Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”

/by

 

Fotografia de Mercè Vidal

Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.

Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.

La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON  de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…

A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.

Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.

Ha mort Josep Maria Vilumara Lamarca, membre de la Junta del CECBLL entre el 1999 i 2001

/by

El 22 d’abril ens ha arribat la noticia de la mort, als 84 anys, de Josep Maria Vilumara Lamarca, darrer propietari de les sederies Vilumara, amb fàbrica a L’Hospitalet, actualment rehabilitada com a Institut d’Ensenyament Secundari.

Fotografia de Josep Maria Vilumara

El Josep Maria va formar part de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat entre 1999 i 2001 i la seva tasca es va centrar en la Comissió de Patrimoni, intervenint en temes com la vil·la romana de Sant Joan Despí; la protecció de les casetes de tipologia tradicional, a Esplugues; la salvaguarda dels conjunts industrials de Can Bertrand i de Solà Sert a Sant Feliu, i l’inventari del Patrimoni Industrial de la Comarca en col·laboració amb el MNACTEC.

Fortament influenciat per la seva trajectòria personal, la defensa del patrimoni industrial va ser un dels seus grans centres d’interès. Mai va abandonar la idea que Can Vilumara compartís l’activitat educativa amb la  memòria històrica d’allò que havia sigut.

La darrera col·laboració que vam tenir va ser fa un any,  arran de l’edició del llibre FILANT CULTURA en el que ell parlava de la relació entre les fàbriques i els empresaris  de Tecla Sala i Vilumara.

Insistent fins a dir prou, de criteris sòlids, treballador incansable i col·laborador en tot moment, avui volem tenir un  record per qui va ser un bon amic i una excel·lent persona.

Josep Padró i Carles Riba.

Març en clau de dona

/by

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

A vint-i dos anys d’una recerca pionera: entrevista a Cristina Borderías

/by

ENTREVISTA DE MERCÈ RENOM A CRISTINA BORDERÍAS

El moviment feminista va ser molt actiu al Baix Llobregat i en la dècada de 1990 reforçava la seva presència social i institucional. Alba García, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, impulsava el Programa de la Dona; Maria Luz Retuerta, des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el 1995 promovia la creació dels premis de recerca Novadona (després denominats Blanca Bardiera) i entre gener i març de 1997, acollia unes tertúlies feministes que projectaven a la comarca la celebració dels vint anys de les primeres jornades feministes de 1976.

En aquell marc, l’abril de 1997 el Curs d’iniciació a la recerca històrica que acostumava a organitzar l’Arxiu es va dedicar a l’estudi de la història de les dones, com a pas previ a la recerca col·lectiva que a finals de 1997 va convocar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquella cinquena recerca col·lectiva dedicada a l’estudi del paper de les dones en la història del Baix Llobregat va donar lloc a dinou estudis publicats en dos volums el 2002 (vegeu els sumari al final d’aquesta entrevista).

La direcció d’aquella recerca va anar a càrrec de la historiadora Cristina Borderías i la coordinació la va dur la historiadora Soledad Bengoechea.

Encara avui, després de vint-i-dos anys, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui. La publicació compta amb una completa bibliografia i una extensa introducció a càrrec de Cristina Borderías que és tota una lliçó teòrica i metodològica sobre l’estudi de les dones en la història en general i sobre les aportacions fetes sobre el Baix Llobregat.

En el marc de les celebracions del 8 de maig, és oportú re-visitar aquella recerca i comentar alguns aspectes sobre com es va dur a terme aquella recerca col·lectiva i posar en relleu les aportacions més rellevants des d’un punt de vista general, en el context de la bibliografia de l’època i vistes des d’avui.

Hem fet una entrevista a Cristina Borderías per tal de fer un recordatori d’aquell procés investigador que va durar cinc anys i per demanar-li quin és el panorama actual.

*       *       *

MR: Com recordes el projecte i el procés que vau viure les persones que el vau dur a terme?

