Al març, amb M de matrimoni

/by

El concepte i el terme “patrimoni” tenen una clara arrel androcèntrica. Patri-moni esdevé clarament de pater. És el llegat del pare, per dir-ho d’alguna manera. Potser per això la historiadora Hellen Hertz es preguntava l’any 2002 en el seu article “Matrimoine” si hauríem gestionat igual el patrimoni si se n’hagués dit “matrimoni”, és a dir, el llegat de les mares. Probablement no.

Gabriela Frigola

Però a més d’aquest biaix en la mateixa denominació d’allò que considerem de valor cultural (històric, artístic, etnogràfic, etc.) – el patrimoni – trobem un biaix sobre l’univers de tot allò susceptible de ser-ho. Sempre serà més patrimoni un palau que un safareig. Una sala noble que una cuina. Un espai públic que un de privat. I això s’esdevé precisament del vincle que hi ha entre aquests elements i els homes o les dones. Què conservem, què patrimonialitzem, a què li donem valor… no és un fet intrínsecament unit als objectes mobles o immobles, materials o immaterials, sinó a l’escala social de valors. El patrimoni ve del passat, però el fem en el present. I tradicionalment hem menystingut el llegat de les dones i hem híper-valorat el dels homes.

Però a més d’aquest procedir, que alguns col·legues (em consta) entenen com un acte gairebé involuntari o reflex provocat per la forma en què ens han educat en aquest patriarcat ancestral, hi ha un altre potser encara més pervers: el d’amagar l’existència mateixa de les dones i el paper que han jugat en la generació de patrimoni cultural. I això no ha passat un cop i per atzar. Ha passat sistemàticament. Si analitzem la història del patrimoni català a fons, veurem que és un fenomen que es repeteix de forma escandalosa. I el Baix Llobregat no s’escapa a aquesta forma de fer.

L’any 2019, amb Conxita Sánchez, Neus Ribas i Montserrat Duran, vaig tenir l’oportunitat i el plaer de participar en l’elaboració d’una ruta feminista per Sant Joan Despí que va ser recollida en el llibre Trencadís Violeta[1] gràcies al suport de l’Ajuntament.
Aquella petita recerca estava orientada a crear un itinerari cultural per la ciutat en clau de vivències i d’experiències de dones, singulars i en col·lectiu indistintament. D’una banda vam poder comprovar que les dones hem deixat empremta en l’urbanisme de la ciutat. I de l’altre com sistemàticament, l’exercici del poder masculí ha mirat d’esborrar aquesta empremta. I no estem parlant d’esborrar el nom de dones transgressores. Simplement d’esborrar el nom de dones. Entre els casos més colpidors trobem el de Gabriela Frigola i el de Josefa Marsans Peix, unides per una injustícia. Gabriela (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_de_Fr%C3%ADgola_Barbaza) va ser una de les primeres mestres d’un grup de nenes, càrrec que va exercir entre 1886 i 1925. Va rebre diversos reconeixements per la seva incansable tasca a favor de l’ensenyament de les noies i per la dignificació de les escoles. L’any 1925 la Junta Local d’Ensenyament va proposar a l’Ajuntament que la nova escola de nenes portés el seu nom. Però finalment l’escola es va dir “Agrupación Escolar Mixta Casas-Laporte”. Casas per Frederic Casas, qui “suposadament” va cedir els terrenys per fer-hi l’escola. I Laporte per l’alcalde del moment. De Gabriela res! Però encara hi ha més. Frederic Casas era el marit de Josefa Marsans, la dona que va cedir a títol pòstum els terrenys per a la construcció d’una escola. De fet, la mateixa escriptura de cessió del solar explicitava que la cessió es devia “…al deseo de complir la voluntat de su difunta esposa, Doña Josefa Marsans Peix, que en reiterades ocasiones le había expresado su propòsito de hacer algo a favor de dicho pueblo”. L’escriptura també deia que les parts s’obligaven a posar una placa per perpetuar la memòria de Josefa Marsans Peix, però això no va arribar a fer-se mai. I encara més, un carrer cèntric de Sant Joan Despí, porta el nom de Frederic Casas. De Josefa, res…

Josefa Romeu

En el mateix llibret podeu trobar un altre cas d’injustícia. Poques vegades es parla del paper que van jugar les dones mecenes en la creació o la promoció d’arquitectura creativa i artística. El Trencadís Violeta recull dos casos flagrants: la Torre de la Creu i la masia de Can Negre, dos dels edificis més emblemàtics del modernisme i del Baix Llobregat, ambdós obra de Jujol. Amdós promocionats per dones.

La Torre de la Creu va ser un encàrrec de Josefa Romeu al llavors jove arquitecte, de qui era tia política. Jujol va tenir via lliure per fer el que volgués i Josefa va assumir els costos de l’obra.

La masia de Can Negre també té al darrere el mecenatge femení, en aquest cas d’Engràcia Balet Viñas, amiga íntima de Josefa Romeu i esposa de Pere Negre, propietari de la casa. El matrimoni va sufragar amb els respectius patrimonis la reforma que va transformar la vella casa pairal en l’actual puntal del modernisme. De fet, Jujol sí va mostrar aquest doble mecenatge incorporant mencions a l’arquitectura interior, com l’esgrafiat que es troba a la capella i que resa “Pere i Engràcia me feren”.

Tot això que explico no pretén aportar una visió pessimista o victimista. Ni ser una queixa. Ans al contrari, sense diagnòstic no hi ha cura possible. Per tant, només he volgut recordar en un mes de març que tenim molt per caminar i que el camí il·lusiona! Una petita solució inicial podria ser que els catàlegs de patrimoni i els itineraris culturals– basats sempre en el patrimoni – incorporessin la mirada feminista.

[1] SÁNCHEZ, C; HACHUEL, E; RIBAS, N; DURAN, M.: Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Edicions del Llobregat, 2019.

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

Cloenda del 50è aniversari del CECBLL

/by

Durant l’any 2024 el CECBLL hem celebrat el nostre 50è aniversari amb una colla d’activitats i projectes impregnats de celebració i de compromís amb el territori i la seva gent.

El 6 de febrer vam organitzar l’acte de cloenda sota el lema “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat”, en el que volíem reflexionar sobre el futur de l’entitat i sobre el paper de l’associacionisme com a única via per enfortir-nos. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones que ens van acompanyar amb aquest tancament.

Aquest acte, conduit pel periodista i soci del CECBLL David Guerrero, es va iniciar amb la presentació de la revista anual del CECBLL, la vint-i-vuitena edició de Materials del Baix Llobregat i altres escrits, dedicat precisament als 50 anys de trajectòria de l’entitat. Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, va ser l’encarregada de presentar el dossier monogràfic confeccionat per una colla de persones estretament vinculades al Centre, a les que vam demanar que escrivissin un article sobre un quinquenni amb el que vam dividir els 50 anys del Centre. Totes elles han aportat el seu coneixement i experiència als articles que configuren el dossier i a través de la seva  lectura descobrim la història més personal del CECBLL. Jordi-Xavier Romero, Ferran Balanza, Maribel Ollé, M.Luz Retuerta, Assumpta Muset, Carles Riba, Joana Llordella, Esther Hachuel, Conxita Sánchez, Genoveva Català i Mercè Renom han estat els i les autores d’aquest dossier carregat d’experiències i emocions que han impregnat aquest 50 primers anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’acte va continuar amb un interessant diàleg sobre els reptes de futur del CECBLL i de com serà l’associacionisme a la llum dels profunds canvis que travessa la nostra societat. En el diàleg hi van participar l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch, persones sòcies o col·laborades del Centre. Van debatre sobre temes com el relleu generacional, les dedicacions personals o implicacions que comporten associar-se a entitats culturals com la nostra, l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, o els reptes de futur que tenim com a CECBLL com ara la connexió amb la nova immigració  o el suport social.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, que va encoratjar a les persones assistentes a continuar treballant amb il·lusió i esforç, ja que el coneixement enforteix la fraternitat.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

Presentem “30 anys sense J. N Garcia Nieto” a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Un record per a Joan N. Garcia-Nieto

El 25 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el llibre  30 anys sense J. N Garcia Nieto. Un mon que és urgent transformar en un acte coorganitzat per les institucions editores: CCOO BLAGAP, l’Arxiu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l’acte hi van intervenir la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; el Secretari generl de CCOO al Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, Josep M. Romero; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català i el coordinador de l’obra, Jaume Funes, que va dissertar sobre el pensament de Joan N. Garcia Nieto. Hi van participar una trentena de persones que van iniciar un debat i una reflexió al voltant de les idees que recull el llibre.

L’obra parteix de textos de Joan N. Garcia-Nieto que són analitzats per diversos autors i autores a la llum de la situació actual, tot posant de manifest la vigència del seu pensament. Concretament l’equip d’autors i autores ha estat format – seguint l’índex del llibre – per: Josep M. Romero, Antoni Balmón, Jaume Funes (que també és coordinador de l’obra), José Fernández Segura, Benigno Martínez, Xavier Godàs, Gabriela Poblet, Margi Gual, Conxita Sánchez, Toni Mora, Marc Andreu, Liliana Reyes, Javier Pacheco, Xavier Orteu, Carlos Obeso, Cristina Rodríguez Portillo, Claudio Carmona, Vicente Salas, Òscar Rando, Josep M. Rambla, Raimon Ribera, Yolanda Corredera, M. Luz Retuerta i Inès Vallès.

Joan N. Garcia-Nieto va nèxier l’any 29 a Barcelona. Va patir els estralls de la guerra i de la postguerra i, amb 15 anys va entrar al noviciat dels jesuïtes al monestir de la Verge de Veruela. El seu vincle amb Cornellà – concretament amb Sant Ildefons – a partir de l’any 1965 el va fer entrar en contacte amb grups d’esquerra. Va fundar Cristians pel Socialisme, va contribuir a la consolidació del sindicat de CCOO i va pertànyer a partits d’esquerra, com el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu suport al moviment veïnal i obrer tenia a veure amb el seu pensament, profundament arrelat en els criteris de justícia que de fet promulga el cristianisme. El seu llegat va donar lloc a la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, creada l’any 1991 pels Ajuntaments de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, per CCOOO, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

En dissoldre’s la Fundació Utopia l’any 2021, el seu fons va passar a l’Arxiu Comarcal, on queda protegit com a patrimoni documental i al servei de la ciutadania que vulgui fer recerca.

Olesa de Montserrat acull el llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinó”

/by

CECSCAT, Associació de persones amb capacitats diverses, van organitzar la tarda del 27 de febrer la presentació del llibre de l’historiador i soci del CECBLL Josep Padró, La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, un llibre editat per Edicions del Llobregat. La Comunitat Minera Olesana va acollir a la quarantena de persones que van assistir a l’acte.

La també historiadora Gemma Estrada, va presentar l’extens currículum de Josep Padró, gran expert sobre la Colònia Güell en relació a la qual ha publicat diversos llibres, treballs i articles. En aquest darrer llibre, aborda la història de la colònia des d’una perspectiva eminentment social, una mirada de la que no n’és distant, ja que l’autor forma part de la quarta generació d’habitants i treballadors d’aquesta colònia.

Durant la presentació en Josep va relacionar les dues colònies industrials més grans de Catalunya, la Colònia Sedó i la Colònia Güell, totes dues a la comarca del Baix Llobregat, que formen part del patrimoni industrial més important del país.

Josep Padró i Margó, va rebre el desembre passat l’accèssit al Premi Estudis- Fundació Caixa d’Enginyers, dins la 32a edició dels Premis Bonaplata per la recerca d’aquesta obra.

CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP

/by

En el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)

L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.

L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.

La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.

El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.

