Archive for month: octubre, 2021

#Salvem els mots

A les acaballes d’octubre deixem enrere la pandèmia, tot i que sembla que el virus romandrà de manera habitual com endèmia. Des del mes de març de l’any 2020 han passat 19 mesos, en els quals plegats hem viscut experiències impensables quan donàvem la benvinguda a l’any 20. D’aquesta experiència hem après de l’enorme generositat de moltes persones i de la mesquinesa d’altres, ens hem endinsat en el món de les telecomunicacions i les activitats on line han estat freqüents arreu i també a la nostra entitat. A poc a poc hem recuperat les activitats presencials, però no deixem enrere la preocupació pel present i pel futur de la comunitat.

Aquest octubre, en el marc de les Festes de Tardor, hem editat i presentat el llibre d’Àngel Merino Democràcia i construcció de la cultura popular festiva de Sant Feliu de Llobregat. Hem celebrat una primera activitat de LluiRL’art tot veient i escoltant “…de pel·lícula”, narració d’Anna Grimau i música amb el saxofonista Carlos Olartecoechea. L’equip de la 11a recerca col·lectiva sobre l’exili i la deportació continua la seva activitat i va visitar l’exposició “La maleta d’Agustí Centelles”, a la sala MercArt de Sant Just Desvern, visita guiada per Sergi Centelles, fill del fotògraf. La Comissió de Seguiment de la Xarxa de Memòria democràtica ha fet balanç del primer any i emprèn la programació per al 2022. Hem posat en marxa les entrevistes d’un nou projecte de memòria democràtica, “Quan les parets parlen”, que us presentem a la notícia d’aquest butlletí. També ens hem atansat a observar in situ els espais naturals del Delta i la possible afectació de l’ampliació de l’aeroport.

Com veieu, ni la pandèmia, ni l’endèmia paralitzen l’activitat del Centre, ni tampoc el curs de la història, i avui més que mai hem d’afrontar reptes inherents a la globalització que incideixen en la manera de viure i de com guanyar-se la vida: la transició energètica és inajornable, com també ho és l’economia circular, ja que la sobreexplotació de recursos no ha de continuar.

Som en el primer quart del segle xxi i habitem en allò que podrien ser “els bojos anys vint”; en aquesta etapa necessitem que una associació com la nostra esdevingui un autèntic hub (centre) del coneixement, la cultura, la cohesió social, la identitat i el compromís amb les persones i l’entorn. Vivim en la dècada del desplegament de la societat de la informació, amb la digitalització de les comunicacions i els canvis d’hàbits de consum de productes audiovisuals, i això fa inajornable la presència de la llengua catalana en el món audiovisual i a les xarxes socials, cosa imprescindible per al progrés i la cohesió social i per al coneixement de la llengua.

La llengua catalana i la cultura són les eines que han estat i han de continuar sent l’eix vertebrador de la nostra comunitat. La llengua és el principal vehicle de comunicació. Parlar, escriure, promoure, protegir i defensar la llengua és una tasca de tota la comunitat amb independència de les opinions i de les opcions polítiques i socials de cadascú. Les llengües no tenen ideologia, són l’expressió més directa de la cultura, defineixen les identitats personals i conformen un llegat patrimonial comú. Montserrat Roig deia: “Si em pregunten perquè escric en català, se m’acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dona la gana.”

Els centres d’estudis som característics dels territoris de parla catalana i entre moltes de les nostres iniciatives i activitats hi ha el coneixement i la promoció de la llengua, sent aquest un eix estructural de la nostra activitat com a entitat. Formem part de la coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, entre altres coses perquè és necessari treballar conjuntament des de tots els territoris per afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i promoure iniciatives relatives a la llengua de manera transversal implicant totes les institucions i tota la ciutadania.

Quan aquest editorial vegi la llum, haurem acollit la presentació del llibre Salvem els mots, del filòleg Jordi Badia. Aquesta publicació neix arran de la publicació setmanal d’un tuit (piulada) del filòleg, que etiquetava amb el hashtag #Salvem els mots. Com el mateix autor diu, el llibre “és una obra que neix en una xarxa social del segle xxi i que ens vol fer present que la nostra llengua fa anys i panys que camina per aquests mons de Déu”. Agraïm a la Plataforma per la Llengua que s’hagi sumat a aquesta activitat.

