita Sánchez (@sanchez.conchita), vocal de la Junta del @CECBLL

– “Estat de la qüestió: l’organització territorial de Catalunya” per Jaume Bosch, Advocat, polític i professor. Va ser diputat d’ICV al Parlament de Catalunya durant el anys 2003-2015.

– “Governança metropolitana” per Mariona Tomàs, Professora de Ciències Polítiques i membre del Grup de Recerca d’Estudis Locals (GREL) de la @UniBarcelona.

– “Transformació de les metròpolis” per Ricard Gomà, Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

– “Compromís metropolità 2030” per Oriol Estela, Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

 

Taula rodona “Metròpoli, comarques i organització territorial” moderada per la periodista Sílvia Guillén, amb la participació de:

– Manel Larrosa, membre de Junta de femVallès

– Jordi Cuyàs, president  de l’Associació Pro Vegeria Penedès (@provegueriapenedes

– Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet

– Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

 

Podeu inscriure’s fins al 27 de setembre a cecbll@llobregat.info

 

Us hi esperem!

 

DESCARREGA EL PROGRAMA

GRUP DE DIFUSIÓ DE WHATSAPP DEL CECBLL

/by

+ INFO

  • Aquest grup de WhatsApp s’ha creat per la necessitat de fer arribar informació de la nostra activitat a les persones que hi tenen interès i que no interactuen habitualment amb altres xarxes socials, com Instagram o Tuiter.
  • Ens comprometem a enviar solament activitat que provingui del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i d’una manera regulada. Evitarem la sobrecàrrega innecessària i serem curosos amb la informació que enviem.
  • Donat que és un xat de difusió, només rebreu missatges de l’equip professional del CECBLL. Ningú més no podrà comunicar-se a través d’aquest grup.
  • Sí podreu comunicar-vos, sempre que ho considereu adient, amb el CECBLL com a administrador del grup.
  • No és obligatòria ni la incorporació ni la permanència en el grup de WhatsApp.
  • El telèfon de les persones participants no serà en cap cas utilitzat per part del CECBLL per fer arribar informació fora del grup.

Si vols afegir-t’hi, clica aquí.

8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat

/by

 

PROGRAMA:

10:00 – Apertura de l’acte

10:20 h – Recordant Jaume Codina i Vilà, per Jordi Gili, membre de la Junta d’Amics del Prat.

10:30 h – PATRIMONI A L’ABAST

  • Com tenim el patrimoni?, per Felip Neri Gordi, arquitecte, membre de la Comissió de Patrimoni del Prat de L. i de la Junta d’Amics del Prat.
  • El patrimoni de la Guerra Civil al Baix Llobregat, per Jordi Ramos, historiador i arqueòleg.
  • Debat.

 

11:45 h – PRESENTACIONS

  • El Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, per Josep Padró, president i Josep Manel Gómez, vicepresident.
  • La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, per Maria Lledó Barreda, presidenta.
  • Itineraris de patrimoni del Baix Llobregat, per Ferran Puig, president de l’Associació d’Estudis Torrellencs i membre de la Junta del CECBLL.
  • L’obra del cançoner popular de Catalunya, ara, per Pau Vinyoles, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues.
  • Eines per a la comunicació dels centres d’estudis, per Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.

13:00 h – CONFERÈNCIA-DEBAT

  • El repte d’arribar als joves, per Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca.

13:45 h – Cloenda

14:00 h – Dinar a Fundesplai

15:30 h – Visita a l’edifici de Fundesplai

 

 

–> Imprescindible inscripció abans del 12 de setembre enviant un correu a cecbll@llobregat.info. Poseu el nom de la vostra entitat i el nom de cada una de les persones assistents, indicant si es queden o no a dinar. Rebreu un correu de confirmació i us indicarem la forma de pagament del dinar si s’escau. Preu del dinar: 18 euros per persona.

