CONVERSA ENTRE DUES COLÒNIES. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA DRA. GRÀCIA DOREL-FERRÉ A LA COLÒNIA GÜELL

CONVERSA ENTRE DUES COLÒNIES. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA DRA. GRÀCIA DOREL-FERRÉ A LA COLÒNIA GÜELL

El passat 19 d’abril vam poder gaudir d’un acte diferent. La presentació del llibre de Gràcia Dorel-Ferré La Colònia Sedó d’Esparreguera, editat per Edicions del Llobregat, es va presentar en una altra colònia industrial de la comarca, la Colònia Güell.

L’acte va comptar amb una conferència de l’autora en la que va destacar semblances i diferències entre ambdues colònies i amb una conversa entre ella i Josep Padró, l’expert en la colònia de Santa Coloma de Cervelló.

Tot i que es tracta de colònies força distintes, ambdós van destacar la gran diferència entre ambdues: la font primera d’energia. L’aigua en el cas de la Sedó i el carbó en el cas de la Güell, l’única colònia  amb producció a vapor de tot Catalunya.

L’acte va comptar amb les intervencions del regidor de Patrimoni, David Quilabert, que va fer l’obertura, i de la presidenta del Centre, Genoveva Català.

 

CONFERÈNCIA DE LA DRA. GEMMA TRIBÓ A LA MASIA DE CAN COMAS

CONFERÈNCIA DE LA DRA. GEMMA TRIBÓ A LA MASIA DE CAN COMAS

El 18 d’abril, a la masia de Can Comas, al bell mig del Parc Agrari del Baix Llobregat, el CECBLL vam programar conjuntament amb Unió de Pagesos Baix Llobregat una conferència de la Dra. Gemma Tribó que duia per títol “La superació de la crisi agrària de finals de segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930).”

L’acte el va obrir el conseller comarcal de medi ambient Jordi Carbonell en tant que membre del Consell Plenari del Consorci del Parc Agrari, i seguidament Ismael Santonja, membre molt actiu d’Unió de Pagesos, presentà a la conferenciant tot enumerant la gran quantitat de treballs publicats per la Dra. Tribó.

Tot seguit Gemma Tribó ens va explicar un resum del darrer llibre que ha publicat amb Edicions del Llobregat, La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, on parla de les estratègies que van seguir els pagesos de finals del segle XIX principis del XX, per fer front a la greu crisi agrària de tombant de segle.

A la sala hi havia una trentena de persones, entre les quals un bon nombre de pagesos que van agrair a la doctora el seu treball i dedicació de tants anys a l’estudi de l’agricultura de la comarca. També van obsequiar a la conferenciant amb una cistella plena de carxofes del Parc Agrari.

Van tancar l’acte el Ramon Figueras, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

 

ITINERARI “QUAN LES PARETS PARLEN” AMB EL CENTRE OCUPACIONAL MARQUET MOLINS

ITINERARI “QUAN LES PARETS PARLEN” AMB EL CENTRE OCUPACIONAL MARQUET MOLINS

El Centre Ocupacional Marquet Molins de Sant Feliu de Llobregat, que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual, ha realitzat l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen sobre les lluites socials durant la transició a Sant Feliu de Llobregat.

Oferim la possibilitat d’avançar i explicar l’itinerari a l’aula unes dies abans de fer-lo. Amb els nou alumnes de Marquet Molins i la seva tutora, vam estar a l’aula el dia 14 d’abril on vam repartir la guia que explica l’itinerari; i una setmana després, vam passejar pels quatre punts que conformen l’itinerari, explicant les quatre lluites que es van donar els anys 70 a la ciutat per assolir una educació i una sanitat pública i de qualitat, un espai públic digne i unes millors condicions de treball.

Des d’aquestes línies agraïm al centre, a la tutora i als 9 alumnes, l’excel·lent acollida que va tenir l’itinerari Quan les parets parlen.

 

6È ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: L’HOSPITALET I SANTS

6È ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: L’HOSPITALET I SANTS

 

Dia 15 d’abril de 2023, som 15 les persones convocades per a fer el sisè itinerari de la guia Descobrir el Canal de la Infanta.

Després de la presentació d’Irene Castillo, autor de l’itinerari i guia en el dia d’avui, comencem a caminar des de l’estació d’Almeda d’FGC en direcció a l’Hospitalet, en travessar la carretera del Mig, el canvi de nom del carrer pel que anem, ens fa notar que ja hem canviat de municipi. Just en aquest punt l’Ireneu ens mostra la masia de Ca l’Esquerrà, una de les tres que encara queden en la zona, seguim el nostre recorregut fins a arribar a Cal Trabal, últim reducte agrícola del terme de l’Hospitalet, aquí observem els camps sembrats d’ordi i regats per la séquia de la Feixa Llarga que, en aquest punt, està al descobert i ben visible encara que, a causa del Decret de Sequera, avui no portava aigua.

Continuem resseguint la séquia de la Feixa Llarga, ara ja coberta, travessem l’autovia C-31 i arribem a Cal Capellà, antiga masia reconvertida en restaurant, on veiem el seu hort i el final de la séquia de la Feixa Llarga, aquest és el punt més llunyà on es pot veure l’aigua del Canal de la Infanta.

Davant Cal Capellà donem per finalitzat el primer tram d’aquest itinerari i ens dirigim a l’estació de metro Hospital de Bellvitge per a enllaçar mitjançant aquest transport amb la segona part de l’itinerari que comencem en l’estació de Foc de la línia 10.

