Archive for category: Intel·ligència Artificial

Ets aquí: / / / Intel·ligència Artificial

Sant Boi acull la ponència d’Antón Costas sobre la renovació del contracte social en l’era de la intel·ligència artificial

/by

L’economista Antón Costas va tancar el 14 de setembre passat el cicle de debats que ha impulsat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La seva intervenció, profunda i didàctica, va causar un impacte notori en el públic, en què s’hi comptava una representació dels agents socials de la comarca.

L’acte, sota el títol El nou contracte social en l’era de la IA, va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat en el marc de la presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

La sessió va ser conduïda per Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL, i va començar amb les benvingudes institucionals d’Elisabet Latorre (tinenta d’Alcaldia de Sant Boi), Jordi Sicart (president del CECBLL) i Lidia Muñoz (consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal). A continuació, es va presentar el ponent, Antón Costas Comesaña, enginyer tècnic industrial, catedràtic de Política Econòmica i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES).

Costas va iniciar la seva intervenció definint el contracte social com la “goma d’enganxar” invisible que permet el funcionament harmoniós de les societats liberals i pluralistes. Va emfasitzar que no es tracta d’un acte de mera solidaritat o caritat, sinó d’un acord de reciprocitat basat en obligacions i compromisos mutus.

Com a exemple de contracte social, l’economista va recordar els Pactes de la Moncloa de 1977, en què els sindicats van acceptar la moderació salarial a canvi que les forces conservadores i l’Estat impulsessin un Estat social de quatre pilars: educació universal, sanitat pública, subsidis d’atur dignes i un sistema públic de pensions.

Un model que ha entrat en crisi a tot l’Occident, on durant els “30 gloriosos anys” posteriors a la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament econòmic era sinònim de progrés social. Tanmateix, a finals dels anys 70, la desindustrialització, la globalització i els canvis tecnològics van trencar aquest vincle automàtic entre el creixement del PIB i la creació de bons salaris i llocs de treball.

Abordant la segona part de la conferència, l’economista va analitzar la naturalesa de la intel·ligència artificial (IA). Va aclarir que, mentre que un algorisme és una seqüència de passos o una “recepta”, la IA combina múltiples algorismes amb grans volums de dades i capacitat de computació per identificar patrons complexos i millorar-se a si mateixa.

Tot i que l’acte se celebrava coincidint amb notícies de primera plana sobre possibles pèrdues de control i efectes catastròfics del desenvolupament tecnològic, Costas va enviar un missatge de tranquil·litat davant el discurs del risc existencial o de la destrucció massiva d’ocupació. Va defensar que “no hi ha fatalisme” i que el progrés tecnològic no té una lògica inevitable. Segons els estudis elaborats pel mateix CES amb empreses espanyoles, actualment la introducció de la IA no està generant una destrucció agregada d’ocupació, sinó que globalment es mantenen nivells alts de filiació laboral.

Per evitar que la tecnologia augmenti la inseguretat econòmica, Costas va proposar orientar la IA cap a l’empoderament de les capacitats humanes i la creació de bons llocs de treball. Va detallar quatre àmbits d’actuació clau:

  1. Orientació del desenvolupament: educar empresaris i programadors per dissenyar aplicacions que augmentin la capacitat del treballador (per exemple, en el sector sanitari i de les cures) en lloc de substituir-lo.
  2. Reforma fiscal: revertir el biaix actual del sistema fiscal, que penalitza el treball amb impostos més alts que no pas la tecnologia o el capital.
  3. Finançament públic d’R+D: condicionar les subvencions i fons governamentals al desenvolupament de tecnologies que generin valor social i ocupació de qualitat.
  4. Formació professional dual: potenciar-la com l’eina més eficaç perquè joves i treballadors adquireixin competències pràctiques en l’ús d’eines tecnològiques.
  5. Negociació col·lectiva: incorporar la gestió de la IA als acords entre patronals i sindicats per millorar la productivitat i el benestar laboral.

En el debat posterior amb els assistents, l’economista va aprofundir en diversos temes d’interès. Va assenyalar que el problema econòmic del segle XXI ja no és maximitzar el creixement a qualsevol preu, sinó equilibrar objectius en conflicte (com el desenvolupament i la protecció ambiental) mitjançant el diàleg social de baix a dalt. Tot i pertànyer a un àmbit diferent del que domina, va situar l’abordatge de l’emergència climàtica i els recursos naturals al mateix nivell crític que la governança de la IA.

Pel que fa al futur laboral, Costas va explicar que els oficis no són blocs monolítics sinó conjunts de tasques. La IA automatitzarà tasques senzilles o repetitives, però no extingirà necessàriament les professions, sinó que transformarà la manera de treballar (en aquest punt va recordar que el GPS no ha extingit els taxistes sinó que els ajuda a localitzar les adreces).

En el pla polític, el catedràtic va alertar contra les opcions autocràtiques o els oligarques tecnològics que ofereixen protecció a canvi de retallar llibertats. Va reblar que un contracte social legítim només es pot construir des de la ciutadania activa i la negociació democràtica.

La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral

/by

En el marc de la dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la seu de CCOO del Baix Llobregat a Cornellà va acollir el dia 30 de juny l’acte “La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral”, un espai per analitzar com la IA està transformant el treball, la democràcia i la societat. Un acte coorganitzat pel CECBLL i CCOO que va permetre exposar la col·laboració entre CCOO Catalunya i la Unversitat de Girona en la investigació de l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral i més enllà.

L’acte va comptar amb l’obertura de l’Albert Rodríguez Mihí, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Comissió de Premis. També havia d’intervenir el regidor de Cultura de Cornellà, el Sr. Ot Garcia Ruiz, però va haver d’excusar la seva assistència a última hora per motius aliens a la seva voluntat.

Les dues intervencions centrals van anar a càrrec de Daniel Cruz, responsable d’anàlisis i transformació digital de CCOO Catalunya, i de Mariña Couceiro, sociòloga de la Fundació Cipriano Garcia.

Ambdós van dissertar de forma brillant sobre l’impacte de la IA en l’àmbit laboral, però també en la nostra forma de vida, en la nostra forma de relacionar-nos i en la nostra democràcia. La IA ha arribat segurament per quedar-s’hi, i el més interessant és gestionar-la amb intel·ligència humana, amb coneixement propi i independent, lluny de les grans tecnològiques. Per tant, acceptant allò que ens aporta de bo, alhora que lluitant contra les grans afectacions negatives que comencem a entreveure.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del president del CECBLL, en Jordi Sicart.

Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura

/by

La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.

La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.

La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.

D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.

El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.

Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.

Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori

/by

El geògraf Francesc Muñoz, creador i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, va oferir una conferència al Prat de Llobregat el 8 de juliol passat en què va desgranar el concepte de “paisatges productius”, al qual ha dedicat un complet estudi amb el lema El paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. La xerrada estava emmarcada en el cicle de debats que impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La conclusió va ser que cal un canvi dràstic en la manera com entenem i gestionem el territori.

El punt de partida de Muñoz és una crítica severa al model del segle XX, que ha tractat el paisatge com una matèria primera per ser explotada, si cal fins a la seva destrucció, en nom d’un suposat progrés. Aquest procés, que ell anomena “urbanalització”, ha portat a una privatització galopant de platges, muntanyes i entorns rurals, convertint el patrimoni en espais banals. Espais que d’altra banda idealitzem com a escenaris de postal o instagramejables quan des de les ciutats pensem en llocs de lleure.

Davant d’això, Muñoz proposa passar d’un paradigma extractivista a un de productivista. En aquest nou model, el paisatge no és un recurs que s’esgota, sinó un catalitzador i detonant d’activitat econòmica. La tesi central és que el paisatge s’ha de considerar una infraestructura de primer ordre per poder reclamar l’atenció i el finançament que sovint només reben les grans obres civils.

Per al geògraf de la UAB, el paisatge no és només una postal, sinó un “tot col·lectiu” que inclou dimensions palpables i intangibles: és el que toquem, el que olorem i la narrativa patrimonial que amaga. Muñoz defensa que fins i tot els “paisatges ordinaris” o espais sense una bellesa excelsa tenen un valor social i simbòlic fonamental per a la identitat local.

La metodologia: sis valors i sis economies de colors

La proposta de Muñoz es basa en una matriu que creua sis valors del paisatge amb sis economies emergents. Els valors del paisatge serien: ecològic, estètic, històric, simbòlic, productiu (activitats tradicionals) i social (usabilitat i espai públic).

Pel que fa a les sis economies, les associa a diferents colors:

  • Verda: sostenibilitat i gestió forestal.
  • Blava: recursos hídrics i aqüicultura.
  • Groga: digitalització i intel·ligència artificial.
  • Taronja: cultura, patrimoni i creativitat.
  • Platejada (silver): empoderament i serveis per a la gent gran.
  • Turquesa: salut i benestar mental derivat de l’espai públic.

Aquesta combinació permet identificar el potencial de cada municipi per atreure activitats econòmiques que, lluny de malmetre el territori, necessiten la seva preservació per sobreviure.

El geògraf va posar com a exemple la possibilitat de patrimonialitzar la C-31 (l’autovia de Castelldefels). Muñoz planteja convertir-la en una mena de Ruta 66 (la carretera històrica dels EUA que anava de Chicago a Los Angeles) que expliqui la motorització del segle XX, el paper del Seat 600 i la memòria dels antics càmpings (com La Ballena Alegre o La Tortuga Ligera), per acabar transformant una infraestructura viària en un recorregut cultural i identitari.

