Archive for month: març, 2021

ELS VERBS D’ACCIONS ESSENCIALS

Titulàvem l’editorial del mes de març de 2020 amb el verb “CUIDAR”, les accions de curar, guarir, prevenir, netejar, alimentar… són bàsiques per a la continuïtat de la vida i la salut. Començàvem el text de l’any passat dient: «Mai no hauríem imaginat fer un editorial com aquest. Abans d’entrar en altres consideracions, us desitgem una bona salut personal, de tota la família i amistats. Coronavirus és “el nom de la cosa” que ens manté confinades i allunyades dels hàbits quotidians, de les relacions laborals, de les amistats, potser dels amors…»

Durant aquests darrers dotze mesos hem conjugat manta vegades alguns dels verbs que hem destacat, fins al punt que el 8 de març el clam ha estat “som dones, som essencials”; en aquesta diada reivindicativa, s’ha volgut assenyalar la feina visible i la invisible que al llarg de la història hem fet les dones. La divisió social en el món del treball ha fet que alguns dels oficis d’atendre, curar i guarir els fem les dones (mestres, treballadores familiars, infermeres, metgesses, netejadores, cuineres…); les dones hem atès i atenem (per ofici o per rol) les persones dependents, la mainada…, i quan aquestes activitats esdevenen “oficis”, són uns oficis mal retribuïts. La pandèmia ha posat la vida al centre. No sabem si haurem après prou la lliçó. Amb tot, les dones som persistents i rescatem de l’oblit les pioneres que també han intervingut en tots els altres àmbits de la vida social, cultural i científica. L’actual debat sobre la recerca, la producció i la distribució de les vacunes ens indica la gran importància que té el coneixement en la vida de la humanitat i per això també trobareu en aquest butlletí articles que ens aporten saber i punts de vista respecte de les necessitats i aspiracions de les dones en matèries com la ciència i la tècnica.

Aquest mes de març, el butlletí conté 4 articles de 5 dones sàvies i actives que difonen el seu coneixement i reflexió, preocupacions i ocupacions de les dones i del feminisme com “Dona i Tecnologia”, “Les fabricantes”, “50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals” i “La veu de les corines”. Aquest darrer article no ens dona pistes de què tracta pel títol, i en endinsar-nos-hi llegim com en l’any 16 aC Ovidi recrimina a la seva amant Corina la decisió d’avortar; què pensava o sentia Corina no ho sabem… Us recomano la lectura dels articles de les nostres col·laboradores: Anna Hernàndez, Assumpta Muset, Mònica Borrell, Marta Selva i Anna Solà. Els agraïm la col·laboració i la generositat que ens ha facilitat una celebració del 8 de març carregada de coneixement.

Des de la Junta ens ocupem d’atendre mesures encaminades a prevenir la propagació del virus. De moment, fem tota l’activitat des de la plataforma Zoom, com ho podeu veure en aquest butlletí. Aquest mes de març hem presentat el número 23 del nostre anuari Materials dedicat quasi de manera monogràfica a la “Memòria Democràtica”. També hem presentat la publicació PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT. Innovació i creativitat per a un territori en transició. El dia 22 de març iniciàvem una tanda de conferències vinculades a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; en aquesta ocasió la conferència també era una activitat del CECBLL vinculada a la celebració del 8 de març, en la qual la doctora Elena Carrillo ens il·lustrà sobre les Desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació.

Estem atentes i seguim les disposicions del PROCICAT i, en la mesura que sigui possible, anirem programant alguna activitat presencial a l’aire lliure. De moment  l’Assemblea de persones associades serà el proper 8 d’abril i encara per connexió via Zoom. Si som sinceres, fa un any no consideràvem que el virus fos tan durador, ni que tingués un impacte tan gran sobre les nostres vides…, tot i que recordeu que a l’Assemblea retardada fins al juliol el Dr. Bòveda ens assenyalava paral·lelismes entre l’epidèmia de grip de 1918 i la pandèmia covid19. Potser la supèrbia del món desenvolupat ens ha fet creure que som infalibles i, en canvi, la pandèmia ha fet més visibles que mai les desigualtats i les injustícies.

