Archive for category: Territori

Ets aquí: / / / Territori

Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat

/by

Es consolida la Xarxa de Comunitats Energètiques del Baix Llobregat

Després de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses  persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.

Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.

Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.

Entre les potències van participar:

1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca 

Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).

Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.

Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.

2a sessió: suport per part de l’administració

Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica

Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.

Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.

Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.

Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.

En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.

Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.

 

Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Assisitim a l’acte de SOS Baix Llobregat “Salvem el Delta del Llobregat” a Sant Boi

/by

Dimarts 18 de març a Can Masallera la plataforma integrada per més de 70 col·lectius locals, llançaren una campanya global per a protegir la totalitat de terrenys naturals  i agraris  del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics.

Amb el clam SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT es proposà crear un Parc Natural i Agrari per protegir la totalitat dels ecosistemes i l’activitat agrària

La proposta fou presentada després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.

La proposta de Parc Natural i Agrari s’argumenta com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius.

La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, entenen que les figures de protecció actuals han estat insuficients . La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.

A l’activitat també hi participà Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern de Carlos Mazón.

La jornada va acabar amb un concert final, del grup de folk Trèvol,  generà un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que s’estan unint entorn  d’aquesta proposta.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa

/by

El dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.

Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).

L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.

/by

Antoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a  “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.

Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre,  a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.

A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).

El Baix Llobregat intensament present al XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

/by

A Tortosa els dies 8, 9 i 10 de novembre una àmplia representació baixllobregatina assistia al Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era  parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn a tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.

El Baix Llobregat hi participà a través d’ una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  a la que s’hi sumava la presència destacada en les conferències i les comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat  i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic  Gabriel Borràs,  veïns de Sant Just Desvern.  Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà”  produïda per la gota freda al País Valencià.

El congrés rebé  41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:

* “Els canals de reg del delta del Llobregat. El cas del canal de la Dreta”. De Josep M. Cervelló Torrella del C.E. Santboians La Rutlla i Jaume Sans Margenet, del CECBLL i de La Rutlla.

* “Ignasi Coll Portabella, entre l’Ebre i el Llobregat. Quan els poders econòmic i polític emparaven l’aprofitament privat d’un bé públic”. De Jordi Fortuny i Batalla, del Centre d’Estudis Beguetans.

* “Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. El paisatge subterrani i l’aprofitament ancestral de l’aigua. Inventariat, estat actual, aprofitament, riscos, oportunitats i posada en valor de les mines d’aigua”. De Jaume Campos Masip, Josep Menargues Rajadell i Oriol Valls Maurel, de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua.

Els  membres de la Junta i d’altres persones associades que hi assistiren foren: Jaume Bosch, Mercè Sellés, Isabel Ortuño, Carles Riba, Mercè Renom i Genoveva Català. A més d’alguns dels redactors de les comunicacions.

Itinerari “La lluita per l’aigua. Recorregut pel patrimoni hidràulic de Collbató”

/by

El matí del 28 de setembre ens trobarem a la plaça de l’església de Collbató una quinzena de persones per conèixer els recursos hídrics del poble de Collbató, on el riu i la riera queden lluny i les escassíssimes fonts que hi ha al torrent de la Salut -ara eixutes- tenien un cabal minso. La nostra sòcia i historiadora collbatonina Assumpta Muset ens va guiar pel recorregut que feia l’aigua des de la muntanya fins al poble de Collbató.

Collbató ha estat des de sempre una terra de secà i on l’aigua és un bé molt escàs i preuat. L’única alternativa era, doncs, aprofitar l’aigua de la pluja. Amb aquesta finalitat es va habilitar, ja a l’Edat Mitjana, un sistema hidràulic de caràcter públic que es va anar engrandint d’acord amb les necessitats de la població. Era una infraestructura d’entre dos i tres kilòmetres de llargada, formada per rases, recs, canals i basses, que anava des de dalt la muntanya de Montserrat i el turó del castell, passant per la pobla de Collbató, fins a la riera o Torrent Mal. La seva funció era la de recollir, canalitzar i emmagatzemar aquesta aigua per a usos futurs.

La gent de Collbató va desenvolupar una cultura molt acurada relacionada amb la captació, manteniment i, sobretot, aprofitament d’aquest preuadíssim recurs. Com ens deia l’Assumpta Muset, els vilatans de Collbató oferien aquesta resposta als pelegrins assedegats que anaven o venien de Montserrat i demanaven un glop d’aigua: “D’aigua no en tenim, però si volen vi…”

Filant cultura. Trobada amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet

/by

 

Aquest inici de curs ha estat especialment sentit. El dia 5 vam rebre la visita de dos membres del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Concretament Natàlia Piernas i José Manuel Domínguez, que venien amb una escomesa ben especial: fer-nos lliurament del llibre que han escrit amb Josep M. Vilumara i que porta per títol Filant cultura. Història del conjunt industrial del Molí paperer Can Basté i Tecla Sala. L’obra tracta la història d’aquest conjunt industrial a través dels seus treballadors i treballadores.

Es dona la circumstància que en Josep M. Vilumara va traspassar poc després de la publicació del llibre, però havia dit als companys d’autoria que volia portar uns exemplars al Centre d’Estudis Comarcals: un per a la biblioteca de l’entitat, un per a Josep Padró,  especialista en història i patrimoni industrial i en la història de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló; i un altre per a Carles Riba, amb qui en Josep M. Vilumara havia mantingut una intensa relació quan el Centre d’Estudis va fer l’Inventari del Patrimoni Industrial per al MNACTEC, a finals dels anys 90, essent president en Carles.

Va ser un honor rebre aquests llibres i rebre la Natàlia i el Manuel.

Amb aquest petit escrit deixem constància del nostre agraïment als autors i autora i de nostre record pel Josep M.

La major oferta per a exploradors de km 0, disponible a Estiu al Baix 2024 Next Llobregat

/by

 

Amb el suggerent titular “Inspira’t, descobreix… gaudeix!”, els socis del CECBLL tenen accés a la guia més completa per assaborir la bona cuina, el mar, la muntanya, la cultura i el turisme al Baix Llobregat.

Per endinsar-se al Baix Llobregat no cal posar-se un salacot o el barret Fedora d’Indiana Jones perquè, diàriament, es poden descobrir noves sensacions i llocs al sud de Barcelona, ​​on hi ha multitud d’ofertes de turisme de proximitat que molts catalans encara tenen pendent d’explorar. La publicació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat que els socis del CECBLL tenen disponible gratuïtament, de ben segur que serà font d’inspiració. Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1LDbUeCqXEAlKyyICl4iO64xvULS0UdGR/view?usp=sharing

 

La publicació s’ha presentat fa uns dies al Catalina de Gavà Mar i proposa infinitat de plans per fer escapades d´un dia i descobrir tresors propers i també gaudir de la bona cuina de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Acudir als millors amBAIXadors d’aquest territori perquè exerceixin de guies és la millor solució. L’editorial BCN Content Factory ha entrevistat cuiners, empresaris turístics i responsables de Punts d’Informació Turística de la comarca. Aquests ambaixadors són professionals de la indústria que proporciona felicitat sense necessitat d’embarcar-se en un avió, perquè als seus establiments s’hi pot arribar a Trambaix, Metro, Rodalies, Bus o cotxe particular per obrir i tancar d’ulls.

Els autors d’aquesta guia de més de 300 pàgines també han demanat 21 recomanacions a la família Judit i Dani, que amb el seu petit Eric ha recorregut el territori Llobregat durant uns dies amb el seu bloc lavidanoessolotrabajar. I a l’hora de dinar, es recullen els consells de tres amants de la gastronomia o foodies. Són Laura Conde, Isabel Acevedo i Xavier Rieiro, que recomanen els seus llocs més esglaiadors, tant del litoral com de l’interior.

Però Estiu al Baix 2024 Next Llobregat també es fa ressò del debat sobre el present i el futur del turisme sostenible a partir de recordar com va començar, l’actualitat i plantejar-se cap a on anem, després de constatar que aquesta activitat que ens agrada anomenar “la indústria de la felicitat” ha consolidat la seva recuperació i supera els rècords prepandèmia.

L’era del lleure

Vivim a l’era de l’oci i des de BCN Content Factory proposem fomentar la mobilitat d’agitació perquè els visitants atrets per la marca Barcelona no es concentrin en uns barris de la ciutat i puguin apreciar l’exotisme proper del sud de Barcelona, ​​de l’ Hospitalet i Baix Llobregat, comarca que manté un compromís per la sostenibilitat turística i on molts empresaris i establiments han aconseguit el distintiu Biosphere. A la publicació s’apunta un full de ruta per potenciar el turisme com a segon sector econòmic del Baix, després de la indústria manufacturera.