 

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat

Amb el suport de: Ajuntament del Prat, Institut Ramón Muntaner, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Fundesplai, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura

La masia-molí de Can Batlle a Vallirana

/by

El curs baix del Llobregat i les rieres que el tributen van ser fa anys terra de molins. La raó és clara: s’aprofitava la força motriu de l’aigua per moure les moles.  Eren, per tant, molins hidràulics, diferents dels molins de vent o dels anomenats molins de sang, moguts per animals.

Al voltant del riu Llobregat i fins i tot a redós d’alguns canals de rec es van fer molins fariners per moldre cereals i fer farina i després pa; també molins paperers que feien pasta de paper o molins de campetx, una fusta de la qual – a través de la molta – s’extreia tintura per a teixits.

Aquest fet fou molt important. I està a l’origen, per exemple, del topònim de Molins de Rei, que fa referència directa a uns molins reials del segle XII que donen lloc a l’actual ciutat.

I és l’orígen també del valuós patrimoni que ens ha llegat l’aigua.

Tot i que pugui semblar sorprenent, son força els molins que es conserven a la nostra comarca: el Molí dels Frares a Sant Vicenç dels Horts; o el de Can Padrosa a Sant Just Desvern, el de Capdevila al Papiol o Can Cartró a Sant Joan Despí, per citar-ne alguns.

Avui vull parlar-vos del Molí de Can Batlle de Vallirana, que be mereix una visita. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’origen medieval. Pels volts del segle XV es construeix un primer un molí i a principis del segle XVI se li adossa una nova construcció, la masia de Can Batlle. Ja en el segle XIX, amb el primer molí en desús, se’n construeix un altre de dues moles mogut per una roda de calaixos de fusta de 10 m de diàmetre, única a Catalunya.

 

El conjunt conserva encara la bassa, un cup de vi o la canalització d’aigua fins el molí. Als espais interiors podem veure alguns elements originals de la masia, com una antiga cuina, portals d’arc de mig punt adovellats i sostres de volta catalana. També els enginys que movien els molins i diverses sales d’exposicions.

Una visita guiada permet conèixer com funcionaven els molins i les eines que feien servir els moliners.

Ja fa anys que el Molí de Can Batlle és un equipament cultural municipal. Paga la pena apropar-s’hi i és ideal com a activitat en família.

 

Més informació a:

https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/7247-masia-moli-de-can-batlle.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batlle_(Vallirana)

Esther Hachuel

 

El Prat: Amics d’El Prat

/by

E-Mail Web Site Facebook Instagram Twitter

Adreça: Carrer del Centre, 2  – 08820 El Prat de Llobregat
Telèfon: 93 379 42 95
Horari d’atenció (si n’hi ha): Dimarts i Dijous, de 18:30h. a 21:00h.
Correu electrònic: amicsdelprat@amicsdelprat.cat
Pàgina web: www.amicsdelprat.cat
Facebook:  https://www.facebook.com/amicsdelprat
Instagram: https://www.instagram.com/amicsdelprat    
Twiter: @amicsdelprat
Any de Fundació: 1955
Ressenya:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Amics d’El Prat es el centre d’Estudis local del Prat de Llobregat, associat al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Són fins de l’associació Amics d’El Prat la recerca i la promoció dels valors i trets culturals, artístics, socials, paisatgístics i mediambientals que configuren la identitat del Prat de Llobregat i que constitueixen, alhora, la manifestació de les seves arrels i elements d’integració i dinamització sociocultural. Gaudint d’especial rellevància el suport a la creació i divulgació d’obres artístiques, literàries i científiques de temàtica o autoria locals, la conservació del patrimoni etnològic, arquitectònic, històric i natural del Prat de Llobregat i la difusió dels seus vincles històrics i socioculturals amb la resta de la comarca. Per portar a terme els fins citats Amics d’El Prat organitza conferències, sessions de treball i estudis, cursos de d’història local, certàmens, exposicions, festes i aplecs de caire tradicional, visites culturals i trobades.