Muñoz va cloure la seva intervenció fent una crida a la col·laboració entre agents. Posant el Parc Agrari com a exemple de llavor que ja ha germinat, va instar a activar la resta de paisatges de la comarca de manera coordinada, entenent que la diversitat del territori és el seu principal actiu econòmic futur.

En l’acte, celebrat al centre cívic Palmira Domènech, hi van intervenir l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des de la Junta del CECBLL, Conxita Sánchez va exercir com a presentadora i va emplaçar els assistents a presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural, que cada dos anys busquen distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, un procés que continuarà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial.

Reconeixement dels valors de la comarca

Jordi Sicart, president del CECBLL, va tancar l’acte amb una intervenció centrada en el valor del territori i la promoció de la recerca local, i va definir els Premis de Reconeixement Cultural com un instrument per promoure els valors econòmics, culturals, ambientals i socials de la comarca.

El president va valorar molt positivament la ponència de Muñoz, de la qual va subratllar tres aspectes: la temàtica dels paisatges productius, l’enfocament del paisatge com a infraestructura i, sobretot, la metodologia per abordar els conflictes i dilemes sobre la valoració del territori. Va destacar que el valor que genera el paisatge no és només pecuniari, sinó que té moltes altres expressions. Va assenyalar que aquestes reflexions són especialment pertinents per al delta del Llobregat i al Prat, on la gestió del paisatge forma part del dia a dia de la ciutadania.

Sicart va finalitzar animant tothom a presentar propostes a la convocatòria dels premis en qualsevol dels quatre àmbits establerts, per tal de reconèixer la riquesa de casos i iniciatives que existeixen a la comarca.

Les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món cultural

/by

La sala Federico García Lorca del magnífic Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca fou l’escenari que acollí la intervenció de Gina Rigol, periodista i comunicadora que ha impulsat el diari digital Inèdit.

La saviesa i l’experiència d’aquesta periodista van servir per parlar a fons de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial en el món cultural. Amb intel·ligents interrogants, destresa i competència, Gina Rigol interpel·là les persones assistents entorn de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, i va animar-nos a interrogar-nos, totes plegades, sobre com aquests avenços estan canviant el món d’avui. Tanmateix, també ens interrogàrem sobre els límits de la cultura i la creativitat.

L’activitat fou presentada per Conxita Sànchez, responsable de la Comissió de la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i fou útil per fer una crida i estimular tothom a presentar candidatures als guardons. Va insistir que, d’aquesta manera, juntes posem la mirada en persones o col·lectius que treballen a la comarca entorn d’experiències socials, econòmiques, ecològiques i culturals.

Fórem esplèndidament rebudes per l’alcalde Marc Giribert i el seu equip. Giribert saludà la iniciativa dels Premis i la tasca que porta a terme, al llarg dels anys, el Centre d’Estudis.

Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial

/by

En temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.

Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.

Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.

Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”

Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?

De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.

Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.

Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

El repte energètic

/by

L’actual guerra que s’està lliurant a l’Orient Mitjà, entre els EUA-Israel i l’Iran, especialment al Golf Pèrsic, torna a posar l’energia al centre de les preocupacions – juntament amb tots els aspectes humanitaris, polítics i de tota mena que comporta el conflicte – i en concret la disponibilitat d’energia fòssil, tant petroli com gas. Paradoxalment aquesta guerra torna a posar sobre la taula a tot Europa el tema de la dependència energètica i de l’auto-abastiment, on les renovables tenen una importància de primer nivell en el moment en què tot de veus, tant a dins d’Europa com des d’altres indrets, estan pressionant per a que la UE rebaixi substancialment els objectius de la seva política verda i augmenti la seva despesa militar.

Aquest mes d’abril a Catalunya s’ha obert el  període d’exposició pública i participació ciutadana per al Projecte de Decret del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya)    (https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1043046).

De manera resumida, el PLATER assigna la potència a instal·lar en energia solar fotovoltaica i eòlica a cada comarca amb objectiu 2050. Pel que fa al Baix Llobregat assigna 1.089,8 MW instal·lats fotovoltaics i 56,2 MW instal·lats eòlics terrestres. 1.145 MW d’un total de més de 56.000 MW per a tot Catalunya. Tot just un 2% per a una comarca on hi habita l’11% de la població catalana i que també genera l’11% del PIB català. En el cas del Baix Llobregat la major part de la potència fotovoltaica instal·lada és en teulats industrials (876 MW) quedant la resta per a sòls artificialitzats (126 MW) i sòl agrícola amb només 87 MW.