També s’hi inclouen entrevistes al conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Javier González Abad, que avança els reptes del turisme de proximitat que tant interessa també a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’evitar “morir” d’èxit. “Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet cal aprofitar que Turisme de Barcelona obre una nova etapa per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants”, subratlla el periodista i editor Joan Carles Valero. En aquesta estratègia de promoció selectiva que eviti la turismefòbia, afegeix que “pot ajudar el turisme de proximitat i així evitar les conseqüències negatives de la seva concentració a la capital”. La coordinació i promoció digital per modular visites i la creació de productes atractius són les eines per aconseguir-ho, afegeix en la mateixa línia dels especialistes consultats.

Rutes per als més actius

Per als més actius, Estiu al Baix 2024 Next Llobregat proposa consultar el visor de rutes a pedal metropolitanes que gestiona ni més ni menys que 4.000 km d’itineraris ciclistes, consolidant-se la bicicleta com a mitjà complementari del transport públic. També es recomana fer senderisme per recórrer la ruta “Castells i Fonts” després de l’èxit obtingut per la ruta “10 cims”. La iniciativa del Consell Esportiu del Baix Llobregat vol impulsar l’esport popular i els hàbits saludables a través del senderisme, alhora que es potencia el descobriment d’una dotzena de racons fora dels itineraris habituals. Una altra ruta accessible per a tota la família és la dels 7 balcons de Montserrat situats a diferents poblacions que tenen a la muntanya sagrada com a incomparable marc.

Per combatre els rigors estivals propis del canvi climàtic, es destaca com a refugis turístics una xarxa metropolitana que s’ha incrementat amb un centenar de nous espais disposats a aquest efecte, així com un grapat d’activitats culturals. Entre les programades aquest estiu, destaca RE-ART, una exhibició d’art sostenible a Casa Seat, l’exposició de l’escenògraf Alfons Flores a Tecla Sala, una nova mostra al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i l’arrencada de Manifesta 15 el 8 de setembre, amb la participació estel·lar de tres espais a l’Hospitalet, Cornellà i el Prat.

I com que l’estiu convida a la lectura, la publicació conclou amb la reproducció d’un dels contes i les il·lustracions de Rafael Bellido i Joana Llordella, pertanyent al llibre commemoratiu del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, a més d’un ampli reportatge sobre la Biblioteca Humana de l’Hospitalet, una iniciativa que aconsegueix trencar barreres i desfà estereotips i prejudicis a partir de poder conversar amb “llibres humans”, persones amb una història de patiment que permeten comprendre millor la diversitat humana.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

/by

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.

El CECBLL passem a ser dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu.

/by

El passat dilluns 1 de juliol, el CECBLL érem dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu. Agraïm aquesta valuosa obra d’art que permet reivindicar la gran mobilització social de la comarca aplegada a l’entorn del clam “Aturem Eurovegas”. El soci i amic Alfons Muñoz ha considerat que nosaltres podríem conservar la litografia ja que tenim documentada la feina que vam fer plegats en el marc de la Plataforma Aturem Eurovegas.

La litografia és el guardó del Premi Cipriano Garcia que ICV va atorgar l’any 2013 a la Plataforma Aturem Eurovegas, plataforma formada per moltes entitats i agrupacions com Delta Viu i el mateix CECBLL, amb l’objectiu de recuperar els espais agraris i naturals del Delta del Llobregat

La lluita contra l’Eurovegas va ser un punt d’inflexió a la comarca i el CECBLL hi va participar molt activament des de l’àmbit més acadèmic aportant diversos documents com la declaració en contra de l’Eurovegas anomenada “Per un desenvolupament de qualitat: No al model que representa Eurovegas” el març de 2012, l’article “Eurovegas: El joc que ens posa en risc” al maig 2012, la declaració en contra de la CCP “La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat emet una declaració sobre el futur del delta del riu Llobregat” l’agost de 2012, i el “Manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat” fet per la Taula Catalana pel Desenvolupament Sostenible del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat, impulsada pel CECBLL, el novembre de 2012, entre d’altres.

Tots aquests articles i d eclaracions els trobareu al nostre web en l’apartat de “Principals al·legacions i pronunciaments” que trobareu al nostre web a la secció QUÈ FEM? > TERRITORI I PATRIMONI.

 

20132024

 

“Ara que comença…”, per Dolors Pérez Gómez

/by

Ara que comença la calor i planifiquem les nostres vacances  per gaudir d’un estiu que està a tocar… ara ens hem començat a oblidar de la sequera.

El nostre territori és una comarca rica en diversitat paisatgística, amb una gran varietat d’entorns en una àrea relativament petita,  representem  l’1.51 % del total de Catalunya, i comprèn espais naturals tan distintius, diversos i significatius com la serra de Collserola, les Muntanyes del Baix, l’entorn fluvial del riu Llobregat, el Delta del Llobregat i les seves platges.

Cada un d’aquests espais presenta característiques úniques i s’enfronta a desafiaments específics.

El  Centre d’Estudis del Baix Llobregat, dins de la seva tasca de divulgació i difusió per un millor coneixement del territori, ha organitzat al llarg dels darrers anys jornades sobre qüestions diverses: gestió de l’aigua, consum, infraestructures, gestió d’espais naturals, transició energètica, canvi climàtic, economia circular, turisme…i en el si del debat s’han posat de manifest les  interdependències existents entre totes aquestes temàtiques.

Ara que sembla que comencem a oblidar-nos del terrible episodi de sequera que encara patim, caldria fer una reflexió per tal que la memòria no ens faci una mala passada.  Al gener de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar “Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera” . Tres anys després els ajuntaments van acabar de redactar, a marxes forçades, els seus plans de sequera, just en el punt més crític de l’episodi. En aquest context ens vam adonat que pot ser no vam aprendre tant de l’anterior sequera del 2008, que algunes de les grans infraestructures projectades en aquell moment no van acabar d’executar-se, i que continuàvem perdent molta aigua, per falta de manteniment, en les xarxes d’abastament i distribució d’aigua dels nostres pobles i ciutats.

La qüestió és si realment estàvem preparats, si havíem analitzar prou bé el grau de  vulnerabilitat tant des del punt de vista de l’entorn natural i com des del punt de vista humà,  i analitzar com ens hem adaptat a la situació, en definitiva quina ha estat la nostra capacitat de resiliència.

El canvi climàtic implica riscos climàtics i també la introducció d’una nova variable: els riscos naturals.  Davant la diversitat d’aquest riscos  hem de preparar una diagnosi de resiliència: quina ha de ser la nostra resposta a impactes d’origen natural, humà o tecnològic, identificar les principals vulnerabilitats, i no només en el moment inicial del fenomen, sinó també estudiant els impactes col·laterals, els anomenats efectes en cascada, que generen una propagació d’aquests impactes a través de les interdependències definides.

Les onades de calor, els incendis forestals, les pandèmies, els riscos químics  (tant des del punt de vista del transport per les carreteres com del sistema de producció), els abocaments al medi, les inundacions … són fenòmens extrems que malauradament ja no són aliens al  nostre territori, tot el contrari al llarg de les últimes dècades els hem viscut de manera directa.

Cal fugir de  l’alarmisme i la por, però cal estar preparats i treballar en i pel territori, i així donar eines per anticipar, absorbir i adaptar-se o recuperar-se dels efectes de qualsevol fenomen perillós de forma oportuna i eficient. Això és la resiliència i la resiliència no s’improvisa, sinó que s’estudia, es planifica.

Malgrat els desafiaments imposats per la sequera, els espais naturals del Baix Llobregat han mostrat una notable capacitat d’adaptació i la ciutadania, a base d’un continu degoteig d’informació i formació, ha seguit unes pautes de consum rigoroses.

Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.

Ara que comença l’estiu gaudim de l’entorn natural i paisatgístic del Baix, la represa de l’activitat aquest setembre ens interpel·larà a plantejar nous escenaris, esperem que resilients, de cara els nous reptes climàtics.

 

 

Dolors Pérez Gómez

Enginyera Civil i sòcia del CEBLL.

Acollim l’exposició “1.473 kg” durant el II Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

El Circuit d’Art és un projecte que busca museificar l’espai públic des de l’autoorganització i que enllaça a entitats, comerços i espais diversos amb autors i entitats que exposen en aquests llocs. És un projecte que forma part del projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, del qual nosaltres formem part, que és un programa potenciat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que sorgeix per a dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària.

Enguany, que es celebrava la segona edició, el CECBLL va acollir del 30 de maig al 14 de juny a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Mas Lluí l’exposició de Llob. anomenada 1.473 kg

Descripció de l’exposició: El riu és testimoni silenciós dels nostres excessos. Cada objecte que hi trobem és un fragment de la seva historia, de la nostra realitat, que pesa molt més que grams.

Què és Llob.? Son un grup multidisciplinar de Sant Feliu que treballa des de diferents vessants artístiques i comunicatives per presentar una imatge vibrant i autèntica del Baix Llobregat que inspiri respecte i admiració. S’esforcen per desafiar estereotips i preconceptes associats amb les àrees perifèriques, redefinint la narrativa i presentant una perspectiva més rica i matisada. Creuen en la capacitat de l’art i la creativitat per generar canvis significatius, i l’aigua s’ha convertit en el seu element per fer-ho.

Podeu escoltar l’entrevista que els hi van fer a Radio Sant Feliu en el següent enllaç:

Presentació del llibre “Persones, valors i xarxes” al Centre Jujol – Can Negre

/by

La tarda del 19 de juny, ens aplegàvem al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí per presentar el llibre Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural. El regidor de cultura del municipi, Àlex Medrano ens donava la benvinguda a un espai tan emblemàtic de la ciutat com Can Negre. Una hora abans de l’inici de l’acte, l’ajuntament convidà a les entitats i centres d’estudi de tota la comarca a una vista guiada pels espais, la història i els personatge d’aquesta antiga masia del segle XVII, reformada al 1914 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Aquesta activitat s’emmarca en la presentació de les bases de la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i a Sant Joan Despí es van presentar oficialment les bases i les novetats de la convocatòria de la mà de Conxita Sánchez, membre de Junta i responsable dels actes del 50è aniversari del CECBLL.

Tot seguit van intervenir Agnès dal Maschio, responsable dels Premis com a membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat durant vàries edicions, que ens va explicar el projecte i els seus orígens. I després va intervenir Mercè Renom, coautora del llibre, que ens va explicar la gestació i estructura del llibre que aplega els valors que els Premis de Reconeixement Cultural representen des de la primera edició del 1999. També s’hi troba el balanç de totes les propostes seleccionades i premiades de les onze edicions anteriors, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL que va esperonar a totes les persones assistents a presentar candidatures mitjançant la pàgina web del CECBLL  i fins el 7 d’octubre!

Presentem Materials núm. 26 “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”

/by

A la sala polivalent de Ca n’Amat al Museu de Viladecans vam presentar la tarda del 25 de juny  la 26a edició de la nostra revista Materials del Baix Llobregat. La publicació es titula El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits i ja la podeu trobar penjada a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

La benvinguda va anar a càrrec d’Encarna García Jiménez, tinenta d’alcalde de Patrimoni Cultural i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Viladecans i va obrir la presentació una salutació de Sílvia Guillén, coordinadora de Materials del Baix Llobregat que ens va contextualització la publicació de la revista des dels seus orígens.

De nou, la regidora Encarna García, va prendre la paraula per explicar a les persones assistents un projecte municipal innovador en matèria d’energia, el projecte Vilawat, que se  sustenta  sobre  aquests  pilars:  la  companyia  local  d’energia,  per  deixar  de  dependre  de  les  grans  empreses  i  avançar  cap  a  la  sobirania  energètica;    la    rehabilitació    energètica    d’edificis,    per  millorar  el  confort  dels  habitatges i  fer-los  més  eficients energèticament; i la  moneda  Vilawatt,  que  parteix de  l’estalvi  obtingut  per  la  millora  de  la  gestió  de  l’energia  a  les  llars,  i  que    la  ciutadania  gasta  en  els  comerços  i  empreses  locals.

Tot seguit en Xavier Calderé, arxiver municipal de Viladecans, ens va explicar l’article que van publicar a la revista sobre la minsa documentació que conserven els arxius de la comarca de Falange i l’exemple dels fons documental de Viladecans; i va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL, que va presentar la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural i les bases per presentar candidatures.

En acabar, Manuel Luengo, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, en va oferir una visita guiada pels espais museïtzats de Ca n’Amat, una casa emblemàtica de Viladecans que inclou una interessant col·lecció de mobles dels segles XVIII fins al XX. Va ser la casa pairal de la família Amat-Sala i Amat Targa, i va ser l’última descendent d’aquesta nissaga qui la va cedir a l’Ajuntament. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

El CECBLL assisteix al 16è consell general del PEMB

/by

Genoveva Català, presidenta del CECBLL, divendres dia 14 de juny va assistir al 16è Consell General del PEMB, associació de la qual el Centre d’Estudis en som membres.

La sessió es va celebrar a la seu del Hub social Barcelona, ubicada al carrer Girona número 34. En aquesta reunió del màxim òrgan de govern de l’associació PEMB els membres coneguérem i votàrem  la memòria i els comptes de 2023 de l’entitat. Aquesta fou la primera trobada del Consell General després que el 12 de desembre fos aprovat el Compromís Metropolità 2030, el full de ruta que descriu en vuit missions les qüestions bàsiques que afecten tot l’entorn metropolità de Barcelona  que conforma un territori de 5 milions d’habitants. També es conegué i s’aprovà el pressupost 2024 i el corresponent Pla d’activitat.

Acabada la sessió del Consell tingué lloc una taula rodona per debatre com s’afronten els reptes globals des de l’escala metropolitana es conversà sobre la situació geopolítica, els moviments migratoris, la transició ecològica i la digitalització, a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest era un debat sorgit  de la voluntat de mantenir una visió global, no només per la incidència que els reptes plantejats tenen en el desenvolupament de les missions, sinó també per impulsar les mesures contingudes en l’apartat “Una metròpoli oberta al món” del Compromís Metropolità. A la taula rodona participaran hi participaren: Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona;  Viviane Ogou, fundadora i presidenta de “La Puerta de África”; Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); Miriam Hatibi, consultora de comunicació a Sibilare; moderà el debat: Carla Turró, subdirectora del diari ARA.

Podeu llegir també l’article publicat pel PEMB: https://pemb.cat/ca/noticies/el_consell_general_del_pemb_aprova_el_full_de_ruta_de_lentitat_pel_2024_i_referma_el_compromis_metropolita_2030/406/?utm_source=Mailing&utm_medium=NWL_Juny_24_CAT&utm_campaign=Mailing_NWL_Juny_24_CAT_NotiConsellGeneral140624&utm_source=Comunicacions+del+PEMB&utm_campaign=Newsletter%20juny%202024%20CAT&utm_medium=email

 

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

El Delegat del Govern, Joan Borràs, visita el CECBLL

/by

 

El Delegat territorial de Barcelona  del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joan Borràs i Alborch, va visitar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 8 d’abril, on el van rebre una delegació de persones de l’entitat encapçalada per la presidenta Genoveva Català, el vicepresident Jordi Sicart, la responsable del cinquantenari del Centre Conxita Sànchez, el representant del Centre a la CCEPC Jaume Bosch, la directora Esther Hachuel i la Cap de projectes Neus Ribas.

 

En la trobada vam aprofitar per explicar-li les activitats que el CECBLL està duent a terme per la celebració del 50è aniversari, destacant el Col·loqui Internacional “Història i futur  de la Colona Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de maig a la Colònia Sedó d’Esparreguera, i la 12a edició dels Premis de Reconeixement  Cultural del Baix Llobregat que es celebrarà a Sant Vicenç dels Horts el 22 de novembre. També se li van mostrar les darrers edicions que hem publicat.

 

En Joan Borràs va ser alcalde del Papiol durant els anys 2015-2017 i va tornar a ocupar l’alcaldia l’any 2019. Aquesta proximitat ha fet que la trobada fos distesa i de fàcil entesa. Finalment el Delegat va signar tot inaugurant el llibre el llibre d’honor del CECBLL i el vam obsequiar amb un lot dels nostres llibres.

 

 

 

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

/by

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

D’aigua, mai n’hi ha prou!, per Aureliano Garcia Ruz

/by

Actualment, arrosseguem un dèficit pluviomètric com feia temps que no patíem. Fenòmens sostinguts en el temps, com la manca de pluges i les temperatures clarament superiors a les habituals, ens han portat a una situació d’emergència hídrica extrema.

No obstant això, no es pot dir que ens hagi agafat per sorpresa. La darrera gran sequera, la de l’any 2008, ja ens va avisar de la fragilitat d’un model econòmic basat en un creixement constant i, en entorns concrets, focalitzat en el sector turístic gairebé de forma exclusiva.

A la darrera dècada, s’han implementat nous recursos —dessalinització de l’aigua de mar, regeneració de les aigües residuals—, solucions que han vingut per quedar-se, però que, d’altra banda, han esdevingut insuficients per evitar entrar en “emergència”. No podem confiar que la tecnologia sempre vindrà a salvar-nos.

En aquest mateix període, no hem treballat prou per preparar-nos. L’administració, en general, ha estat lenta: el govern, en executar les obres necessàries, com l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, i els ajuntaments a preocupar-se de fer les inversions per actualitzar les xarxes de distribució municipals. Aquesta lentitud, motivada en moltes ocasions per falta de finançament, per la no priorització d’un servei essencial, o per no exercir la governança que els pertoca —deixant de banda les seves competències—,  ens porta a oblidar que la resiliència davant d’una sequera es planifica en temps de bonança.

I ara, què fem?

En aquests moments, els sectors més afectats són l’agrícola i el ramader, seguits per l’industrial. Les reserves actuals dels embassaments de les conques internes, la dessaladora del Prat i l’estació regeneradora del Llobregat ens permetran arribar a principis de l’estiu sense restriccions a l’àmbit domèstic.

Però, i després? Les opcions que hi ha damunt la taula responen a la urgència de la situació: es tracta de guanyar temps, amb el convenciment que no són solucions definitives.

Sembla que s’imposa, com a solució més ràpida, el transport d’aigua en vaixells procedents de ports propers, la qual cosa genera molts dubtes: capacitat dels vaixells per abastir una part significativa de la demanda, control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà amb uns criteris sanitaris estrictes, logística de la distribució, i, òbviament, per l’elevat cost. És intrigant que l’origen de l’aigua sigui la dessaladora de Sagunt, instal·lació propietat del govern central, infrautilitzada per manca de clients.

Per contra, la interconnexió entre la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona, dues de les grans operadores del país pel que fa a l’abastament d’aigua als municipis, es descarta per la por a la consolidació del fet i a la suspicàcia que la connexió esdevingui un transvasament definitiu entre conques. De fet, la finalitat exclusiva hauria de ser actuar com a garantia de subministrament en situacions d’emergència, independentment del territori afectat. Fa la impressió que l’aigua no entén de solidaritat, però sí de sentiments.

Tampoc ens podem oblidar de l’aigua subterrània, del potencial estratègic de l’aqüífer del delta. És una infraestructura que resulta una veritable garantia de subministrament per a quan fallen els embassaments, però, alhora, fràgil davant d’una sobreexplotació, que acaba salinitzant la massa d’aigua per intrusió marina i que cal minimitzar afavorint la recàrrega artificial a partir de basses d’infiltració, existents o de nova construcció.

La pròxima, quan?

No hi ha massa dubtes que després de la calma vindrà la tempesta: tard o d’hora acabarà plovent. No perdem el temps assenyalant responsables, cal remar en una mateixa direcció i planificar immediatament, sense dilació.

Podríem començar incrementant progressivament les tarifes fins a arribar a cobrir el cost que suposa disposar d’aigua de qualitat i quantitat suficient. Un increment del preu de l’aigua, acompanyat de mesures socials, com una tarifa específica per a col·lectius vulnerables, permet no deixar ningú enrere.

Fem les inversions per no perdre un bé escàs i finit, per no malbaratar un producte tan preuat. Demanem un pla de finançament específic perquè els ajuntaments afrontin la renovació de les xarxes, sense interessos i pensat pel sector. Modifiquem la legislació per facilitar l’execució dels projectes i l’agilització dels procediments administratius.

Repensem el model de creixement. El sistema cada vegada demana més aigua. A conseqüència de l’anomenat “canvi climàtic”, les perspectives plantegen un escenari amb un increment excessiu de la temperatura i, per tant, una disminució en la disponibilitat d’aigua. Hem d’actuar sobre la demanda i no sobre l’oferta!

I recordem: l’aigua no té preu. La més cara és la que no es té.

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.