CB: Va ser un projecte de cinc anys molt intens, molt creatiu i amb molts intercanvis i debats en diversos seminaris en els que van participar les diferents autores i autors. Encara que els diferents capítols són producte de recerques individuals es pot parlar d’una recerca col·lectiva en la mesura en què en els seminaris tractàvem d’identificar preguntes comunes per fer intel·ligibles les connexions que unien els diferents treballs i mirar de passar de la història de les dones a la història de gènere. En tinc molt bon record.

 

MR: Era fàcil trobar documentació, o calia una metodologia indirecta per a treure resultats?

CB: La documentació dels arxius acostuma a ser pròpia dels fets administratius, econòmics i polítics històrics, on rarament hi conten les dones. Les i els investigadors van saber trobar altres fonts i, sobretot, aplicar lectures sense biaixos.

 

MR: Va ser interessant prendre el Baix Llobregat com a espai d’estudi del paper de les dones en la història? Vau fer una aportació innovadora respecte dels plantejaments més tradicionals?

CB: Crec que sí. Es van presentar estudis de diferents llocs, temàtiques i cronologies.. Analitzaven continuïtats i canvis en les vides de les dones i obrien nous itineraris d’investigació. La historiografia dels anys seixanta intentava visibilitzar la presència de les dones i les seves contribucions als diferents àmbits de la història. S’ha criticat molt sovint la història contributiva. Però és un enfocament molt rellevant perquè permet posar en valor l’aportació històrica de les dones en els diferents nivells socials: el treball, la família, la subsistència, el benestar, els nivells de vida, la cultura, la política. És un primer pas necessari. Però cal anar més enllà per a veure com el fet de tenir en compte les experiències de les dones canvia les interpretacions clàssiques en cadascun dels camps d’anàlisi

 

MR: Quina diferència hi ha entre història de les dones i història de gènere?

CB: La història de les dones i dels homes està marcada per les identitats i les relacions de gènere, que es construeixen històricament. El gènere no és una variable, com a vegades es presenta, és una clau fonamental de l’organització social. La divisió del treball en l’esfera de la producció i de la reproducció, per exemple, està condicionada a cada moment històric pels models de gènere dominants. Les decisions empresarials de a qui contractar, quin tipus de contracte, quins salaris, quins beneficis socials s’atorguen, no són alienes als models de gènere. La major precarietat del treball femení és resultat d’uns models que s’han anat construint al llarg del temps i que consideren a les dones com a treballadores subsidiàries. La legislació laboral que durant llarg temps ha atorgat diferents drets als treballs masculins i femenins també ho és, com també el diferent accés a l’educació d’homes i dones, o el diferent valor donat al treball domèstic de les dones per a la seva família i per tant la seva exclusió de les polítiques de previsió social i benestar. No s’entén la història de les dones, com tampoc la dels homes, si no s’analitza des d’una perspectiva de gènere que tingui en compte també les relacions de classe, ètnia…, des d’una perspectiva interseccional.

 

MR: Com veus els estudis de dones i de gènere avui?

CB: Si s’observa amb una perspectiva de llarg termini el balanç és molt positiu. Coneixem avui molt millor la història de les dones i sabem molt més sobre com funcionen les relacions de gènere, com afecten el desenvolupament històric en molts àmbits i com influeixen en la reproducció de les desigualtat socials. Aquest coneixement permet tenir una major influència en el desenvolupament de polítiques públiques.

 

MR: I el panorama acadèmic?

CB: El panorama acadèmic no és tan optimista, ni en la recerca ni en la presència de dones en els àmbits de decisió sobre la recerca i la docència. Hi ha un desequilibri important entre el desenvolupament de la recerca, que ha estat molt important, i la impermeabilitat de l’acadèmia, en general, a integrar una perspectiva de gènere en l’anàlisi històrica i en la correcció de les desigualtats en la seva estructura. En gran manera els estudis sobre la història de les dones i del gènere continuen sent tangencials, i la presència de les dones en els àmbits de decisió sent menors de la que correspondria.

 

MR:Gràcies Cristina.

 

SUMARIS:

SUMARI: Vol I

SUMARI: Volum II

 

 

En el marc del 8 de març, Dia internacional de la Dona, des del CECBLL hem impusat un paquet de llibres en el qual incloem els dos llibres resultants de la 5a recerca col·lectiva ‘Les dones al Baix Llobregat I i II’. Pots adquirir-lo aquí.

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Dia Internacional de les Dones a la Colònia Sedó

/by

 

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones vam programar dues activitats extraordinàries: d’una banda una conferència de Gràcia Dorel-Ferré titulada “Les dones a la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera”. Durant una hora la Gràcia, sòcia del CECBLL, ens va mostrar els diferents aspectes que afectaven les dones treballadores en les primeres indústries del tèxtils. Des del salari a preu fet, fins a la dificultat de compatibilitzar les tasques de cura i criança amb la feina a la fàbrica. Tota una lliçó magistral. En acabar la conferència vam tenir una obra de microteatre ideada i dirigida per l’Esparreguerí Robert Gobern, que ha col·laborat ja en diverses ocasions amb el Centre d’Estudis. L’obra portava per títol Vuit de març i emmarca de forma colpidora els esdeveniments que van tenir lloc el 25 de març de 1911 quan 120 dones van morir cremades a l’interior d’una fàbrica tèxtil de Nova York. Una posada en escena emotiva i ben feta que anava  a càrrec del mateix Robert Gobern acompanyat de Laura Roig, Maria Martin, Eva Ros i Mireia Udina.

L’acte va ser presentat per Joana Llordella, membre del Centre d’Estudis i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn; i va ser clos per Genoveva Català.

En acabar, les persones assistents a l’activitat van poder gaudir d’una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó.

L’organització va anar a càrrec del CECBLL, l’Associació per la la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Museu de la Colònia Sedó i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 

Adéu sentit del CECBLL a José Quesada Herrerías, un dels testimonis d’excepció de la deportació dels baixllobregatins al camp de concentració nazi de Mauthausen

/by

Font: Museu de l’Hospitalet

El passat dijous, 14 de març, vam saber  que José Quesada Herrerías, Pepito (si se’ns permet), ens havia deixat,  als 95 anys, després d’una llarga vida viscuda amb plenitud amb la seva esposa, Rosa Ibars Arques,   els seus quatre fills, Javier, Carlos, Oscar i Aurora, i els seus set nets.

Volem destacar aquí, en aquest adéu, la seva faceta de darrer testimoni d’un passat dolorós que desafia la capacitat de comprensió, que la família Quesada-Herrerias  va viure en primera persona, el de la deportació als camps de concentració nazi, extensiu a milers de catalans i espanyols de la seva generació, i posteriors, que s’havien refugiat a França al final de la Guerra Civil (1936-1939).

Els Quesada-Herrerías eren a la França de l’estiu de  1940, ja ocupada per l’Alemanya nazi, una de tantes famílies de l’exili republicà del 1939 que s’hi havia refugiat, procedents del Baix Llobregat. Els seus pares,  Ciriaco Quesada i Encarnacion  Herrerias, havien arribat a la comarca  procedents de Seros (Almeria), el 1927, empesos per les oportunitats laborals a la indústria. Tenien aleshores només un fill, el Fèlix, i el 1928  va néixer el José, a Esparreguera; després encara en tindrien dos més, l’Encarna, i la Violeta, aquesta nascuda durant la guerra. Despres de viure un temps a Esparreguera i a l’Hospitalet, s’instal.laren al Prat, on el Ciriaco, anarcosindicalista, treballava a La Seda.

A començaments de febrer del 1939, el Ciriaco i tota la seva família van creuar la frontera tement una molt probable repressió; després d’una  certa dispersió a França, aconseguiren reunir-se tots al Camp de Les Alliers, un dels tants previstos per als refugiats catalans  i espanyols, aquest al sud-oest francès, al departament de Charente, on coincidiren amb altres pratencs i baixllobregatins. En aquest camp  hi moriria la Violeta, que emmalaltí.

Per molt poc, el departament de la Charente va quedar dins el perímetre del  territori ocupat i administrat per Alemanya, un cop dividida França (armistici de 22 de juny de 1940). Sorpresivament, a l’agost, mes de 900 refugiats del camp on eren, entre ells tota la família Quesada-Herrerías, junt a la dels Cortes-García (també pratencs), foren conduits a l’estació d’Angulema, i des d’àllà, el 20 d’agost de 1940,  sortiren en un tren  amb destinació Mauthausen, sense que ells ho sabessin; era el comboi dels 927.

Arribats a l’estació de Mauthausen, forces de les SS, van fer baixar els homes del tren, i en el triatge d’homes de 14 anys en endavant, es quedaren amb el pare, el Ciriaco, i el  germà gran, el Felix. Al Jose, a punt de fer-ne dotze, el van tornar al tren amb les dones i els nens.

El Ciriaco i el Felix van ser conduïts al Camp de Mauthausen, mentre que el Jose, la seva mare i la seva germana, van iniciar en aquell mateix tren un penós  viatge forçós de retorn a l’Estat espanyol. El José no els tornaria a veure fins al cap de 14 anys.

La dissort dels Quesada, malgrat els patiments soferts, no arribà a ser tràgica; van sobreviure a l’horror, tot i que parafrasejant el Felix, van quedar marcats de per vida; ell s’implicà activament en l’Amical de Mauthausen francesa.

El cognom Quesada és recurrent en  treballs sobre deportació de catalans i espanyols; en el seu treball pioner, Montserrat Roig ens els descobrí. El Fèlix el 1941 va passar a ser un dels joves integrants del  Kommando Poschacher, que sortia a treballar fora del camp, i que ajudà el fotògraf Francesc Boix a salvaguardar les fotografies que feu del camp, que serien tant determinants en el judici de Nuremberg.

José Quesada, acompanyat sobretot del  seu fill Carlos que també n’ha agafat el testimoni com a descendent, ha simbolitzat en aquests darrers anys la deportació dels baixllobregatins als camps de concentració nazi en els actes d’homenatge promoguts per la Xarxa de Memòria Democratica del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat, seu del Consell Comarcal, on s’ha erigit un monument.

També vam poder gaudir de la seva presència i bonhomia en una jornada organitzada en el marc de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, en què Carlos  Quesada  participa, i on exposà la trajectòria  familiar de deportació i supervivència.

Amb gran satisfacció, el José va ser a temps de veure i assistir a la col·locació de les stolpersteine (un nom, una pedra, una persona) d’homenatge als seus familiars als llocs on van viure a Esparreguera i El Prat, i les darreres, el novembre, a l’Hospitalet.

Traslladem a la família el nostre condol col.lectiu i agraïment a la família.

 

 

Maribel Ollé

Coordinadora de la recerca col.lectiva Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

D’aigua, mai n’hi ha prou!, per Aureliano Garcia Ruz

/by

Actualment, arrosseguem un dèficit pluviomètric com feia temps que no patíem. Fenòmens sostinguts en el temps, com la manca de pluges i les temperatures clarament superiors a les habituals, ens han portat a una situació d’emergència hídrica extrema.

No obstant això, no es pot dir que ens hagi agafat per sorpresa. La darrera gran sequera, la de l’any 2008, ja ens va avisar de la fragilitat d’un model econòmic basat en un creixement constant i, en entorns concrets, focalitzat en el sector turístic gairebé de forma exclusiva.

A la darrera dècada, s’han implementat nous recursos —dessalinització de l’aigua de mar, regeneració de les aigües residuals—, solucions que han vingut per quedar-se, però que, d’altra banda, han esdevingut insuficients per evitar entrar en “emergència”. No podem confiar que la tecnologia sempre vindrà a salvar-nos.

