Archive for month: maig, 2019

Diem adeu al mes de maig coneixent els resultats de les eleccions municipals de diumenge dia 26. A mitjans de juny i abans de les vacances veurem com prenen possessió dels seus càrrecs  les persones electes escollides a cada Ajuntament i a les institucions locals com la Diputació, l’Àrea metropolitana i el Consell comarcal. A totes elles els desitgem els màxims encerts i els oferim la nostra lleial col·laboració tal com hem fet en els darrers 45 anys.

Aquest any en el Centre d’Estudis també estem de celebració. El caràcter simbòlic dels 45 anys, ens situa per davant dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics. La nostra entitat va néixer quan la societat es desvetllava i ja eren inevitables canvis profunds que ens portessin “nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, rica, lliure, culte, desvetllada i feliç”, com deia Salvador Espriu.

En aquests 45 anys ens hem convertit en una associació de referència dintre i fora de la comarca. I allò que preveia l’acta fundacional, a saber, que un Centre d’Estudis contribuiria a cohesionar i a promocionar el Baix Llobregat, renova cada dia la seva validesa.

Commemorem que fa 45 anys es va fundar el Centre tot reflexionant sobre el concepte de territori socialment responsable. Volem aprofundir des del context metropolità en el vincle entre l’economia i la cultura. El sector cultural és generador d’activitat econòmica; cal consolidar els projectes que s’emprenen i  les entitats culturals necessitem sumar esforços del conjunt de la societat per continuar l’activitat de recerca i de difusió del coneixement.

Amb l’objectiu de compartir amb el conjunt social, cultural i econòmic de la comarca la voluntat de construir xarxes i complicitats, iniciem unes primeres  reflexions de la mà de persones altament qualificades. Us convidem a asseure’ns juntes, escoltar l’expertesa i  enraonar  per continuar el camí de fer de la cultura una eina indispensable pel benestar de les persones i un pilar en la lluita contra la desigualtat.

Per això us fem avinent les principals activitats programades per les properes setmanes, emmarcades en aquesta celebració:

• Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat a Cornellà de Llobregat. Dissabte 8 de juny a la Biblioteca Marta Mata. Aquesta trobada és un espai d’encontre entre totes les entitats d’estudis de la comarca. Aquest any tractarem dels usos i la gestió del patrimoni.
• Diàlegs des del Baix. Diàlegs metropolitans:

La cultura com a eina de cohesió social i econòmica.  Dimarts 11 de juny a les 19 h a Can Negre de Sant Joan Despí. A càrrec del Dr. Lluís Bonet Agustí, professor titular d’economia aplicada de la UB i coordinador del Programa de doctorat en Gestió de la cultura i el patrimoni i del Màster oficial en Gestió cultural.

Els vincles de l’activitat econòmica i el foment de la cultura. Dimecres 19 de juny a les 19 h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat: càrrec del Dr. Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona.

• Sopar de commemoració del 45è aniversari del CECBLL. Dijous 4 de juliol a les 19 h al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts. Visita al Molí del Frares i acte central de la commemoració, amb sopar-degustació de plats de productes de la nostra comarca, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.

Quan tornem de vacances, a la tardor, emprenem una activitat formativa, el curs “El Baix Llobregat, cruïlla estratègica”, que  pretén fomentar i divulgar el coneixement de l’entorn social i natural, econòmic i sociològic de la comarca, així com dotar de recursos pràctics per interpretar la situació de la comarca en diferents àmbits i gestionar situacions concretes.

Us convidem a celebrar amb nosaltres aquests 45 anys de trajectòria de la nostra entitat. Així doncs, preneu nota d’aquestes dates i que gaudiu amb les activitats!

Aquest 2019 celebrem el 45è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Era l’any 1974 quan un grup d’homes i una dona es reunien a Martorell i acordaven fundar el CECBLL. Des de llavors el Centre i la comarca han entrecreuat molt positivament les seves històries.

Ara que han passat 45 anys des de la nostra fundació, ens hem convertit en una associació cultural de referència que impulsa i manté la cultura com a eina per conèixer, interpretar i transformar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori. Amb aquest objectiu centrarem la celebració del nostre 45 aniversari entorn al concepte de territori socialment responsable, tot aprofundint en la dimensió que representa el vincle entre l’economia i la cultura local en un context metropolità.

El vincle entre cultura i economia en la societat actual és un fet constatat i clarament estratègic. El sector cultural és generador de riquesa però, malgrat aquesta afirmació, tots els agents implicats coincideixen en que per potenciar-ho manca encara molt camí per fer.

Us convidem doncs a participar de les activitats d’aquest 45è aniversari:

• Dimarts 11 de juny a les 19 h a Can Negre de Sant Joan Despí: LA CULTURA COM EINA DE COHESIÓ SOCIAL I ECONÒMICA a càrrec del Dr. Lluís Bonet Agustí, Professor titular d’economia aplicada de la UB i coordinador del Programa de doctorat en Gestió de la cultura i el patrimoni i del Màster oficial en Gestió cultural.

FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

• Dimecres 19 de juny a les 19 h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat: ELS VINCLES DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I EL FOMENT DE LA CULTURA a càrrec del Dr.  Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona.

FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

• CANVI DE DATA! Divendres 5 de juliol a les 19 h al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts: visita al Molí del Frares i acte central de la commemoració amb sopar-degustació de plats de productes de la nostra comarca, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat. Preu del sopar: 20€

CALDRÀ QUE FEU UNA TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA DE 20 € A
ES35 0081 1604 7000 0104 6609
INDICANT EL VOSTRE NOM I EL CONCEPTE SOPAR 45è ANIVERSARI

FEU AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

RESERVEU-VOS LES DATES A LES VOSTRES AGENDES!!!

Amb el suport de:

XARXA DE  TRANSPORTS I INTEGRACIÓ AL MERCAT (XVIII-XX)

A finals del segle XIX el tràfec per les vies catalanes era cinc vegades superior a les castellanes. En aquest context, la riba esquerra de la vall baixa del Llobregat se’ns presenta com a zona privilegiada al estar travessada per la carretera nacional que unia Madrid amb Barcelona, que construïda durant la segona meitat del segle XVIII sortia de la Creu Coberta i seguia per aquesta riba fins a Molins de Rei on, pel pont de Carles III, passava a la dreta del riu fins a Martorell. Durant la major part del segle XIX, la riba dreta i el delta, tot i la proximitat amb Barcelona, van ser zones mal comunicades amb la ciutat. En cas de crescuda del riu no podien passar-lo a gual i havien de creuar-lo amb barca, o anar fins al pont de Molins de Rei. A la plana dèltica els aiguamolls i la poca cura dels camins feia que amb una mica de pluja aquests s’entollessin i fos difícil el transport de mercaderies. Amb la construcció del pont de Molins de Rei, les antigues barques de pas de riu, la de Sant Andreu de la Barca i la que comunicava Sant Boi amb Cornellà, començaren a entrar en desús. A mitjans del  segle XIX, la de Sant Andreu de la Barca ja no existia i la de Sant Boi-Cornellà havia perdut importància.

En general, excepte la carretera nacional, els altres camins estaven en mal estat de conservació. La mateixa carretera es trobava, sovint, en un estat deplorable, fet que malmetia la fruita que es transportava a Barcelona. L’antiga via romana de la riba esquerra –anomenada camí del mig-, que discorria en paral·lel, entre el riu i la nova carretera, era un camí complementari bastant utilitzat.

A la riba dreta, des de Sant Boi i vorejant el riu sortia un antic camí que es dirigia cap a Madrid passant per Santa Coloma, Sant Vicenç, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. L’últim tram d’aquest camí, de Pallejà a Martorell, va servir pel traçat de la carretera del XVIII. El pas de la carretera per la riba esquerra fins a Molins de Rei va fer perdre importància a aquest camí d’origen medieval i va atorgar protagonisme als pobles situats al seu traçat.

El camí del litoral que creuant el riu amb barca a l’alçada de Cornellà-Sant Boi es dirigia cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels i, des d’aquests pobles, cap a les costes del Garraf, era l’única via que comunicava el delta de ponent amb Barcelona i, sovint, estava intransitable. El Prat tenia antigament una barca per creuar el riu i un camí que enllaçava amb el camí del mig, que unia els nuclis de Cornellà i Hospitalet.

A inicis del segle XIX, a més de la nova carretera, aquests eren els tres camins principals de la xarxa de transports de la vall baixa, els dos primers discorrien paral·lels al riu i el del litoral creuava el delta d’est a oest. Si aquests camins eren difícils de transitar, més ho eren els que unien els petits nuclis de muntanya i les valls perpendiculars al riu amb aquests eixos de comunicació.

En la millora de la xarxa de transports es poden distingir quatre períodes. El primer correspon a la construcció de la carreta i el pont de Carles III sobre el Llobregat (1761-1769). A Molins de Rei els hostals i els transports de passatgers a peu de carretera prosperaren i la figura del traginer es va fer popular. Un segon període el constitueix la construcció del primer tren que arribà a Molins de Rei el 1854. La nova xarxa ferroviària buscava controlar l’enllaç de Barcelona amb l’interior. El tren no va repercutir de manera immediata en benefici econòmic de la riba esquerra, però, a llarg termini, va ajudar a integrar l’agricultura d’aquesta riba al mercat europeu.

