Educació, un dret bàsic

Som en un municipi del Baix Llobregat, en un col·legi d’educació infantil i primària; a les nou en punt del matí sona música urban i s’observa l’alegre arribada a l’escola de desenes de nens i nenes; comença el curs, abraçades i veus que s’expliquen les vacances. De cop i volta (en blanc i negre) li venen imatges dels anys setanta del segle passat; del mateix pati dividit per una tanca l’espai dels nens i el de les nenes, recorda una entrada en files ordenades, el silenci de les criatures i el so musical (avui per sort oblidat) del “Cara al sol”, himne de la Falange Española y de las JONS. Per fortuna aquells temps són molt llunyans i cal aconseguir fer créixer la democràcia i combatre qualsevol retrocés en matèria de drets i llibertats.

La lluita per la democràcia va permetre fer efectiu el dret a l’educació, un dels drets humans essencials, que en la societat contemporània es concreta amb una educació primària obligatòria i gratuïta i la possibilitat d’accedir a altres graus d’estudis sense cap discriminació, usualment dins un sistema d’educació formal que complementa l’ensenyament en valors i costums de cada família.

L’educació infantil de 0 a 3 anys és de caràcter voluntari tot i que cal reivindicar l’existència de centres sostinguts amb fons públics perquè l’escola bressol o llar d’infants és un dels primers entorns de socialització i cal garantir que tothom tingui l’opció d’accedir-hi, més enllà del seu nivell socioeconòmic. Aquesta és una etapa en què les criatures aprenen valors i desenvolupen aptituds que els ajudaran a créixer. Els primers anys de vida dels infants són fonamentals per al seu  futur.

El marc democràtic de quasi fa 50 anys ens ha propiciat un sistema educatiu (evidentment millorable), però un sistema educatiu que com a mínim garanteix una educació bàsica per a tothom. Tot i això la consellera d’Educació i Formació professional de l’estrenat nou govern de la Generalitat en la seva recent compareixença al Parlament assenyalava que: “Al costat d’aquest gran repte de país que representa l’aposta per una FP moderna, integrada i capdavantera, tenim la necessària millora educativa“. I insistia que “Volem bastir una FP moderna i vinculada al teixit econòmic i social i arrelada al territori, al servei del creixement i del progrés del país i sobretot dels futurs treballadors i treballadores”.

En el nostre butlletí del mes de gener de 2021, Carles Martínez Riba, professor jubilat d’educació secundària i exmembre del Consell Català de Formació Professional en representació de CCOO, ens deia en un article titulat La formació professional:realitat i oportunitat, que  “potser ha arribat el moment d’anar modificant el mapa escolar i de formació professional, que es va dissenyar als anys 90, i a poc a poc anar creant, a partir de centres ja existents i de nous, centres integrats, que treballin en xarxa amb altres centres i que donin l’empenta i l’atenció necessàries a una formació professional integrada, oberta i en contacte amb el conjunt de serveis de formació permanent i al llarg de la vida.”

L’opinió de Martínez expressada en un moment de crisi Covid 19 mostrava la necessitat d’una sortida favorable a un gran projecte educatiu que contempli l’educació i la formació al llarg de la vida. Val la pena rellegir l’article  https://www.cecbll.cat/larticle-del-mes-per-carles-martinez/?utm_campaign=but-gener-2021&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

De ben segur que un dels reptes educatius és el de la formació professional i la formació al llarg de la vida, però també el de l’ús de les eines digitals. Enguany s’ha abordat el de l’ús dels mòbils i aquest curs  el Departament d’Educació i Formació Professional ha establert unes directrius clares per assegurar que l’ús dels mòbils no interfereix amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat i la convivència entre els membres de la comunitat educativa.

Aquestes directrius parteixen de les conclusions de l’informe del Consell d’Educació de Catalunya de desembre de 2023, fruit dels debats amb la comunitat educativa d’arreu del territori: cal reduir al mínim possible l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius; els usos permesos han d’estar justificats educativament.

La limitació d’aquests dispositius afavoreix la concentració de l’alumnat i fomenta les interaccions cara a cara.

Els centres educatius han de garantir que l’alumnat assoleixi la competència digital, amb l’ús de recursos i eines digitals de què ja disposa el sistema, fomentant l’autoregulació i el pensament crític, clau per al bon ús dels telèfons mòbils.

La regulació de l’ús dels telèfons mòbils no només preserva l’entorn d’aprenentatge, sinó que també contribueix al desenvolupament integral dels estudiants i fomenta l’assoliment de la competència digital d’una manera responsable i ben orientada.

Amb tot, aquests mesura segurament  encertada no ens pot distreure d’un interessant debat de com Ser humans per educar i educar per ser humans en temps digitals. La societat digital ens revela un buit profund: la pèrdua de preocupació per la condició humana. Ens cal retrobar la calma i recordar que, en aquesta revolució digital, la nostra missió principal és seguir sent humans.

En aquest sentit esdevé d’interès la publicació Construir-se com a persones a l’univers digital  del baixllobregatí, de Jaume Funes, psicòleg i educador, i Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital.

Benvingut el nou curs escolar, benvinguda l’alegria de la mainada i benvinguts els plantejaments que dotin el sistema educatiu d’eines per assolir reptes tecnològics i d’aprofundiment en els valors que ens facin uns humans de profit.