“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

 

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL