Archive for month: maig, 2021

SUMAR I APROFITAR RECURSOS, ENERGIES i VOLUNTATS.

Aquest dilluns dia 31 de maig farem la darrera de les activitats d’enguany en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en el marc de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM). Des del 22 de març hem celebrat quatre conferències i aquesta darrera versarà sobre el malbaratament dels aliments; segons la FAO el malbaratament alimentari s’origina quan es descarta qualsevol aliment, ja sigui cru o cuit, present al llarg de la cadena alimentària que és apte pel consum humà. Normalment, es localitza a les etapes de transformació, distribució i consum. De manera prèvia aquesta sessió hem parlat de “desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació”, “salut individual, poblacional i planetària, quina hauria de ser la prioritat?”, “canvis d’hàbit per a una alimentació saludable i sostenible”, “l’agricultura en el segle XXI”. Les conferències han estat a càrrec de persones expertes i qualificades com Elena Carrillo, Ramon Estruch,  Anna Bach-Faig, Joan Casals, i en aquesta darrera sessió sobre el malbaratament, el ponent serà Txema Gil.

L’alimentació ens ocupa i preocupa. L’impacte que la producció, transformació, distribució i consum  d’aliments té sobre el medi ambient és evident, com també ho és per a la vida i la salut de les persones. Aquest mes de maig hem conegut el projecte que està treballant una de les entitats del tercer sector més rellevant del país: la Fundació Catalana de l’Esplai. Fundesplai disposarà a les seves instal·lacions durant un llarg període, una exposició molt didàctica per “influir i sensibilitzar” la població sobre l’alimentació. Ens sentim estimulades per projectes com el de la Carta Alimentària o aquesta activitat de Fundesplai i ens disposem a col·laborar amb projectes com aquests que conflueixen en els principis inspiradors de la nostra activitat cultural, basada en el coneixement, el compromís, la identitat, la cohesió social i la implicació amb el nostre entorn. Pensem que treballar de manera cooperativa permet no malbaratar cap recurs material, social, ni humà.

Des del convenciment de no malgastar recursos hem emprès altres activitats col·laboratives  com l’impuls de la 12a recerca col·lectiva sobre el passat, el present i el futur del  cooperativisme al Baix. Aquest mes hem celebrat una sessió de treball entre l’equip de recercadores i el director, el doctor José Maria Martínez. Podríem dir que, en l’ADN del Centre, hi ha aquesta voluntat d’encontre i de treball de cooperació.

Si fem un breu repàs a l’agenda del mes veurem que hem participat a les sessions que el col·lectiu CMes ha organitzat a les comarques de Ribera d’Ebre i el Berguedà sobre Transició Energètica i Territori. El 15 de juny ens endinsarem en la sessió per parlar de la nostra comarca. Aquest maig ha suposat una alenada d’aire, obríem la programació en una primera  activitat presencial i ens trobàrem, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i les Bodegues de Ca n’Estella, en un marc incomparable on presentàvem la nostra publicació “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat, Innovació i creativitat per a un territori en transició”.

Potser allò contrari a malbaratar seria administrar i, en aquest sentit, la nostra associació disposa d’una àmplia experiència que ens permet relacionar-nos amb entitats i institucions. Fa temps que vàrem contribuir a crear la Xarxa per la Memòria Democràtica del Baix Llobregat, eina col·laborativa entre el Consell Comarcal, els Ajuntaments i les entitats memorialistes de la comarca. En el marc d’aquesta cooperació hem fet les activitats previstes en commemoració del 5 de maig: dia d’homenatge a les persones deportades als camps de concentració i víctimes del nazisme.

El Centre d’Estudis  va ser creat l’any 1974. Segurament en l’ànim de les persones que el van promoure hi havia el sentiment de no deixar perdre alguna cosa  com el patrimoni, la història, les vivències d’una gent, d’unes contrades. Tampoc volien que es fes malbé el nostre paisatge, el nostre entorn, i per descomptat no volien malgastar l’energia social, la voluntat de la gent. El Centre d’Estudis vol sumar i aprofitar recursos, energies i  voluntats. Som contràries a cap mena de malbaratament.

 

 

 

 

EL BAIX LLOBREGAT, MEMÒRIA I COMPROMÍS

Construir i mantenir societats lliures, democràtiques, socials i sostenibles exigeix ​​l’aportació de moltíssims elements. Però sens dubte, n’hi ha dos que no poden faltar mai, la memòria i el compromís.

La memòria és el pilar que subjecta la història, que honora i recorda als que van lluitar abans que nosaltres, els qui van dedicar la seva joventut  per ser on som, i que impedeix la repetició dels errors i els fracassos. I el compromís és el pilar per a sustentar i transmetre els valors, el pilar de la llibertat, la solidaritat, la fraternitat, la tolerància i la justícia. Tots dos pilars, son absolutament necessaris, el record als que ens van precedir, però sobretot el compromís amb els seus valors i amb la seva lluita per a defensar-los. El compromís que els deportats del Baix Llobregat a Mauthausen, a Buchenwald i a altres camps van jurar amb la resta de deportats i  deportades de tot el món pocs dies després de l’alliberament. Els juraments de Mauthausen i de Buchenwald, expressen el seu compromís de no defallir fins a derrotar definitivament el feixisme i fins a construir un món nou, d’homes i dones lliures i en pau, un món solidari i just entre trots els pobles de la terra.

I això es el que la comarca ha fet. Expressar el seu compromís amb la memòria amb un important treball de recuperació i creació d’una base de dades amb tota la informació disponible sobre, no les víctimes del nazisme, sinó els lluitadors i resistents antifeixistes. Unes dades que estan posades a disposició dels familiars, entitats, institucions i, sobretot, joventut que vulgui apropar-se a aquesta important part de la nostre història. Les activitats viscudes, amb l’acte acadèmic de presentació de les dades, el I Cicle de cinema Mai Més i especialment l’acte institucional amb el descobriment de la placa en memòria de tots els deportats del Baix, han estat l’excel·lent resultat d’un treball de mesos que ara ja ha iniciat la seva continuïtat anual.

El Baix Llobregat  ha reafirmat el seu compromís amb la memòria, amb la història, però també amb els valors per a fer uns municipis i una comarca solidària, tolerant, integradora, amb una mirada internacionalista i marcadament antiracista i antifeixista.

I el millor exemple d’aquesta voluntat és el treball col.laboratiu que hem pogut dur a terme, plegats, institucions com el Consell Comarcal del Baix, ajuntaments, entitats com el Centre d’Estudis, el CineBaix, i associacions com la pròpia Amical. Què important és sumar i fer front comú davant la memòria i davant el feixisme. Només així, farem nostres els crits de guerra dels deportats i deportades: “No passaran”  i “Mai Més”.

Enric Garriga Elies
President d’Amical de Mauthausen i altres camps

Dilluns 31 de maig a les 18:30 h per aquest enllaç del zoom

PODEU FER AQUÍ LA VOSTRA INSCRIPCIÓ

Els actes d’homenatge del 5 de maig organitzats des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, es van iniciar amb la programació del Cicle de Cinema Mai Més: Memòria, deportació i prevenció del feixisme al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat. El divendres 14 es va programar un Cinefòrum a partir d’una selecció de breus fragments de pel·lícules de ficció a càrrec de Xesco Montañez i d’Enric Garriga de l’Amical de Mauthausen. Vam poder veure escenes de pel·lícules  com Hannah Arendt  (2012), El fotògraf de Mauthausen (2018), o La profesora de historia (2015) a través de les quals vem fer un viatge a través del periple que passaven les persones deportades des de la seva detenció. El divendres 21 de maig es va projectar el llargmetratge d’animació Josep, i un cinefòrum dinamitzat per la hostoriadora Rosa Toran. I el dissabte 22 de maig  vam poder veure el documental El ejército de Marine Le Pen, dirigida per Frédéric Biamonti, amb un cinefòrum a càrrec de David Karvala, d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

El dia 16 de maig es va fer un acte a Olesa de Montserrat on es va presentar la recerca que s’ha fet sobre els Deportats del Baix Llobregat. Un equip de persones representants de diversos municipis i entitats, han estat treballant des del mes de febrer del 2020 amb una base de dades amb noms de persones deportades de 22 dels 30 municipis de la comarca. Quan es van iniciar els treballs, comptàvem amb un llistat de 35 baixllobregatins que havien passat per diversos camps nazis. I amb la col·laboració de les investigadores i els investigadors de la comarca, dels ajuntaments i les entitats adherides a la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem acabat presentat un total de 89 persones deportades de la nostra comarca.

Aquest acte moderat per M.Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL i  directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat entre els anys 2005 i 2010, va començar amb la benvinguda de l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera i el regidor de cultura i memòria, Xavier Rota. Tot seguit una ponència marc La deportació republicana als camps nazis de l’historiador i membre de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que va explicar com es va produir l’arribada d’exiliats espanyols després de la Guerra Civil als camps de concentració. Tot seguit, Isidoro Teruel, també membre de l’Amical de Mauthausen, va presentar les dades de les persones deportades del Baix Llobregat que es va iniciar des d’Amical Mauthausen. Després es van presentar dues xarxes que tenen objectius similars: la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat que va presentar Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, i la Xarxa Mai Més, que va presentar el president d’Amical Mauthausen, Enric Garriga.

L’acte el va  cloure el conseller de cultura, memòria i medi ambient del Consell Comarcal, Jordi Carbonell, que va agrair la tasca que s’està fent per no oblidar la barbàrie que es va cometre el nazisme.

Us deixem amb la recerca dels 89 deportats del Baix Llobregat que conté les dades que s’han pogut trobar al llarg d’aquests mesos. Recordar que aquesta és una recerca viva i que s’anirà modificant a mesura que es trobin noves dades.

I el diumenge 16 de maig es va fer un emotiu homenatge al Parc de Torreblanca als deportats dels Baix Llobregat amb la presència de familiars de les víctimes de l’horror nazi. Ens hi van acompanyar molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, representats d’entitats i d’organitzacions diverses,  que des dels seus municipis han contribuït a cercar als familiars per retre aquest sentit homenatge. Als parlaments institucionals vam comptar amb les intervencions del president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Enric Garriga, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez.

L’acte el va presentar la periodista Montserrat Armengou, i la part més emotiva la va protagonitzar Carlos Quesada, fill de José Quesada Herrerías,  passatger del comboi dels 927  que va  assistir a l’acte, amb un emotiu  parlament en nom del seu pare i de la resta de familiars dels deportats. Tot seguit, Carlos Quesada i Montserrat Armengou, van fer la lectura dels 89 noms que el van seguir un llarg i sentit aplaudiment de les més de 130 persones que van assistir a l’acte.

L’Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat va posar la nota musical amb la interpretació de les peces  de “Juan sin tierra” del Disc de ‘Mauthausen’ de Ricard Garriga  i Juan Vilató i van tancar l’acte amb “Bella Ciao”,  tot un himne de la lluita antifeixista.

Com ens deia la nostra presidenta en el seu discurs, cal que les dones i els homes d’aquest segle XXI  no ens desdiguem de les nostres responsabilitats personals davant els afers col·lectius. Continua impressionant quan es llegeix alguna de les frases d’Hannah Arent:  “El problema amb Eichmann fou precisament que molts foren com ell, i que la majoria no eren ni pervertits ni sàdics, sinó que eren i segueixen sent terrible i terroríficament normals”. Hannah Arent va cobrir com periodista el judici contra el nazi Adolf Eichmann l’any 1961 que se celebrà a Jerusalem per 15 delictes contra la humanitat. Arran d’aquest judici va publicar un llibre on expressava la seva reflexió entorn a “la banalitat del mal”

La segona sessió d’aquest Cicle de debats sobre la Transició Energètica, que s’estan duent a terme amb el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’Àmbit de Recerques del Berguedà (ÀRB) i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), va tenir com a marc de referència el territori del Berguedà.

Hi van participar Dolors Clotet, periodista, Rosa Serra de l’ARB, Carles Riba del CMES, Josep Lara, president del Consell Comarcal del Berguedà, Sònia Llamas, ambientòloga i Eduard Furró del CMES. A la segona part de la sessió hi va haver una interessant taula rodona moderada per la mateixa Dolors Clotet, on hi van participar Moisès Masana, enginyer i alcalde de Saldes, Miguel Àngel  Sobrino, tècnic de la Mancomunitat de Municipis per a la Biomassa, Ignasi Aldomà, geògraf i professor a la Universitat de Lleida i Maria Crehuet, de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Us deixem el vídeo de la sessió

CONEGUEU LA RESTA DE PROGRAMACIÓ D’AQUEST CICLE DE DEBATS