“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

3cat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat dia 14 de gener, d’acord amb el MNACTEC, vam ser els encarregats de rebre al Museu de la Colònia Sedó un equip de l’espai “Les Feres” de TV3. Es tracta d’un programa d’actuacions musicals de petit format que enregistra concerts de música en espais singulars i emblemàtics de Catalunya pel seu valor com a patrimoni històric.

En aquest cas es va enregistrar a Pol Batlle, un jove músic i cantant de Gavà;  i a Jovedry, el nom artístic de Martí Vilaseca, artista musical i productor.

L’enregistrament va plantejar un horari rècord, ja que vam tenir el Museu obert de 9:30 h a 23:30 h. Però per nosaltres és molt motivador comptar amb un canal de difusió massiva, com és 3cat, per promocionar la Colònia Sedó. Un agraïment molt especial al director del programa, Xavier Puig, i al cap de producció, Marc Martínez.

Per nosaltres és un repte poder col·laborar amb el MNACTEC en projectes d’aquest estil que suposen per al Museu de la Colònia Sedó una forma diferent d’arribar a nous públics.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó

/by

Aquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.

I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.

Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.

Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!

El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.

Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.

Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.

Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dones

/by

Per fi aquest 25 de maig vam poder fer aquesta activitat a la Colònia Sedó. I diem per fi perquè l’havíem programat al març, pels volts del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Però la pluja ens va obligar a posposar-la.

Aquest maig el dia lluïa preciós. Massa sol i tot! A la zona residencial es respirava tranquil·litat i l’herba i el seu verd s’escampaven per tot donant lloc a un paisatge serè i acollidor.

Érem una vintena llarga en la banda del públic. Després teníem les protagonistes: set dones que tenien diferents vincles amb la Colònia Sedó: hi havien treballat, o fins i tot viscut; algunes s’hi havien casat; o havien parit els seus fills i filles que, de retruc, havien fet la comunió a l’església de Santa Victorina.

Vam sortir de la porta del Museu de la Colònia Sedó i des del primer moment ens van estar explicant els seus records. Alguns colpidors, especialment els que estaven centrats en la feina i en les reivindicacions. D’altres de vivències dolces: l’escola, les botigues on anaven a comprar roba o queviures, el cinema a la fresca, els balls… Totes coincidien a dir que guarden molt bons records del seu pas per la Colònia Sedó. Moltes gràcies a l’Antònia Motos, a Carmen González, a Emilia Gordón, a Encarna Melero, a Montserrat Garcia, a Montserrat Martorell, a Montserrat Simó i a Paquita Soler!

L’activitat, i per tant les explicacions que elles ens van donar, van ser registrats en vídeo per l’Erol Ileri (gràcies Erol!), de manera que vam generar un document de primera que volem dipositar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.

Va ser una activitat organitzada per l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que pretenia dinamitzar aquest espai patrimonial i donar-lo a conèixer des de la perspectiva de les dones i de les seves vivències. Però la veritable artífex de la proposta va ser la Joana Llordella. Un cop més, moltes gràcies també a tu, Joana!! Repetirem!!!

Se celebra una nova edició de “Reviu Can Sedó”

/by

El dissabte 17 i el diumenge 18 de maig vam tornar a tenir al Museu de la Colònia Sedó una activitat organitzada pel MNACTEC amb la col·laboració del CECBLL: el ja ben conegut “Reviu Can Sedó”. Es tracta de visites teatralitzades al Museu que permeten donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquest conjunt fabril a partir de breus esquetxos teatrals treballats per l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, amb Meritxell Sabaté al capdavant i més d’una vintena d’actrius i actors. En total es representen cinc escenes: l’arribada del Sr. Antoni Sedó i la seva dona Victorina Guichard, just a l’entrada al Museu; un diàleg entre dues dones que treballen als telers; un altre entre dos treballadors de la turbina. També hi ha a les galeries subterrànies una representació de moments escolars en el que intervenen nens i nenes i finalment la inauguració de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte.

Reviu Can Sedó es fa des de fa anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus, que se celebra el 18 de maig. És per això que l’accés és totalment gratuït. Enguany hi han assistit a les representacions més de 400 persones.

Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

Aquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.

La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.

L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.

Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

Assistència del CECBLL a la jornada de l’SCOT sobre els PDU a les colònies de la vall mitjana del Llobregat

/by

El dia 28 de setembre el CECBLL, representat pel vicepresident Jordi Sicart, va assistir a la jornada “Planejament i creativitat social a les Colònies del Llobregat” organitzada per l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

Com exposa l’SCOT, a la Vall Mitjana del Llobregat s’estan enfortint i diversificant funcions residencials, turístiques, energètiques i culturals. Aquest àmbit ha estat objecte d’atenció específica dels Plans Directors Urbanístics de les Colònies del Llobregat i de les Vies blaves.

La jornada va estar dedicada visitar diverses colònies entre Gironella i la Colònia Rosal per a reflexionar sobre la capacitat del planejament tant de preveure escenaris de futur com d’ordenar els usos i activitats d’aquest paisatge d’atenció especial.

I aquest enfoc de paisatge és el que preval per sobre de cadascuna de les colònies en particular. 18 colònies en els 40 Km que hi entre la Colònia Rosal i Balsareny; segons el MIT el museu industrial a l’aire lliure més gran del món. Un munt d’iniciatives arrencades fa més de quinze anys des del teixit veïnal que van conduir a la creació del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, actualment integrat dins el Consell Comarcal del Berguedà., amb resultats diversos. Des de projectes no reeixits fins a reindustrialitzacions d’algunes colònies, una gran dinàmica de rehabilitació dels habitatge, com a Les Planes, o Viladomiu Nou, o el projecte en curs de 90 habitatges a Can Marçal amb fons Next Generation, passant pel projecte de Vies Blaves, fins al gran projecte cultural del Konvent a la Colònia Rosal.

De resultes de la jornada, el CECBLL i l’SCOT han acordat dur a terme una visita a la Colònia Sedó, que es realitzarà en els propers mesos.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

/by

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.

El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

/by

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

/by

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Dia Internacional de les Dones a la Colònia Sedó

/by

 

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones vam programar dues activitats extraordinàries: d’una banda una conferència de Gràcia Dorel-Ferré titulada “Les dones a la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera”. Durant una hora la Gràcia, sòcia del CECBLL, ens va mostrar els diferents aspectes que afectaven les dones treballadores en les primeres indústries del tèxtils. Des del salari a preu fet, fins a la dificultat de compatibilitzar les tasques de cura i criança amb la feina a la fàbrica. Tota una lliçó magistral. En acabar la conferència vam tenir una obra de microteatre ideada i dirigida per l’Esparreguerí Robert Gobern, que ha col·laborat ja en diverses ocasions amb el Centre d’Estudis. L’obra portava per títol Vuit de març i emmarca de forma colpidora els esdeveniments que van tenir lloc el 25 de març de 1911 quan 120 dones van morir cremades a l’interior d’una fàbrica tèxtil de Nova York. Una posada en escena emotiva i ben feta que anava  a càrrec del mateix Robert Gobern acompanyat de Laura Roig, Maria Martin, Eva Ros i Mireia Udina.

L’acte va ser presentat per Joana Llordella, membre del Centre d’Estudis i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn; i va ser clos per Genoveva Català.

En acabar, les persones assistents a l’activitat van poder gaudir d’una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó.

L’organització va anar a càrrec del CECBLL, l’Associació per la la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Museu de la Colònia Sedó i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.