Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP

/by

En el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)

L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.

L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.

La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.

El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.

 

Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/

 

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”

/by

Esplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.

Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.

La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.

La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.

L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.

L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.

Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.

 

Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/

El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa

/by

El dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.

Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).

L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat

/by

El divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.

Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.

Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.

L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.

L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.

Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.

Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca

/by

 

El passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.

En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.

A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.

L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.

Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals.  Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.

 

 

 

Propers dies d’obertura:

  • 24 de novembre
  • 1 de desembre
  • 15 de desembre
  • 22 de desembre
  • 29 de desembre

L’horari es de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h

 

 

 

PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.

/by

Antoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a  “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.

Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre,  a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.

A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).

El Baix Llobregat intensament present al XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

/by

A Tortosa els dies 8, 9 i 10 de novembre una àmplia representació baixllobregatina assistia al Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era  parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn a tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.

El Baix Llobregat hi participà a través d’ una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  a la que s’hi sumava la presència destacada en les conferències i les comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat  i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic  Gabriel Borràs,  veïns de Sant Just Desvern.  Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà”  produïda per la gota freda al País Valencià.

El congrés rebé  41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:

* “Els canals de reg del delta del Llobregat. El cas del canal de la Dreta”. De Josep M. Cervelló Torrella del C.E. Santboians La Rutlla i Jaume Sans Margenet, del CECBLL i de La Rutlla.

* “Ignasi Coll Portabella, entre l’Ebre i el Llobregat. Quan els poders econòmic i polític emparaven l’aprofitament privat d’un bé públic”. De Jordi Fortuny i Batalla, del Centre d’Estudis Beguetans.

* “Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. El paisatge subterrani i l’aprofitament ancestral de l’aigua. Inventariat, estat actual, aprofitament, riscos, oportunitats i posada en valor de les mines d’aigua”. De Jaume Campos Masip, Josep Menargues Rajadell i Oriol Valls Maurel, de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua.

Els  membres de la Junta i d’altres persones associades que hi assistiren foren: Jaume Bosch, Mercè Sellés, Isabel Ortuño, Carles Riba, Mercè Renom i Genoveva Català. A més d’alguns dels redactors de les comunicacions.

Record històric: 116 candidatures rebudes pels XII Premis del CECBLL!

/by

Aquesta edició hem batut el rècord de candidatures presentades! Moltes, moltes, moltes i moltíssimes gràcies per la gran acollida dels #PremisCECBLL d’enguany!

Els Premis son un dels projectes que suposen un repte més gran per nosaltres perquè bolquem la nostra energia en què com a veïnes del Baix Llobregat reflexionem sobre el nostre entorn i identifiquem projectes que es mereixin un reconeixement. Un exercici que en aquesta societat cada cop més individualitzada creiem que és més necessari que mai.

Aquestes 116 candidatures mostren la gran pluralitat de projectes i iniciatives que hi ha al Baix Llobregat, un motiu més per poder estar orgulloses de la nostra comarca, d’on venim i de qui som.

Ara, aquestes candidatures passaran a la comissió de selecció que escolliran les finalistes. Haurà de fer la tasca de triar-ne només 36 de col·lectives (9 per cada àmbit) i 12 d’individuals, i a la gala de La Nit de la Cultura, que se celebra el 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts, es diran els guanyadors dels Premis.

Us compartim el llistat de totes les candidatures que es van presentar, per categories.

CANDIDATURES PRESENTADES ALS XII PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT

Si voleu conèixer els finalistes feu clic aquí.

S’ha reunit la Comissió de Selecció i ja tenim els finalistes d’aquesta edició!

/by

El passat 28 d’octubre de 2024, es va reunir la Comissió de Selecció dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat a la Seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquesta comissió tenia la gran tasca de llegir i avaluar el total de les 116 candidatures rebudes per tal d’escollir els finalistes d’aquest any.

Aquesta edició busca premiar un total de 12 candidatures individuals i 36 de col·lectives. La categoria col·lectiva la tenim dividida per àmbits socials, culturals, econòmics i ecològics i responen a un total de 9 candidatures finalistes per cap.

En la categoria individual han quedat finalistes Abdoulaye Fall (Molins de Rei), Alfonso López Borgoñoz (Castelldefels), Àngel Merino (Sant Feliu de Llobregat), Francesc Fabregas Oliveras (Sant Just Desvern), Frederic Prieto Caballé (Cornellà de Llobregat), Júlia Vergara Alert (Olesa de Montserrat), Maite Sadurni (Sant Esteve Sesrovires), Marina Tuset (Sant Vicenç dels Horts), Montserrat Pagès Paretas (Comarca), Patricia Aymà Maldonado (Sant Vicenç dels Horts), Pura Velarde Cidoncha (Cornellà de Llobregat) i Santi Balmes Santfeliu (Sant Vicenç dels Horts).

En la categoria col·lectiva, per les experiències socials han quedat finalistes 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat (Comarca), Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Ll (El Prat de Llobregat), CECSCAT (Olesa de Montserrat), CFA Arquitete Jujol (P&L) [Sant Joan Despí], CRENCO – Recol·lectors de Felicitat (Créixer – Envellir – Compartir), [Cornellà de Llobregat], Diari Catalunya Metropolitana (Comarca), Fundació Bayt al-thaqafa (Sant Vicenç dels Horts), Fundació Trab.Or – Centre Diari Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) i Torrents d’Art – Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat).

En la categoria col·lectiva, per les experiències ecològiques han quedat finalistes ANT-Associació Naturalista Torrellenca (Torrelles de Llobregat), Botànic del CEM (Molins de Rei), Casa de l’energia (El Prat de Llobregat), Colla d’Estelladors i Estelladores de Torrelles (Torrelles de Llobregat), La Rutlla Natura (Sant Boi de Llobregat), La Tartana de Can Bofill (Molins de Rei), LLOB. (Sant Feliu de Llobregat), Projecte Tomaliers (Comarca) i Taula del Llobregat (Comarca)

En la categoria col·lectiva, per les experiències econòmiques han quedat finalistes Blancafort Orgueners de Montserrat, SL (Collbató), Europastry/Fripan (Sant Joan Despí), Ferromolins (Molins de Rei), Mes de la Carxofa (Sant Boi de Llobregat), MTS Tech (Esparreguera), Projecte “Premsa dels Mixerris” (Torrelles de Llobregat), SIGHORE, S.L. (Sant Just Desvern), Sistema Thead (Sant Feliu de Llobregat) i Xocopunt (Molins de Rei).

En la categoria col·lectiva, per les experiències culturals han quedat finalistes Associació sense ànim de lucre Microcornellateatre (Cornellà de Llobregat), Editorial Paper d’Estrassa (Olesa de Montserrat), Festival Altaveu (Sant Boi de Llobregat), Festival de Circ Contemporani La Palanca (Esparreguera), Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis (Olesa de Montserrat), Grup Tres Torres – Recuperació construccions de pedra seca (Viladecans), Love of Lesbian (Sant Vicenç dels Horts), Societat Aliança Palmarenca (La Palma de Cervelló) i Societat Cultural La Vicentina (Sant Vicenç dels Horts).

Les candidatures es van anar presentant de finals de maig a principis d’octubre i se’n van rebre un total de 116, repartides en 78 experiències col·lectives i 38 experiències individuals. Això vol dir que com a veïnes del Baix Llobregat hem fet l’exercici de reflexionar sobre el nostre entorn i identificar projectes que es mereixen un reconeixement. Un exercici que en aquesta societat cada cop més individualitzada és més necessari que mai. Aquestes 116 candidatures mostren la gran pluralitat de projectes i iniciatives que hi ha al Baix Llobregat, un motiu més per poder estar orgulloses de la nostra comarca, d’on venim i de qui som.

La comissió de selecció d’enguany ha estat formada per un total de vint-i-una persones de tota la comarca que han estat seleccionats per la seva vinculació personal i professional a cada un dels àmbits que acullen els Premis. Els membres han estat Agnès Dal Maschio, Alfons Muñoz, Begoña Floria, Camil Rull, Carme Figueras, Dolors Pérez, Esther Amill, Esther Hachuel, Ferran Puig, Francesc Viso, Genoveva Català, Ignasi Llorente, Jordi Gil, Jordi Sicart, Juan Carles Bassi, Maria Visa, Pere Àngel Montserrat, Sílvia Guillén, Silvia Ruiz Boqué, Victòria Lebrón i Xavier Calderé.

Ara, aquestes candidatures finalistes les tenen les persones del Jurat que seran les encarregades d’escollir els guardones d’aquesta edició, que romandran secrets fins a La Nit de la Cultura 2024, la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es duran a terme el pròxim 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

El CECBLL assisteix a l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova per l’11 de setembre

/by

L’Onze de setembre d’enguany Sant Boi de Llobregat va tornar a situar-se a l’epicentre de la vida institucional de Catalunya amb motiu de la celebració de la Diada. El CECBLL hi vam tornar a assistir de la mà de la membre de Junta santboienca Anna Antó que, com cada any, va fer l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova (conseller en cap de Barcelona l’any 1714) . La tomba està situada a l’església parroquial de Sant Baldiri.

També han pogut fer la seva ofrena diferents entitats, associacions polítiques, grups parlamentaris, institucions d’arreu del país, sindicats i la ciutadania que s’han apropat a l’Església de Sant Baldiri

Després de la interpretació del cant de ‘Els Segadors’ hi ha hagut una ballada de gegants a l’exterior de l’església. La Cobla Sabadell ha tancat la commemoració amb sardanes a la plaça de l’Ajuntament.

Trobada explicativa dels Premis amb els ajuntaments del Baix Llobregat

/by

Ben aviat finalitza el termini d’entrega de candidatures per a la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i per aquest motiu vam convocar a regidories i equips tècnics dels ajuntaments de la comarca a una trobada informativa dels Premis a la Masoveria de Can Tinturé, Esplugues de Llobregat.

El matí del 17 de setembre ens vam reunir una trentena de persones provinents de 12 municipis de la comarca, amb la presència i benvinguda de la consellera comarcal de cultura i memòria Lidia Muñoz, la regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat Montse Pérez i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

La responsable del 50è aniversari del CECBLL i de l’edició dels Premis d’enguany, Conxita Sánchez, va explicar a les persones assistents les novetats que s’han incorporat a les bases d’aquesta edició, la forma de presentar les candidatures i va resoldre dubtes que van sorgir durant la trobada.

Recordeu que el termini per lliurar les vostres candidatures s’acaba el 7 d’octubre i que podeu lliurar-les a través de la nostra pàgina web: https://www.cecbll.cat/xii-premis-de-reconeixement-cultural-del-baix-llobregat/

Consells de darrera hora per a presentar les vostres candidatures:

  • No us podeu presentar a vosaltres mateixos ni a la vostra entitat o col·lectiu.
  • Són molt important els resums que es demanen al formulari d’inscripció (la frase on expliqueu perquè hauria de ser guardonada la candidatura i el resum dels mèrits i valors).
  • La informació escassa és perjudicial i l’excessiva també. És fonamental que la candidatura mostri clarament allò que és essencial i allò que és complementari.

Animeu-vos a participar a la 12a edició dels Premis que es lliuraran el 22 de novembre a la Societat Cultural la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts!

Itinerari “La lluita per l’aigua. Recorregut pel patrimoni hidràulic de Collbató”

/by

El matí del 28 de setembre ens trobarem a la plaça de l’església de Collbató una quinzena de persones per conèixer els recursos hídrics del poble de Collbató, on el riu i la riera queden lluny i les escassíssimes fonts que hi ha al torrent de la Salut -ara eixutes- tenien un cabal minso. La nostra sòcia i historiadora collbatonina Assumpta Muset ens va guiar pel recorregut que feia l’aigua des de la muntanya fins al poble de Collbató.

Collbató ha estat des de sempre una terra de secà i on l’aigua és un bé molt escàs i preuat. L’única alternativa era, doncs, aprofitar l’aigua de la pluja. Amb aquesta finalitat es va habilitar, ja a l’Edat Mitjana, un sistema hidràulic de caràcter públic que es va anar engrandint d’acord amb les necessitats de la població. Era una infraestructura d’entre dos i tres kilòmetres de llargada, formada per rases, recs, canals i basses, que anava des de dalt la muntanya de Montserrat i el turó del castell, passant per la pobla de Collbató, fins a la riera o Torrent Mal. La seva funció era la de recollir, canalitzar i emmagatzemar aquesta aigua per a usos futurs.

La gent de Collbató va desenvolupar una cultura molt acurada relacionada amb la captació, manteniment i, sobretot, aprofitament d’aquest preuadíssim recurs. Com ens deia l’Assumpta Muset, els vilatans de Collbató oferien aquesta resposta als pelegrins assedegats que anaven o venien de Montserrat i demanaven un glop d’aigua: “D’aigua no en tenim, però si volen vi…”

Filant cultura. Trobada amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet

/by

 

Aquest inici de curs ha estat especialment sentit. El dia 5 vam rebre la visita de dos membres del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Concretament Natàlia Piernas i José Manuel Domínguez, que venien amb una escomesa ben especial: fer-nos lliurament del llibre que han escrit amb Josep M. Vilumara i que porta per títol Filant cultura. Història del conjunt industrial del Molí paperer Can Basté i Tecla Sala. L’obra tracta la història d’aquest conjunt industrial a través dels seus treballadors i treballadores.

Es dona la circumstància que en Josep M. Vilumara va traspassar poc després de la publicació del llibre, però havia dit als companys d’autoria que volia portar uns exemplars al Centre d’Estudis Comarcals: un per a la biblioteca de l’entitat, un per a Josep Padró,  especialista en història i patrimoni industrial i en la història de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló; i un altre per a Carles Riba, amb qui en Josep M. Vilumara havia mantingut una intensa relació quan el Centre d’Estudis va fer l’Inventari del Patrimoni Industrial per al MNACTEC, a finals dels anys 90, essent president en Carles.

Va ser un honor rebre aquests llibres i rebre la Natàlia i el Manuel.

Amb aquest petit escrit deixem constància del nostre agraïment als autors i autora i de nostre record pel Josep M.

Assistència del CECBLL a la jornada de l’SCOT sobre els PDU a les colònies de la vall mitjana del Llobregat

/by

El dia 28 de setembre el CECBLL, representat pel vicepresident Jordi Sicart, va assistir a la jornada “Planejament i creativitat social a les Colònies del Llobregat” organitzada per l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

Com exposa l’SCOT, a la Vall Mitjana del Llobregat s’estan enfortint i diversificant funcions residencials, turístiques, energètiques i culturals. Aquest àmbit ha estat objecte d’atenció específica dels Plans Directors Urbanístics de les Colònies del Llobregat i de les Vies blaves.

La jornada va estar dedicada visitar diverses colònies entre Gironella i la Colònia Rosal per a reflexionar sobre la capacitat del planejament tant de preveure escenaris de futur com d’ordenar els usos i activitats d’aquest paisatge d’atenció especial.

I aquest enfoc de paisatge és el que preval per sobre de cadascuna de les colònies en particular. 18 colònies en els 40 Km que hi entre la Colònia Rosal i Balsareny; segons el MIT el museu industrial a l’aire lliure més gran del món. Un munt d’iniciatives arrencades fa més de quinze anys des del teixit veïnal que van conduir a la creació del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, actualment integrat dins el Consell Comarcal del Berguedà., amb resultats diversos. Des de projectes no reeixits fins a reindustrialitzacions d’algunes colònies, una gran dinàmica de rehabilitació dels habitatge, com a Les Planes, o Viladomiu Nou, o el projecte en curs de 90 habitatges a Can Marçal amb fons Next Generation, passant pel projecte de Vies Blaves, fins al gran projecte cultural del Konvent a la Colònia Rosal.

De resultes de la jornada, el CECBLL i l’SCOT han acordat dur a terme una visita a la Colònia Sedó, que es realitzarà en els propers mesos.

Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.