Des de Foc ens dirigim al carrer de la Mare de Déu del Port, que ressegueix l’antic traçat del Canal de la Infanta, caminem per una calçada llambordada que ens condueix fins a l’entrada principal del Cementiri de Montjuïc on veiem l’últim tram del canal en un bon estat de conservació, al final del qual fins i tot es conserva el pont pel qual el ferrocarril de la Zona Franca creua sobre el canal. Aquest pont és l’últim vestigi visitable del canal de la Infanta en l’actualitat.  Arribats a aquest punt tornem a l’estació de Foc, on donem per finalitzat aquest sisè itinerari.

 

HEM CELEBRAT L’ASSEMBLEA ANUAL DEL CECBLL

HEM CELEBRAT L’ASSEMBLEA ANUAL DEL CECBLL

Enguany hem celebrat l’Assemblea de socis i sòcies del CECBLL el 13 d’abril a la nostra seu amb l’assistència d’una quarantena de socis i sòcies de l’entitat.  La presidenta i el vicepresident del CECBLL, Genoveva Català i Jordi Sicart, com és preceptiu, van presentar la memòria d’activitats i el balanç econòmic de l’any anterior, i també el projecte de les activitats que es volen desenvolupar aquest any 2023 així com el pressupost econòmic per dur-lo a terme i les quotes d’aquest any. Tot plegat es va aprovar per unanimitat. A més, també es va aprovar una derrama de 20€ per necessitats d’inversió en equipaments informàtics de l’entitat.

En aquesta ocasió vam convidar a Albert Marsà, de la cooperativa MTK Space, a explicar el projecte de les Comunalitats urbanes en el que col·labora el Centre d’Estudis. L’Albert ens va explicar que el projecte es desenvolupa a Sant Feliu de Llobregat i que te la voluntat d’aprofitar la capacitat transformadora de les anomenades Economies Socials i Solidàries i que posa l’accent en les tecnologies digitals. Les entitats que han impulsat el projecte són: Sant Feliu Film Office, el diari digital Fetasantfeliu, MTK Space, el Centre d’Estudis Comarcals i l’Ajuntament de Sant Feliu.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONTES” D’EDUARD DE BATLLE

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CONTES D’EDUARD DE BATLLE

El dia 11 d’abril vam tenir l’honor de presentar al Centre Cívic Mas Lluí un llibre de contes escrits per un soci veterà del Centre d’Estudis, el santfeliuenc Eduard de Batlle.

En una sala plena a vessar el llibre va ser presentat per Jaume Bosch, amic personal de l’autor, exdiputat al Parlament i membre de la Junta del Centre d’Estudis; per Esther Hachuel, la directora i, òbviament, per l’Eduard.

L’obra està integrada per 7 històries imaginàries que l’autor va escriure fa anys i que ara s’ha animat a publicar.

Tots els comentaris van lloar els valors que transmet el llibre: la solidaritat, la cura de la natura, l’amistat…  Felicitats, Eduard!!!

 

ARTICLE D’OPINIÓ: L’ARXIU, EL CENTRE I EL PASSADÍS INTERIOR

L’ARXIU, EL CENTRE I EL PASSADÍS INTERIOR

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ha tingut una estreta vinculació institucional amb el Centre d’Estudis Comarcals des de la seva fundació, l’any 1983. Aquests lligams s’han basat en els vincles entre les persones de l’Arxiu i els membres de les juntes de l’entitat (personalment vaig tenir aquesta doble condició durant molt de temps). Recordo que quan vaig entrar a treballar a l’Arxiu, l’any 1982,  vaig contactar amb aquesta associació per aprofundir en la realitat social i el context històric de la comarca. Era molt jove, no coneixia prou el territori (Sant Feliu i el Baix Llobregat) i tenia la necessitat de posar en pràctica la teoria apresa a la Universitat. Josep Armengol, un dels primers santfeliuencs socis del Centre, em va aconsellar que m’hi apropés. Em va dir que hi trobaria savis, també hi vaig trobar alguna sàvia, poques al principi, que coneixien en profunditat i estimaven el Baix Llobregat. El Centre era i és una autèntica escola. Poc després vaig formar part de la Junta i, un cop al mes, anava a les reunions de Martorell amb Mercè Renom. En aquelles reunions vaig rebre el mestratge de Mercè Renom, Jaume Codina, Josep Moran, Ignasi Riera, Miquel Roa i, més tard, Gemma Tribó, entre altres. L’any 1989, després d’un breu parèntesi fora de la Junta, m’hi vaig tornar a incorporar. L’entitat havia tingut dificultats per mantenir la seu a Martorell i s’acabava de traslladar a Sant Feliu de Llobregat, a proposta del regidor de Cultura, Àngel Merino.

A partir de llavors, Centre i Arxiu van compartir una estada provisional a la seu dels baixos del carrer de Ventura Gassol núm. 4 que es va allargar en el temps fins arribar a l’any 1993.

