SANT CLIMENT: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat va néixer arran de les inquietuds d’un grup de persones amb ganes de reactivar la cultura i de reivindicar el patrimoni de Sant Climent, el seu paper en la història i el de la gent que ha contribuït a dibuixar-lo com és.

Proveníem d’entitats culturals diverses i molts havíem format part dels Consells de Cultura que havien treballat amb l’Ajuntament en l’organització de programes festius i culturals. Era el 10 de març de 2010 quan ens trobàvem una colla per engegar una associació que es marcava com a objectius organitzar activitats culturals i intentar recuperar i reivindicar el patrimoni i la memòria històrica que ens podia transmetre la gent gran del poble.

I aquest és el llegat que volem deixar per a que les generacions futures també se sentin part important i encarin el demà sense oblidar els seus fonaments.

Amb aquest objectiu cada any tenim dos eixos de treball, sense renunciar a muntar altres activitats:

  • La Primavera Cultural
  • El Correllengua i les Jornades d’Història Local

Es fàcil trobar-nos al costat d’altres entitats climentones organitzant festes i diades assenyalades com Sant Jordi, l’Exposició de Cireres o l’Onze de Setembre. I participem de totes les activitats que tinguin a veure amb la història i el patrimoni oral, natural, paisatgístic i urbanístic de Sant Climent de Llobregat.

Interessats per l’espai històric de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà, participem cada any en les Trobades d’estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, organitzades per les entitats de recerca històrica dels municipis de l’antiga baronia i hi mantenim contacte pel que fa a temes de recerca o estudis.

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, és una entitat discreta i petita. Suplim la manca de mitjans amb la il·lusió i la força que ens dona la nostra història. Per aquest motiu l’any 2020 vam organitzar el programa d’actes de celebració del 1050è aniversari de Sant Climent per a reivindicar tota la gent que va posar els fonaments per a que aquest territori sigui el que ara és i el que volem llegar al futur.

CASTELLDEFELS: Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GRHIC)

El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels va ser fundat el 2000 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la història de Castelldefels, i vetllar per la conservació del patrimoni.

S’han publicat més de vint-i-cinc llibres. Una desena conformen la col·lecció “Imatges de Castelldefels”. Altres obres s’han concebut com a guies del patrimoni arquitectònic local modern, amb l’estudi sobre el Pont de la Corredora Mestra, de Marc Clemente Armelles; o contemporani, amb l’obra de Carla López Arnau. S’han presentat obres de ficció inspirades en personatges històrics locals, en trilogia de Pep Solé. S’han editat anecdotaris; estudis sobre els Brigadistes Internacionals a la ciutat, d’Alfonso López Borgoñoz; obres sobre la riquesa artística de creadors plàstics amb petja a la localitat; monografies sobre urbanisme…

Com a “projecte estrella”: la col·laboració amb el treball arqueològic de Joan Daura i Montse Sanz, al jaciment de la Cova del Rinoceront, des del 2002, fent costat al Grup de Recerca del Quaternari (UB). Amb el CECBLL, s’organitzà la Primera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, el 27 d’octubre de 2007, a Castelldefels. El juliol de l’any 2008, l’entitat reclamà la revisió del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, amb la proposta concreta per a incorporar nous elements. Es va abordar la recuperació del llegat filmogràfic local. Es van digitalitzar pel·lícules, majoritàriament de 8 mm i súper-8. El juny de 2012 es van fer les dues primeres projeccions públiques de material recuperat.

La reivindicació més forta es relaciona amb la desaparició, a finals del 2009, del pontarró de la Corredora Mestra, del XVIII. D’ençà el seu desmantellament s’ha mantingut un treball tenaç, fonamentat i ferm amb nombrosos escrits i intervencions en plens municipals de diverses legislatures. El projecte de restitució, elaborat i pressupostat per Diputació de Barcelona, encara no s’ha materialitzat.

