EDITORIAL CECBLL (Març 2021)

/by
ELS VERBS D’ACCIONS ESSENCIALS

Titulàvem l’editorial del mes de març de 2020 amb el verb “CUIDAR”, les accions de curar, guarir, prevenir, netejar, alimentar… són bàsiques per a la continuïtat de la vida i la salut. Començàvem el text de l’any passat dient: «Mai no hauríem imaginat fer un editorial com aquest. Abans d’entrar en altres consideracions, us desitgem una bona salut personal, de tota la família i amistats. Coronavirus és “el nom de la cosa” que ens manté confinades i allunyades dels hàbits quotidians, de les relacions laborals, de les amistats, potser dels amors…»

Durant aquests darrers dotze mesos hem conjugat manta vegades alguns dels verbs que hem destacat, fins al punt que el 8 de març el clam ha estat “som dones, som essencials”; en aquesta diada reivindicativa, s’ha volgut assenyalar la feina visible i la invisible que al llarg de la història hem fet les dones. La divisió social en el món del treball ha fet que alguns dels oficis d’atendre, curar i guarir els fem les dones (mestres, treballadores familiars, infermeres, metgesses, netejadores, cuineres…); les dones hem atès i atenem (per ofici o per rol) les persones dependents, la mainada…, i quan aquestes activitats esdevenen “oficis”, són uns oficis mal retribuïts. La pandèmia ha posat la vida al centre. No sabem si haurem après prou la lliçó. Amb tot, les dones som persistents i rescatem de l’oblit les pioneres que també han intervingut en tots els altres àmbits de la vida social, cultural i científica. L’actual debat sobre la recerca, la producció i la distribució de les vacunes ens indica la gran importància que té el coneixement en la vida de la humanitat i per això també trobareu en aquest butlletí articles que ens aporten saber i punts de vista respecte de les necessitats i aspiracions de les dones en matèries com la ciència i la tècnica.

Aquest mes de març, el butlletí conté 4 articles de 5 dones sàvies i actives que difonen el seu coneixement i reflexió, preocupacions i ocupacions de les dones i del feminisme com “Dona i Tecnologia”, “Les fabricantes”, “50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals” i “La veu de les corines”. Aquest darrer article no ens dona pistes de què tracta pel títol, i en endinsar-nos-hi llegim com en l’any 16 aC Ovidi recrimina a la seva amant Corina la decisió d’avortar; què pensava o sentia Corina no ho sabem… Us recomano la lectura dels articles de les nostres col·laboradores: Anna Hernàndez, Assumpta Muset, Mònica Borrell, Marta Selva i Anna Solà. Els agraïm la col·laboració i la generositat que ens ha facilitat una celebració del 8 de març carregada de coneixement.

Des de la Junta ens ocupem d’atendre mesures encaminades a prevenir la propagació del virus. De moment, fem tota l’activitat des de la plataforma Zoom, com ho podeu veure en aquest butlletí. Aquest mes de març hem presentat el número 23 del nostre anuari Materials dedicat quasi de manera monogràfica a la “Memòria Democràtica”. També hem presentat la publicació PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT. Innovació i creativitat per a un territori en transició. El dia 22 de març iniciàvem una tanda de conferències vinculades a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana; en aquesta ocasió la conferència també era una activitat del CECBLL vinculada a la celebració del 8 de març, en la qual la doctora Elena Carrillo ens il·lustrà sobre les Desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació.

Estem atentes i seguim les disposicions del PROCICAT i, en la mesura que sigui possible, anirem programant alguna activitat presencial a l’aire lliure. De moment  l’Assemblea de persones associades serà el proper 8 d’abril i encara per connexió via Zoom. Si som sinceres, fa un any no consideràvem que el virus fos tan durador, ni que tingués un impacte tan gran sobre les nostres vides…, tot i que recordeu que a l’Assemblea retardada fins al juliol el Dr. Bòveda ens assenyalava paral·lelismes entre l’epidèmia de grip de 1918 i la pandèmia covid19. Potser la supèrbia del món desenvolupat ens ha fet creure que som infalibles i, en canvi, la pandèmia ha fet més visibles que mai les desigualtats i les injustícies.