La Comissió del Patrimoni d’Amics d’El Prat és va crear el mes de novembre del 2000, coincidint amb la convocatòria de les segones jornades del Patrimoni del Baix Llobregat. Considerem que salvar el patrimoni és també conservar l’escenari de la història i una part essencial del paisatge, element fonamental de la identitat col·lectiva. La Comissió del Patrimoni d’Amics del Prat treballa per fer públic l’estat real del nostre patrimoni, donant noves idees per a salvar-lo, reutilitzar-lo i reubicar-lo, si cal, dins del present o futur urbanístic del poble, buscant també la sostenibilitat” en la gestió del patrimoni com a element de futur.

 

Assistim a la presentació d’Estiu 2023: Next Llobregat

/by

El dia 29 de juny vam estar a Gavà a la presentació del llibre Estiu al Baix 2023. Next Llobregat que edita l’empresa de continguts informatius Barcelona Content factory i que, en la seva versió digital, distribueix La Vanguardia.

L’acte va tenir lloc en el marc incomparable del restaurant Catalina de Gavà Mar. Va comptar amb les intervencions de l’alcaldessa Gemma Badia, del director de BCF, Joan Carles Valero i de la redactora en cap Lorena Martín. Hi va assistir un nodrit grup de persones. Es dona la circumstància que diversos membres del Centre d’Estudis hi apareixen com a “amBaixadors“, concretament Carles Riba, actualment membre de la Junta i president entre 1995 i 2013, i Esther Hachuel, directora. En el volum de 2022 hi apareixia la presidenta Genoveva Català.

Us deixem aquí la versió digital de 2023: https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20230629/9075646/tasta-proximitat-estiu-baix-2023-next-llobregat-mayor-oferta-kilometro-0-gozar-mar-montana-cocina.html

Jornada tècnica ‘Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya’ a la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

El passat 1 de juny vam assistir a la sessió del matí de la jornada tècnica “Patrimoni i indústria del vidre a Catalunya”, organitzada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica en la seva seu de Terrassa, amb la col·laboració del Grup de Recerca de Cervelló.

La Jornada va tenir com a objectiu donar a conèixer el paper que va jugar aquesta indústria a Catalunya a nivell econòmic i social, així com el perfil patrimonial que ha anat assolint, tant pel que fa als productes fabricats – ampolles, flascons, vasos, copes, etc. – com també de les diverses tècniques emprades al llarg del temps. Igualment es va prospectar el futur d’aquesta indústria a casa nostra i a Europa.

La sessió va esdevenir un punt de trobada d’especialistes en les diverses disciplines i sabers implicats en la indústria del vidre: història, economia, patrimoni, museïtzació, restauració, conservació, etc.

Entre les diverses i interessants aportacions que van haver-hi (es pot consultar el programa aquí), volem destacar dues del Baix Llobregat: la ponència de Josep Llurba i Èric Gómez sobre el vidre a Cervelló i la d’Ignasi Doñate sobre cent anys de vidre a Cornellà.

 

     

Finalitza la seva estada amb nosaltres el nostre alumne en pràctiques Alex Puga

/by

Aquest mes ha acabat la seva estada de pràctiques al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat l’Àlex Puga, que portava des de febrer amb nosaltres. L’Àlex és un molinenc estudiant d’últim curs del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere que va venir a fer pràctiques amb nosaltres gràcies al fet que ens posés en contacte la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, ja que té una gran xarxa de convenis per universitats.

L’Àlex ha participat en el projecte editorial “Lideratges femenins del Baix Llobregat” que posa en relleu el valor de la dona al Baix en diverses branques de la societat, una temàtica que anava com anell al dit per treballar amb l’Àlex.

Per acabar la seva estada de pràctiques, van assistir ell i l’Helena Roma a Ràdio Molins de Rei, per fer una entrevista de com havia estat la seva estada amb nosaltres i de com es viuen les pràctiques des de l’alumnat i des de l’entitat receptora. Podeu escoltar-la aquí.