En aquell moment tot estava per fer i aquesta associació va ser un puntal important per al desplegament de les  funcions i les activitats de l’Arxiu. La situació era precària, tanmateix l’entitat va alenar l’ingrés de documentació i bibliografia sobre la comarca, la proximitat amb el món de la recerca i la difusió dels continguts de l’Arxiu. D’altra banda, l’Arxiu posava els seus usuaris en contacte amb el Centre. Aleshores convivien estudiants i joves llicenciats i llicenciades que treballaven amb fonts primàries, amb erudits i estudiosos locals autodidactes que cercaven informació sobre els seus municipis. Les noves generacions descobrien la història local i comarcal i el Centre els proporcionava assessorament, cohesió i projecció pública. Les sinèrgies entre Centre i Arxiu  eren totals.

Més tard, quan van millorar les instal·lacions amb la seu del parc de la Torre del Roser, l’any 1993, les sinèrgies van donar més fruits. Llavors el Centre, presidit dos anys després per Carles Riba, va començar a disposar de personal i va potenciar les activitats i serveis. En aquell moment l’Arxiu va iniciar el desplegament de les funcions pròpies en l’àmbit comarcal, amb l’ingrés de documentació d’origen administratiu i privat divers. En el període de 1993 a 2014 es va passar de tenir 19 fons a tenir-ne 124. Es va difondre i dinamitzar el patrimoni documental entre  el públic en general, el món de l’educatiu i col·lectius concrets, com les dones. Llavors l’osmosi era profunda. L’Arxiu organitzava cursos d’iniciació a la recerca històrica que servien de pòrtic de les convocatòries col·lectives de l’entitat, com el franquisme, les dones, la història ambiental d’un riu, els moviments socials, etc., i es feien activitats de difusió conjuntes.

La tercera etapa es va iniciar en la seu actual, a partir de 2015, quan el Centre i l’Arxiu eren al nou edifici del barri del Mas Lluí, als carrers de Clementina Arderiu i d’Estelí. En els últims anys l’entitat i el servei de l’Administració han crescut. L’Arxiu ha incrementat el personal, el nombre i la dimensió dels fons (ha passat a tenir-ne 178, l’any 2023) i la projecció pública. El Centre també ha consolidat les activitats i els serveis.

Ara són dues institucions potents, amb un gran dinamisme. Segueixen tenint sinèrgies i complementarietats, però el potencial de cada una obliga a seguir camins propis, independents, amb reconeixement mutu. L’Arxiu i el Centre són en el mateix edifici però en pisos diferents. Hi ha una comunicació interior però també pot haver-hi aïllament. L’espai físic és una metàfora de la realitat. En el present els lligams s’hauran de basar en l’alteritat i la diferència, però es pot eixamplar el passadís per on circulen les idees, els projectes, els vincles i la confiança. Afavorir el diàleg i la reflexió pot ser el camí per reforçar-se mútuament i per construir un futur comú al servei de la recerca i del coneixement de la comarca.

Luz Retuerta.

 

Fotograia: Reunió de l’esquip col·laborador del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”. 2015. Autoria de la foto: Arxiu.

EDITORIAL – EL PATRIMONI FRUIT DEL TREBALL

EL PATRIMONI FRUIT DEL TREBALL

Acabem de celebrar una esplèndida Diada de Sant Jordi, ja queden lluny les diades confinades.  Aquest mes hem continuat presentant i difonent  dues de les nostres publicacions recents; per un costat el llibre  de Gemma Tribó sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris i per altre el llibre de Gràcia Dorel-Ferré “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica   Dues dones sàvies que de manera altruista i generosa ofereixen el seu coneixement al servei de la comunitat. Curiosament ambdues historiadores parlen de l’activitat humana en dos camps tant decisius per a la vida a la comarca: l’agricultura i la indústria. Activitat que ha conformat i continua conformant el nostre territori.

Mercè Renom en la presentació del llibre sobre l’agricultura ens diu “el llibre que teniu a les mans ens introdueix en un passat molt significatiu per a una comarca que va ser eminentment agrícola, abans que industrial. Com veureu, la pagesia del Baix Llobregat ha proveït no solament els mercats de Barcelona, sinó també els europeus”. La immensa activitat de recerca desenvolupada durant anys per Gemma Tribó fa que l’autora vulgui aportar algunes conclusions que expressa així:  El futur de l’agricultura del territori estudiat, que en el passat va viure moments florents tant al secà com al regadiu i va actuar com a veritable rebost de Barcelona, s’ha de fonamentar en polítiques públiques sobre l’agricultura de l’entorn i polítiques públiques sobre l’alimentació de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’agricultura ha de passar a ser un sector prioritari de l’àrea barcelonina i deixar de ser el sòl de reserva per al creixement dels sectors urbà, industrial i logístic. Aquest canvi de paradigma reportarà al bé comú diversos beneficis: millorarem la qualitat de l’aire, assegurarem un millor nivell de sobirania alimentària i, en definitiva, estarem més ben preparats per donar resposta als conflictes alimentaris que un futur sorgeixin davant de noves crisis i/o pandèmies”.