La Palma de Cervelló, el municipi del Baix Llobregat que fa trenta

La comarca del Baix Llobregat està integrada per trenta municipis. Però no sempre ha estat així.

Quan l’any 1987 el Parlament de Catalunya va tornar a reconèixer de forma oficial les comarques, dotant-les de Consell Comarcal, la Generalitat va proposar que Sant Just Desvern i Esplugues quedessin integrades al Barcelonès. El Baix Llobregat comptava amb vint-i-set municipis. La voluntat dels dos consistoris es va concretar, d’acord amb el mecanisme previst a les Lleis d’organització territorial, amb l’adscripció definitiva de Sant Just i Esplugues a la nostra comarca. Ja érem vint-i-nou.

L’any 1989, el Baix va estar a punt de tornar a veure disminuir les localitats que el conformen. Diversos sectors econòmics i polítics de Begues varen intentar que aquest municipi passés a integrar-se a la comarca de l’Alt Penedès. Un referèndum va aclarir que la voluntat majoritària de la ciutadania era romandre al Baix Llobregat. Continuàvem sent vint-i-nou.

I l’any 1998, La Palma de Cervelló, que fins llavors havia format part de Cervelló, aconseguia la seva independència. La comarca passava a tenir trenta municipis.

La Palma, que havia estat agregada a Cervelló l’any 1857, va ser municipi entre 1937 i 1939, durant la Segona República. El president Lluís Companys havia signat l’Ordre de 27 de maig de 1937 que li atorgava el caràcter de municipi independent. Però el règim franquista, en guanyar la guerra, va anul·lar tots els acords de la Generalitat i La Palma va tornar a ser part de Cervelló.

Als anys vuitanta va néixer un moviment que exigia que La Palma recuperés la condició de municipi. La figura jurídica que es volia aplicar era la de la segregació del terme de Cervelló i el moviment va adoptar aquest nom: Comissió per a la Segregació. En el procés hi van participar moltes persones, però podem destacar la tasca, fent pedagogia dins l’Ajuntament de Cervelló a finals de la dècada dels vuitanta, dels regidors, veïns de La Palma, Obiols i Muñoz; el primer, anys després, seria alcalde del nou municipi. L’any 1995, totes les forces polítiques del consistori de Cervelló van votar a favor de la desagregació de La Palma. Però el Govern de la Generalitat, contrari a afavorir la creació de nous municipis a causa de la fragmentació del mapa local del país, s’hi negava: es proposava crear una Entitat Municipal Descentralitzada. Finalment, el 21 de juliol de 1998, el president Pujol, com havia fet Companys seixanta-un anys abans, signava el Decret que creava el municipi de La Palma de Cervelló. Es va formar una Comissió  Gestora per dirigir la gestió municipal i l’any 1999 ja s’hi van celebrar eleccions, en peu d’igualtat a la resta de localitats del país.

Però la relació entre el municipi vell i el nou no s’ha normalitzat relativament fins aquest any 2021, vint-i-tres anys després de la independència de La Palma. Primer, una polèmica sentència va escapçar el territori històric de La Palma. I ara encara restava pendent la qüestió de les relacions econòmiques entre els dos pobles. Una altra sentència, del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, l’any 2019, posava punt i final al litigi sobre el cost de la separació i obligava a La Palma a abonar 705.000 euros a Cervelló. La quantitat era inassumible si no hi col·laborava alguna altra administració. Finalment ha estat l’Àrea Metropolitana de Barcelona qui ha fet possible tancar el contenciós. L’AMB destinarà a Cervelló part de les inversions que pertoquen a La Palma durant períodes quadrianuals fins el 2031. Els alcaldes de Cervelló, José Ignacio Aparicio, i el de La Palma, Xavier González, signaven aquest mes d’octubre l’acord definitiu, que evita que la ciutadania de La Palma vegi afectat el nivell dels seus serveis a causa del retorn del deute.

La creació del municipi de La Palma respon a la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes que tossudament van lluitar pel que consideraven el seu dret a disposar d’un Ajuntament propi. La distància entre els nuclis, el número d’habitants i la possibilitat d’autonomia financera són elements a considerar davant les reivindicacions de creació de nous municipis. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya estudia i dictamina les peticions. En el cas de La Palma, que actualment compta amb una població de 3.000 habitants, podem constatar que, a la comarca, només Castellví de Rosanes té menys habitants, però que La Palma en té més que una capital de comarca com El Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Tot depèn de com es miri i del territori on es faci la comparació. El que és evident és que, avui, gràcies a La Palma de Cervelló, el Baix Llobregat està format per trenta municipis.

Jaume Bosch
Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El 20 d’octubre es reunia per primera vegada la comissió de seguiment de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Hi van assitir  per part del Consell comarcal, Jordi Carbonell, conseller de cultura, memòria i medi ambient, Enric Giner, gerent i M.Amor Rodríguez, tècnica; per part del Centre d’estudis M.Jesús Bono, membre de Junta i Neus Ribas, cap de projectes; Xavier Menéndez,  Director del Programa de Memòria Democràtica de Diputació de Barcelona; Oriol Dueñas, del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Carmen Romero, presidenta de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Xavier Cortés, de l’escola Verge de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat; Josep M. Cobos, president de l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn; Carles Martínez i Marc Sangüesa de CCOO; i Jose Antonio Iniesta d’UGT.

A la comissió es va presentar la memòria d’activitat realitzada des de la constitució de la Xarxa el gener del 2020 fins a l’actualitat i la proposta de treball per dur a terme durant l’any 2022 , que va ser aprovada i ampliada amb diverses aportacions de les persones assistents. Tant la memòria com el projecte d’activitats del 2022, s’hauran d’aprovar al Plenari de la Xarxa que es realitzarà a principis de l’any que ve.

Amb motiu dels 200 anys de la mort d’Erasme de Gònima (1746-1821) per l’esclat d’una caldera de la seva fàbrica del Raval de Barcelona, ens volem apropar a aquest fabricant d’indianes, un dels personatges més destacats de Catalunya de finals del segle XVIII i les primeres dècades del XIX, època de grans transformacions econòmiques, socials i polítiques, inciant tres activitats per recordar i apropar-nos al personatge.

El 6 d’octubre  a la seu de l’Arxiu  Comarcal del Baix Llobregat es va fer la conferència “Erasme de Gònima i Passarell, fabricant i propietari del Baix Llobregat”, a càrrec d’Alex Sánchez, professor de la Universitat de Barcelona, especialista en la indústria de les indianes a Catalunya i M. Luz Retuerta Jiménez, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. I el 15 d’octubre es va projectar al CineBiax la pel·lícula Erasme de Gònima (1746-1821) que va presentar Xavier Juncosa, el seu director.

Finalment el 6 de novembre a les 11 h, es farà una visita guiada a Ca l’Erasme, propietat d’Erasme de Gònima que va transformar en una gran finca anomenada pel baró de Maldà “el Versalles de Ca l’Erasme”. Segles més tard, a partir de 1906, seria el Col·legi Bon Salvador.

El punt de trobada és la porta d’entrada del col·legi Bon Salvador i cal fer inscripció prèvia i confirmació a través d’aquest correu electrònic: acbaixllobregat.cultura@gencat.cat

© Fotografies de Fet a Sant Feliu

El dissabte dia 9 d’octubre visitàrem els espais naturals del Delta, acompanyats d’ una guia excepcional, Maria José Albaladejo, Gerent del Consorci per a la protecció i la gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat. Una trentena de persones observaren el contrast de paisatges que identifiquen el Delta del Llobregat, enfilats al Mirador de l’estany de l’Illa i a la Torre de Cal Lluquer. Des del Mirador contemplaren “in situ” l’abast de la possible ampliació de l’Aeroport. Albaladejo va fer palesa la importància de les zones humides tot dient “Els aiguamolls litorals són proveïdors de serveis ambientals a la ciutadania, fet especialment important en un Delta al bell mig de la gran àrea metropolitana i en un context d’emergència climàtica” cosa que també afirmava en el seu article https://www.cecbll.cat/index.php/2021/07/26/larticle-del-mes-per-mj-albaladejo/.

Aquesta visita formava part de la programació de la 7a Jornada de Paisatges Contemporanis d’enguany. Les jornades “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat” són un espai de recerca, reflexió, debat i difusió de coneixement; per contribuir a ressaltar espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges o sòls agraris. La Jornada d’enguany  va tractar sobre les amenaces i els reptes per a la preservació dels espais rurals a la comarca.

La visita fou seguida per una trentena de persones que, com a curiositat, paga la pena ressaltar que en la seva majoria eren de municipis no pertanyents al Baix Llobregat;  moltes de les  assistents mostraren sorpresa en observar uns espais naturals com els del Delta en una comarca tant urbanitzada.