Archive for year: 2023

Coneixes l’autoria del llibre de Contes del Baix Llobregat? Us presentem al Rafael Bellido i la Joana Llordella, l’escriptor i l’il·lustradora d’aquest llibre.

Us expliquem qui són a continuació:

✒ Rafael Bellido “Soc advocat. M’he especialitzat en urbanisme, medi ambient i gestió de la ciutat. Fa anys que estic vinculat a l’administració local, la més propera i que permet conèixer millor el territori i la seva gent. Soc baixllobregatí d’origen vallesà. Sento que pertanyo a les dues comarques. La identitat de cadascú és un nus tan complicat i enigmàtic com el del Papiol. Entre altres entitats, soc membre del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que és un bon mirador des del qual admirar i enamorar-te d’aquestes terres. Aquest recull de contes és una guia d’itineraris del Baix Llobregat, no tant pensada per a les xiruques sinó per al cor, tot i que us recomano visitar físicament els paratges descrits. Ha estat una gran sort comptar amb les il·lustracions de la Joana Llordella, que de manera plaent acompanyen el text. Als contes trobareu personatges reals que, generosos, han volgut aparèixer barrejats amb personatges imaginaris, així com també recreacions de mites clàssics amb històries més genuïnes. Com en una cassola, convé que els ingredients narratius es mesclin bé, i a foc lent. Us convido a llegir el llibre, tot desitjant que us agradi.”

Joana Llordella “Sóc historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes, Màster en Formadors de Formadors. Col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, premiada amb el guardó Rosalia Rovira i el Premi Joana Raspall de Pedagogia 2014. Fa molts anys que estic vinculada al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a través de la recerca i, entre el 2000 i el 2012, com a membre de la seva Junta i impulsant diversos projectes. Vaig començar a pintar continuadament des que em vaig jubilar ara fa set anys. Va ser un descobriment molt plaent. Pinto sense pretensions, només vull gaudir com un infant amb els colors i el dibuix, tot expressant situacions de la vida quotidiana amb innocència. He col·laborat amb en Rafael Bellido en aquest projecte perquè m’agrada llegir els seus relats i perquè he trobat interessant descobrir la comarca a través de la seva imaginació.”

L’editorial d’aquest butlletí és un dels més difícils que he redactat i ho faig en primera persona en nom de la Junta i dels amics i amigues de l’entitat.

Mai hauria imaginat que escriuria un editorial com aquest. Quan llegiu aquest butlletí, haurem acomiadat Gemma Tribó Traveria, doctora en Història Contemporània i especialista en Didàctica de la història. Però la Gemma és molt més que una professional de primer nivell, és una amiga i una activista cultural compromesa amb l’entorn més immediat, amb el país i amb el món.

Manta vegades recordem que l’any vinent el Centre celebrarà 50 anys de la seva fundació. En el decurs del temps hem estat centrades en el coneixement. La recerca ha estat un dels pilars on s’ha bastit una part important de l’activitat, i la Gemma, a més de ser-ne actualment la responsable, ha estat una potent investigadora, començant per la seva tesi Evolució de l’estructura agrària del Baix Llobregat (1860-1930), feta el 1989, de la qual hem publicat recentment un resum.

La Gemma també ha estat incansable en un altre dels eixos de nostre treball, com és el debat i la difusió. Dilluns dia 23 vam haver de suspendre un nova presentació de la seva publicació sobre l’Agricultura a Sant Vicenç dels Horts i d’altres que teníem programades. La seva erudició i capacitat pedagògica la portaven de manera permanent a proposar noves fites; entre les més recents podem assenyalar la de fer un llibre d’història general del Baix Llobregat, a partir d’una recopilació que tindria el seu tret de sortida en el 50è aniversari i que s’aniria compilant al llarg de sessions formatives de la mà de persones expertes en diferents camps de la història.

La comunitat social del Centre treballem intensament en el camp de la Memòria Històrica i Memòria Democràtica; d’aquesta matèria, la Gemma també n’era experta i dinamitzadora. Els dies 20 i 21 d’octubre, a causa de l’accident que va patir el dia 19, la vàrem trobar a faltar en les Jornades sobre les estratègies educatives i pedagògiques en memòria democràtica dirigides a tota la comunitat educativa: “Història i memòria: converses pedagògiques i intercanvi d’experiències”.