Per la seva banda Gràcia Dorel-Ferré també ofereix un treball de difusió basat en la seva tesi “Les colònies industrials de Catalunya: el cas de la colònia Sedó”. Dorel ens dóna a conèixer el perfil dels industrials i  aprofundeix en la seva personalitat i  capacitat innovadora. L’enginyeria d’aquells moments proporciona nous sistemes de producció que precisen de sistemes de generació d’energia per fer funcionar les factories.  L’autora ens parla de “l’enginyeria social” imprescindible per a la pau social que ha de permetre desenvolupar un model de producció eficient. Gràcia Dorel-Ferré no oblida el paper que homes i dones, nens i nenes van tenir en el món del treball a finals dels segle XIX i principis del segle XX. A la pàgina 155 de la publicació, s’explica que en el període (1936-1939) quan la fàbrica fou col·lectivitzada “els obrers segueixen cuidant les màquines com havien fet sempre, prova segurament de l’admiració que sentien per una eina de treball tan excepcional. En acabar la guerra,  els amos retroben una fàbrica ben cuidada i amb unes existències ordenades”. La visió que ens mostra aquesta autora és de gran interès industrial, econòmic, social i  patrimonial per ella és important identificar i salvaguardar els testimonis de la industrialització. La fàbrica també pot ser valorada com un monument . La qüestió estètica no és l’única per valorar el patrimoni. El patrimoni industrial i la cultura científica i tècnica són essencials per comprendre el passat i emprendre el futur.

Segurament no és casualitat que dues de les publicacions recents d’Edicions del Llobregat (el nostre servei editorial) hagin fet referència a temàtiques enormement rellevants per a la vida al Baix Llobregat. La vocació de la nostra entitat és conèixer i donar a conèixer el territori i mostrar com hi desenvolupen la vida les seves gents. La preservació de la memòria col·lectiva i el patrimoni és un dels eixos que ens defineixen. Una característica de la comarca és la  composició social, sempre hem estat una comarca de gent treballadora ja sigui al camp o a la indústria. Valgui aquest editorial per avançar-nos a la  celebració del primer de maig, de manera conscient hem volgut assenyalar l’arrelament de les nostres publicacions i de les persones que des del món de la recerca ens aporten el seus coneixements. Tot plegat conforma aquest enorme bagatge, que ens permet  oferir a les futures generacions noves i millors maneres de viure i de guanyar-nos la vida. D’això en seguirem parlant un altre dia ja que  estem treballant en projectes i publicacions sobre l’economia social i solidària.

Xerrada-col·loqui: La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) a càrrec de la doctora Gemma Tribó, especialista en història agrària

Xerrada-col·loqui: La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) a càrrec de la doctora Gemma Tribó, especialista en història agrària

→ Dimarts 9 de maig de 2023 a les 19 h a Ca n’Amat – Museu de Viladecans

Gemma Tribó, professora jubilada de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UB, és pedagoga i experta en el passat agrícola del Baix Llobregat. La conferència versarà sobre la superació de la crisi agrària al segle XIX i sobre com les diverses formes de cooperació agrària van fer possible obrir una nova etapa en la història de la pagesia. El discurs de Gemma Tribó lliga aquesta temàtica amb reptes actuals, com la crisi climàtica i el paper que pot jugar l’agricultura.

TORRELLES: Associació d’Estudis Torrellencs

FacebookInstagramTwitterE-Mail

Nom de l’entitat: Associació d’Estudis Torrellencs
Adreça: PL.PARC CAN SOSTRES S/N. Torrelles de Llobregat
Telèfon: President: Ferran Puig (681390828)
Correu electrònic: a.e.torrellencs.@gmail.com
Facebook: ASSOCIACIÓ d’ESTUDIS TORRELLENCS
Instagram: @a.e.torrellencs
Twiter: @AETorrellencs
Any de Fundació: 03 de febrer de 2017
Ressenya: Promoure projectes de recerca i estudis sobre el patrimoni cultural, històric, natural i social, a través de les diverses ciències i tècniques per tal de generar, preservar i difondre el coneixement de Torrelles de Llobregat i la seva àrea d’influència.

ACTE “L’ACTIVITAT CULTURAL DELS REPUBLICANS CATALANS I BIAXLLOBREGATINS A L’EXILI FRANCÈS I AMERICÀ, I EXILI EN FEMENÍ”

👉 Des de la recerca col·lectiva “Exili i deportació al Baix Llobregat” hem organitzat
l’acte “L’ACTIVITAT CULTURAL DELS REPUBLICANS CATALANS I BIAXLLOBREGATINS A L’EXILI FRANCÈS I AMERICÀ, I EXILI EN FEMENÍ”.

📍Dimecres 3 de maig de 2023, a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera.

 

16:30 h Benvinguda i presentacions a càrrec d’Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera i Genoveva Català, presidenta del CECBLL

16:40 h Conferència: La xarxa cultural de l’exili republicà i la seva tasca en favor de la continuïtat i projecció d’una cultura catalana exiliada, expressada a través de múltiples iniciatives i realitzacions culturals als casals catalans (preexistents i de nova creació), a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté (UB-UAB)

17:10 h Trajectòries de l’exili cultural baixllobregatí. Acció i aportació cultural

  • Exili esparreguerí: l’activisme cultural (i polític) a l’exili tolosà de Francesca Monné, regidora i Miquel Galceran, alcalde republicà, a càrrec de Joana Llordella i Blanca Mampel, i Josep Maria Cobos
  • Josep Soler Vidal i Martí Soler Vinyes, Gavà-Méxic: dues vides, dos exilis al voltant de la Lletra, a càrrec de Jordi Soler Vinyes

18:35 h Conferència: Exiliades, un estat de la qüestió a Catalunya (a partir de l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats), a càrrec de Teresa Fèrriz Roure (UOC), comissària de l’exposició realitzada al Museu de l’Exili

19:05 h Trajectòries de dones republicanes amb presència a l’espai públic, i memòries d’exili escrites per dones