 

Acollim l’obra de 3 artistes pel Circuit d’Art de Sant Feliu de Llobregat

/by

El Circuit d’Art de Sant Feliu és un projecte independent que ha sorgit de la inquietud d’un grup de persones vinculades a l’art, que han organitzat, amb la col·laboració de Comunalitat Urbanes de Sant Feliu de Llobregat i més de 20 espais públics i privats, un circuit d’art que acosta més de 30 artistes santfeliuencs de diverses disciplines artístiques a tota la ciutadania. Això s’aconsegueix amb la col·laboració de 26 espais expositius molt plurals d’arreu del municipi que han acollit les obres dels diversos artistes. Una de les parts més rellevants del projecte és que podem trobar localitzades les obres a perruqueries, espais cívics, cinemes, bars, i tota mena de locals i comerços de la ciutat, per tant, és una experiència immersiva que et pots trobar a qualsevol lloc de Sant Feliu. El municipi es converteix en un gran museu.

 

Aquest projecte està emmarcat en el projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu de Llobregat -del qual nosaltres formem part del comitè activador-, i a més, som un dels una dels 26 espais expositius. El CECBLL, com a gestors culturals del Centre Cívic Mas Lluí, hem dinamitzat la sala d’exposicions que té l’espai perquè exposessin les obres de Laura Gallegos (instal·lació i pintura a l’oli), Neus Monté (acrílic sobre tela cosida) i Marta Majó (tècnica mixta sobre fusta o paper).

 

L’exposició durava inicialment del 8 al 16 de juny, però degut a la seva bona acollida s’ha allargat fins els 25 de juny, i durant aquests dies han visitat l’exposició del Centre Cívic unes 90 persones.

Alumnat de l’INS Martí Dot realitzen l’itinerari Quan les Parets Parlen

/by

Vint-i-cinc alumnes de 1er de Batxillerat de l’INS Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, en el seu darrer dia de classe, van fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen. La visita guiada va anar a càrrec de  Jordi San José i Jesús Martínez que van recórrer i explicar els quatre punts que conté aquest itinerari.

Els alumnes van poder viure i conèixer les lluites veïnals del Sant Feliu dels anys 70, per aconseguir drets dels que avui gaudim com ara l’ambulatori, les escoles públiques, els carrers i places públiques, i drets laborals com ara l’atur. L’itinerari vol transmetre que aquests drets aconseguits gràcies a l’acció cívica,  costen molt de guanyar i molt poc de perdre; els educa en els drets i deures de la ciutadania com a pilars dels valors democràtics.

 

             

Presentació del llibre de la Dra. Gemma Tribó a la Biblioteca del Papiol

/by

L’1 de juny, en el marc de la 41a Festa de la Cirera del Papiol, vam presentar el llibre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat de Gemma Tribó Traveria de la mà de l’Associació de Pagesos del Papiol i l’Ajuntament.

La Biblioteca Valentí Almirall va acollir aquesta presentació a la que hi van assistir una vintena de persones, algunes d’elles pageses, interessades en el món de l’agricultura. A la  presentació hi van intervenir  l’aleshores regidor de cultura, Jordi Bou, actual alcalde de la ciutat, que va presentar l’autora; i Gemma Tribó que va fer referència a aquells aspectes més específics del Papiol que tracta en el seu llibre. L’autora va destacar, entre altres coses, que el principal cultiu que va tenir El Papiol durant el segle XIX i principis del XX, era la producció de vinya seguida dels cereals i els fruiters.