La Gemma ha mostrat sempre un gran entusiasme professional i militant, sí, militant, en el sentit més altruista i generós de la paraula. La Gemma, des del més absolut rigor acadèmic, ha mantingut una actitud militant posant els seus coneixements al servei de les persones, de l’emancipació social i de la preservació del planeta. Aquesta no és una interpretació que faig des de l’editorial, sinó que són paraules seves, en el capítol 7 del recent llibre que hem publicat sobre agricultura: “Finalment, la sensibilitat actual envers la preservació dels recursos naturals, la urgent transició energètica, les mesures actives per lluitar contra el canvi climàtic i la necessitat d’assolir una major sobirania alimentària haurien d’actuar com a estímuls per protegir i desenvolupar l’agricultura km0 de l’entorn de Barcelona”.

La seva estimació per la terra i la pagesia del Baix Llobregat, la tenia concentrada en una publicació sobre la Unió de Pagesos, que haurem de veure com la podrem concloure, i també com acabarem l’itinerari del Canal de la Dreta del riu Llobregat; ens emplacem a fer-ho.

Per a tota la comunitat del Centre d’Estudis, resta el record d’una companya compromesa amb la cultura com a eina de cohesió social i de transformació. La seva generosa actitud sumada a l’alta qualificació professional i personal ha estat al servei del Centre d’Estudis, donant suport a les persones que en diferents etapes hem assumit la representació institucional presidint l’entitat, com ho han estat Jaume Codina Vilà, Carles Riba Romeva, Conxita Sànchez Medina i jo mateixa.

Totes les persones que hem compartit amb ella responsabilitats a la Junta, així com l’excel·lent equip professional, som testimonis de la seva capacitat i voluntat de compartir saber i transferir coneixement. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha tingut la fortuna de comptar amb el seu compromís. La trobarem molt a faltar, tot i que el seu llegat i la seva petjada perdurarà al llarg del temps en la nostra entitat i en els nostres cors. El llegat cultural i històric de Gemma Tribó Traveria és patrimoni col·lectiu per a la vida de la comarca i d’arreu. La Gemma és una dona que ha estudiat, ha ensenyat i ha fet història

Gràcies, Gemma, pel teu llegat: ets viva en el nostre record i en la teva obra.

Genoveva Català

CONÈIXER I APRENDRE DE NEW LANARK (ESCÒCIA)

De Lanark a Esparreguera

Un grup de representants del CECBLL hem tingut l’ocasió de visitar New Lanark convidats per “l’Associació per la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu Entorn”. L’objectiu d’aquest viatge, al qual també han assistit membres de l’Associació i del consistori d’Esparreguera, ha estat buscar referents per a la Colònia Sedó, que té un patrimoni excepcional i un espai museïtzat parcialment gestionat pel Centre d’Estudis gràcies a un acord amb el MNACTEC.

El viatge ens ha permès conèixer de primera ma com s’ha fet la reconversió de l’antiga colònia industrial de New Lanark un cop va tancar la seva activitat el 1968. També hem conegut com s’ha fet el procés de restauració, com es gestiona actualment i com es planteja l’oferta cultural hi ha al voltant del seu patrimoni.

New Lanark és una colònia industrial situada a la riba del riu Clyde,  aproximadament a dos quilòmetres del Royal Burgh de Lanark, un municipi escocès de South Lanarkshire. Va ser fundada el 1785 per David Dale, qui va fer construir fàbriques de cotó i residències per als obrers. Dale va triar aquest lloc per aprofitar l’energia hidràulica que oferia el riu. Sota la seva direcció i després la del seu gendre filantrop i socialista reformista, Robert Owen, les fàbriques van prosperar i New Lanark es va convertir en un exemple de socialisme utòpic (1800/1825). Les fàbriques de New Lanark van seguir funcionant fins a l’any 1968. Després d’un període de decadència, es va fundar l’any 1975 el New Lanark Conservation Trust, sense ànim de lucre, amb la finalitat d’impedir la demolició del poble, i actualment la majoria dels edificis s’han restaurat i l’espai s’ha convertit en una atracció turística important.

New Lanark abans de la crisi del COVID i del Brexit tenia un nombre de visitants anual a l’entorn de  400.000 persones, procedents del propi Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Japó (si atenem els idiomes amb el que tradueixen les informacions).

Una primera mirada sobre la conservació d’aquest ric patrimoni industrial ens  mostra experiències rellevants com el fet associatiu i de gestió a través de “New Lanark Conservation Trust”, associació sense ànim de lucre amb capacitat de gestió, i també que és imprescindible  la implicació de l’Estat cooperant amb la reconversió i fent possible l’aportació de Fons Europeus (avui ja no existents a causa del Brexit) . New Lanark gaudeix d’un nivell de protecció màxim, derivat del seu reconeixement el 2001 com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

El passat dijous 19 d’octubre de 2023 va tenir lloc a la Sala d’actes de l’Antic Escorxador de Begues, l’acte de presentació de la darrera publicació que l’Ajuntament de Begues ha editat en col·laboració amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Amb el títol La Prehistòria de Begues i el Massís de Garraf Nord-Oriental, el llibre ha estat coordinat per Manuel Edo i Benaiges, prehistoriador i president del CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i Arqueologia del Garraf-Ordal), que conjuntament amb el Centre d’Estudis Beguetans ha recollit els resultats dels 45 anys de recerca sobre el patrimoni prehistòric d’aquesta part de la nostra comarca.

El llibre és un magnífic repàs del resultat de les recerques a un bon conjunt de jaciments del Massís del Garraf, però incidint amb una especial intensitat i interès en els treballs duts a terme pel CIPAG a la Cova de Can Sadurní, un dels jaciments prehistòrics més importants del nostre país, sobretot per la seqüència de milers d’anys d’utilització, que abasten més de 12000 anys. Aquesta cova beguetana és un paradigma de recerca científica continuada, que no té gaires paral·lels a Catalunya.

L’acte va ser presidit per l’Alcaldessa de Begues, Mercè Esteve i va ser presentat per l’arqueòleg i membre de la junta del CECBLL, Ferran Puig. En aquesta presentació, el públic assistent va poder escoltar tant quin ha estat el procés de gestació de la publicació, com els elements més destacables del seu contingut a consideració de Manuel Edo, que en tot moment va fer palesa la importància de l’equip pluridisciplinari que de fa molts anys treballa i fa possible l’increment del coneixement. Va destacar que el llibre, on hi escriuen gairebé una vintena d’especialistes, és un treball coral que resumeix d’una manera científica, però amb un alt percentatge d’imatges i textos que faciliten la tasca divulgadora apta per a molts públics, el que és l’etapa més antiga i de difícil coneixement de la nostra comarca.

El llibre centrat en el treball que s’ha dut a terme en aquesta zona muntanyosa de la comarca, és un pas molt important i una eina que serà bàsica per endinsar-nos en un món tan desconegut com és la prehistòria. Felicitem la iniciativa de l’Ajuntament de Begues i la mai prou reconeguda tasca dels equips de treball que amb mètode rigorós recuperen any a any fragments que ajuden a reconstruir pàgines amagades del nostre passat. Podem dir sense por d’equivocar-nos que el llibre, del tot recomanable, serà una eina útil que permetrà a molts investigadors del país entendre la prehistòria i la seva complexitat cultural i a la gent de la comarca ens possibilitarà tenir una síntesi que ens ajudarà a comprendre d’altres jaciments baixllobregatins.

En el marc del 40 aniversari de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, hem organitzat conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una sèrie de conferències i una taula rodona entorn les migracions i els documents. L’eix central ha estat l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, organitzada pel Memorial Democràtic de Catalunya, que hem pogut visitar, fins el 28 d’octubre, al Centre Cívic Les Tovalloles de Sant Feliu. Una exposició que mostra les grans transformacions de Catalunya durant els anys 50 i 60 derivades de les migracions de l’interior de l’estat espanyol. L’exposició va comptar amb la visita guiada del Director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Després es van fer vuit visites comentades destinades als grups escolars d’ESO i batxillerat, sota el guiatge d’Àngel Merino. En aquestes visites, Merino va aportar el seu testimoni sobre els orígens del moviment veïnal, a través d’explicar les seves vivències als barris de Bellvitge (l’Hospitalet) i després la Salut (Sant Feliu) i de comentar les experiències compartides amb altres activistes, com Candel, a qui va conèixer personalment quan lluitava en el barri de Can Tunis (Barcelona). També alguns grups van llegir textos del mateix Candel i van poder compartir vivències familiars amb la filla de Candel.

En paral·lel, vam organitzar una sèrie de conferències d’acord amb l’estructura de l’exposició. En primer lloc, la historiadora Angelina Puig va tractar sobre la importància dels testimonis orals per a l’estudi de les migracions i va posar en relleu que els motius d’aquests moviments no només eren econòmics, sinó també polítics, vinculats a la repressió de postguerra en els municipis d’origen. També l’arxivera Yolanda Corredera va presentar la informació sobre les migracions de les històries de vida del fons de la Fundació Utopia Joan N. García-Nieto d’Estudis Socials que es conserven a l’Arxiu.

Àngel Merino ens va apropar als moviments veïnals com a constructors de les ciutats democràtiques. Va destacar les reivindicacions per aconseguir serveis mínims i per dignificar els espais públics per a la comunitat, en el context dels últims anys del franquisme i la transició democràtica. També va posar en valor aquestes lluites per fer possible l’arrelament de la nova població al seu entorn més immediat, com el barri i el municipi, i també a Catalunya.

L’arquitecta Núria Feijóo ens va explicar la seva recerca sobre l’arquitectura popular dels anys quaranta i cinquanta de Sant Feliu, bàsicament sobre l’autoconstrucció en determinats carrers del barri Roses-Castellbell i la Salut (a la Vinya del Puntaire). Va ser una sessió molt participativa, on persones que havien viscut el desenvolupament d’aquests barris van explicar les seves experiències.

Properament, el 7 de novembre, tindrem la conferència de Carles Olona que relacionarà la repressió política dels anys quaranta amb les migracions en cadena. Veurem com famílies procedents de municipis com Laujar de Andrax (Almeria), Jadraque (Guadalajara) i Benassal (Castelló), entre altres, van acollir persones que fugien de la repressió.

Per acabar, el dia 14 de novembre, podrem sentir una taula rodona coordinada per la sociòloga Eva Rosas, on diverses persones originàries de municipis com Sailices el Chico (Salamanca), Laujar (Almeria), Aracena (Huelva) i Tresjuncos (Cuenca) ens explicaran les experiències personals i familiars de la migració i el seu arrelament a la ciutat de Sant Feliu.

Aquest conjunt d’activitats entorn a les migracions i els documents han contribuït a impulsar noves recerques sobre el tema, com l’estudi de l’habitatge popular durant els anys 40 i 50 i la fugida de la repressió política vinculada a les migracions en cadena; han difós estudis sota perspectives i anàlisis diferents, com la relació del moviment veïnal en l’origen de la construcció de la ciutat democràtica; i, a través de les visites comentades destinades a l’alumnat de secundària,  han permès fer arribar aquesta memòria a les noves generacions.

Que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, no visita exposicions, no sap res de dansa, i només coneix els grans festivals de música. Que els i les joves no fan gaire res més que no sigui mirar una pantalla. Que no participen de la vida cultural i menys encara activen propostes pròpies.

Contra aquesta lletania s’alça Interacció’23, amb la voluntat d’evidenciar fins a quin punt és falsa. Per a fer-ho, comptarem amb la veu de joves de diverses disciplines, formacions i tons. Des d’un pòdcast sobre el Youngwashing i un Quiz Cultural, a presentacions d’experiències de joves programadors, reivindicacions de joves que creen, i diàlegs entre agents culturals i projectes que cal reivindicar. Tots i totes demostren no només que els joves tenen interès en la cultura, sinó que la creen, la qüestionen, la fan. És per això que Interacció’23 es planteja també com una celebració i una oportunitat per a fer coincidir els joves amb agents culturals públics, i atendre què significa i implica la cultura amb veu de jove.

Us animem a recuperar un dels podcast que es van fer durant la jornada que es refelxiona sobre l’edat ens els espais culturals, des de dins i des de fora:

Font: CERC – Diputació de Barcelona.

Lamentem molt haver de dir-vos que ahir ens va deixar la nostra estimada amiga Gemma Tribó Traveria a causa d’un malaurat accident.

Ella ha estat durant molts anys ànima d’alguns dels projectes més reeixits del Centre. Havia format part de la Junta en els inicis de l’associació i ara, des del 2013, s’havia tornat a incorporar i era la responsable dels projectes de recerca, a més de secretària de Junta.

Molts de vosaltres la coneixíeu i havíeu tingut relació amb ella. Sabeu molt bé que la Gemma tindrà sempre un espai als nostres cor. Descansa en pau, Gemma.

El 26 de setembre vam inaugurar al Centre Cívic Les Tovalloles l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

La inauguració va anar a càrrec de representants de les institucions organitzadores de l’activitat: Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal; Lidia Muñoz, consellera comarcal de Cultura i Memòria i Jordi Font Aguiló, director del Memorial Democràtic de la Generalitat, que va oferir una visita guiada a les persones assistents. L’acte també va comptar amb la presència de Jaume Manyoses, regidor de Memòria de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Aquesta exposició mostra els grans canvis i reptes de la realitat catalana reflectits a través del llibre de Paco Candel, Els altres catalans. Aquesta obra és, segons el Memorial, “una proposta pionera entre l’assaig sociològic i el reportatge testimonial que, tot i el sedàs de la censura franquista, incideix en la denúncia dels greus problemes derivats del fenomen migratori de Catalunya, agreujats per les dificultats de la postguerra. Barraquisme, dèficits sanitaris i higiènics, i marginalitat social, entre d’altres, eren algunes de les carències que proliferaren més obertament a les zones urbanes durant la dictadura franquista”.

El passat 20 de juliol es va inaugurar al Cèntric Espai Cultural del Prat una exposició sobre la documentació del fons privat de Jaume Codina que està dipositat a l’Arxiu Municipal del Prat. La motivació venia donada per l’interès del fons, però també perquè enguany se celebra el centenari del naixement de Jaume Codina, Fill Predilecte del Prat i Creu de Sant Jordi i president del Centre d’Estudis Comarcals entre 1980 i 1995.

L’exposició permetia veure fotografies fetes per Jaume Codina, documentació reunida al llarg de les seves recerques a través de donatius particulars i altres.

També contenia material fet en el marc del projecte Memorables 2022-2023, desenvolupat per l’alumnat de l’Institut Estany de la Ricarda del Prat en el marc del d’IntersECCions.

A l’acte van assistir moltes persones del Prat properes o molt properes a Jaume Codina, amics personals i familiars, entre els quals, la seva vídua.

La inauguració va anar a càrrec de la regidora de Cultura Anna Martín Cuello, el regidor Pedro Pérez Castro; Jaume Codina fill i va cloure amb una visita guiada de la ma de Marga Gómez, directora de l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat.

A la localitat baixllobregatina de Sant Boi, novament vam comparèixer per participar a l’ofrena davant la tomba de Rafael Casanova (conseller en cap de Barcelona l’any 1714) . La tomba està situada a l’església parroquial de Sant Baldiri. L’Ajuntament amfitrió feia una crida per a mantenir viu l’esperit plural de diàleg i convivència integradora tal com ho va ser en la Diada de 1976, en plena transició democràtica, pel Consistori santboià i de totes l’objectiu és viure en una Catalunya més prospera, més justa i més igualitària.

Prèviament a l’ofrena floral a la plaça hi hagué una ballada de gegants i l’ hissada de bandera.  Cada any Sant Boi reuneix a les autoritats del país, als 30 ajuntaments i a desenes d’entitats de la comarca, així com a moltes entitats del propi municipi.