“Baix Llobregat dibuixa” a la Colònia Sedó

/by

El dia 13 de desembre, Baix Llobregat dibuixa va visitar la Colònia Sedó d’Esparreguera, tant el Museu com els exteriors.

Fem una petita presentació del col·lectiu abans de continuar amb l’article: som un grup de dibuixants de carrer (urban sketchers) que portem més d’un any dibuixant pel Baix Llobregat. Ho fem en grup, in situ, cadascú amb la seva tècnica i compartint el nostre treball a les xarxes. Fem una trobada al mes i alguna extra quan alguna entitat o grup ens ho demana.

Fa temps que volíem anar a la Colònia. Hi hem estat molt ben acollits per la gent del CECBLL i del Museu. Ha estat una descoberta molt interessant, ja que desconeixíem l’existència d’aquesta meravella a la nostra comarca. Vam ser  tretze dibuixants més quatre acompanyants. Uns quants ens hem posat a dibuixar dins del Museu i altres han seguit les visites guiades de l’interior i de l’exterior del Museu. Personalment he quedat impressionat per la magnitud de les instal·lacions per canalitzar l’aigua que produïa la força motriu que alimentava els telers en el seu dia.

Ha valgut la pena i tinc ganes de tornar per dibuixar l’aqüeducte i altres elements.

Martí Viladomat
@mat_idees
@baixllobregatdibuixa

Autoria: Leonor Alvarez

Autoria: Josep R. Roy

L’Espai de la Terrissa obre tots els diumenges de desembre

/by

En el moment de publicar aquest butlletí encara estareu a temps de visitar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera aquest proper diumenge 28 de desembre. I és que aquest equipament municipal gestionat pel CECBLL ha estat obrint tots els diumenges de desembre per facilitar a tothom la coneixença d’aquest lloc patrimonial singular.

Es tracta d’un petit espai articulat al voltant d’un antic forn de cocció de ceràmica, el darrer de les seves característiques que queda dret a Esparreguera. La mostra conté també una exposició permanent de peces ceràmiques, donatiu de famílies ceramistes. I una exposició temporal que en aquests moments està dedicada al 175è aniversari de la Colònia Sedó.

El grup de nouvinguts a Esparreguera veient el vídeo del forn de l’Espai de la Terrissa

A més de l’obertura al públic els diumenges, el dissabte 13 es van fer visites a porta tancada per a les persones nouvingudes a la ciutat. Es tracta d’un projecte mogut per l’Ajuntament que permet mostrar a aquest col·lectiu alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni i de la història local.

Us animem molt a visitar l’Espai de la Terrissa. Si no us va bé de venir el 28 de desembre, recordeu que obrim el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 hores i també us podem oferir visites concertades a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV a XIX)

/by

Aquest nou llibre de la historiadora Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, es va presentar dijous 27 de novembre a l’Espai Polivalent del Mercat de Sant Antoni.

Aquesta recerca recerca va ser objecte de la Beca de Recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona de l’any 2023.

El treball analitza el paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, que, com altres gremis, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa. Mercè Renom demostra que el gremi va ser realment mixt, amb dones que hi exercien com a mestres confraresses. Un fet que qüestiona la visió tradicional dels gremis barcelonins estrictament masculins. , però que va saber incorporar les dones a partir de formes d’organització secundàries.

Un tema fins ara poc atès i al qual Mercè Renom hi aboca llum a través d’aquest estudi.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica

/by

Aquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.

El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.

A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.

Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret  a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.

Us anunciem que el dia 4 de desembre a les 18:30 h, tancarem les activitats de memòria de l’any amb la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

/by

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

 

Josep Padró Margó

El CECBLL assisteix a l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme que organitza la Diputació de Barcelona

/by

El CECBLL vàrem assistir el dia 20 de novembre a l’acte d’homenatge a les víctimes de la guerra civil i del franquisme realitzat per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

L’acte va comptar amb les intervencions de la Diputada de Memòria Democràtica i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; en Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Victimes Ex-presses del Franquisme; i n’Isidre Pinea, alcalde de Caldes de Montbuí, que va exposar l’estudi i potencial demanda sobre l’espoli franquista a l’Ajuntament.

