Assistim al Sopar de Cloenda de Radio Molins de Rei

El passat dimecres 17 de juliol de 2024 es va celebrar el Sopar de Cloenda de Ràdio Molins de Rei. Aquest acte, que va comptar amb la presència d’un centenar de persones entre equip tècnic i col·laboradors de la Ràdio, que es van reunir per celebrar aquest final de temporada que ja s’està tornant en un clàssic del juliol.

Durant l’acte, van intervenir Oriol Romeu, director de Ràdio Molins de Rei, i Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei, que van parlar de la importància de la ràdio local i del valor i la qualitat que té aquest servei de comunicació de proximitat.

A l’esdeveniment hi van assistir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ja que el CECBLL organitza l’espai “Coneix el Baix” del programa “Bon dia i bona hora” de Ràdio Molins de Rei, on des de fa diversos anys, quinzenalment portem un convidat a parlar d’algun tema d’actualitat del territori. Podeu recuperar tots els programes en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/mitjans/

Es presenta a la cripta de Gaudí de la Colònia Güell un llibre de Miquel Domènech

El dia 16 de juliol es va presentar el llibre de Miquel Domènech Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, editat pel Consorci de la Colònia Güell.

L’acte va tenir lloc a la Cripta de Gaudí i va comptar amb les intervencions d’Anna Martínez Almoril, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló; Eva Martínez Moreno, presidenta del Consorci i del Consell Comarcal; i de l’autor, que va dissertar al llarg d’una hora sobre tots els aspectes de caràcter simbòlic que conté – i de vegades fins i tot amaga – la cripta. En paraules de l’autor,  “[…] és clar que l’aspecte més treballat fins ara de la Cripta ha estat la seva interpretació arquitectònica. Però cal tenir en compte que les opcions de disseny arquitectònic i dels recursos constructius aplicades en una església estan al servei de les seves expressions simbòliques i necessitats litúrgiques. Per tant, identificar la simbologia del conjunt i de cadascun dels elements que la integren, també és necessari per entendre plenament l’expressió arquitectònica de l’edifici”. Partint d’aquesta idea Miquel Domènech va dissertar sobre els diversos símbols amb què va jugar Antoni Gaudí en l’ornamentació i en la concepció de la cripta. Va destacar la dificultat que representa fer una anàlisi d’aquesta simbologia degut al fet que l’església no va ser mai acabada, ja que molts símbols que segurament prendrien sentit i coherència si veiéssim el conjunt acabat. Afirma que en l’obra de Gaudí no hi ha res casual i tot està pensat.

Domènech  ha fet una cerca i una recerca exhaustiva dels diferents elements de valor simbòlic i els trasllada al llibre de forma planera, amb clara voluntat divulgativa. Un llibre indispensable per a les persones que vulguin endinsar-se en el coneixement de l’arquitectura de Gaudí i de la seva capacitat creativa i de connectar tots i cadascun dels elements petits o grans que formen part de la seva arquitectura. Elements que són posats al servei del conjunt, i que acaben formant una unitat indestriable.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.

El CECBLL passem a ser dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu.

El passat dilluns 1 de juliol, el CECBLL érem dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu. Agraïm aquesta valuosa obra d’art que permet reivindicar la gran mobilització social de la comarca aplegada a l’entorn del clam “Aturem Eurovegas”. El soci i amic Alfons Muñoz ha considerat que nosaltres podríem conservar la litografia ja que tenim documentada la feina que vam fer plegats en el marc de la Plataforma Aturem Eurovegas.

La litografia és el guardó del Premi Cipriano Garcia que ICV va atorgar l’any 2013 a la Plataforma Aturem Eurovegas, plataforma formada per moltes entitats i agrupacions com Delta Viu i el mateix CECBLL, amb l’objectiu de recuperar els espais agraris i naturals del Delta del Llobregat

La lluita contra l’Eurovegas va ser un punt d’inflexió a la comarca i el CECBLL hi va participar molt activament des de l’àmbit més acadèmic aportant diversos documents com la declaració en contra de l’Eurovegas anomenada “Per un desenvolupament de qualitat: No al model que representa Eurovegas” el març de 2012, l’article “Eurovegas: El joc que ens posa en risc” al maig 2012, la declaració en contra de la CCP “La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat emet una declaració sobre el futur del delta del riu Llobregat” l’agost de 2012, i el “Manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat” fet per la Taula Catalana pel Desenvolupament Sostenible del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat, impulsada pel CECBLL, el novembre de 2012, entre d’altres.