En aquest mateix període, no hem treballat prou per preparar-nos. L’administració, en general, ha estat lenta: el govern, en executar les obres necessàries, com l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, i els ajuntaments a preocupar-se de fer les inversions per actualitzar les xarxes de distribució municipals. Aquesta lentitud, motivada en moltes ocasions per falta de finançament, per la no priorització d’un servei essencial, o per no exercir la governança que els pertoca —deixant de banda les seves competències—,  ens porta a oblidar que la resiliència davant d’una sequera es planifica en temps de bonança.

I ara, què fem?

En aquests moments, els sectors més afectats són l’agrícola i el ramader, seguits per l’industrial. Les reserves actuals dels embassaments de les conques internes, la dessaladora del Prat i l’estació regeneradora del Llobregat ens permetran arribar a principis de l’estiu sense restriccions a l’àmbit domèstic.

Però, i després? Les opcions que hi ha damunt la taula responen a la urgència de la situació: es tracta de guanyar temps, amb el convenciment que no són solucions definitives.

Sembla que s’imposa, com a solució més ràpida, el transport d’aigua en vaixells procedents de ports propers, la qual cosa genera molts dubtes: capacitat dels vaixells per abastir una part significativa de la demanda, control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà amb uns criteris sanitaris estrictes, logística de la distribució, i, òbviament, per l’elevat cost. És intrigant que l’origen de l’aigua sigui la dessaladora de Sagunt, instal·lació propietat del govern central, infrautilitzada per manca de clients.

Per contra, la interconnexió entre la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona, dues de les grans operadores del país pel que fa a l’abastament d’aigua als municipis, es descarta per la por a la consolidació del fet i a la suspicàcia que la connexió esdevingui un transvasament definitiu entre conques. De fet, la finalitat exclusiva hauria de ser actuar com a garantia de subministrament en situacions d’emergència, independentment del territori afectat. Fa la impressió que l’aigua no entén de solidaritat, però sí de sentiments.

Tampoc ens podem oblidar de l’aigua subterrània, del potencial estratègic de l’aqüífer del delta. És una infraestructura que resulta una veritable garantia de subministrament per a quan fallen els embassaments, però, alhora, fràgil davant d’una sobreexplotació, que acaba salinitzant la massa d’aigua per intrusió marina i que cal minimitzar afavorint la recàrrega artificial a partir de basses d’infiltració, existents o de nova construcció.

La pròxima, quan?

No hi ha massa dubtes que després de la calma vindrà la tempesta: tard o d’hora acabarà plovent. No perdem el temps assenyalant responsables, cal remar en una mateixa direcció i planificar immediatament, sense dilació.

Podríem començar incrementant progressivament les tarifes fins a arribar a cobrir el cost que suposa disposar d’aigua de qualitat i quantitat suficient. Un increment del preu de l’aigua, acompanyat de mesures socials, com una tarifa específica per a col·lectius vulnerables, permet no deixar ningú enrere.

Fem les inversions per no perdre un bé escàs i finit, per no malbaratar un producte tan preuat. Demanem un pla de finançament específic perquè els ajuntaments afrontin la renovació de les xarxes, sense interessos i pensat pel sector. Modifiquem la legislació per facilitar l’execució dels projectes i l’agilització dels procediments administratius.

Repensem el model de creixement. El sistema cada vegada demana més aigua. A conseqüència de l’anomenat “canvi climàtic”, les perspectives plantegen un escenari amb un increment excessiu de la temperatura i, per tant, una disminució en la disponibilitat d’aigua. Hem d’actuar sobre la demanda i no sobre l’oferta!

I recordem: l’aigua no té preu. La més cara és la que no es té.

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

/by

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.

El Baix Llobregat aposta per un model de turisme sostenible

/by

Una molt interessant conferència de José Antonio Donaire Benito, doctor en Geografia per la UAB, expert en ordenació i planificació dels espais turístics fou el pròleg de la presentació del Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Baix Llobregat. Donaire il·lustrà de manera didàctica quines són les tendències del turisme en un futur en un clima canviant que requereix noves maneres de viure, conviure i conèixer món.

De fet en la seva intervenció hi veiem reflectides algunes de les  reflexions  que des del Centre es  van  fer en el marc de la segona Escola d’Estiu l’any 2021 (en plena pandèmia)  i que queden recollides en la publicació de Materials del Baix Llobregat , número 25, de l’any 2022, on resumim les intervencions de l’Escola d’Estiu i  parlem de “EL TURISME AL BAIX LLOBREGAT. TURISME KM0”

https://raco.cat/index.php/Materials/issue/view/31512

En la presentació  Eva Martínez, Presidenta del Consell Comarcal, va posar l’accent en què “el nou pla recull la diversitat territorial del nostre territori convertint-la en una de les nostres principals fortaleses, perquè la suma de tots els nostres atractius; platja, muntanya, riu, oferta cultural, gastronòmica, d’esdeveniments… és el que converteix al Baix Llobregat en un destí únic a un salt de Barcelona”

Per la seva banda el conseller comarcal de Turisme, Javier González, va expressar que aquest Pla Estratègic de Turisme té la voluntat de ser el document marc de referència, que es basa en els  principis rectors que de manera integral  donen resposta a les polítiques de Turisme i aquests són: l’equilibri territorial, ambiental i econòmic a la comarca.

El Pla estableix   6 eixos estratègics, 28 objectius i 63 actuacions, tot definint un model de desenvolupament turístic sostenible per la comarca per als pròxims anys.

https://www.elbaixllobregat.cat/sites/default/files/arxius/PET%20BAIX%20LLOBREGAT_Presentaci%C3%B3.pdf

A aquesta sessió sobre el Pla Estratègic en nom del Centre  hi assistiren, Genoveva Català i Jordi Sicart, presidenta i vicepresident, respectivament.

Visca l’alegria! Jubilació de Professorat i PAS del Baix Llobregat

/by

La sala d’actes de l’Espai Cultural Cèntric, rebia el matí del 21 de febrer a professorat i  PAS del Baix Llobregat en un acte de reconeixement per haver finalitzat  la seva trajectòria professional durant el curs 2022-23. La benvinguda va anar a càrrec de  la Tinent d’Alcalde d’Educació, Cultura i Comunitat de l’ajuntament del Prat, Anna Martin, junt amb Director de Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat, Albert Grau.

L’alumnat de segon de Batxillerat de l’Institut Baldiri Guilera del Prat de Llobregat, han fet un cant a l’alegria que ha encomanat entusiasme a les més de 70 persones que aquest curs assoleixen la categoria de “jubilades” (júbilo: mostrar alegria). Els i les batxillers, a través d’una esplèndida reinterpretació de  l’obra “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare, han reconegut i mostrat gratitud a les dones i els homes dedicats a la docència i als serveis educatius. Impregnant la sala d’optimisme  i alegria.

La celebració ha tingut un to festiu i de reconeixement de les persones dedicades al món de l’Educació tal com ho ha reivindicat el docent de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, Andreu Mitjans.

La col·laboració que des de fa anys mantenim el Centre d’Estudis amb els Serveis Territorials és sòlida i consistent , hem d’agrair-los que en aquesta ocasió ens hagin permès intervenir a la celebració i oferir a les persones que ara es jubilen la possibilitat d’acollir-les i brindar-los un marc de col·laboració i treball cultural voluntari altament creatiu i satisfactori. En aquest sentit també han rebut una altra oferta de l’Associació de mestres i professorat jubilat RELLA. La nostra representació l’han portat Genoveva Català i Jordi Sicart (presidenta i vicepresident) . Hem obsequiat a cada un dels assistents amb un exemplar de la nostra publicació Materials del Baix Llobregat, junt amb una butlleta per si els és d’interès associar-se.