Trobada del Consell agrari del Parc Agrari del Baix Llobregat

/by

El Parc Agrari del Baix Llobregat va reunir el passat 18 de novembre el seu Consell agrari, òrgan de participació del qual en forma part el CECBLL, integrat per representants del sector social, professional, econòmic i entitats del sector agrari que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Les seves funcions principals són les d’informació, consulta i assessorament respecte del Pla d’actuacions i inversions del Consorci.

A la sessió es van presentar les diverses iniciatives de l’actual Pla d’activitats, com el Carxofetum de Can Comas, el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació geogràfica, i el projecte d’agroturisme. En el torn d’intervencions es va recollir la complexitat de fer compatibles l’activitat econòmica duta a terme pels pagesos, les actuacions de preservació ambiental (zones ZEPA), les diferents normatives urbanístiques,  les infraestructures del territori, els aspectes de seguretat (robatoris de collites) així com de la integració dels diferents interessos en la governança del Parc agrari.

 El CECBLL rep el Premi Jaume Codina i Vilà que atorga l’associació Amics d’El Prat

/by

Aquest mes de setembre hem assistit al sopar de la Festa Major d’Amics del Prat amb una escomesa molt especial: recollir el Premi Jaume Codina i Vilà que ens ha atorgat la Junta d’aquesta associació pratenca. El lliurament del Premi va anar a càrrec de la presidenta d’Amics del Prat, Magda Ardiaca, i de Jordi Gili, membre de la Junta. El van recollir Jordi Sicart, president del CECBLL i Mercè Renom, per la seva estreta col·laboració durant molt anys en l’arrencada del Centre i en les matèries objecte de reconeixement en l’època de la presidència de Jaume Codina i fins a l’actualitat. També hi van assistir altres socis i sòcies, com Maribel Ollé, 1a gerent del CECBLL en època de Jaume Codina, Carles Riba, president entre 1995 i 2013, i Rafael Bellido, molt vinculat al Prat.

El Premi ens ha estat concedit en reconeixement al a tasca que el CECBLL ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys a favor de la cultura, la història i el patrimoni de la comarca. La carta rebuda per comunicar-nos aquesta excel·lent notícia diu textualment “Considerem que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat sou una referència imprescindible en la recerca, divulgació i preservació del llegat cultural i patrimonial de la comarca. Amb aquest guardó volem fer-vos un reconeixement al vostre treball continuat, que ha reforçat la cohesió social, ha promogut la memòria històrica i ha contribuït a preservar el nostre patrimoni.”

Agraïm molt aquest reconeixement que ens arriba de l’entitat d’estudis degana de la comarca, ja que Amics del Prat es va fundar el 1955. Aquest any fan aniversari rodó: 70 anys d’història! Felicitats Amics d’El Prat! I també moltes gràcies per la bona sintonia que hem mantingut sempre i, ara, per aquest Premi que tanta il·lusió ens ha fet.

Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó

/by

Aquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.

I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.

Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.

Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!

Assistim al XX aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat

/by

El dissabte dia 27 de setembre el CECBLL hem assistit a l’acte de commemoració del XXè aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat a l’auditori de Sant Ildefons a Cornellà. En l’acte es va homenatjar a qui en va ser fundador, traspassat enguany, Francisco Ruiz Acevedo. Hi varen participar com a ponents, vinculats a les recerques sobre memòria històrica i democràtica que impulsa l’Associció,  la Tina Merino, presidenta de l’Associació, en Luis Castro Berrojo, historiador de Castellà Lleó i company de cel.la a la Model d’en Francisco Ruiz, en David Ginard Féron, historiador de la Universitat de les Illes Balears i Conxita Mir i Curçó, historiadora emèrita de la Universitat de Lleida. L’acte va cloure  amb l’actuació musical de la cantautora Lucia Sócam, versada en cançons de memòria històrica. A l’acte es va fer la presentació de la primera edició en català dels seus treballs: “La repressió franquista a Andalusia” i “ La repressió franquista a Extremadura”.

Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé

/by

Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.

Foto: Adriana Clivillé

Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.

L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.

Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.

 

Un paisatge en mosaic

Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.

Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.

Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent  un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.

La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.

 

Adaptades al foc

La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.

Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.

Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).

El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT,  una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica

/by

L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.

Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.

El passat 9 de juliol  vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat  (http://www.memorialbaixllobregat.cat/).  I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.

L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove.  Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.

Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu

Commemoració de l’Any Corberó 2025

/by

Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.

Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.

L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.

L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició  de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.

El CECBLL participa en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort

/by

Com cada any el CECBLL hem participat en l’acte d’homenatge a Joan N. Garcia-Nieto, en el 31 aniversari de la seva mort.

Un acte impulsat per les Comissions Obreres i Comuns del Baix Llobregat, on vam tenir l’oportunitat de compartir records i rellegir alguns dels seus escrits de la mà dels seus amics Paco Arias i Benigno Martínez. Sílvia López de Comuns i Joana Solsona, secretaria de Cultura i Memòria de les CCOO del BLLAPAG van glossar la seva figura posant en relleu la importància del seu llegat.

En nom del CECBLL vàrem recordar la publicació l’any passat del llibre “Un món que és urgent transformar”. Que posa de manifest les grans preocupacions que travessen la trajectòria vital del Joan N. García-Nieto; la justícia social, l’equitat, la redistribució de la riquesa. El seu pensament i les seves propostes van ser avançades al seu temps i mantenen la seva vigència. La lluita contra la pobresa i la desigualtat, el valor del treball digna, de la cultura i la defensa de la classe treballadora, la importància de garantir l’accés a drets i serveis, a persones habitualment excloses.

Un material absolutament necessari en aquests temps de foscor. Uns temps que cal urgentment transformar i en els que en Joan N. García-Nieto segur ens esperonaria a confrontar amb el racisme i la xenofòbia i per suposat a exigir la fi del genocidi a Gaza. Cridariem plegats Free Palestina!

Miquel Roa, arquitecte i soci del CECBLL, rep el Premi ASPRIMA-SIMA 2025

/by

L’arquitecte i soci del CECBLL Miquel Roa ha estat guardonat amb el Premi ASPRIMA-SIMA 2025 al Millor Desenvolupament Urbà a nivell de l’Estat espanyol pel seu projecte Seda-Paperera al Prat de Llobregat. Això significa doble premi per a la comarca. Enhorabona Miquel!

Els Premis ASPRIMA SIMA són els més prestigiosos del sector immobiliari. En la seva edició 2025 es van lliurar a la Real Fàbrica de Tapices de Madrid.

El projecte de Miquel Roa va ser considerat un dels més grans referents de l’urbanisme regeneratiu europeu. Transforma els antics terrenys industrials de les històriques fàbriques de la Seda i la Paperera en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació. El planejament consolida un barri nou de 6.000 habitatges, el 40% dels quals seran de protecció oficial i un 20% de titularitat pública en règim de lloguer assequible. A través d’una arquitectura oberta i col·laborativa es plantegen noves formes d’habitar adaptades a diferents models familiars i estils de vida, amb superilles per a vianants i al voltant d’una zona verda central. El projecte obre la porta a l’iurbanisme del futur.

Miquel Roa recollint el premi. L’acompanyen Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, Jorge Ginés Franco, director general d’ASPRIMA i Miquel Àngel Díaz Batanero, president de l’Associació de Propietaris de l’Àmbit del Sectors de la Seda, la Paperera i l’Estació del Prat de Llobregat.

Assistim al Recercat del País Valencià a Llíria

/by

Els dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a Llíria el IV Recercat del País Valencià, una trobada de centres d’estudis i de recerca local i comarcal impulsada per la FedinesPV (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià) amb el suport de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El programa va estar nodrit d’activitats, entre les quals destaquem una exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada “El País d’Estelles, l’Estellés del País”, i un concert d’Andreu Valor.
L’acte va tenir una excel·lent acollida. En la inauguració es va agrair especialment el compromís de la CCEPC i de l’IRMU amb els centres i instituts d’estudis. En paraules del president de FedinesPV, Josep Vicent Frechina, durant l’acte inaugural: “Perquè vivim temps molt foscos. Els més foscos dels darrers cinquanta anys per alguns dels principals valors que representa la FedinesPV: llengua, cultura i territori”.
A l’acte hi va assistir Jaume Bosch, representant del CECBLL a la Junta de la CCEPC.

Sobre l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat

/by

Accedeix al repositori

El CECBLL ha creat al seu web un repositori de documents d’interès relacionats amb l’anunci de l’ampliació de l’aeroport per part del Molt Honorable President de la Generalitat Salvador Illa.