En les 1es Jornades de Transició Energètica i Territori (TEiT) organitzades pel CMES, conjuntament amb el CECBLL, entre d’altres, celebrades el 2021 (aquí), on més que de potència instal·lada tractava el tema en termes d’energia generada i de superfície necessària; s’indicava la necessitat de dedicar 13.500 Ha – sense diferenciar tipus de superfície – de la comarca per a cobrir les necessitats pròpies de generació d’energia elèctrica  – a raó de 85m2/hab – de les quals la pròpia comarca només en podia aportar 7.000. La conclusió era que faltarien 6.500 Ha que “s’haurien d’obtenir en un escenari de transversalització de riquesa, de descentralització d’economies productives i, per tant ,també de creació de nous llocs de treball per a les comarques aportadores”.

A efectes de consum energètic la IA – Intel·ligència Artificial – i en general tot el tractament digital de dades, està apareixent com un gran consumidor d’energia (i també d’aigua). La Generalitat te aprovat el pla estratègic per a la implantació de centres de dades a Catalunya, amb una potència total d’uns 2.000 MW dels quals entre 300 i 500 MW correspondrien al Baix Llobregat.

Val a dir que l’electrificació del consum d’energia té un bon plec d’avantatges, però que es tracta d’un tema força més complex:  amb quines fonts d’energia generem l’electricitat; quin paper hi juguen les energies renovables i, com hem vist, quines afectacions tenen sobre el territori; quina xarxa de distribució es requereix i amb quines característiques; quin model de generació i distribució: xarxes de generació i distribució locals integrades o grans centres productors i distribuïdors; o també quina robustesa és dona a tot el sistema, entre d’altres aspectes. I en aquest darrer tema cal recordar la històrica apagada general a tot l’Estat de fa tot just un any, de la qual, hores d’ara, encara no s’ha dictaminat la causa i origen que per altra banda no és desconegut dins el sector; com ha estat publicat. Quan el que està en joc són quantitats enormes de diners, la veritat és sobrera.

La vida al Centre

En aquest butlletí, com sempre, us exposem els actes que hem organitzat des del Centre o hi hem col·laborat durant aquest mes d’abril així com l’agenda prevista per al mes de maig. Us vull remarcar l’èxit de dos grups d’activitats: els itineraris / sortides de camp i els actes literaris i editorials vinculats a la celebració de Sant Jordi (aquí i aquí).

I el mes de maig ja arrenquem la dimensió pública de la 13ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (aquí); actes a la Colònia Sedó (aquí) i més itineraris per la comarca (aquí), així com una sèrie d’exposicions (aquí).

I no podem deixar d’expressar i compartir la nostra alegria per la Creu de Sant Jordi atorgada enguany a Maite Carranza, gran col·laboradora del Centre. Felicitats Maite!!

Comença el nou taller intern d’IA i NotebookLM al CECBLL

/by

Aquesta setmana ha donat el tret de sortida el taller intern “La IA i NotebookLM: els teus socis cognitius”. Aquest curs intensiu, que es realitza a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), ha estat impulsat i compta com a formador amb el soci del Centre, Lluís Carrasco.

L’objectiu principal d’aquesta formació és ensenyar als assistents com la intel·ligència artificial pot esdevenir una eina clau per a la recerca i la investigació. En lloc de veure la IA com un substitut, el curs planteja l’ús d’aquestes tecnologies com a assistents intel·ligents que permeten millorar la gestió documental i la creació de continguts multimèdia.

Què s’aprendrà en aquest taller?

El programa està dissenyat de manera molt pràctica i s’estructura en quatre sessions de 2 hores i mitja cadascuna, que tindran lloc els dilluns fins al 16 de febrer. Els punts clau del curs inclouen:

  • Domini del “Prompting”: Aprendre a donar instruccions precises a la IA per obtenir els millors resultats.
  • Recerca Avançada amb Gemini: Ús d’eines per a la recerca profunda d’història local i l’edició de textos amb la funció “Canvas”.
  • Gestió Documental amb NotebookLM: Una eina que permet analitzar documents propis (PDFs, vídeos, àudios) amb total seguretat i rigor acadèmic.
  • Creació de Continguts: Generació d’informes tècnics, presentacions i infografies a partir de la recerca realitzada.

Detalls pràctics i material de suport

El Taller té una durada total de 14 hores (10 hores de classe presencial i 4 hores de treball pel seu compte). Un dels grans valors afegits d’aquest taller és que, durant el seu transcurs, es lliurarà als alumnes un total de 10 manuals i guies detallades per poder aprofundir, al seu ritme, en l’ús de Gemini i NotebookLM.

Tot el taller es realitza utilitzant versions gratuïtes de les eines de Google, garantint així que tothom pugui continuar aplicant el que ha après sense costos addicionals.

Com a projecte final, els participants elaboraran una investigació sobre l’impacte d’un esdeveniment clau en la història local o similar, aplicant totes les tècniques apreses.

Aquest article ha estat elaborat de manera íntegra a partir dels materials i el programa del curs utilitzant la IA Gemini.

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.