Des del 2008 es treballa, de manera coordinada amb la resta de centres d’estudi locals que comparteixen l’àmbit d’una antiga baronia. GREHIC coopera a les anuals Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’any 2023 organitza l’esdeveniment, el 21 d’octubre.

VILADECANS: Grup Tres Torres

 

El Grup Tres Torres neix el juny de 2004. Els objectius del grup, tal i com apareix en el logotip de l’entitat, són la difusió i preservació del patrimoni històric i cultural de Viladecans. En l’actualitat comptem amb prop d’un centenar de socis.

Des de l’any de la fundació de l’entitat hem editat sis llibres de temàtica històrica local i hem col·laborat en l’edició d’un setè; hem organitzat xerrades i exposicions per donar a conèixer el valor del nostre patrimoni; hem organitzat campanyes reivindicatives per recuperar la toponímia popular d’alguns indrets i, en el mateix sentit, hem col·locat rajoles amb noms de cases i de carrers; hem participat en totes i cadascuna de les edicions de la Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, de les quals hem estat els organitzadors en tres ocasions; hem creat, juntament amb Òmnium Cultural de Viladecans, el premi “Recercans”, adreçat als estudiants de batxillerat per estimular la recerca local; som socis fundadors de la Coordinadora del Mamut, entitat impulsora de la cultura popular de Viladecans; el 2008 vam iniciar la publicació del butlletí “Canis Vallis”, revista de comunicació interna amb els socis, que incorpora des del 2019 el col·leccionable “Personatges i racons”, referits a Viladecans i, des del 2020, estem treballant en la recuperació de camins antics, marges i barraques de pedra seca del nostre terme.

VALLIRANA: Associació d’Amics de Vallirana

 

A l’inici dels anys 80 Vallirana tenia un fort creixement demogràfic i, per tant, un desarrelament de bona part de la població. Va ser quan un grup de persones identificades amb el poble i coneixedores del mateix es van reunir per intentar preservar tot el que fos un referent de la identitat local. Així a l’inici de la dècada, es va començar a gestar l’associació, constituïda el 31 de gener de 1984. L’abandonament institucional i la manca, aleshores, d’arxiu municipal van fer necessària l’associació que, des dels seus inicis, és membre del CECBLL.

Els seus membres fundacionals van apostar per la recuperació de fotografies, documents i objectes per preservar-los i fer-ne exposicions. Important ha estat la represa d’una de les tradicions locals més notables; l’aplec de St. Francesc, que ja es feia al segle XVII a l’era de la masia vella del Lledoner. Es va deixar de celebrar cap a l’any 1954 i es va recuperar el 1984 fent-lo a la creu d’Ordal amb els tres pobles que hi toquen. Va durar fins l’any 2002. L’any 2016 es va col·laborar en la donació al municipi de l’arxiu del fotògraf local (Fotos Vives, de 1926).

En l’apartat publicacions, s’ha editat un total de 28 llibres eitats, dels quals 16 han estat de pròpia iniciativa i 12 col·laboracions o encàrrecs, tots ells de temes locals. De les recuperacions d’elements materials destaquem les creus de terme de l’Ordal i de Begues, un fanal d’acetilè, el capitell de monument al bisbe Strauch, la bandera del Sometent, obres d’art, materials de guerra i altres. Les activitats, en els 40 anys de vida de l’entitat han estat, a mes, conferències històriques així com exposicions, sobretot de fotos antigues.

Als seus 40 anys segueix amb les seves motivacions originals: l’estima pel poble concretada en la preservació de la seva identitat. Aquests valors es poden resumir en dos; el coneixement i la divulgació de la seva història i patrimoni. Donada la seva situació actual, amb uns 60 socis, tot fa pensar que li espera un futur estable.