 

Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/

 

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La màquina de vapor Alexander del Museu de les Aigües, per David Rovira Pujol

/by

Aquest article va ser publicat al butlletí de l’AMCTAIC núm. 91, que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.amctaic.org/la-maquina-de-vapor-alexander-del-museu-de-les-aigues/

Introducció

Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024

Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.

El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.

 

Alexander Hermanos

L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.

Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.

Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.

Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024

Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.

Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.

 

Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos

Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.

Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.

L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.

La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.

Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.

El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.

Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.

Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.

 

Patrimoni d’Alexander Hermanos

Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona

De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.

Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.

Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.

La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.

Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.

Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.

Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.

 

Conclusions

La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.

Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.

La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.

 

Bibliografia

  • Bayó i Soler, C., & Riera i Tuèbols, S. (2012). Les Màquines de vapor a Catalunya. Rafael Dalmau.
  • Giraldés, A. (2015). 1001 històries de la Barcelona del segle XIX. L’Arca, Redbook.
  • Mina y acequia de riego de Santa Coloma de Gramanet, Sant Ordrià de Besás y Badalona. (n.d.). s.n.
  • Ortiz-Villajos, J.M (2005) Importancia de las patentes para los primeros fabricantes de máquinas de vapor en España: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre y Marítima y Alexander Hermanos.
  • Riera i Tuèbols, S. (1985). Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans.

[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.

[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.

 

TORRELLES: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)

/by

Web Site Facebook Instagram E-Mail

L’ANT és una associació naturalista, creada l’any 1999.
És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb la realització d’activitats d’estudi i protecció del medi ambient a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, l’ANT lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

 

Telèfon de contacte:  648 897 969

OLESA: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

/by

Web Site X Instagram YouTube

L’any 1980, un grup d’espeleologia (del SIS del Centre de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s’havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO).

Des que va néixer, la filosofia d’aquesta entitat ha estat fomentar l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d’alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l’Himàlaia i als Estats Units,<< fins que la mort de dos expedicionaris del CMRO, l’any 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior>>, explica Jaume Morera, membre fundador del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Finalment, la secció d’alta muntanya va deixar de funcionar cap a l’any 1992 i només va restar un grup d’esquí de muntanya.

Morera explica també que << l’activitat del grup de recerques ha estat molt vinculada a les necessitats que han anat sorgint i a l’oportunisme de les obres que s’han anat fent al municipi>>. Precisament,les actuacions que l’Ajuntament i alguns propietaris privats que han fet en edificis, carrers i places d’Olesa han estat motiu d’enfrontament amb els membres del CMRO, <<perquè creiem que algunes d’aquestes obres han estat molt incorrectes>> Un dels objectius del CMRO és organitzar accions de protesta per denunciar aquelles actuacions que consideren perjudicials per conservar el patrimoni local. 

Amb els incendis del 1994, l’entitat es va plantejar una nova direcció per a les seves activitats. D’aquí va sorgir una secció de medi natural, que s’encarregava de netejar boscos i camins, repoblar i crear nous punts d’aigua. Argelich destaca que el CMRO<<es va incorporar a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) com a membre actiu>>.

El grup de recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d’excavacions al mas Vilar. A més a més, es va recuperar el brollador d’aigua i bassa del segle XVI a Puigventós, entre algunes altres activitats. D’altra banda, la secció de medi natural va ajudar a regenerar les zones cremades l’any 1994,  efectuant replantacions. Pel que fa a la secció d’esquí, concentra l’activitat els mesos d’hivern, amb cursets de cinc diumenges seguits, fets per monitors federats.

Els projectes de futur del CMRO són molt ambiciosos: continuar la tasca que l’entitat du a terme: treballar en l’arxiu fotogràfic i documental del centre i continuar lluitant per tal d’aconseguir que Olesa tingui museu. Al 2013, el CMRO compte amb tres seccions actives: Geografia i Ciències Naturals, Recerques i Esquí.

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”

/by

Esplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.

Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.

La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.

La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.

L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.

L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.

Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.

 

Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/

El Consell Comarcal acull la presentació del l’Anuari 2025 Next Llobregat

/by

A punt de tancar la redacció d’aquest Butlletí digital ens ha donat temps justet de redactar unes línies sobre un acte prou rellevant que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Ens referim a la presentació de l’Anuari 2025 Next Llobregat, que edita Barcelona Content Factory. Aquest any porta un títol prou suggeridor: Cinc anys per complir l’Agenda 2030.

Un any mes l’amic i soci del CECBLL Joan Carles Valero posa la lupa i el focus allà on toca: i es que després de 10 anys dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 resulta que ja quasi hi som, doncs estem a cinc anys escassos d’aquesta fita. L’anuari explora sense vergonya i sense complexos en quin punt estem a partir de les aportacions d’una colla d’autors i autores que hi  han abocat la seva expertesa i els seus coneixements.

L’acte de presentació va anar a càrrec del principal artífex de la publicació, Joan Carles Valero; de Rosa Fiol,  vicepresidenta executiva de la patronal comarcal AEBALL;  de Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona; i Carles Riba Romeva, doctor enginyer, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i membre de la Junta del CECBLL (entitat que va presidir entre el 1995 i el 2013). Els membres de la taula van destacar, entre altres coses, la necessitat de cooperar per assolir els reptes que te plantejada la nostra societat en un moment tant canviant com l’actual.

L’acte va comptar amb la cloenda de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martinez; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Diaz.

L’anuari es pot adquirir en paper i també està disponible en versió digital de forma totalment gratuïta. Hi podreu accedir a traves d’aquest enllaç.

Ens despedim de Fermí Marimón, guardonat amb el Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema pels V Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (2007)

/by

Al 2007 guardonavem a Sant Andreu de la Barca a Fermí Marimón, acompanyat de Joan Miramón, amb el premi Premi Rosa Morgas i Duran d’Arts Escèniques i Cinema als V Premis de Reconeiement Cultural del Baix Llobregat, i ens dol compartir que el 29 de gener ens deixava l’autor de ‘Peraustrínia 2004’, primera pel·lícula d’animació en llengua catalana.

Amb la mort de Fermí Marimón Marimón (El Prat de Llobregat, 1932-2025), ens deixa una de les figures més destacades en el ressorgiment del cinema amateur de la segona meitat del segle XX i en la promoció de la llengua catalana en el setè art. L’activista pratenc salta a l’arena cinematogràfica amb només divuit anys, el 1950, quan guanya el Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics del Prat de Llobregat, en la categoria lliure, per “La cova del cec”. El jurat estava presidit per Delmir de Caralt, referència del cinema amateur durant els anys de la república.

Convençut que el món dels rodatges és la seva passió de vida, decideix convertir-la també en el seu mitjà de subsistència. Així comença la seva carrera professional com a exhibidor, des de 1954 al capdavant de la sala “El Cinco de Oros” al barri de Can Tunis de Barcelona, i a partir de 1967 del Cinema Capri del Prat de Llobregat—sala en actiu que ha pogut resistir la tendència de les multi-sales, i fer-ho a més, en una clara aposta per les pel·lícules no comercials i de cine-club. Al llibre L’altra resistència, de Pere Baltà, Marimón explica les dificultats que té per introduir curtmetratges en català a les sales de cinema del cinturó industrial.

El curt experimental Ballet Burlón (1956, tornat a filmar el 1960), dirigit i guionitzat per Marimón, és considerat una de les obres Bàsiques del Cinema Català. El 1961 va ser triat en la selecció oficial de Films pour la Jeunesse del Festival de Cannes i en el Festival de Cinema de Bèrgam. Com a productor, Marimon lidera ‘Peraustrínia 2004’, primer film d’animació en llengua catalana, que destaca per l’aposta transgressora d’introduir la ciència-ficció al públic infantil. En l’àmbit local, dirigeix L’exhibidor (1978), primer llargmetratge del Prat de Llobregat, inspirat en la seva pròpia vida.

Entre altres reconeixements, Fermí Marimón ha sigut distingit com a Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya (2010), fill predilecte del Prat de Llobregat (2017) i el Premi en l’Àmbit de la Comunicació de la Fundació Paco Candel (2015).

 

Font de la notícia: Carreras, G. (2025, 30 gener). Ha mort Fermí Marimón, pioner del nostre cinema. Tornaveu. https://www.tornaveu.cat/general/ha-mort-fermi-marimon-pioner-del-nostre-cinema-45713/

 

L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.

Presentem el llibre “Contes del Baix Llobregat” a Corbera de Llobregat

/by

El passat dilluns 9 de desembre 2024 es va presentar el llibre CONTES DEL BAIX LLOBREGAT de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella a la Biblioteca Pública Municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat.

Ens va donar la benvinguda Montse Isern, Presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, i va presentar l’acte Àngels Olivera, membre de la Xarxa de Dones Emprenedores.

Com j aés habitual, van acompanyar les presentacons de l’autor Rafa Bellio, i la il·lustradora del contes Joana Llordella, les lectures en veu alta de dos contes del llibre. Primer, Montse Isern va llegir el conte El Fènix i l’Efímera, de Corbera, i després Montserrat Compte, directora de la Biblioteca de Corbera, va llegir el conte Els últims de les Filipines, de Viladecans.

En acabar, Genoveva Català, presidenta del CECBLL va tancar l’acte i va agraïr la predisposició de totes les persones uqe s’havien desplaçat a la biblioteca per venri a la presentació.

 

Premi Bonaplata per a Josep Padró pel seu llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”

/by

És un honor felicitar des d’aquestes línies a Josep Padró pel reconeixement rebut en la 32ena edició dels Premis Bonaplata que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. En Josep és una persona molt estimada al CECBLL. Un excel·lent col·laborador expert en la industrialització de Catalunya i un referent per conèixer la història i el patrimoni  de la Colònia Güell, on va néixer.

El llibre guardonat – La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió – ha estat publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals. En ell, en Josep Padró parla de la història de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. I ho fa en clau d’història social. Molt interessant i innovador si tenim en compte que el caràcter modernista i gaudinista d’aquest nucli ha acaparat sempre tota l’atenció en detriment d’un coneixement de la vida social i econòmica i de la quotidianitat de les persones que hi treballaven.

L’acte de lliurament dels Premis Bonaplata de l’AMCTAIC va tenir lloc el  2 de desembre a la sala Prat de la Riba del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Per fer costat al Josep va assistir un nodrida representació del Centre d’Estudis, amb la seva presidenta al capdavant.

Si teniu interès en el llibre el podeu adquirir aquí: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

Una àmplia representació del CECBLL va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei

/by

Diumenge dia 15 de desembre de 2024, una àmplia representació del cecbll va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Aquest equipament és possible gràcies a  les obres de rehabilitació i de recuperació del Palau Requesens.  El nou museu es pot visitar de dimecres a diumenge.

La col·lecció conté un total de 100 obres, 18 de municipals i 82 de cedides. El Museu del Prado, a Madrid, els ha donat un retrat de Carles V, qui es va allotjar en diverses ocasions al Palau Requesens del municipi. A banda de divulgar coneixements artístics, culturals i històrics d’aquest període, es vol destacar el paper de Molins de Rei durant el Renaixement.

Entre les obres que s’hi poden veure, destaquen el tapís “Triomf del temps sobre la fama”, cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o un element escultòric original del Palau Requesens d’entre els segles XV i XVI.

Les institucions que han cedit obres al Museu del Renaixement són el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), el Frederic Marès, el DHub, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Centre de Documentació i el Museu Tèxtil de Terrassa.

https://www.museudelrenaixement.cat/

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat

/by

El divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.

Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.

Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.

L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.

L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.

Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.

Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca

/by

 

El passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.

En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.

A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.

L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.

Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals.  Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.

 

 

 

Propers dies d’obertura:

  • 24 de novembre
  • 1 de desembre
  • 15 de desembre
  • 22 de desembre
  • 29 de desembre

L’horari es de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h