ARTICLE DEL MES PER MARTA SELVA i ANNA SOLÀ

/by

50 anys de Drac Màgic. Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals (1971-2021)

Fa cinquanta anys, a finals del franquisme, quan a la societat catalana emergien les primeres mostres de recuperació cultural del país, apareix Drac Màgic, una iniciativa que el 1971 s’organitzà jurídicament com a cooperativa. El seu objectiu inicial era normalitzar la llengua catalana en l’àmbit del cinema infantil. I així va començar la seva activitat, doblant al català, conjuntament amb Cavall Fort, Drac Màgic i Rialles,  La Ventafocs, el 1977. Aquest va ser el primer film infantil doblat al català de la història. Després d’aquesta pel·lícula, i en diferents etapes –amb les dues entitats esmentades i posteriorment de forma independent- el catàleg de films ha crescut fins als més de vuitanta i han format part de les programacions de tots els circuits d’exhibició comercial i cultural de Catalunya, així com de les seves televisions. Així, els nens i nenes de diferents generacions han crescut amb els referents d’unes pel·lícules en què no només es parlava amb la seva llengua sinó que també eren una mostra del millor cinema infantil internacional, divers i enriquidor pel que fa als seus continguts ètics i estètics. Actualment, el catàleg segueix creixent i la distribució d’aquests films ha generat també un conjunt de formats innovadors en l’àmbit de l’exhibició, com els programes Dia de festa i Kinosaure.

Al costat d’aquesta activitat, Drac Màgic va desenvolupar una proposta pedagògica adreçada a la comunitat educativa per introduir el coneixement del cinema i del llenguatge audiovisual als centres educatius. Als seus programes, adreçats a tots els nivells educatius,  el cinema es considera com un centre d’interès on conflueixen aprenentatges i coneixements relacionats amb diferent matèries, i també com una eina interdisciplinària, la qual cosa implica posar en relació les obres cinematogràfiques amb les matèries en què s’estructuren els sabers.

Les propostes pedagògiques de Drac Màgic, que van ser pioneres en el seu moment i que en el seu moment de màxima expansió van arribar a 100.000 alumnes de tot Catalunya, segueixen actives en forma de tallers, sessions cinematogràfiques, pràctiques creatives, projectes de centre, cursos de formació del professorat i activitats d’aprenentatge i servei, des del programa Construir Mirades.

El 1993 Drac Màgic va crear també la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, una convocatòria anual destinada a fer visibles les aportacions de les cineastes al patrimoni cinematogràfic, tant en la seva dimensió històrica com pel que fa la creació contemporània. A partir d’aquesta mostra es crea també el programa Conegudes (també) a casa, destinat a la divulgació de l’obra de les cineastes catalanes a diferents ciutats del país i el projecte Arxipèlag, iniciativa que proposa construir vincles genealògics a partir de la creació cinematogràfica de les dones.

L’any 2000 Drac Màgic participa en la creació de l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, projecte pioner a Catalunya sorgit per iniciativa de cinc consells de dones del Baix Llobregat, Cornellà, Sant Boi, Esplugues, Sant Feliu i Sant Joan Despí, amb l’objectiu de treballar en l’àmbit de la sensibilització i a partir del món local per generar i ampliar el debat crític en relació al sexisme i l’androcentrisme en els mitjans de comunicació. L’activitat d’aquest observatori, que segueix sent un model de col·laboració interinstitucional, s’ha desplegat en la creació de programes de de formació, elaboració d’eines d’anàlisi, recull de dades, producció de textos i de documents audiovisuals, materials didàctics, exposicions, seminaris i conferències, tallers i activitats creatives i participatives adreçades a diferents grups de població, associacions de dones i joves, en especial, en què Drac Màgic, al costat del compromís dels governs municipals i dels seus equips tècnics, ha aportat la seva expertesa i la seva experiència específica per fer créixer i consolidar una pràctica de crítica i anàlisi dels mitjans, però també de valoració i promoció de models alternatius que segueix enriquint la dinàmica social i cultural del país. L’Observatori compta en aquests moments amb la participació de 30 ajuntaments de Catalunya.

Marta Selva i Anna Solà
Assessores de Drac Màgic

 

ARTICLE DEL MES PER ASSUMPTA MUSET

/by

Les fabricantes

A mitjans segle XX Collbató i els Bruc eren dos pobles profundament rurals. Es treballava i es vivia del camp i tothom se sentia i se sabia pagès.
Un grup de dones valentes i decidides, però, va viure una experiència diferent: la de treballar en una fàbrica tèxtil, gran, moderna i al ritme de les màquines. Eren a part de camperoles, proletàries, ja que no controlaven ni els mitjans de producció ni la seva distribució, tal com succeïa entre la pagesia. No treballaven per a garantir-se l’autosubsistència, sinó per guanyar un salari per poder viure. Per això les anomenaven les fabricantes.
En total hi ha documentades 55 dones: 26 de Collbató i 29 del Bruc: 27, eren solteres, 26 casades i 2 més vídues.
Treballaven a la Fábrica de hilados y tejidos Puig y Font, S. A. de Monistrol de Montserrat, fundada per Manuel Puig i Carsi, cap a 1856. Ocupava més d’un miler de treballadors, que anaven a torns. Moltes eren dones, sobretot noies joves, que eren molt hàbils i tenien les mans i els dits prims, unes característiques adequades per fer anar les màquines de filar i teixir. Ocupaven llocs poc qualificats i tenien sous més baixos que els homes.
L’empresa posava el transport, que anava des del Bruc fins a Monistrol. Era un autobús de la companyia Santamaria, de Súria, conegut com el cotxe de les fabricantes. El conduïa el Josep Ollé (el Bruc 1909-Collbató 1972), de cal Migrat, Font del Còdol (Collbató). Eren vehicles vells, a punt de ser desballestats, que sovint s’espatllaven, obligant aquestes dones a fer part del recorregut a peu.
A dins l’ambient, però, era una festa: cantaven, reien, feien labors…
La majoria van entrar-hi de molt joves, sovint per mediació d’alguna parenta o coneguda.
Treballaven de dilluns a dissabte, moltes a preu fet  i sempre de tarda (disposaven de mitja hora per sopar, que es duien de casa)
Tenien contracte indefinit, estaven assegurades i els seus salaris eren uns ingressos segurs i vitals per a llurs famílies.
La jornada començava aviat: primer, anaven a la vinya; després, a cosir, les solteres, o a fer la feina de casa, les casades, i, finalment, al mig dia, dinaven i cap a Monistrol.
Un cop a la fàbrica, cada una ocupava el seu lloc: a les metxeres, contínues, ordit, telers, repassat….
L’ambient era sorollós, humit i polsós (sortien cobertes per la borra del cotó) Quan arribaven a casa, cap a les 12, encara tenien feina per fer. I l’endemà, tornem-hi. I així fins que es casaven (la majoria aleshores plegaven) o es jubilaven.
Totes recorden, però, amb enyorança aquells anys de joventut: la fàbrica, les companyes, l’ambient, les anècdotes, tot i que no són conscients que elles també van trencar un sostre de vidre.

Assumpta Muset Pons
Historiadora

 

 

ARTICLE DEL MES PER MÒNICA BORRELL

/by

La veu de les corines

La imprudent Corina ha posat en perill la seva vida, destruint amb un avortiu el pes que aclaparava el seu ventre. En veritat que mereix la meva còlera per exposar-se a tant risc sense el meu coneixement; però la còlera cedeix davant el temor[1].

L’any 16 aC, Ovidi recrimina la decisió de la seva amant, Corina, en uns versos recollits a l’obra Amors. Corina ha avortat un probable fill d’Ovidi, sense dir-li res. La seva reacció és de còlera, diu, pel desconeixement i pel risc a que ha exposat la seva vida. Però no ens deixem enganyar per les primeres línies. Ovidi continua la reflexió en la següent elegia, que finalitza així:

Déus clements, perdoneu la primera falta de la meva estimada; haureu fet bastant, i que porti el conseqüent càstig si gosés reincidir[2].

No fa gaire mesos vaig llegir per primera vegada els textos d’Ovidi. I és que a redós de la feina, he descobert els clàssics. Durant els cinc anys de carrera en cap moment se’m va despertar la curiositat, però, amb els anys he tingut la sort que allò que m’és obligatori per la feina, és alhora allò que m’agrada. I la literatura clàssica ha estat un dels grans descobriments. Suposo que hi ha uns valors universals, un pòsit cultural comú que fa que riguem amb les obres de Plaute, somriguem amb l’enginy de Marcial, o ens commoguem alhora que ens irritem amb les paraules d’Ovidi.

Les paraules d’Ovidi reflecteixen la societat del seu temps – patriarcal com la nostra -, que només reconeix dos gèneres, els quals, al seu temps, estructuren la ciutadania. Els homes, als quals se’ls destina l’espai públic, la política i la guerra. Les dones, destinades a l’espai privat, a la reproducció no només dels fills, sinó de la moral de la societat, sempre a través d’una maternitat legítima.

No és estrany, doncs, que Corina decidís avortar d’un fill il·legítim, un fill que, malgrat les primeres paraules del seu amant, no hagués estat reconegut. I, d’acord amb la mentalitat de l’època, no és estrany que Ovidi, després de mostrar-se commogut – alhora que irritat, recordem-ho-, recrimini a la seva amant la decisió. Perquè Corina a faltat als seus deures com a ciutadana.

Què li preocupa a Ovidi, la relació sexual? La mort? La decisió individual en contra del deure ciutadà?

Què li preocupa a Corina? Què pensa Corina? Com se sent? Com viurà aquesta, segur, traumàtica decisió? No ho sabem. Ovidi no li va donar la paraula. I el que és més greu, les corines de fa 2000 anys, no tenien el dret de prendre-la, fins i tot potser desconeixien que podien tenir la força per fer-ho.

Sorprenentment, dos mil anys més tard, llegim aquest text i l’entenem. Comprenem i contextualitzem les paraules d’un home. I seguim trobant a faltar la veu de la dona. I a través d’uns extraordinaris versos antics podem analitzar críticament el nostre present, els paradigmes obsolets que segueixen estructurant la nostra societat, i proposar nous camins de futur.

Mònica Borrell Giró
Directora en Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

 

……………………………………………

[1] Ovidi. Amors. II, XII. Traducció lliure

[2] Ovidi. Amors. II, XIII. Traducció lliure

ARTICLE DEL MES PER ANNA HERNÁNDEZ

/by

DONA I TECNOLOGIA

Vivim en un món tecnològic en evolució contínua. Les dones representen el 50 % de la població, però són una gran minoria quan parlem de tecnologia.

En una societat cada cop més tecnificada on les previsions de demanda laboral  ja ara i pels anys vinents serà clarament esbiaixada cap el camp de la tecnologia, és preocupant la poca presència femenina. Les dones som un actiu necessari i imprescindible també en el sector industrial i l’emprenedoria.

És imprescindible perquè és determinant que les noies i les dones s’incorporin al sector de les noves tecnologies (STEM ,TIC,…) ja que marcaran el futur. Les diferents accions que s´estan duent a terme per animar a més noies i dones a estudiar en àmbits tecnològics, no estan funcionant del tot.

És necessari  que aquestes  accions vagin dirigides a tota la societat en el seu conjunt ja que necessitem de la seva corresponsabilització per assolir un canvi cultural i social i per arribar a la plena igualtat. Aquest canvi no pot ser impulsat exclusivament per les dones, ja que cal entendre que pensar en tecnologia és pensar diferent.

L’origen de la bretxa digital es produeix ja en els primers anys d´escolarització i per això és vital assegurar-nos que arribem als  centres educatius, fent un treball conjunt amb el professorat i orientadors i orientadores.

La societat ha de tenir molt clar que les dones no poden quedar-se fora d’alguns camps del coneixement i sinó es comença ben aviat a incorporar coneixements de robòtica, programació, computació… en la formació reglada, serà tard per a moltes dones i limitarem les seves expectatives i el seu futur  professional.

Existeixen moltes teories (a banda de la pròpia vocació personal) per explicar la desafecció de les noies pels estudis de l´àmbit científic-tecnològic.

Quines causes poden dificultar o desincentivar la carrera professional de les dones en el sector tecnològic ??

  • Las ciències són més abstractes i és difícil entendre la seva aplicació concreta, és a dir, el desconeixement de la seva aplicació real.
  • Existeix una creença generalitzada que s’ha de ser molt brillant per les ciències.
  • La manca de models i referents de dones en aquestes professions; i les poques que hi ha, no son visibles.
  • Els estereotips es basen en subjectivitats i creences i son inherents a una societat i a unes costums.
  • Els estereotips són tan forts que acaben distorsionant les expectatives, els desitjos i les aspiracions de les dones.
  • Els estereotips estan tan arrelats que, en aquest moment, sinó es combaten de manera determinant, no s’aconseguiran eliminar.

Totes aquestes qüestions (que no són poques), són determinants en l´elecció dels estudis a realitzar i moltes noies estan altament influenciades pels estereotips socials i pels  rols de gènere. Cal molta pedagogia perquè les joves no s’autolimitin a l’hora d’estudiar carreres tecnològiques i científiques per poder tenir accés a treballs d’àmbit tecnològics on -cal  no oblidar-  també es produeix la doble bretxa (de gènere i salarial) que pateixen les dones quan finalment entren al món del treball.

Vull acabar dient que sobren estereotips i manquen referents i que les dones no hem de ser només consumidores de tecnologia, sinó creadores de tecnologia. Per això ens cal trencar els estereotips i liderar la revolució tecnològica.

Anna Hernández Bonancia
Cap de l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

 

 

 

LES VEUS DEL DOCUMENTAL ‘Transició energètica, emergència climàtica i economia circular’

/by

El documental Transició energètica, emergència climàtica i economia circular produït pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el 14 de gener de 2021. En aquest documental vem recollir les veus de sis persones expertes en les tres temàtiques triades.

Us anirem oferint els vídeos sencers d’aquestes sis persones que ens van cedir la seva expertesa per dur a terme la 6a Jornada de Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, per primera vegada, en format documental divulgatiu.

En aquest butlletí recollim les veus dels experts que ens van parlar d’emergència climàtica: Jordi Mazón, físic i climatòleg i Laura Cid, ambientòloga

ESPLUGUES ACULL LA PRESENTACIÓ DE MATERIALS DEL BAIX LLOBREGAT

/by

Acabat d’encetar l’any 2020 vam engegar la Xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat en un acte celebrat el dia 25 de gener, data que feia 81 anys  l’exèrcit de Franco ocupava la nostra comarca. Aquesta xarxa la conformen diverses associacions, sindicats i institucions que treballen per la recuperació de la memòria democràtica. El Baix Llobregat té un ric teixit social i s’han treballat una sèrie de línies d’actuació en matèria de recuperació de la memòria democràtica centrades en la recerca, la divulgació i la commemoració. És per això que va sorgir la necessitat de sumar esforços, interelacionar accions, intercanviar experiències i enfortir el treball de tota la gent que formi part d’aquesta xarxa, sota l’aixopluc del Consell Comarcal del Baix Llobregat i el suport del Centre d’Estudis Comarcals de Baix Llobregat.

En ser aquesta xarxa una iniciativa innovadora i pionera al nostre país, vam decidir recollir les intervencions d’aquest acte en el dossier monogràfic d’enguany i dedicar la vint-i-tresena edició de Materials del Baix Llobregat a la memòria democràtica. Així doncs, el dossier monogràfic inclou les presentacions institucional de la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez; del conseller comarcal de memòria entre 2019 i 2020, Jordi Gil; de Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat; i de Genoveva Català, presidenta del CECBLL. A més, també hi trobareu la ponència “El sentit democràtic de fer memòria” de  M.Jesús Bono, membre de Junta del CECBLL i actual responsable dels projectes de memòria de l’entitat. M. Jesús Bono, va ser responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat entre el 2005 i el 2011.

La publicació també recull tres interessants articles de recerca i reflexió sobre temàtiques referents al Baix Llobregat. Trobareu un estudi sobre la xarxa hospitalària de la comarca durant l’edat mitjana, un altre article que parla sobre el règim de protecció legal del patrimoni històric de la Colònia Sedó d’Esparreguera, i un tercer dedicat a l’alimentació com a política pública a les portes que Barcelona sigui, l’any que ve, capital mundial per a l’alimentació sostenible. Per acabar hi ha un recull de ressenyes de les principals novetats bibliogràfiques aparegudes a la comarca.

El dimecres 3 de març, Esplugues de Llobregat va acollir de forma virtual la presentació d’aquesta vint-i-tresena edició de la revista on hi van intervenir l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz; Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Josep Campmany, coordinador de la revista; Maribel Aguilera, regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat, que va presentar el seu article Dos projectes de memòria democràtica a Esplugues de Llobregat; Santi Campos, vicepresident del Grup d’Estudis d’Esplugues, que va intervenir com a lector; i  va tancar l’acte Jordi Carbonell, actual conseller comarcal de memòria.

Materials del Baix Llobregat és la revista científica del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va néixer l’any 1994 amb l’objectiu de difondre coneixement relacionat amb la comarca del Baix Llobregat. Es pot adquirir per 12€ a la botiga virtual del CECBLL i és gratuïta per totes les persones associades al CECBLL.

 

CONFERÈNCIA ‘DESIGUALTATS DE GÈNERE EN EL DRET A L’ALIMENTACIÓ’

/by

En el marc dels actes del 8 de març de Sant Feliu de Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals i el PEMB, van organitzar una conferència de la Dra. Elena Carrillo sobre les desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació. Elena Carrillo és professora titular de la Universitat Ramon Llull. També és Dietista-Nutricionista, investigadora en epidemiologia social i inseguretat alimentària. La ponència ens va obrir els ulls a conceptes claus com ara les diferències que hi ha entre les persones en l’accés a una alimentació saludable segons la classe social, la procedència o el gènere, sent aquest últim un eix dels més transversals. També va acabar amb una sèrie de propostes per pal·liar aquestes desigualtats, com per exemple, promoure una nova legislació, millorar l’atenció sociosanitària, fomentar una alfabetització alimentària i desenvolupar sistemes que garanteixin el dret a l’alimentació que promoguin l’autonomia  de les persones i siguin empoderadores i dignes.

L’acte el van obrir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Oriol Estela, coordinador general del PEMB, i el va clausurar la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Loren Rider.

 

 

 

La revista FRONTISSA es presenta en format digital

/by

La revista en paper Frontissa de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana (CCEPC), fa un pas endavant i genera un nou mitjà digital. 

www.frontissa.cat 

Aquest nou espai virtual recull els articles que trobareu a la revista semestral, però també n’amplia els continguts i hi incorpora noves seccions que augmenten les possibilitats d’informació, de transferència o compartició de coneixement i d’acolliment d’opinions diverses.

La voluntat primera és que Frontissa.cat tingui presents tots els territoris de parla catalana. 

Frontissa.cat també genera un butlletí virtual mensual que cada dia 10 recull les últimes notícies publicades a la web. Las subscripció a aquest butlletí és gratuïta, només cal donar-s’hi d’alta omplint el formulari i cada edició del butlletí es rebrà via correu electrònic.

Frontissa.cat estarà connectada directament amb la web corporativa ccepc.org  i ara ja permet enllaçar directament amb les xarxes socials de la CCEPC: Twitter (@ccentresestudis), Facebook (@ccentresestudis), Instagram (@centresestudiscoord) i Youtube (canal CCEPC).

Com sabeu, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una entitat adherida a la CCEPC. 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PAISATGES CONTEMPORANIS DEL BAIX LLOBREGAT

/by

El 16 de març va tenir lloc la presentació del llibre Paisatges contemporanis del Baix Llobregat. Innovació i creativitat per a un territori en transició. El workshop internacional “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat” va ser una part molt important del congrés El Baix Llobregat a debat (2016) i aquest llibre permet conèixer en profunditat el treball que s’hi va fer.
El workshop internacional Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat va representar el treball col·lectiu de 10 universitats internacionals, coordinades des del Màster Internacional en Paisatge i Patrimoni de la UAB/MUHBA, les quals van treballar sobre alguns dels paisatges més representatius del caràcter propi i identitari del Baix Llobregat. Com a activitat organitzada des del congrés El Baix Llobregat a debat, el workshop ha proposat una sèrie d’estratègies i projectes d’intervenció sobre els paisatges i de gestió dels patrimonis quotidians dels municipis del Baix Llobregat. La intenció no ha estat una altra que contribuir a fornir de contingut una nova agenda del territori i pel territori, definida des dels paisatges del lloc i en el lloc. Singularitats patrimonials pròpies i latents que manifesten la força dels pòsits locals fins i tot davant la rampant globalització. Paisatges ordinaris i patrimonis quotidians que es constitueixen com a detonants de noves oportunitats pel territori; catalitzadors d’emergents situacions per la societat; desllorigadors de plantejaments alternatius per a l’economia. Sens dubte, una oportunitat per al Baix Llobregat que va donar uns fruits interessantíssims, propostes de com abordar problemàtiques i oportunitats relacionades amb els nostres paisatges més emblemàtics o que més ens defineixen com a comarca metropolitana. Aquest llibre aporta un material útil per a la ciutadania i per a les institucions que tinguin responsabilitats en matèria de planejament.

En la presentació hi van intervenir Genoveva Català, presidents del CECBLL; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Josep Maria Carreras, director d’urbanisme de l’AMB; Àngels Blasco, directora general de cultura popular i tradicional i associacionisme de la Generalitat de Catalunya; Francesc Muñoz, coautor i coordinador de la publicació; Pere Sala, director de l’Observatori de Paisatge; Rosario Oliveira de la Universitat de Lisboa, coautora; Massimo Angrilli, Università Chieti-Pescara, coautor; Carma Casulá, fotògrafa; Chistopher Willian, fotògraf; Charlotte Piochon i Xavier Florensa, tutors del màster i coatours; i va clausura l’acte Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL quan es va dur a terme el congrés i el whorkshop.