Les fabricantes

A mitjans segle XX Collbató i els Bruc eren dos pobles profundament rurals. Es treballava i es vivia del camp i tothom se sentia i se sabia pagès.
Un grup de dones valentes i decidides, però, va viure una experiència diferent: la de treballar en una fàbrica tèxtil, gran, moderna i al ritme de les màquines. Eren a part de camperoles, proletàries, ja que no controlaven ni els mitjans de producció ni la seva distribució, tal com succeïa entre la pagesia. No treballaven per a garantir-se l’autosubsistència, sinó per guanyar un salari per poder viure. Per això les anomenaven les fabricantes.
En total hi ha documentades 55 dones: 26 de Collbató i 29 del Bruc: 27, eren solteres, 26 casades i 2 més vídues.
Treballaven a la Fábrica de hilados y tejidos Puig y Font, S. A. de Monistrol de Montserrat, fundada per Manuel Puig i Carsi, cap a 1856. Ocupava més d’un miler de treballadors, que anaven a torns. Moltes eren dones, sobretot noies joves, que eren molt hàbils i tenien les mans i els dits prims, unes característiques adequades per fer anar les màquines de filar i teixir. Ocupaven llocs poc qualificats i tenien sous més baixos que els homes.
L’empresa posava el transport, que anava des del Bruc fins a Monistrol. Era un autobús de la companyia Santamaria, de Súria, conegut com el cotxe de les fabricantes. El conduïa el Josep Ollé (el Bruc 1909-Collbató 1972), de cal Migrat, Font del Còdol (Collbató). Eren vehicles vells, a punt de ser desballestats, que sovint s’espatllaven, obligant aquestes dones a fer part del recorregut a peu.
A dins l’ambient, però, era una festa: cantaven, reien, feien labors…
La majoria van entrar-hi de molt joves, sovint per mediació d’alguna parenta o coneguda.
Treballaven de dilluns a dissabte, moltes a preu fet  i sempre de tarda (disposaven de mitja hora per sopar, que es duien de casa)
Tenien contracte indefinit, estaven assegurades i els seus salaris eren uns ingressos segurs i vitals per a llurs famílies.
La jornada començava aviat: primer, anaven a la vinya; després, a cosir, les solteres, o a fer la feina de casa, les casades, i, finalment, al mig dia, dinaven i cap a Monistrol.
Un cop a la fàbrica, cada una ocupava el seu lloc: a les metxeres, contínues, ordit, telers, repassat….
L’ambient era sorollós, humit i polsós (sortien cobertes per la borra del cotó) Quan arribaven a casa, cap a les 12, encara tenien feina per fer. I l’endemà, tornem-hi. I així fins que es casaven (la majoria aleshores plegaven) o es jubilaven.
Totes recorden, però, amb enyorança aquells anys de joventut: la fàbrica, les companyes, l’ambient, les anècdotes, tot i que no són conscients que elles també van trencar un sostre de vidre.

Assumpta Muset Pons
Historiadora

 

 

DONA I TECNOLOGIA

Vivim en un món tecnològic en evolució contínua. Les dones representen el 50 % de la població, però són una gran minoria quan parlem de tecnologia.

En una societat cada cop més tecnificada on les previsions de demanda laboral  ja ara i pels anys vinents serà clarament esbiaixada cap el camp de la tecnologia, és preocupant la poca presència femenina. Les dones som un actiu necessari i imprescindible també en el sector industrial i l’emprenedoria.

És imprescindible perquè és determinant que les noies i les dones s’incorporin al sector de les noves tecnologies (STEM ,TIC,…) ja que marcaran el futur. Les diferents accions que s´estan duent a terme per animar a més noies i dones a estudiar en àmbits tecnològics, no estan funcionant del tot.

És necessari  que aquestes  accions vagin dirigides a tota la societat en el seu conjunt ja que necessitem de la seva corresponsabilització per assolir un canvi cultural i social i per arribar a la plena igualtat. Aquest canvi no pot ser impulsat exclusivament per les dones, ja que cal entendre que pensar en tecnologia és pensar diferent.

L’origen de la bretxa digital es produeix ja en els primers anys d´escolarització i per això és vital assegurar-nos que arribem als  centres educatius, fent un treball conjunt amb el professorat i orientadors i orientadores.

La societat ha de tenir molt clar que les dones no poden quedar-se fora d’alguns camps del coneixement i sinó es comença ben aviat a incorporar coneixements de robòtica, programació, computació… en la formació reglada, serà tard per a moltes dones i limitarem les seves expectatives i el seu futur  professional.

Existeixen moltes teories (a banda de la pròpia vocació personal) per explicar la desafecció de les noies pels estudis de l´àmbit científic-tecnològic.

Quines causes poden dificultar o desincentivar la carrera professional de les dones en el sector tecnològic ??

• Las ciències són més abstractes i és difícil entendre la seva aplicació concreta, és a dir, el desconeixement de la seva aplicació real.
• Existeix una creença generalitzada que s’ha de ser molt brillant per les ciències.
• La manca de models i referents de dones en aquestes professions; i les poques que hi ha, no son visibles.
• Els estereotips es basen en subjectivitats i creences i son inherents a una societat i a unes costums.
• Els estereotips són tan forts que acaben distorsionant les expectatives, els desitjos i les aspiracions de les dones.
• Els estereotips estan tan arrelats que, en aquest moment, sinó es combaten de manera determinant, no s’aconseguiran eliminar.

Totes aquestes qüestions (que no són poques), són determinants en l´elecció dels estudis a realitzar i moltes noies estan altament influenciades pels estereotips socials i pels  rols de gènere. Cal molta pedagogia perquè les joves no s’autolimitin a l’hora d’estudiar carreres tecnològiques i científiques per poder tenir accés a treballs d’àmbit tecnològics on -cal  no oblidar-  també es produeix la doble bretxa (de gènere i salarial) que pateixen les dones quan finalment entren al món del treball.

Vull acabar dient que sobren estereotips i manquen referents i que les dones no hem de ser només consumidores de tecnologia, sinó creadores de tecnologia. Per això ens cal trencar els estereotips i liderar la revolució tecnològica.

Anna Hernández Bonancia
Cap de l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

 

 

 

Acabat d’encetar l’any 2020 vam engegar la Xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat en un acte celebrat el dia 25 de gener, data que feia 81 anys  l’exèrcit de Franco ocupava la nostra comarca. Aquesta xarxa la conformen diverses associacions, sindicats i institucions que treballen per la recuperació de la memòria democràtica. El Baix Llobregat té un ric teixit social i s’han treballat una sèrie de línies d’actuació en matèria de recuperació de la memòria democràtica centrades en la recerca, la divulgació i la commemoració. És per això que va sorgir la necessitat de sumar esforços, interelacionar accions, intercanviar experiències i enfortir el treball de tota la gent que formi part d’aquesta xarxa, sota l’aixopluc del Consell Comarcal del Baix Llobregat i el suport del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat.

En ser aquesta xarxa una iniciativa innovadora i pionera al nostre país, vam decidir recollir les intervencions d’aquest acte en el dossier monogràfic d’enguany i dedicar la vint-i-tresena edició de Materials del Baix Llobregat a la memòria democràtica. Així doncs, el dossier monogràfic inclou les presentacions institucional de la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez; del conseller comarcal de memòria entre 2019 i 2020, Jordi Gil; de Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat; i de Genoveva Català, presidenta del CECBLL. A més, també hi trobareu la ponència “El sentit democràtic de fer memòria” de  M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL i actual responsable dels projectes de memòria de l’entitat. M. Jesús Bono, va ser responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat entre el 2005 i el 2011.

La publicació també recull tres interessants articles de recerca i reflexió sobre temàtiques referents al Baix Llobregat. Trobareu un estudi sobre la xarxa hospitalària de la comarca durant l’edat mitjana, un altre article que parla sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric de la Colònia Sedó d’Esparreguera, i un tercer dedicat a l’alimentació com a política pública a les portes que Barcelona sigui, l’any que ve, capital mundial per a l’alimentació sostenible. Per acabar hi ha un recull de ressenyes de les principals novetats bibliogràfiques aparegudes a la comarca.

El dimecres 3 de març, Esplugues de Llobregat va acollir de forma virtual la presentació d’aquesta vint-i-tresena edició de la revista on hi van intervenir l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Josep Campmany, coordinador de la revista; Maribel Aguilera, regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat, que va presentar el seu article Dos projectes de memòria democràtica a Esplugues de Llobregat; Santi Campos, vicepresident del Grup d’Estudis d’Esplugues, que va intervenir com a lector; i  va tancar l’acte Jordi Carbonell, actual conseller comarcal de memòria.

Materials del Baix Llobregat és la revista científica del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va néixer l’any 1994 amb l’objectiu de difondre coneixement relacionat amb la comarca del Baix Llobregat. Es pot adquirir per 12€ a la botiga virtual del CECBLL i és gratuïta per totes les persones associades al CECBLL.

 

La revista en paper Frontissa de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC), fa un pas endavant i genera un nou mitjà digital. 

www.frontissa.cat 

Aquest nou espai virtual recull els articles que trobareu a la revista semestral, però també n’amplia els continguts i hi incorpora noves seccions que augmenten les possibilitats d’informació, de transferència o compartició de coneixement i d’acolliment d’opinions diverses.

La voluntat primera és que Frontissa.cat tingui presents tots els territoris de parla catalana. 

Frontissa.cat també genera un butlletí virtual mensual que cada dia 10 recull les últimes notícies publicades a la web. Las subscripció a aquest butlletí és gratuïta, només cal donar-s’hi d’alta omplint el formulari i cada edició del butlletí es rebrà via correu electrònic.

Frontissa.cat estarà connectada directament amb la web corporativa ccepc.org  i ara ja permet enllaçar directament amb les xarxes socials de la CCEPC: Twitter (@ccentresestudis), Facebook (@ccentresestudis), Instagram (@centresestudiscoord) i Youtube (canal CCEPC).

Com sabeu, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una entitat adherida a la CCEPC.