 

         

“L’economia social i solidària com a element d’innovació disruptiva” per Albert Marsà

/by

En un moment en una situació socioeconòmica global inestable, amb solucions complexes, i un sistema capitalista global amb un col·lapse programat, accelerat arran de la pandèmia de la COVID-19 i agreujat pels conflictes internacionals que estan en marxa, ens trobem amb dues certeses referents a la digitalització i les noves tecnologies:

  • En l’àmbit relacional, ens trobem amb la dualitat que generen les noves tecnologies. Gràcies a la innovació de processos hem estat capaces com a societat d’adaptar-nos de millor forma a les situacions d’aïllament, però en part hem aprofitat malament aquesta oportunitat i finalment s’ha acabat agreujant l’individualisme sistèmic de la societat occidental, fins al punt de no tenir la necessitat de sortir de casa per fer res.
  • La falta de recursos entrants i el bloqueig del mercat global, evidencien que un creixement i un model insostenible han fet que retornem a un model de consum i producció d’aprofitament de les matèries de proximitat, de treball local i la importància de les pràctiques en economia circular per reduir el consum de matèries privades.

Aquests aspectes socioeconòmics i l’anàlisi que en realitzem ens generen diverses qüestions:

  • És, per tant, un avantatge o un desavantatge la digitalització de la societat?
  • És la digitalització la conseqüència o la causa dels nous models de consum?
  • És la innovació la solució per a recuperar els teixits socials comunitaris de les ciutats o és el llastre actual de les noves generacions?
  • Serem capaces de replicar les expectatives d’Isaac Asimov o estem evocades a viure la versió és distòpica en una societat replicant?
  • Pot ser social una ciutat digital? O pot ser digital una ciutat social?

Aquestes són algunes de les qüestions que posem sobre la taula amb el programa de comunalitats urbanes que busca explorar i desenvolupar noves eines i mètodes digitals que ens permetin impulsar les economies comunitàries de Sant Feliu de Llobregat i posar a disposició de la ciutadania la tecnologia i no a la inversa.

És clar que les noves eines digitals ens aporten beneficis clars per a la societat, però sempre hem d’aplicar-hi un judici de valor clar.

Un exemple d’aquests beneficis i noves sinèrgies és la interacció entre la IA i les persones. Aquesta planteja reptes i oportunitats per a les relacions socials: eficiència i conveniència versus complexitat emocional i empàtica. Però aquestes habilitats humanes úniques i les preocupacions ètiques relacionades amb la privadesa i la manipulació són factors a tenir en compte en aquesta nova era tecnològica.

No tota innovació és positiva i això només depèn de nosaltres, si acceptem o no acceptem aquest canvi i les seves conseqüències. Per exemple, com us sentiríeu si us dic que el paràgraf anterior ha estat completament escrit pel xat GPT?

Clayton Christensen “The innovators dilema” 1997 a Harvard introdueix el concepte clau “Innovació disruptiva”. Clayton es refereix a les tecnologies o pràctiques que desencadenen un canvi radical en la indústria o sector empresarial, i a conseqüència del seu desenvolupament es veu reemplaçat el model anterior.

Aquestes transformacions però, sovint s’atribueixen a l’enriquiment del model capitalista en l’eficiència de la cadena de producció, on a través de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies es dona solució a les necessitats de la comunitat de consum, sense pensar en les conseqüències sobre la sostenibilitat del procés de producció.

En aquest cas, però ens referim a un concepte més profund. El cooperativisme i l’autoorganització com a alternativa al model actual. Una proposta innovadora i regida per els valors de l’economia social i solidària, la qual es proposa com a solució al model econòmic actual, on convergeixen els grans grups de la ciutat: teixit productiu, teixit associatiu, administració pública i ciutadania. Parlem doncs de nous sistemes i nous models d’organització social, parlem de comunalitats urbanes i del seu funcionament comunal que hem integrat a la nostra ciutat.

“La innovació social consisteix en una idea, un principi, una acció, una forma d’organitzar-se o una combinació d’aquests elements que canvia les relacions socials i de la societat amb el medi. […]Doncs bé, avui, en plena crisi social, ecològica i energètica, hem de ser clars: innovar per innovar no té sentit; qualsevol innovació ha de ser socialment útil i ecològicament sostenible.” (Aterrant en el cooperativisme. Generalitat de Catalunya, Labcoop SCCL, Març 2017).

Cap a on anem doncs? Cal que ens plantegem els models, cal que encarrilem les vies del desenvolupament perquè segur que no el podrem parar, però si que el podem orientar cap a un model necessàriament sostenible, coherent i responsable amb la societat.

 

Albert Marsà

Editorial de juny: Setmana Europea de l’energia sostenible

/by

Els dies 30 de juny i 1 de juliol serem a Móra la Nova iniciant la celebració dels 20 anys de la constitució de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).  Aquesta Fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana va nàixer d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i des del  març del 2021 el patronat també ha  incorporat la Federació d’Ateneus de Catalunya.

 

La finalitat de l’IRMU és la difusió i el suport als projectes d’investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l’estudi de la història, el patrimoni cultural i natural,  les ciències socials i humanístiques i a la seva divulgació.

 

La Jornada celebrada  a Terres de l’Ebre incorpora a les activitats la presentació dels treballs fets entorn a una temàtica de molta actualitat; la Transició Energètica i el Territori,  projecte liderat per CMES (Col·lectiu per un nou Model d’Energia Sostenible). De l’any 2021 ençà el CMES ha promogut encontres de diferents centres d’estudis per aprofundir en cada contrada en la perspectiva de la  Transició Energètica i Territori el centres participants hem estat : CERE (Ribera d’Ebre), ÀRB (Berguedà) CECBLL (Baix Llobregat), PEO (Osona), CERIB (Ribagorça) i CES (La Selva). La col·laboració que mantenim   amb CMES i els altres centres d’estudis en matèria de Transició Energètica i Territori ha fet  que  prepararem l’exemplar número 26 de la nostra revista anual “Materials del Baix Llobregat” dedicant-la de manera monogràfica a l’Energia i el Territori, el  sumari de la publicació conté col·laboracions  de persones expertes,  d’entitats i d’administracions.

 

Ens reafirmem en la  importància que té i tindrà en les nostres vides  la transformació en la manera de produir, distribuir i consumir  energia i constatem la coincidència en les dates de la nostra posada en comú dels treballs fets pels Centres d’Estudis i la celebració aquest mes de juny de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, una iniciativa de la Comissió Europea que té l’objectiu de promoure l’eficiència energètica i les energies renovables a la Unió Europea i altres països. El missatge que vol transmetre la campanya és el de participar del canvi de model energètic compartint l’energia que produïm. El lema d’aquest 2023 és: Ara és l’hora de compartir l’energia renovable!.

 

Segurament la recent constitució dels consistoris el dia 17 d juny i  la convocatòria d’eleccions generals pel 23 de juliol no ha permès una àmplia adhesió de tots els municipis i col·lectius socials  a sumar-se a aquesta convocatòria europea, hem cercat arreu i no hem trobat gaire referències a l’esmentada setmana.

 

Tot i que de manera força singular en el Centre Cívic Mas Lluí s’ha  acollit  la xerrada Connecta’t al sol: com estalviar amb energia neta i de proximitat, a càrrec de l’Estudi Ramon Folch (ERF) on s’hi ha exposat recomanacions per estalviar a través de l’energia neta i com formar part d’una comunitat energètica, també s’ha presentat el servei metropolità La Teulada, oficina de transició energètica que es proposa  assessorar la ciutadania i les pimes sobre autoconsum fotovoltaic, instal·lació de plaques solars i creació de comunitats energètiques veïnals i industrials. Fins al 3 de juliol a la seu del Centre Cívic Mas Lluí disposarem de l’exposició: Actuem contra el canvi climàtic  on es podran observar  les conseqüències del canvi climàtic  i maneres de fer-hi front.

 

Des del Cecbll volem que la transició energètica desitjable sigui participada per la ciutadania i no exclusiva de cap oligopoli, és indispensable que, als barris, pobles i comarques de tot Catalunya, les entitats públiques i privades properes a la gent prenguin consciència de totes les dimensions de la transició i dels seus imperatius i n’esdevinguin protagonistes actius, educadors, propagandistes i promotors.

 

En el cas de la comarca del Baix Llobregat hem d’assumir la nostra responsabilitat com comarca  energèticament deficitària  potenciant al màxim l’aprofitament de les superfícies urbanitzades per tal de reduir els dèficits. Cal prendre consciència que és solidari reduir la petjada sobre els espais rústics de les comarques aportadores. Cal ser capaços d’acceptar i assolir l’aprofitament al màxim de totes les cobertes i els espais urbanitzats. Es podria produir el 50% d’electricitat que consumim utilitzant les teulades i els terrats de Catalunya,  el Baix Llobregat és una de les comarques amb major potencial de generació elèctrica en teulada.

 

Amb molta energia i ganes de trobada i celebració el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com entitat  gestora de l’activitat del Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, divendres dia 30 celebrem la Festa de l’Estiu, tot gaudint d’activitats obertes, exposicions, música en viu i paradetes amb els productes que oferim les diverses associacions que gaudim d’aquesta seu a la capital de la comarca.

8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat: Natura, agricultura i alimentació.

/by

Aquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.

La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres  sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.

En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.

La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que  podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.

La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor.  També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.

A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.

Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.

                                                                                   

La Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

En aquesta segona entrega parlaré de la Colònia Sedó d’Esparreguera i del seu Museu, que pertany al sistema territorial del MNACTEC i que podeu visitar els dissabtes i diumenges de 10 i 14 hores, amb la possibilitat de fer una visita guiada.

La Colònia Sedó és un antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat, del qual obtenia l’energia necessària per fer funcionar la maquinària de la fàbrica. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

La Colònia conserva encara bona part de les velles estructures productives i residencials. Un itinerari pels espais exteriors ens permet conèixer les sales dels telers, la zona dels acabats, amb la seva característica xemeneia helicoidal, l’anomenada “casa de l’amo”, residència de la família Sedó, o l’aqüeducte que rebia l’aigua del Cairat i que donava lloc a un salt d’aigua que generava energia mecànica, o l’edifici de la filatura. Aquest últim és precisament on trobem els espais museïtzats. I és que una part de la filatura era alhora el cor energètic de la fàbrica Sedó. En ell podrem conèixer una maqueta feta entre finals dels anys 40 i principis dels 50, que permet copsar a cop d’ull les 16 hectàrees que conformen l’espai fabril i el residencial. Hem de pensar que passada la Guerra Civil la Colònia arriba al seu zenit en producció i en nombre de treballadors i treballadores, de manera que la maqueta devia ser una mena de demostració de la potència i de la fortalesa de l’empresa.

També dins de la filatura trobarem, entre altres, les dues “joies de la corona”. En el soterrani, l’interior de la torre de l’aqüeducte, per on tenia lloc la caiguda d’aigua que accionava unes turbines actualment desaparegudes. Encara en el soterrani podrem gaudir de la galeria de desguàs i del mirador del canal Broquetes.

I al pis superior l’enorme turbina de 1.400 cavalls, que es va posar en funcionament el 1899. Actualment és visitable en el seu interior, de manera que es pot accedir al tub per on circulava l’aigua que feia rotar els àleps. Una experiència única a tot Europa.

Des d’aquest espai dedicat al patrimoni del Baix Llobregat us animem molt a conèixer aquesta colònia singular i única, motor de la industrialització de Catalunya.

Recordeu que podeu visitar el Museu els dissabtes i diumenges de 10 a 14 h. Podeu reservar la visita guiada trucant al telèfon 936 663 527.

Us deixo aquí alguns enllaços amb més informació:

Esther Hachuel

Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat