amb P de Patrimoni: El Semàfor i els espais naturals del Delta del Llobregat

El Semàfor i els espais naturals del Delta del Llobregat

Engeguem amb aquest text un nou apartat del nostre butlletí que referma la voluntat del Centre d’Estudis Comarcals de donar a conèixer el Baix Llobregat i els seus valors territorials, culturals i humans.

En aquest cas es tracta d’una secció dedicada al patrimoni cultural. A partir d’ara, en cada número del Butlletí trobareu una breu ressenya com la que segueix, dedicada a un patrimoni destacat de la comarca.

Quan parlem de patrimoni parlem de coses que no volem perdre i que hauríem de preservar pels valors que aporten en algun àmbit de la vida i de la convivència social present o futura. Valors de vegades intangibles, però sovint plens de continguts ben palpables.

I arrenquem referint-nos a la zona del delta del Llobregat, aquest riu que ens defineix, i concretament amb l’edifici El Semàfor, del Prat de Llobregat i el seu entorn natural.

El Semàfor és una  construcció de finals del segle XIX que tenia com a funció regular el trànsit marítim i que per això està situada ben be davant del mar.

En el Semàfor vivien, amb les seves famílies, les persones encarregades de vigilar aquest trànsit costaner i d’avisar, per un sistema de  senyals  i banderes, de qualsevol incidència albirada. Funcionava a partir d’un sistema similar al de la telegrafia òptica que li permetia comunicar-se amb el Castell de Montjuic. El Semàfor va estar en funcionament fins el 1910, tot i que es va mantenir encara un temps amb funcions vinculades a la Caserna de Carrabiners, que es troba molt prop, a uns 200 metres.

Ambdues construccions van ser consolidades l’any 2009 i s’han convertit en indrets significatius dels espais del Delta, destacables per la seva gran diversitat de paisatges que van del canyissar a les pinedes, passant pels aiguamolls, els estanys, les platges… i que es caracteritzen per una extraordinària riquesa de flora i fauna en una zona altament pressionada per les infraestructures i per l’alt nombre d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest espais tenen una importància vital per nosaltres i per al conjunt del sud d’Europa en ser una reserva natural situada en una zona d’alta densitat de població i també en ser lloc de pas de les aus migratòries. De fet ha esdevingut un dels indrets d’aquesta zona – i per suposat de la península Ibèrica – amb més varietat d’aus.

Si no ho coneixeu, recomano molt que us hi apropeu. Paga la pena!

Us deixo aquí alguns enllaços amb més informació:

Esther Hachuel
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

UNA DELEGACIÓ DE PIMEC VISITA EL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA

UNA DELEGACIÓ DE PIMEC VISITA EL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA

El passat dia 20 d’abril, a petició de PIMEC, vam tenir ocasió de fer una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó a un grup d’empresaris i d’empresàries d’aquesta organització al Baix Llobregat.

Hi van assistir, entre altres, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas; el president de PIMEC Baix Llobregat, Joan Soler Moll; i el delegat territorial, Agustí Miró.  Per part del Centre d’Estudis en Carles Riba, membre de Junta, i Esther Hachuel, directora, que va guiar la visita. En total un grup d’unes 35 persones.

L’activitat s’emmarca en la tasca que fa el Centre per dinamitzar aquest espai patrimonial que és la Colònia Sedó, encapçalat pel seu Museu, que pertany a la Generalitat i forma part del sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Com ja sabeu, per mediació del MNACTEC, el Centre d’Estudis té un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural que ens permet gestionar les visites de cap de setmana i festius al Museu i donar-lo a conèixer a col·lectius específics vinculats a la comarca.

Us encoratgem a venir a visitar-nos. Tenim obert tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Per a més informació: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA AL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA AL MUSEU DE LA COLÒNIA SEDÓ D’ESPARREGUERA

El Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera ha acollit el dia 27 d’abril un espectacle de música i dansa de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera. El professorat i alumnat, de diverses edats, han participat tot creant escenaris de ball i música en diferents punts dins i fora del Museu.

Es el segon any consecutiu que es fa aquesta iniciativa sota l’aixopluc del MNACTEC i amb la col·laboració de l’Ajuntament, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En total han passat pel Museu  250 persones. L’activitat contribueix a posar en contacte el patrimoni i l’art, permet als més menuts conèixer aquest espai i valorar-lo i confiem que servirà també per fer de crida a les persones adultes que no el coneixien i a les quals convidem a venir en cap de setmana i festius, quan el Museu és obert de 10 a 14 h. Podran gaudir d’una interessant visita guiada al Museu i als exteriors de la colònia. El nostre agraïment a tot l’equip de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera i al seu brillant alumnat.

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MONTSERRAT TORRA PUIGDELLÍVOL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MONTSERRAT TORRA PUIGDELLÍVOL

La tarda del 26 d’abril vam presentar un llibre entranyable escrit per la nostra sòcia i col·laboradora Montserrat Torra Puigdellívol, neboda del protagonista. Coincidint amb el centenari del naixement d’aquest poeta manresenc, Ferran Puigdellívol, l’autora va decidir editar la biografia d’un poeta que va morir molt jove de tuberculosi. El llibre recull una mirada nova del poeta sobre les seves cartes, documents i els més de 500 llibres que tenia.

A l’acte també hi va intervenir  Roser Obradors, una jove estudiosa del poeta que va fer el seu treball final de grau sobre l’obra d’en Ferran Puigdellívol, un poeta del seu mateix barri de Manresa que havia passat desapercebut.

Intercalades amb les intervencions de Montserrat Torra i Roser Obredors, vam poder escoltar a tres excel·lents rapsodes que van interpretar 9 poemes del protagonista. Xavier Mas, Jordi Carbonell i Pere Prats, amb les seves magnífiques veus, ens van acostar una mica més a la vida i obra d’aquest poeta.

CHORA

Jo tinc una mare que sap dormir a terra,

voltada d’angúnies a prop del meu llit,

que s’alça amorosa si el mal em desperta,

que em vetlla les febres altes de la nit.

Juliol 1940

 

HOMENATGE ALS DEPORTATS DEL BAIX LLOBREGAT, AL PEU DE L’OLIVERA

HOMENATGE ALS DEPORTATS DEL BAIX LLOBREGAT, AL PEU DE L’OLIVERA

El matí del 28 d’abril, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha homenatjat als deportats de la comarca que ja sumen més de 100 persones. Al peu de l’olivera plantada al Parc de Torreblanca, ha estat el lloc escollit per recordar a les víctimes que van patir l’horror dels camps de concentració nazis de la comarca del Baix Llobregat.

Han obert l’acte el conseller comarcal de memòria democràtica Jordi Carbonell i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català. Tot seguit s’ha realitzat la lectura dels 102 noms de deportats per part de Carles Vallejo, president de l’Associació d’ex-persones preses polítiques, Eduard Amouroux, representant d’Amical de les Brigades Internacionals, Joan Calvo, president d’Amical Mauthausen i altres camps, Tina Merino, presidenta de l’Associació per a la Memòria Històrica i Demoràtica del Baix Llobregat i Isabel Sorde, representant dels Iaioflautes, que també ens han interpretat quatre cançons en el decurs de l’acte i durant la ofrena flora que s’ha fet a l’olivera per part de les persones assistents.

Xavier Menéndez, director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona i Josep Font, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya, han tancat l’acte amb unes paraules en record a tots els deportats.

 

PRESENTACIÓ DE LA COMUNALITAT URBANA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

PRESENTACIÓ DE LA COMUNALITAT URBANA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

El dia 21 d’abril vam participar a la presentació de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu de Llobregat. Les Comunalitats urbanes són agrupacions de persones, entitats i agents econòmics de tota mena que s’uneixen per cercar noves formes de recuperació econòmica basades en la solidaritat i l’ajuda mútua.