Un tercer moment el simbolitza la construcció, al 1873, del primer pont metàl·lic sobre el Llobregat al Prat, construït per Ferran Puig, industrial barceloní i gran propietari de El Prat. El pont va acabar amb l’aïllament del delta, però els beneficis per a l’agricultura dèltica no es seran efectius fins que no es construeixi una bona xarxa de camins secundaris. La construcció del pont i els interessos econòmics que van fer possible el primer tren ens indiquen que a la comarca no existia una burgesia industrial i financera autòctona. Molts grans propietaris dels pobles propers a Barcelona residien a la ciutat, com és el cas d’en Ferran Puig i dels inversors del grup impulsor del tren. A alguns pobles de la vall baixa amb grans propietaris veïns de la zona, es podria afirmar que existia una burgesia agrària, o sector social que havia dinamitzat projectes com el Canal de la Infanta, tot i que ajudats amb la participació dels grans propietaris barcelonins.

A finals segle XIX i durant les primeres dècades del XX, en un quart període,  l’ampliació de la xarxa ferroviària, al delta (1880) i a la riba dreta (1912), va afavorir la connectivitat del territori. Però, el què va millorar de manera eficaç la xarxa de transports va ser la construcció de carreteres d’enllaç, camins agrícoles secundaris i obres públiques iniciades per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i, algunes, continuades per la dictadura de Primo de Ribera (1923-1929). La connexió interna del territori va activar les energies econòmiques de la comarca. La construcció i millora dels camins agraris, convertits en camins carreters que enllaçaven amb la carretera nacional i amb les estacions de tren, va ajudar a integrar l’agricultura al mercat. Quin sentit tenia tenir tren a El Papiol, o a qualsevol altre poble, si els pagesos no podien arribar amb carro a l’estació amb les seves caixes de fruita o d’hortalisses? Aquestes xarxes secundàries van estimular la intensificació de l’agricultura i la comercialització dels seus excedents.

La relació entre el poder local i els representants del poder governamental va ajudar  o va frenar, segons el cas, al creixement d’aquestes carreteres de segon ordre. Els diputats de la zona, i els qui volien sortir elegits diputats, van fer bandera de la construcció o millora de camins i carreteres secundàries. Aquí se’ns planteja un problema relacionat amb el comportament polític del món rural català durant la Restauració: va existir el caciquisme a la comarca?  Un dels reclams que feien servir els cacics per recaptar vots, fossin del signe que fossin, era la construcció d’alguna d’aquestes carreteres secundàries o bé un enllaç ferroviari. En són exemple les promeses de Bertran i Musitu de millorar els camins de Begues a Gavà o el de Sant Climent de Llobregat a Viladecans, els esforços de J. Maluquer de Tirrell perquè al 1891 s’obrís un baixador de tren a Sant Joan Despí o l’intent d’Antoni Sedó de comprar els vots dels homes de Castellbisbal prometent-los la construcció d’una estació de tren l’any 1884 .

El tren no va incidir de manera immediata sobre la millora econòmica de l’àrea, però durant la segona meitat del segle XIX, quan els ceps francesos havien mort a causa de la fil·loxera, el tren va ser utilitzat per exportar vi a França. Així, l’existència del tren va ser un estímul per sortir de la crisi agrària de finals del segle XIX, va actuar com integrador del mercat interior i va obrir les portes a l’exportació agrícola al mercat europeu. Els primers productes exportats foren els que ho tenien més fàcil per arribar a Europa: les fruites de la riba esquerra.

Gemma Tribó Traveria

Historiadora i membre de la Junta del CECBLL

Quasi 400 persones van participar el diumenge 5 de maig a la Caminada Popular pel Treball Digne i l’Economia Solidària organitzada per CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i la Fundació Esperanzah, amb el suport de moltes altres entitats i institucions com ara el Centre d’Estudis Comarcals. L’objectiu de la caminada no era altre que contribuir a visibilitzar els valors del treball digne i l’economia social i, a la vegada, dignificar i reivindicar la preservació del riu Llobregat i el seu entorn natural.

La caminada de 5 quilòmetres va tenir dos punts de sortida, Cornellà i Sant Feliu, i va acabar al Parc Fluvial de Sant Boi.

Els organitzadors fan una valoració molt positiva de la primera edició d’aquesta iniciativa. Segons Josep Maria Romero, secretari de CCOO del Baix LLobregat: “aquesta primera edició ens ha permès visibilitzar un espai molt nostre com és el riu Llobregat i el valor del treball a una comarca que no s’entén sense la seva aportació fonamental. També hem volgut reivindicar l’aposta per avançar en una economia verda i un canvi de model productiu que incorpori el nostre entorn natural i patrimoni cultural”
Óscar Rando, coordinador d’Esperanzah, ha volgut destacar: ”valorem molt positivament el treball en xarxa amb altres entitats i actors socials de la comarca. Li donarem continuïtat perquè els valors de la transformació social han de tenir presència destacada al Baix Llobregat i necessitem donar suport i visibilitat a molts projectes socials que necessiten d’impulsos potents com La Caminada”.

Vegeu aquí la galeria d’imatges