SANTA COLOMA: Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló – Colònia Güell

Finalitats

  • Impulsar les activitats en relació a l’estudi, la recerca o la divulgació del patrimoni cultural i natural de Santa Coloma de Cervelló i la seva protecció.
  • Col·laborar amb totes les entitats i associacions del municipi, en especial els museus, els arxius, fundacions i centres educatius, que per llur tasca cultural els pugui ser necessari o convenient l’assessorament de l’Associació.
  • Mantenir la comunicació i l’intercanvi amb entitats amb objectius anàlegs als nostres.
  • Assessorar a estudiosos, col·laborar en la millora de la interpretació i divulgació que actualment es fa del patrimoni local, i atendre els requeriments de la premsa.
  • Potenciar la presència de les dones en l’activitat de l’Associació.

Primeres activitats i projectes:

  • Visita a la Masia Museu de Ca n’Albareda (Pallejà) i a la Colònia Vidal (Puig-reig) amb l’objectiu de prendre nota davant la propera transformació de la casa de pagès urbana de Can Roc, a Santa Coloma de Cervelló, de propietat municipal, i contrastar l’oferta de divulgació de la Colònia Vidal amb la de la Colònia Güell.
  • En data 5 de juliol s’ha fet la primera activitat del cicle de conferències commemoratives del 50 aniversari del tancament de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell. Exposició gràfica d’aquell moment i taula rodona per explicar el naixement del moviment veïnal al poble arran del tancament de la fàbrica. L’exposició s’ha fet en col·laboració amb l’Associació La Colònia Modernista.
  • Tenim engegat un projecte sobre recull de testimonis de la petita pagesia local, la que ha format el nucli tradicional de Santa Coloma de Cervelló.

Hi ha altres iniciatives que encara es troben en una fase embrionària.

SANT FELIU: Arrels Locals

Arrels Locals va néixer el 2012 amb la il·lusió de donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat. Fou creada per divulgar la història del nostre municipi d’una forma diferent, amena i divertida però sempre amb rigor històric. Així, un equip interdisciplinari format per diverses persones apassionades per la història, el patrimoni, la cultura i les arrels del nostre municipi vam començar a caminar.

Treballem per:

  • Recuperar la memòria històrica col·lectiva i conèixer l’evolució del patrimoni històric, social, industrial i natural de Sant Feliu de Llobregat.
  • Posar en valor, difondre i promoure el patrimoni històric del territori.

El 2014 vam participar en el Fòrum de Cultura Local amb una xerrada-diagnosi per a definir el Patrimoni. D’aquí van néixer les Finestres al Passat i la Setmana del Patrimoni, una proposta col·laborativa i creativa amb totes les entitats i institucions que viuen i reviuen el patrimoni. Aquest és el nostre gran projecte. Vam crear el web www.santfeliuabans.cat per a difondre la Setmana i catalogar i presentar totes aquelles iniciatives que s’han dut a terme a la nostra ciutat amb l’objectiu de promoure el nostre patrimoni. Des del 2018 la Setmana del Patrimoni està emmarcada dins del pla estratègic de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i nosaltres com a entitat hi participem; tota la informació està centralitzada al web de l’Ajuntament. Paral·lelament, es va crear una Mesa de Patrimoni, òrgan consultiu integrada per les Institucions i entitats culturals del municipi.

Actualment, estem portant un projecte nou de manera cooperativa amb altres entitats culturals de la ciutat que està relacionat amb el patrimoni natural: la catalogació i conservació de la pedra seca dins del nostre municipi. Des de la nostra creació creiem en els projectes col·laboratius, i un clar exemple d’això són les diverses línies d’actuació que hem engegat en l’àmbit educatiu i cultural de la ciutat al llarg de la nostra trajectòria.

Entre totes podem cuidar, estimar i protegir el nostre patrimoni i donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat.

SANT CLIMENT: Memòria i Vida

 

Memòria i Vida de Sant Climent de Llobregat es va formar l’any 2015.

L’entitat està integrada per un grup de persones interessades en la història de la localitat, en la preservació de la memòria oral i escrita i el patrimoni cultural i arquitectònic del poble.

Els seus objectius principals són:

  • Impulsar la recerca, l’estudi, la protecció, la restauració i conservació de la riquesa local; registrant, inventariant i catalogant tot el que forma part d’aquest patrimoni.

A l’hora de posar-nos a treballar hem començat per rebuscar i localitzar les antigues mines de plom i barita del nostre terme que ara estan majoritàriament tapades i abandonades, però de les quals han quedat vestigis que ningú ja recordava on podien ser, perdudes per la muntanya.

Ara en tenim les coordenades. Un parell de grups d’espeleòlegs hi han baixat (sols es pot accedir per obertures de ventilació) i n’han fet unes fotografies precioses.

Acabada aquesta activitat ens hem posat amb el tema de la pedra seca. Actualment, el terme del nostre poble majoritàriament és cobert de bosc, però a principis del segle passat tot eren vinyes, oliveres i garrofers. Més tard els cirerers van substituir la vinya. En definitiva que les muntanyes són dibuixades per quilòmetres de marges de pedra seca i per un bon grapat de barraques de vinya.

La primera feina va ser localitzar les barraques, cosa difícil per estar moltes d’elles mig enderrocades i amagades per l’espessa vegetació. Ja en tenim més de cent vint, i el següent pas és restaurar-les. Ja n’hem recuperat i restaurat quaranta-dues.

Una altre grup de treball que forma part de l’Associació és Amics de la Gent Gran de Sant Climent que promou accions per millorar l’envelliment de la gent gran, memòria històrica del nostre poble.

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

Sant Salvador de les Espases

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

El CECBLL rep un reconeixement durant l’acte de tancament del 40è aniversari de l’ACBL

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va tancar la celebració dels seus 40 anys de vida el passat 15 d’abril, en un acte solemne i carregat d’emoció on van ser presents Natàlia Garriga, consellera de cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta, que van encapçalar els parlaments.

L’acte va ser un homenatge a les 4 dècades de servei que l’Arxiu Comarcal ha fet a la ciutadania de la comarca. Han estat 4 dècades de compromís, divulgació, respecte i amor pel patrimoni i el llegat documental que aquest arxiu custodia. De la mà de la seva directora, M. Luz Retuerta, aquest Arxiu ha crescut des d’aquell 23 d’abril de 1983 quan es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu per emplaçar l’Arxiu a la ciutat. El 1993 l’Arxiu passà a la planta baixa de la Biblioteca Montserrat Roig on vam començar a compartir dependències amb el CECBLL. L’any 2015, s’inaugurà el nou Arxiu a l’actual seu del carrer Clementina Arderiu, on continuem compartint edifici, projectes, experiències i reptes.

L’acte va continuar amb tres protagonistes de diferents moments històrics de l’Arxiu: Jaume Bosch, regidor de Sant Feliu quan es va crear l’Arxiu i exdiputat al Parlament de Catalunya, Mercè Renom, historiadora i investigadora de l’Arxiu, i Joan Tardà, antic diputat a Corts i un dels primers investigadors de l’Arxiu.

Va cloure l’acte un reconeixement públic a totes les persones i institucions que han contribuït al creixement de l’Arxiu cedint els seus fons documentals i enriquint així la memòria de la nostra comarca. Genoveva Català, va recollir l’obsequi en nom del Centre d’Estudis. Es tracta d’una obra creada expressament per a l’ocasió per l’artista Jaume Amigó, amb uns gravats que simbolitzen els elements clau de l’Arxiu i la seva missió.

Des d’aquestes línies volem felicitar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat els seus 40 anys d’existència, a la M. Luz Retuerta -cor i ànima d’aquest Arxiu- i al seu equip, per tota la dedicació i feina que han fet durant tots aquests anys. Llarga vida a l’Arxiu!

Fotografies: Fet a Sant Feliu | Autoria: Marc Rius

Presentem el llibre ‘Contes del Baix Llobregat’ a Pallejà i Abrera

Aquest mes han continuat les presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat, que com sabeu consta de 30 contes escrits per Rafael Bellido, un per a cada una de les 30 ciutats del Baix Llobregat; i 30 il·lustracions de Joana Llordella.

Presetnació a Pallejà

El dia 16 d’abril  vam estar a Pallejà. Allà vam comptar amb la intervenció de l’alcaldessa, Acensión Checa, i amb la lectura de contes per part del pallejanenc Jordi Carbonell, soci del CECBLL, i de la pallejanenca i amiga de la lectura, Lola Massana.

El dia 29 vam estar a Abrera, on vam comptar amb una salutació de la regidora de Cultura, Arantxa Galofré, i de l’alcalde, Jesús Naharro. Les lectures van anar a càrrec de Míriam Claveria, directora de la Biblioteca, i de l’abrerenca i activista cultural Teresa Morral.

En tots dos casos van tenir també la paraula en Rafael Bellido i la Joana Llordella a més de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català.

Presentació a Abrera

En acabar la presentació, autor i autora van signar exemplars per a les persones assistents que van voler comprar el llibre.

Un plaer recórrer el Baix Llobregat de la ma d’aquesta magnífica obra, i de la Joana i el Rafa. Gràcies, també a l’Yildirai!

 

Podreu trobar totes les pressentacions que anem programant arreu del Baix Llobregat en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/events/categories/edicions-del-llobregat/presentacio-de-llibre/llibre-contes-del-baix-llobregat/

 

Fotografies de Pallejà:

 

 

Fotografies d’Abrera:

 

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat

El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família.  L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.

El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”

Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la   lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui.  Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.

El CECBLL assisteix als Premis de Radio Molins, que recorden a Gemma Tribó

El passat divendres 19 d’abril es va celebrar al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei la gala dels Premis Ràdio Molins de Rei. L’organització va tenir un sentit record per les persones vinculades a l’emissora que ens havien deixat recentment, com és el cas de la historiadora i investigadora Gemma Tribó. Col·laboradora habitual de l’emissora municipal, aquesta temporada havia començat a compartir un breu espai mensual al magazine “Bon dia i bona hora” per divulgar la història local, però malauradament només va ser a temps d’enregistrar el primer. Bego Floria, periodista i guanyadora del Premi Ràdio pel seu programa “Heroïnes qüotidianes”, també va tenir unes paraules per Tribó, recordant que havia estat una de les dones que havia passat per l’espai i que la conversa sencera es podia recuperar a www.radiomolinsderei.cat.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català,  va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

 

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.”  La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

 

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/

Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”

 

Fotografia de Mercè Vidal

Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.

Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.

La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON  de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…

A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.

Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.

Esparreguera: Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn


L’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn és una entitat de recent creació; vam fer el nostre acte inaugural com entitat al febrer de 2018. Ens motivava el convenciment que la Colònia Sedó d’Esparreguera, tot i haver estat la Colònia tèxtil més gran d’Espanya, no havia tingut fins aleshores l’atenció que es mereixia, ni havia comptat amb plans de protecció patrimonial acords amb la importància del patrimoni que atresorava.

Al llarg d’aquests anys hem contribuït a que la reobertura del Museu de la Colònia Sedó, propietat del MNACTEC, fos una realitat amb la signatura, a finals de 2019, d’un conveni entre el MNACTEC i el CECBLL. Des d’aleshores hem procurat potenciar el Museu amb l’impuls de diverses iniciatives, com ara, la realització d’obres de teatre i recitals de poesia, concerts de música i dansa, presentació de llibres, realització d’itineraris guiats pel recinte del polígon i la Colònia obrera. Hem difós l’interès i el coneixement de la Colònia entre diversos centres escolars a través de xerrades, l’organització de visites i l’impuls de Treballs de Recerca entre l’alumnat. També hem contribuït a implicar l’Ajuntament d’Esparreguera en el futur de la Colònia, iniciatives que s’han concretat en l’aprovació d’un BCIL, la creació d’un Comissionat específic per a la Colònia Sedó i la recent aprovació d’una partida pressupostària per a l’adquisició de la Casa de l’amo. També hem desenvolupat diversos itineraris per l’entorn de la Colònia, hem organitzat xerrades, exposicions i sortides culturals.

Entre els projectes més immediats que estem organitzant podem destacar una visita a la Colònia escocesa de New Lanark, Patrimoni de la Humanitat, la realització d’una exposició fotogràfica centrada en l’habitatge obrer i la participació en l’organització del Col·loqui internacional sobre Aigua, Energia i Territori previst per a la primavera del 2024.

Can Negre de Sant Joan Despí

Es tracta d’una masia situada al centre del nucli urbà de Sant Joan Despí amb orígens al segle XVII. Inicialment tenia l’aspecte clàssic d’una casa pairal catalana amb teulada a dues aigües amb la carena perpendicular a la façana, fins que a principis del segle XX va ser reformada per l’arquitecte modernista Josep M. Jujol per convertir-se en la casa d’estiueig dels seus propietaris.

Jujol, que havia col·laborat amb Antoni Gaudí en diversos projectes, va tenir un important vincle amb Sant Joan Despí, ja que hi tenia família i va ser l’arquitecte municipal.

La masia era propietat de Pere Negre i de la seva esposa, Engràcia Balet Vinyes, que era íntima amiga de Josefa Romeu, tia política de Josep M. Jujol i promotora d’una de les seves obres més destacades: la Torre de la Creu, coneguda també com la Torre dels Ous. Aquesta primera construcció a Sant Joan Despí el va portar després a la reforma de Can Negre i finalment a ser l’arquitecte municipal de la ciutat.

De fet aquestes dues dones, Josefa Romeu i Engràcia Balet, són les principals mecenes, promotores i benefactores quan Jujol inicia la seva carrera professional.

La masia original va ser reformada i ampliada per l’arquitecte modernista que va jugar profusament amb la decoració, tirant de línies ondulades i dels motius vegetals i animals.

Can Negre no deixa ningú indiferent. La seva façana està rematada per línies sinuoses que ressegueixen la doble inclinació de la teulada. Un dels elements més originals i destacats és la tribuna en forma de carrossa que es troba a l’alçada del primer pis, sobre l’eix central de la façana, que de fet presenta una important asimetria. Com la tribuna, tots els elements funcionals de la façana (obertures de finestres, portes, ràfecs…) són aprofitats per Jujol per crear efectes decoratius i per imprimir al conjunt un aire modernista de línies corbes i imprecises. I òbviament no hi falta el trencadís, emprat en la façana, especialment en la part superior de la tribuna, que ofereix una vista especial des de l’interior per les finestres. I també en altres elements del petit jardí de l’entrada.

L’interior és tant o més espectacular que la façana. Es diu que Jujol va imprimir a la casa la seva devoció per la Mare de Déu, que compartia amb Engràcia Balet. Dins hi destaca el color blau (blauet) anomenat per alguns “blau jujolià”, d’un to aproximat al cobalt, però més profund, i que ha estat associat al color del mantell de la Verge. Sovint, per sobre del blau, Jujol hi posa decoracions fetes amb altres colors vius o simplement en color blanc per crear imatges contrastades.  Certament l’interior està ple de simbolisme religiós. Un dels espais més emblemàtics és la capella, on un esgrafiat resa: “Pere i Engràcia me feren”. Aquí identifiquem tant l’estil propi de l’arquitecte com la influència de Gaudí; També destaca l’escala amb coberta helicoidal pintada de blau.

Actualment la casa acull el Centre Jujol Can Negre – Escola d’Art i des d’aquí es programen itineraris culturals per la ciutat amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí i, especialment, el llegat de Jujol.

 

Més informació

Centre Jujol-Can Negre · Pl. Catalunya, s/n

Tel. 93 373 73 63 · cannegre@sjdespi.net

 

Ajuntament de Sant Joan Despí: https://sjdespi.cat/la-ciutat-temes/cultura/centre-jujol-can-negre-escola-dart

Consorci de Turisme del Baix Llobregat: https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/centre-jujol-can-negre

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Negre

 

Esther Hachuel