Aquestes Comunalitats són impulsades pel Departament de Treball de la Generalitat amb l’objectiu d’afavorir l’anomenada economia taronja, es a dir, el cooperativisme i altres formes d’organització més justes i alternatives o complementàries a les formes imperants.

A Catalunya hi ha 18 ciutats que tenen Comunalitat Urbana: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Amposta, Badalona, Reus, Sant Cugat, Manresa, Terrassa, Valls, Ripollet, Salt, El Vendrell, Vic, l’Hospitalet i, ja al Baix Llobregat, El Prat i Sant Feliu.

Encara que de forma fortuïta, des del Centre tenim la sort i l’orgull d’haver participat en l’impuls d’aquest projecte, que ens ha vinculat a gent jove i a iniciatives d’una gran vàlua econòmica, cultural i social. La Comunalitat de Sant Feliu de Llobregat està molt orientada a la cultura digital. Des del Centre d’Estudis, com a comunitat de coneixement, aportem, concretament, una recerca sobre cooperativisme al Baix Llobregat dirigida pel professor José Luís Martínez González i que està pensada en clau de coneixement del passat i del present, però també és una prospectiva de futur. Aquesta recerca col·lectiva està ja pràcticament acabada i iniciem el procés d’edició.

La presentació de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu de Llobregat va ser un acte “diferent”.  En un únic ambient es van situar espais de diversa funcionalitat: una tarima central des de la qual els partners vam poder explicar els projectes que desenvolupem en el si de la Comunalitat; una zona de joc que permetia que grans i petits correguessin per la sala; un reco dedicat als ODS…
I tot plegat en un ambient lúdic. Un projecte compromès amb l’entorn i en el qual participem amb orgull. Llarga vida a la Comunalitat de Sant Feliu de Llobregat!!!

CONVERSA ENTRE DUES COLÒNIES. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA DRA. GRÀCIA DOREL-FERRÉ A LA COLÒNIA GÜELL

CONVERSA ENTRE DUES COLÒNIES. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA DRA. GRÀCIA DOREL-FERRÉ A LA COLÒNIA GÜELL

El passat 19 d’abril vam poder gaudir d’un acte diferent. La presentació del llibre de Gràcia Dorel-Ferré La Colònia Sedó d’Esparreguera, editat per Edicions del Llobregat, es va presentar en una altra colònia industrial de la comarca, la Colònia Güell.

L’acte va comptar amb una conferència de l’autora en la que va destacar semblances i diferències entre ambdues colònies i amb una conversa entre ella i Josep Padró, l’expert en la colònia de Santa Coloma de Cervelló.

Tot i que es tracta de colònies força distintes, ambdós van destacar la gran diferència entre ambdues: la font primera d’energia. L’aigua en el cas de la Sedó i el carbó en el cas de la Güell, l’única colònia  amb producció a vapor de tot Catalunya.

L’acte va comptar amb les intervencions del regidor de Patrimoni, David Quilabert, que va fer l’obertura, i de la presidenta del Centre, Genoveva Català.

 

CONFERÈNCIA DE LA DRA. GEMMA TRIBÓ A LA MASIA DE CAN COMAS

CONFERÈNCIA DE LA DRA. GEMMA TRIBÓ A LA MASIA DE CAN COMAS

El 18 d’abril, a la masia de Can Comas, al bell mig del Parc Agrari del Baix Llobregat, el CECBLL vam programar conjuntament amb Unió de Pagesos Baix Llobregat una conferència de la Dra. Gemma Tribó que duia per títol “La superació de la crisi agrària de finals de segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930).”

L’acte el va obrir el conseller comarcal de medi ambient Jordi Carbonell en tant que membre del Consell Plenari del Consorci del Parc Agrari, i seguidament Ismael Santonja, membre molt actiu d’Unió de Pagesos, presentà a la conferenciant tot enumerant la gran quantitat de treballs publicats per la Dra. Tribó.

Tot seguit Gemma Tribó ens va explicar un resum del darrer llibre que ha publicat amb Edicions del Llobregat, La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, on parla de les estratègies que van seguir els pagesos de finals del segle XIX principis del XX, per fer front a la greu crisi agrària de tombant de segle.

A la sala hi havia una trentena de persones, entre les quals un bon nombre de pagesos que van agrair a la doctora el seu treball i dedicació de tants anys a l’estudi de l’agricultura de la comarca. També van obsequiar a la conferenciant amb una cistella plena de carxofes del Parc Agrari.

Van tancar l’acte el Ramon Figueras, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

 

ITINERARI “QUAN LES PARETS PARLEN” AMB EL CENTRE OCUPACIONAL MARQUET MOLINS

ITINERARI “QUAN LES PARETS PARLEN” AMB EL CENTRE OCUPACIONAL MARQUET MOLINS

El Centre Ocupacional Marquet Molins de Sant Feliu de Llobregat, que atén persones amb diversitat funcional intel·lectual, ha realitzat l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen sobre les lluites socials durant la transició a Sant Feliu de Llobregat.

Oferim la possibilitat d’avançar i explicar l’itinerari a l’aula unes dies abans de fer-lo. Amb els nou alumnes de Marquet Molins i la seva tutora, vam estar a l’aula el dia 14 d’abril on vam repartir la guia que explica l’itinerari; i una setmana després, vam passejar pels quatre punts que conformen l’itinerari, explicant les quatre lluites que es van donar els anys 70 a la ciutat per assolir una educació i una sanitat pública i de qualitat, un espai públic digne i unes millors condicions de treball.

Des d’aquestes línies agraïm al centre, a la tutora i als 9 alumnes, l’excel·lent acollida que va tenir l’itinerari Quan les parets parlen.

 

6È ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: L’HOSPITALET I SANTS

6È ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA: L’HOSPITALET I SANTS

 

Dia 15 d’abril de 2023, som 15 les persones convocades per a fer el sisè itinerari de la guia Descobrir el Canal de la Infanta.

Després de la presentació d’Irene Castillo, autor de l’itinerari i guia en el dia d’avui, comencem a caminar des de l’estació d’Almeda d’FGC en direcció a l’Hospitalet, en travessar la carretera del Mig, el canvi de nom del carrer pel que anem, ens fa notar que ja hem canviat de municipi. Just en aquest punt l’Ireneu ens mostra la masia de Ca l’Esquerrà, una de les tres que encara queden en la zona, seguim el nostre recorregut fins a arribar a Cal Trabal, últim reducte agrícola del terme de l’Hospitalet, aquí observem els camps sembrats d’ordi i regats per la séquia de la Feixa Llarga que, en aquest punt, està al descobert i ben visible encara que, a causa del Decret de Sequera, avui no portava aigua.

Continuem resseguint la séquia de la Feixa Llarga, ara ja coberta, travessem l’autovia C-31 i arribem a Cal Capellà, antiga masia reconvertida en restaurant, on veiem el seu hort i el final de la séquia de la Feixa Llarga, aquest és el punt més llunyà on es pot veure l’aigua del Canal de la Infanta.

Davant Cal Capellà donem per finalitzat el primer tram d’aquest itinerari i ens dirigim a l’estació de metro Hospital de Bellvitge per a enllaçar mitjançant aquest transport amb la segona part de l’itinerari que comencem en l’estació de Foc de la línia 10.

Des de Foc ens dirigim al carrer de la Mare de Déu del Port, que ressegueix l’antic traçat del Canal de la Infanta, caminem per una calçada llambordada que ens condueix fins a l’entrada principal del Cementiri de Montjuïc on veiem l’últim tram del canal en un bon estat de conservació, al final del qual fins i tot es conserva el pont pel qual el ferrocarril de la Zona Franca creua sobre el canal. Aquest pont és l’últim vestigi visitable del canal de la Infanta en l’actualitat.  Arribats a aquest punt tornem a l’estació de Foc, on donem per finalitzat aquest sisè itinerari.