Tots aquests articles i d eclaracions els trobareu al nostre web en l’apartat de “Principals al·legacions i pronunciaments” que trobareu al nostre web a la secció QUÈ FEM? > TERRITORI I PATRIMONI.

 

20132024

 

“Ara que comença…”, per Dolors Pérez Gómez

Ara que comença la calor i planifiquem les nostres vacances  per gaudir d’un estiu que està a tocar… ara ens hem començat a oblidar de la sequera.

El nostre territori és una comarca rica en diversitat paisatgística, amb una gran varietat d’entorns en una àrea relativament petita,  representem  l’1.51 % del total de Catalunya, i comprèn espais naturals tan distintius, diversos i significatius com la serra de Collserola, les Muntanyes del Baix, l’entorn fluvial del riu Llobregat, el Delta del Llobregat i les seves platges.

Cada un d’aquests espais presenta característiques úniques i s’enfronta a desafiaments específics.

El  Centre d’Estudis del Baix Llobregat, dins de la seva tasca de divulgació i difusió per un millor coneixement del territori, ha organitzat al llarg dels darrers anys jornades sobre qüestions diverses: gestió de l’aigua, consum, infraestructures, gestió d’espais naturals, transició energètica, canvi climàtic, economia circular, turisme…i en el si del debat s’han posat de manifest les  interdependències existents entre totes aquestes temàtiques.

Ara que sembla que comencem a oblidar-nos del terrible episodi de sequera que encara patim, caldria fer una reflexió per tal que la memòria no ens faci una mala passada.  Al gener de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar “Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera” . Tres anys després els ajuntaments van acabar de redactar, a marxes forçades, els seus plans de sequera, just en el punt més crític de l’episodi. En aquest context ens vam adonat que pot ser no vam aprendre tant de l’anterior sequera del 2008, que algunes de les grans infraestructures projectades en aquell moment no van acabar d’executar-se, i que continuàvem perdent molta aigua, per falta de manteniment, en les xarxes d’abastament i distribució d’aigua dels nostres pobles i ciutats.

La qüestió és si realment estàvem preparats, si havíem analitzar prou bé el grau de  vulnerabilitat tant des del punt de vista de l’entorn natural i com des del punt de vista humà,  i analitzar com ens hem adaptat a la situació, en definitiva quina ha estat la nostra capacitat de resiliència.

El canvi climàtic implica riscos climàtics i també la introducció d’una nova variable: els riscos naturals.  Davant la diversitat d’aquest riscos  hem de preparar una diagnosi de resiliència: quina ha de ser la nostra resposta a impactes d’origen natural, humà o tecnològic, identificar les principals vulnerabilitats, i no només en el moment inicial del fenomen, sinó també estudiant els impactes col·laterals, els anomenats efectes en cascada, que generen una propagació d’aquests impactes a través de les interdependències definides.

Les onades de calor, els incendis forestals, les pandèmies, els riscos químics  (tant des del punt de vista del transport per les carreteres com del sistema de producció), els abocaments al medi, les inundacions … són fenòmens extrems que malauradament ja no són aliens al  nostre territori, tot el contrari al llarg de les últimes dècades els hem viscut de manera directa.

Cal fugir de  l’alarmisme i la por, però cal estar preparats i treballar en i pel territori, i així donar eines per anticipar, absorbir i adaptar-se o recuperar-se dels efectes de qualsevol fenomen perillós de forma oportuna i eficient. Això és la resiliència i la resiliència no s’improvisa, sinó que s’estudia, es planifica.

Malgrat els desafiaments imposats per la sequera, els espais naturals del Baix Llobregat han mostrat una notable capacitat d’adaptació i la ciutadania, a base d’un continu degoteig d’informació i formació, ha seguit unes pautes de consum rigoroses.

Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.

Ara que comença l’estiu gaudim de l’entorn natural i paisatgístic del Baix, la represa de l’activitat aquest setembre ens interpel·larà a plantejar nous escenaris, esperem que resilients, de cara els nous reptes climàtics.

 

 

Dolors Pérez Gómez

Enginyera Civil i sòcia del CEBLL.

Presentem el projecte “Quan les parets parlen” als Capvespres de Ca n’Amat

El Museu de Viladecans-Ca n’Amat és l’escenari dels Capvespres de Ca n’Amat, un cicle de xerrades col·loqui a l’entorn de la memòria de la ciutat organitzades per l’Arxiu Municipal, que també tracten temes generals de Catalunya i de la comarca del Baix Llobregat. Aquest any el cicle versava a l’entorn de Viladecans als any 70, i han convidat a l’equip del projecte Quan les parets parlen a explicar les lluites socials de Sant Feliu de les que tracta aquest projecte. Així doncs, el vespre de divendres 7 de juny, M.Jesus Bono, Jesús Martínez i Àngel Merino van explicar davant d’una setantena de persones la lluita per la plena escolarització i per l’educació pública, la lluita pel dret a la salut i per la sanitat pública, a lluita per un espai públic digne i de qualitat i a lluita per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball a Sant Feliu de Llobregat, que de ben segur seria exportable a qualsevol altre municipi de la comarca.

Acollim l’exposició “1.473 kg” durant el II Circuit d’Art de Sant Feliu

El Circuit d’Art és un projecte que busca museificar l’espai públic des de l’autoorganització i que enllaça a entitats, comerços i espais diversos amb autors i entitats que exposen en aquests llocs. És un projecte que forma part del projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, del qual nosaltres formem part, que és un programa potenciat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que sorgeix per a dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària.

Enguany, que es celebrava la segona edició, el CECBLL va acollir del 30 de maig al 14 de juny a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Mas Lluí l’exposició de Llob. anomenada 1.473 kg

Descripció de l’exposició: El riu és testimoni silenciós dels nostres excessos. Cada objecte que hi trobem és un fragment de la seva historia, de la nostra realitat, que pesa molt més que grams.

Què és Llob.? Son un grup multidisciplinar de Sant Feliu que treballa des de diferents vessants artístiques i comunicatives per presentar una imatge vibrant i autèntica del Baix Llobregat que inspiri respecte i admiració. S’esforcen per desafiar estereotips i preconceptes associats amb les àrees perifèriques, redefinint la narrativa i presentant una perspectiva més rica i matisada. Creuen en la capacitat de l’art i la creativitat per generar canvis significatius, i l’aigua s’ha convertit en el seu element per fer-ho.

Podeu escoltar l’entrevista que els hi van fer a Radio Sant Feliu en el següent enllaç:

Realitzem l’itinerari intrpretatiu “Quan les parets parlen” a l’aumnat de l’INS Martí Dot

L’INS Martí Dot va realitzar l’itinerari Quan les parets parlen el matí del 10 de juny per les 4 parades de les que consta aquest itinerari. Aquest és un itinerari que s’ofereix als centres educatius de la ciutat a través del Programa municipal d’activitats educatives que promou l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El grup, d’uns vint-i-cinc alumnes, van recórrer Sant Feliu de Llobregat des de l’antiga fàbrica Hispano Suiza a la carretera Laureà Miró, avui reconvertida en una residència de persones grans, fins a l’escola Pau Vila al barri de Mas Lluí. Un recorregut que consta de 4 parades on s’expliquen les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball, centrat en les lluites i vagues d’Hispano Suiza; les lluites per un espai públic digne i de qualitat, centrat en les lluites per aconseguir que a la plaça de la Salut no hi posessin una benzinera; les lluites pel dret a la salut i per la sanitat pública, centrat en les manifestacions i moviments veïnals per un ambulatori per a la ciutadania; i les lluites per la plena escolarització i per l’educació pública, centrat en la construcció de l’escola Pau Vila per acollir a l’alumnat que no tenia plaça pública a Sant Feliu.

Presentació del llibre “Persones, valors i xarxes” al Centre Jujol – Can Negre

La tarda del 19 de juny, ens aplegàvem al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí per presentar el llibre Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural. El regidor de cultura del municipi, Àlex Medrano ens donava la benvinguda a un espai tan emblemàtic de la ciutat com Can Negre. Una hora abans de l’inici de l’acte, l’ajuntament convidà a les entitats i centres d’estudi de tota la comarca a una vista guiada pels espais, la història i els personatge d’aquesta antiga masia del segle XVII, reformada al 1914 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Aquesta activitat s’emmarca en la presentació de les bases de la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i a Sant Joan Despí es van presentar oficialment les bases i les novetats de la convocatòria de la mà de Conxita Sánchez, membre de Junta i responsable dels actes del 50è aniversari del CECBLL.

Tot seguit van intervenir Agnès dal Maschio, responsable dels Premis com a membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat durant vàries edicions, que ens va explicar el projecte i els seus orígens. I després va intervenir Mercè Renom, coautora del llibre, que ens va explicar la gestació i estructura del llibre que aplega els valors que els Premis de Reconeixement Cultural representen des de la primera edició del 1999. També s’hi troba el balanç de totes les propostes seleccionades i premiades de les onze edicions anteriors, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL que va esperonar a totes les persones assistents a presentar candidatures mitjançant la pàgina web del CECBLL  i fins el 7 d’octubre!

Presentem Materials núm. 26 “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”

A la sala polivalent de Ca n’Amat al Museu de Viladecans vam presentar la tarda del 25 de juny  la 26a edició de la nostra revista Materials del Baix Llobregat. La publicació es titula El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits i ja la podeu trobar penjada a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

La benvinguda va anar a càrrec d’Encarna García Jiménez, tinenta d’alcalde de Patrimoni Cultural i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Viladecans i va obrir la presentació una salutació de Sílvia Guillén, coordinadora de Materials del Baix Llobregat que ens va contextualització la publicació de la revista des dels seus orígens.

De nou, la regidora Encarna García, va prendre la paraula per explicar a les persones assistents un projecte municipal innovador en matèria d’energia, el projecte Vilawat, que se  sustenta  sobre  aquests  pilars:  la  companyia  local  d’energia,  per  deixar  de  dependre  de  les  grans  empreses  i  avançar  cap  a  la  sobirania  energètica;    la    rehabilitació    energètica    d’edificis,    per  millorar  el  confort  dels  habitatges i  fer-los  més  eficients energèticament; i la  moneda  Vilawatt,  que  parteix de  l’estalvi  obtingut  per  la  millora  de  la  gestió  de  l’energia  a  les  llars,  i  que    la  ciutadania  gasta  en  els  comerços  i  empreses  locals.

Tot seguit en Xavier Calderé, arxiver municipal de Viladecans, ens va explicar l’article que van publicar a la revista sobre la minsa documentació que conserven els arxius de la comarca de Falange i l’exemple dels fons documental de Viladecans; i va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL, que va presentar la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural i les bases per presentar candidatures.

En acabar, Manuel Luengo, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, en va oferir una visita guiada pels espais museïtzats de Ca n’Amat, una casa emblemàtica de Viladecans que inclou una interessant col·lecció de mobles dels segles XVIII fins al XX. Va ser la casa pairal de la família Amat-Sala i Amat Targa, i va ser l’última descendent d’aquesta nissaga qui la va cedir a l’Ajuntament. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Actualizem tres eines de comunicació entre les Entitats d’Estudi Local del Baix Llobregat

Una de les demandes que es va fer a la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, és la necessitat de manternir-nos en contacte durant el curs i de compartir la nostra programació.

Hem estat treballant en tres eines de comunicació per tal de facilitar la difusió entre centres:

  1. Grup de Whatsapp de difusió
  2. Agenda Cultural del Baix Llobregat
  3. Espai de les entitats al web del CECBLL

 

1. Grup de Whatsapp de difusió

L’OBJECTIU ÉS CREAR UN GRUP DE WHATSAPP ON ES PUBLIQUIN LES DIEVERSES ACTIVITATS QUE ES FAN DES DE LES ENTITATS D’ESTUDI DEL BAIX LLOBREGAT.

COM FUNCIONA?

És un grup de WhatsApp de difusió, per la qual cosa només podrà escriure l’administrador del grup, que en aquest cas serà el CECBLL. Serà la manera de poder filtrar la informació, així evitarem un grup ple de missatges que a vegades pot dificultar la comunicació.

 

COM ENTRAR AL GRUP DE DIFUSIÓ:

El grup és obert a tots els membres de les vostres entitats, sense límit de persones. Recomenem que mínim hi hagi una persona de cada assocaiació, però no hi ha límit.

Per estar al dia de totes les activitats, has d’unir-te al grup de WhatsApp pitjant aquí.

 

COM HO FAIG PERQUÈ ES COMPARTEIXI LA INFORMACIÓ DE LA MEVA ENTITAT?

Envies el cartell del teu acte al número de mòbil del CECBLL: 622 52 30 41.

Condicions del grup:

  • Només es compartiran activitats organitzades des de les Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.
  • Només es compartiran els cartells 1 cop. Tota la informació ha d’estar continguda en un cartell.
  • Recomanacions: que hi hagi una persona responsable de l’enviament per cada entitat, per facilitar la comunicació. Enviar el cartell amb 7-10 dies d’antelació.
  • Terminis per distribuir la informació: es compartirà la informació de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i es farà en un màxim de 3 dies des de la recepció del cartell.

 

2. Agenda Cultural del Baix Llobregat

QUÈ ÉS?

Es una eina de difusió d’esdeveniments culturals del Baix Llobregat. Es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment compta amb milers de persones subscrites i que es vincula amb el web de l’Espia Comarca (cecbll.cat/espaicomarca/).

L’agenda surt setmanalment, els divendres al matí (puntualment pot sortir en dijous).

Aprofitant la renovació del web i amb la voluntat de que sigui un espai de referència per a la cultura baixllobregatina, hem renovat el disseny, l’estil i les normes de publicació per tal de que pugui ser el més útil possible i sobretot perquè sigui un espai més de referència per les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat.

Us deixem aquí l’última edicio perquè veieu l’estil.

 

COM FER-HO PERQUÈ UNA ACTIVITAT DE LA MEVA ENTITAT ES PENGI A L’AGENDA:

Enviant un correu a agendacomarcal@llobregat.info indicant:

  • Títol de l’acte (50 caràcters màxim)
  • Dia, hora i lloc
  • Qui organitza
  • Entrada al web de l’acte (si en té)
  • Descripció de l’acte en 200 caràcters
  • Imatge del cartell

 

CRITERIS DE PUBLICACIÓ:

Com que la cultura és molt plural i extensa hem marcat uns criteris de publicació:

  • Actes de memòria
  • Actes sobre el territori
  • Actes de patrimoni
  • Actes sobre història
  • Activitats organitzades per Entitats d’Estudis Locals
  • Festes majors i fires (només es publicaran un cop i per molt que hi hagi diferents actes hauran de quedar englobats dins de la Festa)

 

COM REBRE L’AGENDA COMARCAL?

Us heu d’apuntar a la llista de distribució. Per inscriure-us ho podeu fer a través d’aquest enllaç: http://acumbamail.com/url/ver/665566759/

 

3. Espai de les entitats al web del CECBLL

De la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat va sogir un butlletí amb la informació de contacte de cada una d’elles.

Actualment hem penjat tota la informació al web perquè sigui un punt de referència i ens estem posant en contacte amb altres entitats que no van poder participar per tal d’incloure-les en el llistat. Poc a poc anirem complementant aquest recurs.

L’apartat el trobareu al peu de pàgina del web del www.cecbll.cat a la secció d’enllaços d’interès, clicant “Entitats d’Estuids Locals del Baix Llobregat”.

 

Esperem que us interessin aquestes iniciatives i us animem a que ho compartiu amb la junta i les persones associades de les vostres entitats que els hi pugui ser d’interès!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

El CECBLL assisteix al 16è consell general del PEMB

Genoveva Català, presidenta del CECBLL, divendres dia 14 de juny va assistir al 16è Consell General del PEMB, associació de la qual el Centre d’Estudis en som membres.

La sessió es va celebrar a la seu del Hub social Barcelona, ubicada al carrer Girona número 34. En aquesta reunió del màxim òrgan de govern de l’associació PEMB els membres coneguérem i votàrem  la memòria i els comptes de 2023 de l’entitat. Aquesta fou la primera trobada del Consell General després que el 12 de desembre fos aprovat el Compromís Metropolità 2030, el full de ruta que descriu en vuit missions les qüestions bàsiques que afecten tot l’entorn metropolità de Barcelona  que conforma un territori de 5 milions d’habitants. També es conegué i s’aprovà el pressupost 2024 i el corresponent Pla d’activitat.

Acabada la sessió del Consell tingué lloc una taula rodona per debatre com s’afronten els reptes globals des de l’escala metropolitana es conversà sobre la situació geopolítica, els moviments migratoris, la transició ecològica i la digitalització, a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest era un debat sorgit  de la voluntat de mantenir una visió global, no només per la incidència que els reptes plantejats tenen en el desenvolupament de les missions, sinó també per impulsar les mesures contingudes en l’apartat “Una metròpoli oberta al món” del Compromís Metropolità. A la taula rodona participaran hi participaren: Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona;  Viviane Ogou, fundadora i presidenta de “La Puerta de África”; Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); Miriam Hatibi, consultora de comunicació a Sibilare; moderà el debat: Carla Turró, subdirectora del diari ARA.

Podeu llegir també l’article publicat pel PEMB: https://pemb.cat/ca/noticies/el_consell_general_del_pemb_aprova_el_full_de_ruta_de_lentitat_pel_2024_i_referma_el_compromis_metropolita_2030/406/?utm_source=Mailing&utm_medium=NWL_Juny_24_CAT&utm_campaign=Mailing_NWL_Juny_24_CAT_NotiConsellGeneral140624&utm_source=Comunicacions+del+PEMB&utm_campaign=Newsletter%20juny%202024%20CAT&utm_medium=email

 

El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

Sant Salvador de les Espases

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

El Delegat del Govern, Joan Borràs, visita el CECBLL

 

El Delegat territorial de Barcelona  del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joan Borràs i Alborch, va visitar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 8 d’abril, on el van rebre una delegació de persones de l’entitat encapçalada per la presidenta Genoveva Català, el vicepresident Jordi Sicart, la responsable del cinquantenari del Centre Conxita Sànchez, el representant del Centre a la CCEPC Jaume Bosch, la directora Esther Hachuel i la Cap de projectes Neus Ribas.

 

En la trobada vam aprofitar per explicar-li les activitats que el CECBLL està duent a terme per la celebració del 50è aniversari, destacant el Col·loqui Internacional “Història i futur  de la Colona Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de maig a la Colònia Sedó d’Esparreguera, i la 12a edició dels Premis de Reconeixement  Cultural del Baix Llobregat que es celebrarà a Sant Vicenç dels Horts el 22 de novembre. També se li van mostrar les darrers edicions que hem publicat.

 

En Joan Borràs va ser alcalde del Papiol durant els anys 2015-2017 i va tornar a ocupar l’alcaldia l’any 2019. Aquesta proximitat ha fet que la trobada fos distesa i de fàcil entesa. Finalment el Delegat va signar tot inaugurant el llibre el llibre d’honor del CECBLL i el vam obsequiar amb un lot dels nostres llibres.

 

 

 

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat

El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família.  L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.

El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”

Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la   lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui.  Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català,  va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

 

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.”  La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

 

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/