  • Dones del PSUC de Cornellà: Vicenta Agustín, primera regidora republicana, i Carme Forgas, de la rereguarda republicana a l’exili, a càrrec de Carmen Romero
  • Exiliades papiolenques: Lliberta Amigó Sendra, el periple d’un exili familiar i el viscut en primera persona a través de la seva llibreta, a càrrec de Lluïsa Amat
  • L’exili familiar i el propi, narrat per Antònia Galceran Monné, esparreguerina, a “Un camí fràgil (1930-1945): el document i la mirada”, a càrrec de Joana Llordella

19: 56 h Cloenda: Representació “Un camí fràgil als Camins de pau: homenatge als nostres exiliats”, presentació de Joana Llordella amb veus de Mayte Gómez i Roser Pla; coreografia de Pau i Jordina Ibars, so a càrrec de David Oriol Rebollo i amb la col·laboració de Denís i Erol Ileri.

Organitza: Ajuntament d’Esparreguera (@Esparreguera) , CECBLL(@cecbll), Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera(@bibesparreguera)

Amb el suport de: Diputació de Barcelona (@dibacat), Memorial Democràtic i Consell Comarcal del Baix Llobregat (@consell_comarcal_del_baix).

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA A LA COLÒNIA SEDÓ

💃 En motiu del Dia internacional de la Dansa, el dijous 27 d’abril rebrem a la Colònia Sedó d’Esparreguera a l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera.

👉 Us hi esperem!

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GRÀCIA DOREL-FERRÉ “LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA. LA LLARGA TRAJECTÒRIA D’UNA COLÒNIA INDÚSTRIAL EMBLEMÀTICA”.

📖Presentació del llibre ‘La Colònia Sedó d’Esparreguera’

29 d’abril | A la Sala Social, devant de la Colònia Sedó d’Esparreguera

El dissabte 29 d’abril, a les 11 h, la sala d’actes de la Colònia Sedó acull la presentació del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, de Gràcia Dorel-Ferré, doctora en Història especialitzada en patrimoni industrial. L’acte l’organitzen el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó .

La Colònia Sedó d’Esparreguera és el primer llibre adreçat al gran públic sobre la història, les condicions de vida i l’evolució tecnològica de la Colònia Sedó, un conjunt fabril que va iniciar la seva trajectòria l’any 1846 i que va estar en funcionament fins l’any 1980.

ACTES COMARCALS 2023 DINS DEL MARC DEL 5 DE MAIG, DIA D’HOMENATGE A LS DEPORTATS I MORTS EN MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS I A LES VÍCTIMES DEL NAZISME.

👉 Des de la Xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat hem organitzat diversos actes dins del marc del 5 de maig, dia d’homenatge als deportats i morts en Mauthausen i altres camps i a les víctimes del nazisme.

Organitza: @consell_comarcal_del_baix , @dibacat , @amicalmauthausen, Memorial democratic, @CECBLL i Associació Buchenwald.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MONTSERRAT TORRA “FERRAN PUIGDELLÍVOL (1919-1941)”

📍Dimecres 26 d’abril a les 18:30 h ens veiem a la presentació del llibre de Montserrat Torra “Ferran Puigdellívol (1919-1941). Una vida entre versos”.

👉 Us hi esperem!

📖Presentació del llibre de Gràcia Dorél-Ferrer “LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”

📖 Dimecres 19 d’abril ens veiem a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell (@ateneunio_1892) a la presentació del llibre de Gràcia Dorél-Ferrer “LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”

👉 Us hi esperem!

📖🌱CONFERÈNCIA DE LA DRA.GEMMA TRIBÓ. LA SUPERACIÓ DE LA CRISI AGRÀRIA DE FINALS DE SEGLE XIX AL BAIX LLOBREGAT (1860-1930).


Ens veiem dimarts 18 d’abril a les 18:30 h a la Masia de Can Comas.

👉 En acabar l’acte s’oferirà una copa de cava i un petit piscolabis 🥂

ITINERARI 6 DEL CANAL DE LA INFANTA: de L’Hospitalet de Llobregat a Sants

💧 #DescobrirelCanaldelaInfanta | En el marc del Bicentenari del Canal de la Infanta (1819-2019), es va publicar una guia amb 7 itineraris per tal de còneixer el Canal tot resseguint el seu recorregut.

🚶‍♀️Enguany hem recuperat aquesta guia i hem posat en marxa unes sortides per fer les diverses rutes de la guia.

📍Aquest mes es fara el sisè itinerari: L’Hospitalet – Sants.

📩Inscripcions enviant un correu a visitesPF@llobregat.info

🗓️Calendari dels pròxims itineraris del Canal de la Infanta

. 13 de maig de 2023 → 7è itinerari – Sant Joan Despí – Sant Boi

Dones Sàvies SVH

Nom de l’entitat: Agrupació Dones Sàvies SVH
Adreça: c/Barcelona, 16-18. 08620, Sant Vicenç dels Horts
Telèfon: 687 095 484 (Cèlia Dorado, presidenta de l’agrupació)
Horari d’atenció: Dimarts de 10 a 12 h
Correu electrònic: Dones.savies.svh@gmail.com
Facebook: https://www.facebook.com/groups/1262510974306635/
Any de Fundació: 2022

Som un grup de dones majors de 65 o pensionistes amb malaltia reconeguda, que volem fer valer objectius quotidians com són la visibilització, l’empoderament, l’activisme, la participació, la convivència i el feminisme.

Pretenem ser presents amb veu i vot en totes les àrees on la societat té representació, com la cultura, la participació, la convivència, el feminisme, la política, els serveis socials, l’agricultura, l’economia, la cultura de al pau i la solidaritat.

CONSELL DE DONES SÀVIES DE BEGUES

Nom de l’entitat: Consell de les dones sàvies de Begues
Adreça: Ajuntament de Begues
Telèfon: 670364670
Correu electrònic: Margarida57614@gmail.com
Any de Fundació: 1998

El consell de les dones sàvies va néixer amb la voluntat que les dones de més de 65 anys que no havien tingut possibilitat de participar en la política, entesa com la recerca del bé comú, poguessin treballar per aconseguir un millor poble. Amb tal finalitat l’empresa xamaerops va dissenyar un model de treball per afavorir l’empoderament d’aquestes dones. Durant un any es va treballar amb unes fitxes sobre què volien al poble i què no, fent especial esment a quins col·lectius oi administracions ho havien de dur a terme. Durant 20 anys s’han anat reunint amb els successius alcaldes i alcaldesses per anar verificant cadascun dels punts consensuats i en quin moment es trobaven. Aquest model es va exportar a d’altres municipis, començant de la mateixa manera i progressant en funció del col·lectiu de dones que hi participa. Aquest primer grup, atesa l’edat de les participants en aquest moment no està funcionant, però han deixat la seva empremtà en els nous consells.

CONSELL DE DONES SÀVIES CORBERENQUES

Nom de l’entitat: El consell de dones sàvies corberenques

(no és una entitat constituïda i no estan en actiu des de la pandèmia de 2020)

Adreça: Casal de la gent gran “Les Magnòlies”

Carrer dels Horts, 08757 Corbera de Llobregat, Barcelona

Any de Fundació: 2012

La saviesa de les persones grans passa de generació en generació. Juguem amb les paraules dones sàvies / dones àvies per a reunir un grup de dones de Corbera que ens ofereixen la seva experiència en diferents àmbits: familiars, laborals, socials, organitzatius… i la posen a l’abast de la ciutadania per a millorar Corbera. Són persones amb empenta, molt actives, dinàmiques, treballadores, enèrgiques i amb moltes idees, que s’han constituït en un òrgan de participació i consultiu, al servei del municipi.

 

El Consell de Dones Sàvies de Corbera ha pres com a referència el de Begues i s’hi ha inspirat per la seva posada en marxa. El 21 de setembre de 2012 el Consell de Dones Sàvies de Begues va visitar el Casal de Les Magnòlies per a explicar la seva trajectòria com a grup i la seva experiència en activitats dutes a terme al seu municipi, sobre tot amb infants i joves. Ara, el de Corbera ja camina sol i està treballant en diverses propostes que tenen tres eixos principals:

  • Servei a la ciutadania en general
  • Fan proposicions en el que el Consell s’hi implica d’una manera efectiva
  • L’Ajuntament hi dóna suport i també hi té una tasca concreta per a què les propostes es puguin realitzar

El Consell de Dones Sàvies es reuneix un cop al mes i en les primeres reunions es van dur a terme pluges d’idees per a triar en quines qüestions es volia treballar. Van sorgir temes relacionats amb la via pública, el medi ambient, la salut, promoure Corbera com a municipi turístic, la cultura, les tradicions, etc. En una segona fase, es va valorar cadascuna de les propostes i es van anar descartant aquelles que no afavorien a una massa crítica de la població, o que la seva resolució no depenia del grup, o ni tant sols l’ajuntament hi tenia competències.

Dones Sàvies de Sant Cosme

Nom de l’entitat: Dones sàvies de Sant Cosme
Adreça: Carrer Riu Llobregat, 94. 08820 El Prat de Llobregat
Telèfon: 93 379 00 50  ext 5894
Horari d’atenció (si n’hi ha): Trobades setmanals dimarts al matí al Casal Cívic i Comunitari El Prat de Llobregat-Delta
Correu electrònic: omisc@elprat.cat / info@gatsbaix.org
Pàgina web: https://www.lesdonessaviesdesantcosme.org/
Facebook: https://www.facebook.com/people/Les-Dones-S%C3%A0vies-de-Sant-Cosme/100064440292546/
Links interès https://www.elprat.cat/persones/pla-estrategic-de-sant-cosme/dones-savies-de-sant-cosme

 

https://www.youtube.com/watch?v=pBx7s3lfbVc

 

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20211120/dones-savies-sant-cosme-el-prat-gats-12861389

 

http://hemeroteca.marfanta.com/noticia/les_dones_savies_de_Sant_Cosme_i_el_projecte_Implica%E2%80%99t_guanyen_el_Federico_Mayor_Zaragoza/4460

Any de Fundació: 2009

 

A Sant Cosme hi ha un conjunt de dispositius que intervenen i que fins ara han servit per donar suport o promoure accions comunitàries, sobretot des de l’àmbit de la promoció social, la convivència i la cultura. L’acció social comunitària present al barri ha ajudat a reforçar i apoderar el paper de les entitats i ciutadania no associada identificant oportunitats de nous referents positius ja presents al barri. S’ha treballat per enfortir xarxes de suport veïnals així com per apropar als dispositius comunitaris les persones més aïllades o segregades generant dinàmiques en el territori que afavoreixen el benestar i la convivència.

Des de la restauració de la democràcia, Sant Cosme ha comptat amb diferents equips i projectes comunitaris presents al barri. L’any 1995 s’elabora el primer Pla Integral d’Actuació de Sant Cosme amb una sèrie d’objectius i projectes que pretenen desenvolupar una acció social interdisciplinària, integral, amb perspectiva comunitària i realment efectiva. Des d’aquell moment el barri ha comptat amb diferents plans municipals que han anat desenvolupant projectes i serveis vinculats a col·lectius estratègics per al barri oferint suport a les famílies, infants, recursos específics per atendre la diversitat, la prevenció i poder donar resposta adequada a les diferents situacions de vulnerabilitat.

La mirada cap a l’acció comunitària i la participació és especialment important en barris amb indicadors de vulnerabilitat social com Sant Cosme. La resiliència del barri davant de la complexitat social té molt a veure amb la fortalesa del teixit social, la capacitat organitzativa, els lideratges comunitaris i la democratització de les relacions de poder dins la comunitat.

Potenciar vincles relacionals entre el veïnat, el teixit comunitari i associatiu així com implicar el conjunt de veïnes i veïns en la participació, coproducció i acció comunitària ha sigut sempre una línia estratègica i és una prioritat definida i un repte alhora d’aconseguir els objectius marcats en el Pla Estratègic de Sant Cosme 2020-2030.

 

En aquest sentit, Sant Cosme té impregnats els valors de solidaritat veïnal i implicació comunitària quan es tracta del bé comú, que ostenten les primeres veïnes i veïns que hi van arribar. Un sentiment de pertinença i d’identitat forts a bona part de la comunitat, que se sent orgullosa d’haver participat activament de la seva millora.

 

Una mica d’història:

 

Per entendre d’on venim, el barri de Sant Cosme i Sant Damià és un barri obrer que es va començar a construir a partir de la dècada dels anys 60 amb l’arribada de població que vivia en diferents barriades barraquistes de Montjuïc i Somorrostro d’origen principalment andalús, castellà, manxec, extremeny i català.

Va ser llavors quan La Obra Sindical del Hogar, entitat estatal de règim franquista, va construir de manera massiva a la zona sud del Prat de Llobregat per allotjar aquesta població. Tot i la negativa de l’Ajuntament, es van construir entre els anys 1965 i 1968 dues mil tres-centes una vivendes, situades en terreny agrícola i de mala qualitat.

El veïnat del barri d’aquell moment no comptava amb serveis mínims de proximitat: no hi havia centre de salut, ni escola ni comerços. Es per això que s’inicia una acció veïnal que reclama un barri nou. El 1972 es crea l’Associació de Veïns de Sant Cosme i Sant Damià i de manera organitzada comencen a reclamar la millora del barri.

Aquesta lluita dona els seus fruits i finalment el Ministeri de Vivenda i la Generalitat de Catalunya comencen a treballar en un pla de remodelació urbanística integral del barri que inclou habitatges i equipaments nous.

Als anys 80, Sant Cosme es converteix en un barri amb alt consum de drogues amb les conseqüències negatives que tot això comportava. Però veïnes i veïns tornen a mostrar la seva resiliència comunitària vers les dificultats i s’uneixen per lluitar contra conductes que degradaven el barri.

A dia d’avui, Sant Cosme és un barri divers on conviuen diferents cultures. A nivell d’infraestructura es poden distingir les diferents fases de construcció. Alhora es compta amb una guarderia i tres centres educatius. També un Casal Cívic i Comunitari que, a més a més de la seva activitat habitual com a casal, inclou la Secció d’Actuació Integral de Sant Cosme amb un equip d’atenció social, un programa de Treball als barris, un servei de convivència i veïnatge i un equip sociocomunitari que realitza diferents activitats dirigides al veïnat de tota la ciutat. S’han instal·lat al barri serveis com el Centre Esportiu Municipal Julio Méndez, Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers i Jutjats així com un Centre d’Atenció Primària. Sant Cosme també es seu del Servei integral per a conductes additives, servei Pre-laboral, serveis educatius, entre altres i compta amb un Pla Educatiu d’Entorn específic.

Gràcies a l’esforç i la lluita veïnal, a la força del teixit associatiu i al treball de les diferents administracions, Sant Cosme és avui en dia un barri orgullós i digne que continua lluitant per la seva millora i desestigmatitació vers la resta de la ciutat amb una agenda comunitària activa i projectes entorn els àmbits de la convivència i la cultura.

 

El Consell de Dones Sàvies

El projecte de participació “El Consell de les Dones Sàvies” s’inicia al 2009 amb una convocatòria pública per part de la regidora i el Pla d’Actuació de Sant Cosme, on es convida a totes les dones del barri de més de 60 anys a fer una reflexió conjunta sobre Sant Cosme. Al juny d’aquell mateix any, s’inicien diferents reunions de treball on totes elles exposen de manera respectuosa la seva visió de barri, les fortaleses i les coses a millorar que detecten. El primer dia s’apunten divuit persones. I, tot i que el nombre de participants va variant, actualment son 16 les dones que continuen amb participació activa.

 

La proposta comença per comprendre que les dones grans, amb una llarga experiència de vida i que han format gran part del seu projecte vital al territori,  poden aportar molt a la col·lectivitat. L’objectiu principal és que puguin expressar les seves idees en un entorn de diàleg i escoltant a les seves companyes.

 

Amb les diferents mirades recollides es va obrir un procés de debat que donaria inici a emprendre les propostes que, entre totes, s’havien votat de manera unànime per treballar de manera activa i comunitària en les dinàmiques de Sant Cosme. Aquestes propostes es van reflectir en el llibre “Dones Sàvies de Sant Cosme – Diàlegs per la convivència” un recull de les seves aportacions amb les seves pròpies paraules.

Després d’aquestes trobades, les Dones Sàvies de Sant Cosme, que ja destacaven per la seva participació en altres actes populars de la ciutat i per la seva implicació en la millora del barri, es van anar consolidant com a grup. A partir d’aquell moment van començar a formar part dels actes de l’agenda comunitària del barri, col·laborant amb altres entitats i generant les seves pròpies iniciatives sempre amb mirada comunitària dirigida a tota la ciutadania.

Les Dones Sàvies aporten el seu coneixement i experiència amb la visió de construir plegades una societat més justa i igualitària. Participen a les activitats del barri i la ciutat, aportant-hi les seves llargues i àmplies experiències vitals.

Han fet diversos intercanvis amb d’altres grups similars o han participat explicant la seva experiència sempre que se’ls hi ha proposat. L’any 2016 van guanyar  el primer premi de la categoria Social – Cultural, del IX Premi Federico Mayor Zaragoza.

 

Actualment, el grup continua consolidant-se i obrint-se a altres dones. Són un referent per a la ciutat i per a molts projectes als quals estan vinculades, com ara De Sant Cosme al Cel i Primera Piedra, dos projectes possibles gràcies a l’entitat GATS.

Participen dels actes de l’agenda comunitària amb iniciatives que van des de la creació d’una obra de teatre que representen als centres educatius del barri, tallers de manualitats o conta-contes dirigits a infants, participació en els actes de l’agenda feminista, carnaval o la participació activa en la Taula Comunitària on proposen diferents iniciatives.

A  més a més, és un grup de referencia de tota la ciutat: les Dones Sàvies de Sant Cosme aporten valor a les iniciatives que,  des de diferents espais, sorgeixen per millorar la convivència i la imatge del barri de Sant Cosme i del Prat de Llobregat per tal de fer, del seu entorn, un lloc més segur i confortable.

 

VISITA GUIADA AL PALA FALGUERA

VISITA GUIADA AL PALA FALGUERA

El passat 19 de maig es va fer una visita guiada pel Palau Falguera, un espai emblemàtic de Sant Feliu que portava sense ser visitat des d’abans de la pandèmia degut a unes reformes a l’Ajuntament que van fer que diverses estàncies de l’edifici passessin a l’equipament municipal.

La visita va contar amb una trentena de persones que venien tan de Sant Feliu, com de la resta del Baix Llobregat i fins i tot de Barcelona, i que en gran part, portaven molt temps esperant que es pogués visitar el Palau. Malauradament les places per fer la visita es van acabar una setmana abans de poder visitar-la i nombroses persones es van haver de quedar a la llista d’espera.

Des de fa uns any, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ofereix el servei de visites guiades tan del Palau Falguera com a la Ruta del Modernisme, i es poden consultar les dates a la nostre web i Xarxes Socials.

La visita comença fent context històric i explicant les diverses nissagues que van habitar al Palau, remarcant la gran ref

orma de Josepa Serra, els moments de col·lectivització de la finca, la recuperació del palau per part dels Vilallonga durant la postguerra, les deutes que van tenir i com després de passar per una empresa japonesa, el va comprar l’Ajuntament.

També parlem del jardí, l’evolució de l’exterior, com abans era una finca agrícola, que poc a poc va anar ocupant més lloc el jardí, i com finalment amb la gran remodelació es va fer un jardí espectacular amb un llac i ponts.

Abans d’entrar a l’interior però, es fa una parada imprescindible a la carrossa del Marquès de Castellbell, i s’explica la història i la llegenda, i posteriorment entrem a l’interior del Palau i la Capella.

Una ruta molt esperada per tothom i que estem esperant tornar a fer una altre visita ben aviat.

 

 

ALUMNES DE L’ÉCOLE D’ARCHITECTURE PARIS VAL DE SIENE VISITEN LA COLÒNIA SEDÓ

ALUMNES DE L’ÉCOLE D’ARCHITECTURE PARIS VAL DE SIENE VISITEN LA COLÒNIA SEDÓ

El cap de setmana de l’11 i 12 de març vam rebre una visita especial al Museu de la Colònia Sedó. Totes les visites ho són d’especials. Però remarquem aquesta per tractar-se d’un petit grup de 3 estudiants universitaris que havien fet mes de 1.000 km per visitar la Colonia. Es tracta d’alumnes de l’École d’Architecture Paris Val de Seine que havien conegut aquest patrimoni gràcies a l’Europan. Un dels objectius de presentar la Colònia a aquest concurs d’arquitectura era precisament situar-la a Europa. Aquesta visita ha estat una petita mostra de l’èxit.
L’Adèle, l’Elsa i el Joel ens han visitat dissabte i diumenge, ens han fet preguntes i van poder assistir tambe a la representació de l’obra de teatre El 8 de març de Robert Gobern, que haviem programat a l’espai d’una coneguda empresa de Can Sedó, MTS Tech.