L’objectiu és crear un espai en el qual es pugui consultar la documentació oficial, així com els pronunciaments i arguments que es generin i les notícies que apareguin en els mitjans de comunicació.

El repositori incorpora la documentació que ja es va pujar l’any 2021, amb motiu del primer anunci oficial al respecte. És per això que està dividit en dues etapes.

El dia 11 de juny, la Junta del CECBLL, va aprovar el document “Nota de la Junta del CECBLL en relació a l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport”.

Nota de la Junta sobre l’anunci de la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat

 

A data de 10 de juny del 2025, el President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Salvador Illa, ha fet pública la decisió del Govern de dur a terme l’ampliació de l’Aeroport del Prat.
L’any 2021, quan es va presentar per primera vegada per part d’AENA la proposta d’ampliació, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va dur a terme un seguit d’actuacions de cara a poder analitzar la proposta i avaluar el seu impacte en el territori.

En aquell moment, en el seu Butlletí del mes de juny, el CECBLL va expressar el seu capteniment sobre el tema: “Per assolir els reptes del segle XXI (…) , cal una nova mirada, una nova manera de fer possible el desenvolupament de la vida humana des de la dignitat i el respecte pel planeta. Ha de ser possible guanyar-se la vida, sense malmetre la biodiversitat, l’aire, l’aigua i el sòl”

El CECBLL participa des de fa 50 anys en tots aquells aspectes que incideixen de manera significativa en la comarca contribuint-hi des del coneixement. En aquest sentit el CECBLL vol, en primer terme, analitzar la informació sobre el projecte en els documents que generi aquesta proposta, sobre la qual té inquietuds per com pot afectar el territori i el medi; expressar després del debat intern un posicionament com a entitat; i, si s’escau, ens comprometen a presentar-nos com a entitat interessada en el projecte en els períodes d’informació pública i propiciar la veu de la comarca concertant reunions amb els diversos agents i administracions amb presència en el territori.

Sant Feliu de Llobregat a 11 de juny de 2025

Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.

La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.

Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de  Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.

Se celebra el Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona)

/by

Divendres 13 de juny vàrem assistir al Consell General del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) com a membres que som de l’Associació.  PEMB està composta per grans institucions, presidida per l’alcalde de Barcelona i integrada per un conjunt de municipis i entitats del territori, entre les quals el CECBLL.

Es van presentar i aprovar la memòria i els comptes anuals corresponents a l’exercici 2024 i 3 projectes ens els quals participa el PEMB:

  • CULTIVATE, sobre alimentació compartida a les grans urbs, focalitzat en els aspectes de distribució i malbaratament
  • DESCARBONITZACIÓ A L’HABITATGE, orientat a mesures de descarbonització en el dia a dia als nostres habitatges.
  • GREEN IN CITIES, orientat a la implantació de l’agricultura urbana

Va tancar l’acte la  presentació de la Dimensió metropolitana del Pla de Barris i Vies, de la Generalitat de Catalunya, exposat pel seu director  Carles Martí  Jufresa.

“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

/by

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

Fotos: Placa d’homenatge als  deportats als camps de concentració  del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior

Foto. Entrada al Camp de Mauthausen

Foto. Homenatge  del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna  Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents  els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.

Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen

Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)

Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales

Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix

Foto: A baix a la pedrera

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Foto: El castell de Hartheim

Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per  l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

Foto. Interior dels tunels d’Ebensee

Foto. Zona dels memorials a Ebensee

Foto. Membres del CECBL i de la  Delegacio de la Diputació

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet

Foto: El Memorial de Gusen,  de nova construcció, on  hi ha el Crematori (original), un espai  memorial exterior, i un espai expositiu

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Foto. Crematori de Gusen

Foto. Vista de les plaques  d’homenatge dedicades als deportats  del Baix Llobregat, i  Gandesa, al costat dret.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

Fotos.  Continuació de l’homenatge amb breus  parlaments  per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen

Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen

 

Foto: Foto de grup  davant  al  Memorial republica de Gusen,  a l’espai memorial exterior

Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria  Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen,  a zona que ocupava l’Apellplatz del camp

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen

FOTOS: Continuació  de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca  Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen

Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats  per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich.  A l’interior  ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL