Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.

El Baix Llobregat aposta per un model de turisme sostenible

Una molt interessant conferència de José Antonio Donaire Benito, doctor en Geografia per la UAB, expert en ordenació i planificació dels espais turístics fou el pròleg de la presentació del Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Baix Llobregat. Donaire il·lustrà de manera didàctica quines són les tendències del turisme en un futur en un clima canviant que requereix noves maneres de viure, conviure i conèixer món.

De fet en la seva intervenció hi veiem reflectides algunes de les  reflexions  que des del Centre es  van  fer en el marc de la segona Escola d’Estiu l’any 2021 (en plena pandèmia)  i que queden recollides en la publicació de Materials del Baix Llobregat , número 25, de l’any 2022, on resumim les intervencions de l’Escola d’Estiu i  parlem de “EL TURISME AL BAIX LLOBREGAT. TURISME KM0”

https://raco.cat/index.php/Materials/issue/view/31512

En la presentació  Eva Martínez, Presidenta del Consell Comarcal, va posar l’accent en què “el nou pla recull la diversitat territorial del nostre territori convertint-la en una de les nostres principals fortaleses, perquè la suma de tots els nostres atractius; platja, muntanya, riu, oferta cultural, gastronòmica, d’esdeveniments… és el que converteix al Baix Llobregat en un destí únic a un salt de Barcelona”

Per la seva banda el conseller comarcal de Turisme, Javier González, va expressar que aquest Pla Estratègic de Turisme té la voluntat de ser el document marc de referència, que es basa en els  principis rectors que de manera integral  donen resposta a les polítiques de Turisme i aquests són: l’equilibri territorial, ambiental i econòmic a la comarca.

El Pla estableix   6 eixos estratègics, 28 objectius i 63 actuacions, tot definint un model de desenvolupament turístic sostenible per la comarca per als pròxims anys.

https://www.elbaixllobregat.cat/sites/default/files/arxius/PET%20BAIX%20LLOBREGAT_Presentaci%C3%B3.pdf

A aquesta sessió sobre el Pla Estratègic en nom del Centre  hi assistiren, Genoveva Català i Jordi Sicart, presidenta i vicepresident, respectivament.

Visca l’alegria! Jubilació de Professorat i PAS del Baix Llobregat

La sala d’actes de l’Espai Cultural Cèntric, rebia el matí del 21 de febrer a professorat i  PAS del Baix Llobregat en un acte de reconeixement per haver finalitzat  la seva trajectòria professional durant el curs 2022-23. La benvinguda va anar a càrrec de  la Tinent d’Alcalde d’Educació, Cultura i Comunitat de l’ajuntament del Prat, Anna Martin, junt amb Director de Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat, Albert Grau.

L’alumnat de segon de Batxillerat de l’Institut Baldiri Guilera del Prat de Llobregat, han fet un cant a l’alegria que ha encomanat entusiasme a les més de 70 persones que aquest curs assoleixen la categoria de “jubilades” (júbilo: mostrar alegria). Els i les batxillers, a través d’una esplèndida reinterpretació de  l’obra “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare, han reconegut i mostrat gratitud a les dones i els homes dedicats a la docència i als serveis educatius. Impregnant la sala d’optimisme  i alegria.

La celebració ha tingut un to festiu i de reconeixement de les persones dedicades al món de l’Educació tal com ho ha reivindicat el docent de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, Andreu Mitjans.

La col·laboració que des de fa anys mantenim el Centre d’Estudis amb els Serveis Territorials és sòlida i consistent , hem d’agrair-los que en aquesta ocasió ens hagin permès intervenir a la celebració i oferir a les persones que ara es jubilen la possibilitat d’acollir-les i brindar-los un marc de col·laboració i treball cultural voluntari altament creatiu i satisfactori. En aquest sentit també han rebut una altra oferta de l’Associació de mestres i professorat jubilat RELLA. La nostra representació l’han portat Genoveva Català i Jordi Sicart (presidenta i vicepresident) . Hem obsequiat a cada un dels assistents amb un exemplar de la nostra publicació Materials del Baix Llobregat, junt amb una butlleta per si els és d’interès associar-se.