L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica

/by

L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.

Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.

El passat 9 de juliol  vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat  (http://www.memorialbaixllobregat.cat/).  I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.

L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove.  Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.

Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu

Commemoració de l’Any Corberó 2025

/by

Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.

Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.

L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.

L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició  de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.

El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort

/by

Com cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.

Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.

En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.

Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!

Josep Padró parla a Cornellà de Llobregat de la Colònia Güell

/by

Un cop més hem tingut ocasió de presentar el llibre de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió. Ha estat a Cornellà gràcies a la intervenció de l’Avenç, l’entitat d’estudis de referència en aquesta ciutat.

L’acte es va fer a la biblioteca Marta Mata i va comptar amb l’assistència d’una trentena de persones. Hi van intervenir Ignasi Doñate en representació de l’Avenç i Josep Padró, que va fer una magnífica explicació sobre la  història de la Colònia Güell basada en la recerca que recull el seu llibre.

L’acte es completava amb una visita de l’Avenç a la Colònia guiada pel mateix Josep Padró, que va tenir lloc amb anterioritat a la presentació del llibre. Una forma excel·lent de fer comarca i de donar valor al nostre patrimoni dins de casa.

El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.

Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.

Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.

Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.

La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.

Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de  Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.

Crònica sentimental del Nani

/by

Ignasi Riera i Gassiot

05/01/1940 – 22/05/2025

Ignasi Riera i Gassiot va néixer a Barcelona el mateix any que Raimon, com un regal del dia de reis de l’any 1940 “quan encara no havien mort tots”. Nebot d’un poeta, Pere Quart, i fill d’un impressor. El seu pare treballava amb el paper, les lletres i la tinta:  el meccano d’impressor, les caixes amb les vint-i-set peces de l’abecedari —el mateix servien per a un poema que per a una targeta de visita—, li van marcar la vida. Les lletres que feien paraules, la llengua parlada i la llengua escrita. Els llibres.

Ell va venir al Baix Llobregat, a Cornellà, el 1969, a la Satèl·lit: el bosc de Sherwood per a la policia política. Ho vaig sentir parlar per primera vegada al Centre Social de Sants, el 1975, presentava un llibre: Simplemente María y su repercusión en  las clases trabajadoras, de Manuel J. Campo Vidal. Analitzava una radionovel·la d’èxit aclaparador sobre una modista de barri que arribava del poble a la gran ciutat. Intentava desxifrar les claus de la cultura sentimental de les protagonistes sense frase de l’emigració del camp a la ciutat: les dones. Va aparèixer ell, els cabells encargolats i negres, parlant dret passejant pel passadís, amb aquesta manera de moure les mans de predicador de la llibertat d’expressió, des de la punta dels dits fins al començament de l’avantbraç, mans incapaces d’estar quietes sense ficar cullerada. Sempre amb ironia, si no amb sarcasme.

Un any més tard, el 1976, publicaria un llibre a l’editorial Blume ex aequo amb José Botella: El baix Llobregat, 15 años de luchas  obreras, el primer llibre sobre el moviment obrer al Baix. El Nani era així, passava de la radionovel·la a la lluita sindical sense pestanyejar. Ell va donar la conferència de commemoració dels quaranta anys del nostre Centre d’Estudis, definia el riu Llobregat com un “riu feiner en un país de dropos i de retòriques buides”. “Les lluites obreres han posat lletra i música a la comarca”. Tocava tots els pals. Jo soc un tastaolletes, deia. Tenia una insaciable curiositat, utilitzava les anècdotes com una llanterna: per il·luminar la realitat.

Militava al PSUC: aquell miracle fins que es va partir en dos, encara que ell va ser parlamentari dues legislatures amb ICV-EUiA. Durant els quinze anys de regidor de Cornellà, va donar suport a un art humil en perill d’extinció, el dels pallassos. Col·laborador generós i amic del Centre d’Estudis, de la voluntat d’expandir cultura, coneixement i cohesió a la comarca. Li obsessionava la llengua, reclamava l’ escola pública i catalana per evitar una societat a dues velocitats, la dels qui parlen català i la dels qui parlen castellà. Ell ja havia conegut una altra immersió: la de la vida quotidiana de la Satèl·lit.

Va escriure a prop de cinquanta llibres, però El rellotge del pont d’Esplugues, premi Ramon Llull, va posar el nostre Baix Llobregat, la seva pàtria d’adopció, al mapa literari. El seu amor per Carmen el va portar a Madrid, ciutat més extrema, on els progres són més progres i els fatxes més fatxes, però va continuar col·laborant amb el CECBLL. Com a comiat, millor donar-li la paraula un cop més al Nani:[1]

“Fa un grapat d’anys,  una dona amiga   –que apareixia en una novel.la meva i que es passava la vida dient que esperava l’hora per tocar el dos i fugir d’una Catalunya on se seguia sentint forastera–  va haver d’enterrar el seu fill, mort en un accident laboral. Vaig ser amb ella moltes setmanes: la visitava cada dia, la portava a dinar a casa nostra… Al cap d’un temps, jo gosava preguntar-li: “Ara, Dolores, ja pots tornar a la teva terra!” Se’m va girar, amb cara de ràbia i de pena: “No has entendido ná de ná de ná:  una es de donde ha nacido, sí, pero, sobre todo, del lugar en donde están enterrados los suyos. Yo ahora soy de aquí. Más que tú, Riera: más que tú”.

Aquesta és la veu que ha callat, la que ja trobem a faltar. Descansa en pau Nani, amic i company del CECBLL.

[1] Article  al CECBLL l’1 de juny 2016: “

 

Jose Luís Atienza

Maig de 2025

Fotografies de Nani Riera amb Esther Hchuel, Genoveva Català i Conxita Sànchez entregant-li un record del 50è aniversari del CECBLL.

Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dones

/by

Per fi aquest 25 de maig vam poder fer aquesta activitat a la Colònia Sedó. I diem per fi perquè l’havíem programat al març, pels volts del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Però la pluja ens va obligar a posposar-la.

Aquest maig el dia lluïa preciós. Massa sol i tot! A la zona residencial es respirava tranquil·litat i l’herba i el seu verd s’escampaven per tot donant lloc a un paisatge serè i acollidor.

Érem una vintena llarga en la banda del públic. Després teníem les protagonistes: set dones que tenien diferents vincles amb la Colònia Sedó: hi havien treballat, o fins i tot viscut; algunes s’hi havien casat; o havien parit els seus fills i filles que, de retruc, havien fet la comunió a l’església de Santa Victorina.

Vam sortir de la porta del Museu de la Colònia Sedó i des del primer moment ens van estar explicant els seus records. Alguns colpidors, especialment els que estaven centrats en la feina i en les reivindicacions. D’altres de vivències dolces: l’escola, les botigues on anaven a comprar roba o queviures, el cinema a la fresca, els balls… Totes coincidien a dir que guarden molt bons records del seu pas per la Colònia Sedó. Moltes gràcies a l’Antònia Motos, a Carmen González, a Emilia Gordón, a Encarna Melero, a Montserrat Garcia, a Montserrat Martorell, a Montserrat Simó i a Paquita Soler!

L’activitat, i per tant les explicacions que elles ens van donar, van ser registrats en vídeo per l’Erol Ileri (gràcies Erol!), de manera que vam generar un document de primera que volem dipositar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.

Va ser una activitat organitzada per l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que pretenia dinamitzar aquest espai patrimonial i donar-lo a conèixer des de la perspectiva de les dones i de les seves vivències. Però la veritable artífex de la proposta va ser la Joana Llordella. Un cop més, moltes gràcies també a tu, Joana!! Repetirem!!!

Se celebra una nova edició de “Reviu Can Sedó”

/by

El dissabte 17 i el diumenge 18 de maig vam tornar a tenir al Museu de la Colònia Sedó una activitat organitzada pel MNACTEC amb la col·laboració del CECBLL: el ja ben conegut “Reviu Can Sedó”. Es tracta de visites teatralitzades al Museu que permeten donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquest conjunt fabril a partir de breus esquetxos teatrals treballats per l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, amb Meritxell Sabaté al capdavant i més d’una vintena d’actrius i actors. En total es representen cinc escenes: l’arribada del Sr. Antoni Sedó i la seva dona Victorina Guichard, just a l’entrada al Museu; un diàleg entre dues dones que treballen als telers; un altre entre dos treballadors de la turbina. També hi ha a les galeries subterrànies una representació de moments escolars en el que intervenen nens i nenes i finalment la inauguració de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte.

Reviu Can Sedó es fa des de fa anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus, que se celebra el 18 de maig. És per això que l’accés és totalment gratuït. Enguany hi han assistit a les representacions més de 400 persones.

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins” a Sant Vicenç dels Horts

/by

El Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts ha organitzat la presentació del llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió del nostre soci i gran col·laborador Josep Padró. La Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts va acollir aquesta presentació on hi van participar Helena Sánchez, directora de la biblioteca, Ferran Puig, vocal de Junta del CECBLL, Camil Rull, president del CEL i el mateix autor de l’obra, Josep Padró que va tornar a seduir a les persones que ens van acompanyar gràcies al seu coneixement profund de la colònia. També vam comptar amb l’assistència del regidor de cultura de Sant Vicenç, Jordi Gil.

Podeu veure la presentació en el següent enllaç:

“Quan les parets parlen” a l’INS Martí Dot i a la Setmana de la Comunalitat

/by

El dia 26 de maig vam tornar a fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen de la mà de dos dels seus quatre autors. Àngel Merino i Jesús Martínez van explicar a un grup de 4t ESO de l’institut Martí Dot de Sant Feliu les principals lluites socials que la ciutadania dels anys 70 van haver d’afrontar pel dret a un ambulatori, a un espai públic i un treball digne, i una educació pública de qualitat.

Per la tarda vam repetir l’itinerari, aquesta vegada en el marc de la Setmana de la Comunalitat, una setmana amb més de 10 activitats gratuïtes per gaudir de la ciutat, amb un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

Jaume Bosch presenta a Sant Feliu el seu llibre “Fer política”

/by

El passat dia 21 de maig va tenir lloc a l’Ateneu Santfeliuenc la presentació del llibre de Jaume Bosch Fer política. Com sabeu, el Jaume és membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

El llibre, publicat per Edicions 3 i 4 de València, explica a partir de l’experiència personal de l’autor, moments clau de la història del Baix Llobregat, de Catalunya i del món; també parteix de les seves vivències  per posar en valor la política ben exercida i els objectius basats en la justícia i l’equitat.

Jaume Bosch ha passat per molts espais on es fa política: ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, diputat al Parlament de Catalunya, vicepresident de la Diputació de Barcelona, senador, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Transport.

En la presentació que ressenyem van intervenir Esteve Crespo, director d’RTVE Catalunya; Esther Hachuel, directora del CECBLL; Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat de 1979 a 2001; i l’autor, que va cloure amb una dissertació en la qual va destacar aspectes de les seves vivències relacionades amb la ciutat. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Àngel Merino.

“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

/by

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

Fotos: Placa d’homenatge als  deportats als camps de concentració  del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans i Molins de Rei; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior

Foto. Entrada al Camp de Mauthausen

Foto. Homenatge  del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna  Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents  els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.

Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen

Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)

Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales

Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix

Foto: A baix a la pedrera

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Foto: El castell de Hartheim

Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per  l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

Foto. Interior dels tunels d’Ebensee

Foto. Zona dels memorials a Ebensee

Foto. Membres del CECBL i de la  Delegacio de la Diputació

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet

Foto: El Memorial de Gusen,  de nova construcció, on  hi ha el Crematori (original), un espai  memorial exterior, i un espai expositiu

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Foto. Crematori de Gusen

Foto. Vista de les plaques  d’homenatge dedicades als deportats  del Baix Llobregat, i  Gandesa, al costat dret.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

Fotos.  Continuació de l’homenatge amb breus  parlaments  per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen

Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen

 

Foto: Foto de grup  davant  al  Memorial republica de Gusen,  a l’espai memorial exterior

Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria  Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen,  a zona que ocupava l’Apellplatz del camp

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen

FOTOS: Continuació  de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca  Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen

Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats  per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich.  A l’interior  ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

Multitudinari i emocionant homenatge de Cornellà i el Baix Llobregat a Frederic Prieto

/by

Font: Tot Hospialet

L’Auditori de Cornellà es va omplir aquest dimecres, 2 d’abril, per retre homenatge a Frederic Prieto i Caballé, alcalde de la ciutat escollit en les eleccions municipals del 3 d’abril  de 1979, avui fa quaranta sis anys. Prieto també fou diputat d’Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona, primer Síndic de Greuges local de Cornellà i president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat.

L’acte, organitzat per una Comissió Cívica, va consistir en una part que va tenir lloc a l’exterior  de l’Auditori, abans i després de la  que es va desenvolupar a l’interior: va ser l’aportació a l’homenatge dels Castellers i els Diables de la ciutat. Dins, l’acte va transcórrer amb molta agilitat i amb una acurada posada en escena. Va intervenir en primer lloc la filla d’en Frederic, Marta Prieto Aràjol, que va destacar la part més humana i familiar del seu pare. A continuació, qui fou alcalde del Prat de Llobregat mentre Prieto en fou de Cornellà, Lluís Tejedor, militant com ell del PSUC i Iniciativa, va recordar els anys dels primers ajuntaments democràtics i va encoratjar al públic a continuar lluitant per la democràcia i la igualtat. També va intervenir l’activista cultural i exfuncionària  de l’Ajuntament, Lídia Hil, que va explicar el que va significar l’arribada de Frederic Prieto a l’alcaldia, recordant que tenia la porta del despatx sempre oberta a tothom, i destacant la seva defensa del dret a decidir durant el procés sobiranista que va culminar el 2017. Finalment, l’alcalde la ciutat, Antonio Balmón, va incidir en el paper decisiu de Bandera Roja, el PSUC i CCOO  en posar les bases del que seria Cornellà i va voler destacar la necessitat de la suma en l’acció política. Les intervencions van anar intercalades amb diverses actuacions musicals. L’acte va acabar amb el Cant de la Senyera interpretat per cinc formacions corals de la ciutat.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir. A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Entre el públic que omplia la sala d’actes hi havia, al costat de moltes altres persones amigues d’en Frederic Prieto, l’expresident de la Generalitat José Montilla, antics càrrecs públics del PSC com Enric Truñó o l’exalcalde d’Esplugues Toni Pérez, membres  dels Comuns com l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, o el diputat al Parlament,  Lluís Mijoler, els exdiputats del PSUC, Eulalia Vintró i Jordi Borja, o els exdiputats d’ICV al Parlament, Jaume Bosch i Dolors Comas, i també l’exdiputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, veí de Cornellà. També hi eren el fins fa poc secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Josep Maria Romero, i l’actual, Albert Rodríguez Mihí, o el president de l’Associació de Persones Preses Polítiques del Franquisme, Carles Vallejo.

Per part del CECBLL, hi va assistir una gran representació entre les quals hi trovàrem la presidenta dle CECBLL, Genoveva Català; i els ex-presidents Conxita Sànchez i Carles Riba.

 

Text a partir de la notícia ublicada a elbaix.cat.

Assistim a la presentació del llibre “De Lacunaria a la ciutat del Prat” de Pau Rodríguez

/by

L’historiador pratenc Pau Rodríguez Cabanach va presentar el seu llibre “De Lacunària a la ciutat del Prat” el dia 2 d’abril de 2025 a l’equipament del Cèntric del Prat de Llobregat, acte organitzat per l’entitat local ” Tinta Blava”.

El llibre és un recull d’històries de persones i llocs d’aquesta localitat, on pren protagonisme la convivència de la comunitat pratenca amb el Delta i el mar.  Es tracta d’una obra amena, on les referències al medi natural i a l’estructura urbana, obren la porta a estimar intensament aquesta ciutat.

El dia de la presentació, la sala era plena d’assistents, que mostraren molt interès per les explicacions de l’autor sobre les recerques que conformen aquest llibre.

Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

Aquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.

La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.

L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.

Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.

L’Aula Joan Garcia-Nieto visita equipaments de Molins de Rei: Federació Obrera i Museu del Renaixement

/by

L’Aula Joan Garcia Nieto de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf  (BLLAPAG) , dins dels activitats culturals i de memòria democràtica  que promou,  va visitar  diferents equipaments culturals de Molins de Rei el dissabte 5 d’abril.

En el marc dels actes d’aniversari de la proclamació de la II República visitaren a primera hora del matí la Federació Obrera, on l’historiador molinenc Carles Martínez va fer una conferència sobre la importància de la Federació Obrera i els seus associats com entitat clau en la construcció i la defensa de la República i la democràcia . Coincidí que a l’activitat hi eren presents el nou Secretari de la Unió Territorial de CCOO (BLLAPAG)  Albert Rodriguez i també el nou President de l’Associació Obrera, Ivan Arcas.

L’activitat liderada per l’ historiador molinenc Carles Martínez   consistí  en una documentada explicació  de la Federació Obrera, la salutació d’ Ivan Arcas  actual president de l’Associació Obrera;  la  visita a l’exposició del Memorial Democràtic i la posterior visita al Museu del Renaixement.  Entre les persones assistents hi havia membres de junta i  associades del Cecbll  i de l’Associació per a la Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

En l’activitat es va conèixer com desenes de mans de les persones associades de la Federació Obrera de Molins de Rei donaren vida a l’edifici projectat per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell.  La Federació Obrera (1915) és  fruit de la fusió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. Amb l’adveniment de la Segona República, la Federació va presentar una candidatura a les eleccions locals del 12 d’abril de 1931 que va resultar guanyadora. Amb la Guerra Civil aquesta federació es va dissoldre i es va constituir com a casal socialista –adherit al PSUC–, i va continuar fent tasques de mutualitat.

L’any 1939 tots els socis van ser espoliats i el local esdevingué seu del sindicat vertical (CNS), se’l coneixia com “Hogar de productor”,  els anys19 70 s’hi gestaren les naixents Comissions Obreres, atès que els treballadors ocuparen els llocs de representació del sindicat vertical . Fins al 4 de desembre de 1997, la Federació  es va cedir definitivament a l’Ajuntament de Molins de Rei tot i que ja des del 1980 l’Estat n’havia fet una provisional cessió d’ús. En la transició els antics socis encara vius i els seus descendents es constituïen en Associació Obrera que junt amb el primer ajuntament democràtica del 1979 reclamaren el retorn de l’equipament. Aquesta associació ha continuat existint fins a l’actualitat; enguany  s’ha renovat  la Junta  i es proposen fer una tasca intensa en matèria de memòria històrica i democràtica.

D’altra banda en la visita al recent estrenat Museu del Renaixement  es pogueren observar les valuoses restes arquitectòniques del Palau que encara es conserven  que  son d’una gran bellesa i ens recorden la monumentalitat que va arribar a tenir l’edifici, com a residència senyorial de la família Requesens a Molins de Rei.

El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.

El fons museogràfic és d’objectes propis i de cessions d’altres museus com del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu del Prado, el Museu d’Història de Barcelona o el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, entre d’altres, han cedit les seves obres.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta el llibre “El Baix Llobregat desaparegut”

/by

El proppassat dia 8 d’abril es va dur a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la presentació del llibre El Baix Llobregat desaparegut, que té com autora la historiadora, sòcia del CECBLL, i ex-directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat M. Luz Retuerta, amb pròleg de la també sòcia del CECBLL Mercè Renom i editat per la baixllobregatina Efadós.

370 pàgines amb més de 370 fotografies dels 30 municipis de la comarca, de realitats, moments, indrets i persones ja desaparegudes. Com indica l’autora en la seva introducció “Imatges per evocar una història”. Fotografies realitzades per  fotògrafs i editors postals de la pròpia comarca i també barcelonins, així com pels mateixos baixllobregatins, recollides en els seus àlbums familiars, esdevinguts així documents de memòria col.lectiva.

Un recull que abasta des d’una fotografia dels anys seixanta del segle XIX fins a fotografies de mitjans dels anys seixanta del segle XX; cent anys!! Un recull que ha sorprès a tothom i que com molt bé va indicar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, ha estat com “un Baix Llobregat aparegut”. De fet, en el pròleg la Mercè Renom ens indica que “El Baix Llobregat que ens mostra aquest llibre no ha desaparegut del tot, malgrat el que suggereix el títol. Mostra un substrat de modes de vida sobre el qual s’ha fet la comarca d’avui”.

Varen assistir a l’acte més d’una vuitantena de persones, que va comptar  amb la intervenció  de la cap d’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Imma Navarro Molleví, i els parlaments de la consellera de cultura del Consell Comarcal, Lidia Muñoz i l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lourdes Borrell.

Publicat i presentat un llibre pòstum de Gemma Tribó “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, amb il·lustracions d’Aïda Galceràn

/by

La llibreria CENT VIDES de Molins de Rei fou inaugurada el 4 de novembre del 2022. La seva propietària Marta Padilla, és una  llibretera especialista en el sector que ha cursat la 8a edició del postgrau en Llibreria impartit per l’Escola de Llibreria de la Facultat d’Informació i mitjans audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Aquest amable espai de cultura del carrer Verdaguer, 98 sovint acull presentacions d’interessants publicacions, sobretot d’autors i autores locals. Dimarts dia 8 d’abril fou l’ indret escollit per a presentar la darrera publicació de la molt enyorada Gemma Tribó.

Ens referim al llibre “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, es tracta d’una publicació de la col·lecció Aktual especialitzada en  “lectura fàcil”. Aquesta és una col·lecció que adapta obres d’autors i autores contemporanis a una modalitat d’escriptura que faciliti  la comprensió i així s’adapti la narrativa a tota mena de lectors.

L’ abscència de  la Gemma Tribó convertí la presentació en un acte entranyable de record de la seva persona i de reconeixement de la seva vàlua intel·lectual  i alhora hom mostrà l’afecte vers la seva família. En feu la presentació  Núria Casals Girona, editora de la Mar de Fàcil  que glosà el potent perfil  pedagògic de la Gemma i el seu entusiasme vers el potencial d’aquesta modalitat de publicació tot recordant un altre dels seus llibres “Avui per tú, demà per mí”. Tot seguit intervingué la jove il·lustradora Aïda Galceràn que explicà la diferència entre fer il·lustracions per a relats infantils i l’especificitat de la col·lecció Aktual, agraí el suport i l’orientació de l’editora. Finalment Carles Martinez intervingué també en la seva condició d’historiador i company de vida de la Gemma, amb emoció mostrà l’enorme enyor i com expert ens situà en el context històric del bandolerisme dels segle XVII, tot desmitificant-ne la visió del romanticisme històric, cosa que queda assenyalat en el mateix títol del llibre.

Més informació: https://viumolinsderei.com/2025/04/10/la-presentacio-del-llibre-postum-de-gemma-tribo-desborda-la-llibreria-cent-vides/

Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat

/by

Es consolida la Xarxa de Comunitats Energètiques del Baix Llobregat

Després de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses  persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.

Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.

Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.

Entre les potències van participar:

1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca 

Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).

Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.

Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.

2a sessió: suport per part de l’administració

Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica

Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.

Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.

Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.

Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.

En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.

Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.

 

Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Es col·loca una llamborda Stolpersteine en memòria a Francisco Casares Rodríguez

/by

El dimarts 29 d’abril, Sant Just Desvern va col·locar una llamborda Stolpersteine davant la casa on va viure Francisco Casares Rodríguez, veí del municipi que va sobreviure quatre anys a l’horror del camp de concentració de Mauthausen.
En l’acte homenatge hi va participar la seva família, membres del Centre d’Estudis Santjustencs i la Teresa Cots i el Juli Ochoa que van fer recerca sobre la seva figura publicant l’estudi “Francisco Casares: sobreviure l’infern de Mauthausen” (podeu descarregar-lo aquí). També hi va participar l’artista i creador de les llambordes Stolpersteine, Gunter Demnig, l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Menéndez, el Cònsul General d’Alemania, Dirk Rotenberg, el president d’Amical Mauthausen, Joan Calvo, el vocal de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jaume Bosch i Marc Masjuan, dels Tallers de Música, que va interpretar “El Cant dels Ocells”.

 

La commemoració del 8M

/by

Aquest any el 8M del Centre d’Estudis ha estat prenyat de propostes.

El dia 7 de març portàvem a l’espai que ens cedeix Mery Barranco a ETV Terramar una proposta que reivindica el paper de les dones en l’economia i en la creació de xarxes. Es tracta d’una recerca del Centre d’Estudis Local de Castellbell i el Vilar sobre les matonaires de Montserrat que ha donat lloc a diversos productes, entre els quals destaca un documental d’una hora de durada. Però també la recuperació dels itineraris de les matonaires per anar a vendre a Montserrat. Us deixem aquí dos enllaços que potser us agradaran: el del tràiler del documental https://www.youtube.com/watch?v=VpORjBEte4g i el del programa d’ETV Terramar en el qual l’Esther Hachuel va entrevistar els artífex d’aquesta recerca i del documental: https://www.youtube.com/watch?v=Xb9YDkR-CSo

El dia 8 de març mateix, la nostra estimada Joana Llordella, sòcia del CECBLL, va presentar el seu llibre Elles, teixidores de vida esparreguerines, prologat per Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL. Va ser un acte entranyable en el que van participar una seixantena de persones i que va estar encapçalat per l’autora, per Neus Ribas, cap de projectes del Centre i autora del pròleg del llibre; Carme Parras, periodista i llibretera; Esther Segura, politòloga; Núria Escobar, regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament d’Esparreguera, Teresa Turiera, periodista i guionista; Loli Serrano, extreballadora del tèxtil; i Carme Paltor, dissenyadora.

El dia 22 de març vam comptar amb una conferència de Glòria Trujillo Sedó, ceramista mestra artesana, que va dissertar sobre el paper de les dones a la terrisseria. Vam tenir ocasió d’aprendre com les dones han jugat en totes les cultures un paper que ha quedat potser invisibilitzat en un entorn clarament masculí, però que la seva aportació no és menor, ja que habitualment han estat les responsables de les feines de més detall, com implantar les nanses o els becs o fer certes decoracions. La Glòria va aprendre l’ofici de la ma del seu avi i, després de passar per la Universitat i pel taller de diversos ceramistes, va decidir quedar-se al taller del seu pare per defensar els valors de l’artesania. La conferència va tenir lloc a l’Espai de la Terrissa, un equipament municipal gestionat i dinamitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

I finalment, el dia 23, teníem programada una activitat a la Colònia Sedó, on gestionem les visites al Museu gràcies a un acord amb la Generalitat. Però la pluja ens va obligar a ajornar-la. No us preocupeu, tornarem a programar aquesta activitat que consistia en una passejada per la Colònia de la ma de dones que hi han treballat i que estaven disposades a regalar-nos generosament les seves vivències. Us tindrem informades.

Seguim voltant per la comarca amb Contes del Baix Llobregat

/by

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Gavà

El Prat de Llobregat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quatre han estat els municipis on hem presentat el llibre Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella, durant aquest mes de març que tanquem.

Els municipis d’Olesa de Montserrat (28 de febrer), Gavà ( 6 de març), El Prat de Llobregat ( 13 de març) i Molins de Rei ( 17 de març) han acollit aquestes presentacions. Com és habitual, a banda de les explicacions de l’autor i la il·lustradora, ens han acompanyat lectors i lectores dels municipis que ens han regalat la seva interpretació i lectura d’un dels contes del llibre. Volem donar les gràcies a Meritxell Cortés d’Olesa, Albert Villanueva i Emma Marzábal de Gavà, Àngela Jove i Arnau Puig d’El Prat i als participants Club de Lectura Dramatitzada de Molins de Rei per les seves lectures.

També a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes 4 presentacions, a les autoritats que ens han acollit als seu municipis i a les diverses biblioteques d’arreu de la comarca pel seu interès en presentar aquest llibre.

Podeu veure el reportatge que Gavà Televisió va fer el dia 6 de març aquí.

I la gravació de l’acte de Molins de Rei en el següent enllaç: