EDITORIAL CECBLL (ABRIL 2018): Lluir els coneixements de la comarca a la Viquipèdia

Lluir el Baix és el programa de col·laboració entre Amical Wikimedia i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL)

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat, va reiterar la voluntat de continuar treballant per la recerca i la difusió del coneixement, tasques que fem des de l’any 1974.

A poc a poc incorporem nous programes de treball. Amb el nom de Lluir el Baix, iniciem la col·laboració amb l’Amical Wikimedia. Ens hem adonat que la majoria de persones acudim a aquesta enciclopèdia per cercar tota mena d’informacions i de coneixements. L’esforç fet pel CECBLL al llarg de 44 anys ha estat i és molt meritori: l’edició de diverses publicacions recolza bàsicament en el treball del voluntariat pel que fa a la recerca, però els costos d’edició, distribució, etc. són rellevants i potser no s’arriba amb prou eficàcia a tota persona interessada; per això cal l’actualització de nous canals de difusió del coneixement.

Amb aquest nou projecte, que arrenca ara, pretenem que un nucli de persones voluntàries s’impliqui en l’edició a  la Viquipèdia dels coneixements adquirits per l’entitat sobre la comarca del Baix Llobregat. El dissabte dia 5 de maig s’iniciarà la viquitrobada guiada per un expert d’Amical Wikimedia, que ensenyarà el maneig de l’edició, les normes i els criteris de les aportacions i tot el sistema de funcionament. El Centre facilitarà documentació i ho anirà fent,  a fi que, de manera gradual, hom editi a l’enciclopèdia de la xarxa.

L’objectiu és ensenyar a editar i per tant a ampliar aquesta enciclopèdia. El CECBLL junt amb l’Amical Wikipedia facilita la formació en edició i en metodologia. Pel que fa als continguts,  el CECBLL serà un punt de referència estable de participació en la generació d’aquesta enciclopèdia global. D’acord amb la disponibilitat de les persones interessades, volem establir trobades periòdiques per a l’edició. El coneixement que es vol difondre és relatiu a la comarca, els municipis i la gent, des d’una àmplia visió de la cultura del nostre país.

Hem considerat iniciar aquesta activitat just passada la Diada de Sant Jordi. És palès que a tots els municipis de la comarca, en esclatar la primavera i com des de fa segles, celebrem la festa de l’amor regalant roses, tradició que neix de la fira dels enamorats que en el segle xv es feia al voltant del Palau de la Generalitat. Enguany, la seu buida del govern de Catalunya s’ha vist envoltada d’unes reivindicatives roses grogues.

Arreu del país ens hem afanyat a commemorar el Dia del llibre i el Dret d’autor, diada declarada així per la Unesco el 1995. La indústria editorial és i ha estat important a Catalunya, tant en llengua catalana com castellana. Si ens traslladem als orígens dels temps, reconeixem en l’aparició de la impremta al segle xv un fet revolucionari que va permetre difondre la cultura i el coneixement de manera més àmplia i que no en va ser aliè el poder religiós i polític volent-ne controlar la difusió.

En ple segle XXI, les eines que tenim per difondre el coneixement i per comunicar-nos són immenses. I com sempre estan a mercè del poder que ara se’ns presenta de manera més sofisticada a través de grans corporacions econòmiques, les quals s’escapen de l’acció normativa dels governs i dels estats. Malgrat això, l’ús de les xarxes socials és un gegant amb peus de fang, ja que la xarxa la fem la gent i la nostra força és gran; només cal fer-la servir, agrupar-nos per difondre pensament, contrastar experiències, contribuir a la recerca… En definitiva, des del CECBLL ens toca fer la mateixa feina que fem des de fa anys però amb nous i diversos suports, i una de les que hem d’emprendre amb interès i persistència és la nostra aportació a l’enciclopèdia global.

Sabíeu que…maig

SLIDER_concurs-07

Sabíeu que aquest mes de maig fa 44 anys de les vagues de l’Elsa de Cornellà i Solvay de Martorell?

Per al Baix Llobregat, 1974 va ser un any clau, les lluites de l’Elsa de Cornellà i la Solvay de Martorell, juntament amb la negociació del conveni comarcal del metall, van suposar un salt qualitatiu en la mobilització i en la capacitat de negociació de la comarca. A final d’any, una altra mobilització general, ara deslligada de lluites concretes, va confirmar el que ja era patent: el Baix Llobregat s’estava convertint en la comarca referent del moviment obrer de Catalunya.

L’Elsa de Cornellà era una empresa familiar regida pel paternalisme propi d’aquest tipus d’empreses. Els salaris eren baixos i els treballadors havien de treballar per torns cada diumenge. Amb motiu del conveni d’empresa, els treballadors demanaven de no treballar el diumenge i 5.000 pessetes d’augment lineal. No hi va haver acord i els treballadors es van declarar en vaga. L’empresa com a resposta va acomiadar 500 treballadors i no acceptà cap negociació, la qual cosa va comportar que els treballadors es tanquessin a l’església de Santa Maria de Cornellà. Entorn de l’església es començaren a viure escenes de solidaritat amb els tancats de tal manera que es produí una detenció per tal de refredar els ànims solidaris. Malgrat les pressions, els treballadors no abandonaren la tancada fins que no va ser alliberat el detingut; la vaga continuà i enmig de la tensió, amb algunes empreses aturades en suport dels treballadors d’Elsa, es produí la vista judicial pels acomiadaments. En el judici, l’empresa acceptà la readmissió de tots els treballadors, excepte els dos jurats d’empresa,  i oferí una nova proposta d’augment salarial. Els treballadors acceptaren la readmissió del gros dels obrers, però el conflicte restà obert, perquè no hi hagué acord en l’acomiadament dels dos representants sindicals ni tampoc respecte de l’augment salarial i el treball dels diumenges.

Simultàniament al conflicte de l’Elsa de Cornellà n’esclatà un altre a Martorell. L’empresa Solvay tenia uns 600 treballadors i era una empresa altament tecnificada que funcionava les vint-i-quatre hores del dia tota la setmana. El conflicte plantejat era similar al de l’Elsa de Cornellà: en el conveni d’empresa, els treballadors demanaven 3.000 pessetes d’augment lineal. Iniciada la vaga i enmig d’una gran tensió, el governador civil de Barcelona va fer desallotjar la fàbrica i va militaritzar  treballadors; l’empresa n’acomiadà 279.

Informació extreta de: ITINERARI MOVIMENT OBRER A CORNELLÀ DE LLOBREGAT (1962-1978) d’Elionor Sellés i José Fernández

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “TRENES TALLADES. RECORDS D’UNA NENA DE RÚSSIA”

 

(cartell Roser Rosés) (3)

 

Dilluns 14 de maig a 2/4 de 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera (Plaça d’Antoni Nin i Escudé, 1 – Esparreguera), tindrà lloc la presentació del llibre Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia, a càrrec de la seva autora Roser Rosés.

L’acte és organitzat per l’Ajuntament d’Esparreguera, la Biblioteca Municipal l’Ateneu, la Diputació de Barcelona, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i el Forum 21.

L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Avui_per_demà_per_mi.jpg.190x274_q85Democratitzar la cultura: escriure per a fer la lectura fàcil

He tingut l’oportunitat d’escriure una petita novel·la històrica, Avui per tu, demà per mi, contextualitzada durant els anys de la guerra civil, que narra el pacte d’ajuda mútua –pacte oral a la recíproca- entre dues famílies. I ho he fet seguint les pautes de la lectura fàcil. Quan ho comparteixo amb amics sempre em fan la mateixa pregunta: què és la lectura fàcil? Intentaré explicar-vos-ho.

Al 1997 la IFLA (Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques ) va publicar les primeres directrius de Lectura Fàcil, que s’han anat actualitzant periòdicament. A Espanya, la Lectura Fàcil es va començar a conèixer quan al 2003 a Catalunya es va fundar la ALF (Asociación Lectura Fácil), que es va constituir com a referent d’aquesta manera d’escriure. Des d’aleshores s’han adaptat clàssics a les seves normes (Ed.Castellnou / Almadrava). Al 2008 es va fundar la primera editorial especialitzada en textos de Lectura Fàcil, La mar de fàcil, que es va inaugurar amb la col·lecció Aktual, que edita obres inèdites i adaptacions, orientades a un públic juvenil i adult.

Les normes de lectura fàcil emfatitzen la simplicitat del llenguatge i de l’estructura sintàctica per fer comprensible el text. Les frases són molt curtes, amb una idea a cada línia. Les pàgines no estan atapeïdes de text i van acompanyades de fotografies o il·lustracions que ajuden a entendre millor els continguts. Els textos en lectura fàcil permeten que tots tinguem accés a la informació, als continguts escrits, tant si són llibres com documents administratius. Per aquest motiu s’utilitzen paraules senzilles i frases curtes perquè cap persona amb dificultats lectores, o que porti poc temps al nostre país, o que hagi tingut un escolarització deficient, o que hagi patit alguna malaltia que afecti provisionalment les capacitats cognitives, com un ictus, o que tingui problemes de senilitat es vegi privada del plaer de llegir. Fa deu anys que La mar de fàcil edita seguint les normes de la lectura fàcil, ha publicat una cinquantena de llibres de temàtiques diverses, que expliquen diferents històries, algunes divertides, altres tràgiques, algunes fictícies i altres, com la petita novel·la històrica, Avui per tu demà per mi, verídica i molt humana. Una història que forma part de la nostra història recent, però explicada des de baix, des de la vida, com deia Georges Rudé, des de les persones senzilles i anònimes, i que és important que tots coneguem.

Aquesta petita novel·la històrica explica el pacte d’ajut mutu de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939). El pacte a la recíproca va entrellaçar la vida d’en Miquel, nascut a Gerb, al costat de Balaguer, que de petit feia de pastor, que va lluitar per convertir-se en mestre i va acabar sent un soldat republicà presoner de guerra, i, en Quim fill d’una família de pescadors de Salou, pagès i, finalment, a contra cor soldat franquista. Amb aquest pacte les dues famílies varen superar la por i l’esperit de venjança i van contribuir a un futur millor. La novel·la s’ha construït a partir de les vivències reals d’en Miquel Tribó, reflectides en la documentació que guardava i en la informació oral, però també corroborades per la recerca d’arxiu i gràcies a la lectura de bibliografia adient. La biografia d’en Quim Vidal –nom inventat-, versemblant i contextualitzada històricament, és del tot novel·lada.

Escriure seguint les pautes de lectura fàcil ha estat per a mi un repte difícil. Com autora utilitzo habitualment estructures sintàctiques complexes, pròpies de textos acadèmics i d’assaig, que fan servir un vocabulari abstracte i conceptual. Res més lluny de la simplicitat i transparència que exigeix la lectura fàcil. Cap  metàfora, pocs adjectius o res de paraules enrevessades. La dificultat d’escriure de manera senzilla no sé si l’he superada, però ho intentat. Espero que aquest esforç ajudi en la democratització de l’accés a la cultura.

Des del coneixement històric, la novel·la assumeix el protagonisme social del subjecte històric. I mostra com de les decisions que prenen els poderosos, les elits militars, econòmiques o polítiques –que són les que habitualment estan presents als llibres d’història- en paguen les conseqüències les persones senzilles i anònimes. En aquest cas, veiem com en Miquel i en Quim viuen la violència i la crueltat d’una guerra causada per un cop d’estat militar i feixista, que ells no varen provocar. Tots formem part de l’esdevenir històric i tots som protagonistes de la història, però, sovint, la gent corrent i humil se’n sent marginada perquè no apareix als llibres d’història.

El possible mèrit d’aquesta novel·la històrica és atorgar el protagonisme a persones que tradicionalment no tenen veu als llibres d’història i, al mateix temps, escriure seguint unes regles que faciliten la lectura a tothom, democratitzant així l’accés a la cultura.  El repte era gran, els qui s’atreveixin a llegir la novel·la jutjaran si s’ha assolit.

Gemma Tribó Traveria

Historiadora i membre de Junta del CECBLL

 

Presentació del llibre “Setze veus santboianes”

El dilluns 16 d’abril es va presentar a al Casal l’Olivera de Sant Boi de Llobregat “Setze veus santboianes”. Es tracta d’una publicació realitzada pels participants del taller de Fonts Orals i Memòria Històrica organitzat per l’Escola de Formació Social Joan N. García-Nieto, i coordinada per l’historiador i escriptor Emili Ferrando. El llibre és un recull d’entrevistes realitzades a 16 persones de Sant Boi i conté una magnífica introducció que dona context històric a les veus i a les vides que s’hi recullen. L’acte es va fer en una sala plena de gom a gom. Es va projectar un documental de mitja hora de durada amb fotografies i fragments de les entrevistes i a continuació tant les persones que van fer les entrevistes com les entrevistades van pujar a l’escenari i van prendre la paraula, creant un moment de molt caliu. Felicitats per la iniciativa.

 

“5ing” Cor Gospel Feelings de Molins de Rei al LluíRL’art d’abril

El divendres 20 d’abril més d’un centenar d’espectadors vam poder gaudir del concert que el Cor Gospel Feelings de Molins de Rei, dirigit per Pau Sastre, va oferir al Centre Cívic Mas Lluí dins la programació del LluíRL’art.

5ing!, és un espectacle ple d’energia i bones vibracions  que recull els millors temes que han interpretat durant els seus 5 anys de recorregut, gospel clàssic fins al més modern, també ens van oferir un parell de versions pop-rock.

El cicle LluíRL’art, organitzat pel CECBLL i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, programa mensualment  espectacles de diferents disciplines artístiques per promoure propostes culturals de la comarca.

 

Manresa acull la XIV edició del Recercat

Els dies 13, 14 i 15 d’abril la capital del Bages ha acollit la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana “Recercat 2018”, en qualitat de Capital de la Cultura Catalana.

Organitzat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Centre d’Estudis del Bages, l’Ajuntament de Manresa, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Recercat és una oportunitat per donar a conèixer a la ciutadania la tasca d’investigació dels gairebé 400 centres de recerca de tot Catalunya.

Al llarg d’aquests tres dies el programa va oferir un ampli ventall d’activitats obertes a tothom,  i una fira d’entitats on s’hi van exposar les publicacions i activitats dels més de cent centres d’estudis que hi van participar.

El divendres 13 d’abril el Centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat va participar en la presentació de l’audiovisual “Orgull de baix, Memòria de paisatge”, produït per El Pati amb la col·laboració del CECBLL que va anar a càrrec de d’Isabel Fernández, directora del documental, i de Carles Riba, membre de Junta de la nostra entitat.

També es van lliurar els premis Recercat, que en aquesta edició guardonaren en la modalitat d’entitat, a la Fundació Bosch i Cardellach i, en el premi a la persona, a Xavier Sitges i Molins. En tots dos casos es vol reconèixer la llarga trajectòria de recerca, investigació i difusió del patrimoni de les comarques de la Catalunya Central que han dut a terme els dos guardonats.

 

Engeguem el programa Lluir el Baix!!!

 

CapturaEl programa Lluir el Baix vol contribuir a que la comarca del Baix Llobregat sigui coneguda arreu del món tot incentivant entrades a la Viquipèdia per dònar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra cultura, el nostre entorn.

Iniciem el projecte amb un curs d’edició a la Viquipèdia adreçat a totes les persones que hi estigueu interessades el dissabte 5 de maig de 10 a 14h

El curs l’impartirà una persona voluntària de l’associació Amical Wikimedia . L’objectiu del curs serà la creació i impuls d’un col·lectiu de viquipedistes que acabin nodrint la Viquipèdia amb entrades ben referenciades i acreditades sobre la comarca del Baix Llobregat.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com a entitat de referència en la recerca i la divulgació  de la cultura i el patrimoni de la comarca, liderarà aquest projecte que és obert a tothom qui vulgui participar.

El curs constarà de dues parts:

  • De 10 a 12h: sessió teòrica a càrrec de Pau Colominas d’Amical wikimedia
  • De 12 a 14h: sessió pràctica on posar en marxa els coneixements adquirits

Per a la sessió pràctica serà imprescindible dur un portàtil. Si algú interessat en participar no disposa d’ordenador portàti, caldrà que ens ho comuniqui al formulari d’inscripció.

Ompliu el formulari d’inscripció

Ubicació del curs:

CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT
C/Estelí, 10 – Sant Feliu de Llobregat
Al Centre Cívic Mas Lluí.

Organitza:

Amical_Wikimedia_logo-wide_svgcropped-logoh_cecbll2-1.png

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE LA SETMANA TRÀGICA AL BAIX LLOBREGAT A LA BIBLIOTECA ARÚS

Dimarts 17 d’abril, la magnífica Biblioteca Arús de Barcelona va acollir la presentació del llibre col·lectiu La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat. La presentació va anar a càrrec d’Eduard Masjuan, doctor en Història Econòmica per la UAB i Mercè Renom, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra,  coautors de la introducció del llibre. Tots dos varen fer un repàs dels estudis que s’apleguen en aquesta obra de recerca històrica inèdita, que mitjançant els estudis locals, aporta una visió del que va succeir durant la Setmana Tràgica a la comarca. El caràcter de la revolta va ser diferent segons l’orientació dels governs locals i la seva relació amb els diputats republicans del districte. Malgrat tot, la comarca va rebre la repressió i l’onada moralitzadora.

Si voleu comprar aquest llibre cliqueu aquí

 

LluíRL’art d’abril “5ing” Cor Gospel Feelings de Molins de Rei

Sant Feliu de LLobregat,

Centre Cívic Mas LLuí,
Divendres 20 d’abril a les 21,00 h.

lluíRL’art és un espai per donar a conèixer la producció escènica de petit format del Baix Llobregat. Aquest mes d’abril el Cor Gospel Feelings de Molins de Rei ens presenta “5ing”.

Us hi esperem!!!!

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Preu: Taquilla inversa                                    

Hi haurà servei de begudes                                                                                                                                            Com arribar-hi

SUSPENEM EL SEGON ITINERARI DEL RIU MÉS TREBALLADOR PER RISC DE PLUJA

Excursió 2SUSPESA LA EXCURSIÓ 2. El Cairat. Resclosa i central hidroelèctrica, per risc de pluja

DISSABTE 14 D’ABRIL DE 9 A 14h

PUNT DE SORTIDA I D’ARRIBADA: Aeri de Montserrat

PREU SOCIS: 0€

PREU NO SOCIS: 3€

Menors de 14 anys: gratuït

El punt de trobada serà l’estació de FGC de l’Aeri de Montserrat. Iniciarem l’excursió pel camí paral·lel al riu i anomenat “Camí de la Sal”, que va ser emprat durant l’edat mitjana per transportar la sal del Bages fins a Barcelona. Per aquest camí arribarem a la resclosa pel seu costat esquerre, des d’on veurem l’inici del canal que conduïa l’aigua fins a la Colònia Sedó, situada 4,5 km aigües avall. Aquest canal ara està fora de servei. Des de la resclosa veurem també la cambra de càrrega i l’edifici de la central hidroelèctrica, que va ser la primera central de les anomenades de peu de presa de Catalunya. Actualment la central està en servei i produeix 2.300 kW/h, sent la més potent del Baix Llobregat.

El retorn el farem pel mateix camí d’anada fins a l’estació de l’Aeri de Montserrat, on donarem per finalitzada l’excursió.

INSCRIPCIONS AQUÍ
Per més informació podeu trucar al 936663527

Amb el suport d’ATLL

ATLL_Logotip 2015

Xa EDICIÓ DELS PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL

FotoPosterINFORME DE LA NIT DE LA CULTURA AL BAIX LLOBREGAT 2018!

La Xa edició dels Premis de Reconeixement Cultural, es va celebrar el dia 16 de novembre de 2018 a  Sant Just Desvern

Descarregueu-vos aquí el llistat de finalistes

Consulteu totes les candidatures guanyadores des de 1999 fins a la darrera edició del 2016

L’ARTICLE DEL MES PER NEUS RIBAS

ARTICLE OPINIÓUn nou 8 de març

Ja hem deixat enrere un altre mes de març, el mes del 8 de març, el dia internacional de les Dones. La celebració dels 8 de març no té un origen clar, però tots els fets que se li atribueixen estan lligats amb el moviment obrer. El més conegut és, sens dubte, l’incendi a la fàbrica tèxtil Cotton Textile Factory de Nova York. Les seves treballadores van declarar una vaga per aconseguir millores laborals com ara el descans dels diumenges o la reducció de la jornada de 16 a 10 hores. L’amo les tancà dins i incendià la fàbrica. Moriren 129 treballadores.

El fet és que el 8 de març s’ha convertit al llarg dels anys en una jornada de reivindicació del feminisme. La paraula feminisme, sovint menystinguda o menyspreada pel seus orígens anarquistes i marxistes, amb un cert caràcter radicalitzat,  en realitat té unes connotacions que avui en dia podria subscriure tothom. L’objectiu del feminisme és eradicar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte l’home. Sembla prou assenyat. Malgrat això, continua sense tenir una acceptació prou general com perquè el feminisme sigui interioritzat pel conjunt de la societat.  O si més no, aquest era el meu pensament fins a la darrera celebració del 8 de març…

Cada any passava el 8 de març com una diada assenyalada, reeixida pels seus diferents continguts i, un cop passada, tenies la sensació que aquell 8 de març havia estat un altre gra de sorra en la reivindicació del feminisme. I que, tenint en compte el temps històric, els avenços encara estaven sent prou ràpids. Si fem una lenta marxa enrere cap a mitjans del segle XIX, quan van començar a néixer els moviments feministes organitzats, primer a Gran Bretanya i als Estats Units i després a Europa, corroborem la rapidesa dels fets. Però fem l’exercici a casa nostra i ho veurem:

A Catalunya, el sufragi femení no es va aconseguir fins l’any 1931. L’any 1936 va esclatar la guerra i a partir del 1939, comença la dictadura franquista, que no es caracteritzava precisament per la seva devoció a les idees feministes. Però el feminisme català va començar abans. A principis de segle XX neix la revista Feminal com a suplement d’una altra revista, amb l’objectiu  de defensar els drets de la dona i reivindicava la seva participació en diferents àmbits de la societat.  Després, durant el primer quart del segle, neixen diferents associacions marcadament feministes i, seguidament, amb la Segona República, s’aconsegueix el sufragi femení, dones ocupant càrrecs públics, fins i tot l’avortament!!!. I tanquem el cercle amb l’etapa fosca de la guerra civil i el franquisme. Però després d’una etapa de foscor, sempre ve la llum…o això necessito creure. La transició va significar tornar a la dona al nivell on estaven les dones d’occident en quant a drets jurídics: l’abolició de l’adulteri, l’ús dels anticonceptius, una nova llei del divorci, la despenalització parcial de l’avortament…llum després de la foscor.

Aterrant més a casa nostra, al Baix Llobregat neix la Coordinadora Feminista l’any 1978 constituïda en la I Jornada de les Dones al Baix Llobregat celebrada a Sant Boi.  Neixen els primers centres de Planning a la comarca, el del Prat de Llobregat va ser el primer de tot l’estat.  També apareixen les vocalies de dones a moltes Associacions de Veïns i Veïnes  de la comarca. Després, ja al tombant de segle, se celebra el Primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat (2002) que enguany celebrarà la cinquena edició.

Tot plegat ha passat amb poc més d’un segle. I entremig les celebracions dels 8 de març, jornades reivindicatives on es recorden totes aquestes lluites feministes dutes a terme per les dones. Fins que arriba el 8 de març del 2018. La primera vaga feminista i aturada de país en defensa dels drets de les dones de tota la història. Crec que la vaga del passat 8 de març va ser un punt d’inflexió, alguna cosa més que un gra de sorra. Secundada pels sindicats, per molts grups polítics, estudiants, mitjans de comunicació i múltiples associacions, la vaga va ser tot un exemple de mobilització. No sé què passarà el 8 de març de l’any que ve, ni de quina forma se celebrarà, però el que sí que sé és que hi haurà un abans i un després de la vaga feminista d’enguany, perquè alguna cosa en l’imaginari col·lectiu ha canviat.

Estic convençuda que encara ens falta perspectiva històrica per adonar-nos-en però la revolució ja ha començat. I sí, és feminista.

Neus Ribas Devesa
Gestora cultural del CECBLL

——————–

Fotografia: Manifestació a favor del divorci a Sant Ildefons de Cornellà, 2 de juliol de 1979. Font: Fotografia Marta Estruch, arxiu privat Pilar Macià

 

Descoberta d’un nou itinerari històric de Santa Creu d’Olorda

La descoberta d’un nou itinerari històric de Santa Creu d’Olorda acabat de desbrossar, va ser tot un èxit de participació. El passat 17 de març, 32 persones assistents van poder descobrir els elements constructius i naturals que ens aporta la natura i que feia més fàcil la vida a la gent que vivia en aquelles masies medievals. La documentació trobada per M.Luz Retuerta a l’Arxiu Nacional del segle XVIII i estudiada pel geòleg Jordi Corregidor, contrastada amb les ortofotos del Institut Cartogràfic de Catalunya, ha permés descobrir un nou itinerari que, a més, fa pensar en que tots els camins ens condueixen al centre religiós de Santa Creu d’Olorda des de les diverses masies que trobem distribuïdes dintre del Parc de Collserola. La visita va estar organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, l’ajuntament de Sant Feliu, l’entitat local Arrels Locals i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Presentació del decàleg de les alcaldesses del Baix Llobregat

El dia 23 de març es va presentar al Consell Comarcal el decàleg elaborat per les alcaldesses del Baix Llobregat que proclama la declaració dels municipis 100% Feministes. L’acte va ser presidit per les 12 alcaldesses de la comarca (Mercè Esteve i Pi (Begues), Maria Miranda Cuervas (Castelldefels), Rosa Boladeras Serraviñals (Corbera), Pilar Díaz Romero (Esplugues), Raquel Sánchez Jiménez (Gavà), M. del Pilar Puimedón Monclús (Olesa), Ascensión Ratia Checa (Pallejà), Lluïsa Moret Sabidó (St. Boi), Lídia Muñoz Cáceres (St. Feliu), Maite Aymerich Boltà (St. Vicenç), Anna Martínez Almoril (Sta. Coloma) i Eva M. Martínez Morales (Vallirana), i per la consellera comarcal d’Igualtat (Vicky Castellanos).
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha col•laborat activament amb les alcaldesses, assistint a les reunions mantingudes i contribuint a la redacció del decàleg.
En el marc d’aquest acte es va presentar també el 5è Congrés de Dones del Baix Llobregat, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d’octubre a Castelldefels.

Sabíeu que… d’abril

SLIDER_concurs-07

Sabíeu que les primeres notícies documentades de les passions d’Olesa i Esparreguera daten dels segles XVI i XVII?

Segons l’article “Les representacions de la Passió al Baix Llobregat” de la Lenke Kovács publicat a la revista Materials del Baix Llobregat número 14, la Passió d’Olesa de Montserrat té els seus orígens en un consueta de l’any 1540, un llibre o quadren de paper que contenia els diàlegs de la representació, acompanyats per les acotacions escèniques corresponents. I laprimera notícia documental conservada de la Passió d’Esparreguera data de l’11 de març de 1611 i correspons a una carta en què un veí de Sant Llorenç d’Hortons anuncia als seus familiars esparreguerins la seva intenció de venir a veure la Passió.

Conferència “Pilar López Zappino (1883-1936), la descoberta d’una pedagoga santfeliuenca”

El  7 de març va tenir lloc a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat una interessant conferència per part de Mari Luz Retuerta sobre Pilar López Zappino, una desconeguda pedagoga veïna de Sant Feliu de Llobregat, nascuda l’any 1883 i que va morir l’any 1936. L’acte va ser organitzat per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i va comptar amb la presència d’una trentena de persones. La presentació va anar a càrrec de Mercè Renom i en el decurs de la conferència es va explicar el periple i la tasca d’aquesta professional fins que va a anar a raure a Sant Feliu, on la Joana Raspall l’havia tingut de professora. Era la muller del mestre Esteve Guarro, director de les escoles de l’Ateneu Santfeliuenc, fet entre d’altres que va provocar el passar decepercebuda. L’activitat es va emmarcar dins dels actes al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

 

ITINERARI MOLÍ DE BROQUETES – COLÒNIA SEDÓ “BIS”

El passat dissabte 17 de març, i seguint la guia El riu més treballador, va tenir lloc la repetició del primer dels sis itineraris per conèixer l’aprofitament energètic del curs baix del riu que dona nom a la nostra comarca. El fet de repetir el que va ser el primer dels itineraris ha estat degut a l’interès del tema i per la demanda de persones interessades, per haver-se perdut el primer o per voluntat de repetir-lo.

Així, aquell matí de final de primavera, amb temperatura agradable i cel mig ennuvolat, 28 persones, guiats per l’Adelina Cobos, vam fer els 4.5 Km d’anada i tornada des de l’Església d’Esparreguera fins les instal·lacions de la Colònia Sedó fent el camí que feia el personal de la fàbrica per anar a treballar, alternant camí de muntanya amb les seves pendents, i trams de la vella carretera a Olesa.

A mitja visita, i coincidint amb el descans per esmorzar, els esparreguerins Joana Llordella i Xavier Mas, membres de la nostra entitat, van explicar i presentar l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, de recent creació, destacant el seu patrimoni industrial, referent essencial per explicar el procés d’industrialització del nostre entorn. Va ser un bon complement als sempre autoritzats comentaris, entusiastes i didàctics, de Javier Morata, autor de la guia i ànima científica del projecte.

Després de caminar pel recinte d’aquella fàbrica que era un poble i d’aquell poble que era una fàbrica, la cirereta del pastís va ser la visita guiada al seu Museu, veient i tocant canals, turbines, tubs, telers, llançadores… les imatges de les quals ja tenim a la retina i les explicacions a la memòria.

EDITORIAL (MARÇ DE 2018): Març és de color lila

Des que a l’any 1977 les Nacions Unides declaren el 8 de març Dia Internacional de la Dona, cada any el mes de març es tenyeix de lila.

La data té l’origen en les lluites de mitjan segle xix i principis del xx, de les dones nord-americanes primer i europees després, per reivindicar millors condicions de treball i de vida, pels drets polítics —principalment el dret al vot— i a favor de la pau. La data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes per manca d’aliments l’any 1917.

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura i de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjan segle xix, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals. D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

El ressorgiment del feminisme, a final dels anys seixanta i setanta, va ser fonamental a l’hora de tornar a implantar la celebració d’aquesta data. El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones del món. Una data històrica de reivindicació o de commemoració que no es basa en un únic fet, ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit.

Així, aquest 8 de març de 2018  ha tingut lloc una Vaga Feminista organitzada pel moviment feminista, amb aturades i manifestacions a les quals s’han sumat organitzacions socials i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les càrregues que assumeixen les dones en les cures de les persones i en els treballs no remunerats. També per posar damunt la taula les desigualtats al món laboral, la bretxa salarial, les condicions precàries, les pensions de misèria. I per dir prou a les violències masclistes i a les discriminacions en totes les esferes de la vida.

Aquesta data serà recordada per les grans mobilitzacions. Milers i milers de dones (també homes) hi han participat ocupant els carrers d’arreu. El moviment feminista ha canalitzat el malestar social i ha impulsat les reivindicacions feministes, posant-les en les agendes polítiques, esdevenint un punt d’inflexió que haurà d’obligar tant els agents polítics, socials, com els econòmics a fer polítiques feministes efectives, per tal de combatre les desigualtats estructurals que pateixen les dones.

El feminisme és un moviment que lluita per l’eradicació de tota discriminació per raó de gènere. Al llarg del temps ha fonamentat la lluita de les dones a favor de l’emancipació, és molt plural i cada cop més cal parlar de feminismes. La política feminista permet feminitzar la societat i des de la seva pràctica cercar una major justícia social i un benefici per al conjunt de la societat; per a totes i tots.

En la construcció social del Baix Llobregat, les lluites són un element central i aquí les dones també tenen un paper fonamental. L’any 1947, en plena postguerra i dictadura, les dones de la Colònia Güell van protagonitzar una vaga per defensar el seu salari que va ser anomenada “La vaga de les dones”. Van parar de treballar per parlar amb la direcció, i l’empresa va cridar la guàrdia civil, que les va deixar al carrer. Malgrat no aconseguir els seus objectius, van marcar una època.

El CECBLL volem contribuir en aquesta lluita a partir de la pràctica i l’experiència en el reconeixement del llegat de les dones que ens han precedit i que ens han fet avançar. Per això estem desenvolupant un estudi sobre els Lideratges femenins al Baix Llobregat. 40 anys de feminisme. Però no només això, sinó que el CECBLL hem col·laborat activament amb el grup d’alcaldesses del Baix en la redacció d’un Decàleg presentat públicament el 23 d’aquest mes, per treballar per municipis, pobles i ciutats feministes.

Amb 813.996 habitants i un 50.78% de dones, és la tercera comarca més poblada de Catalunya. El seu territori s’estructura en 30 municipis, 11 dels quals estan actualment governants per alcaldesses.

Aquest lideratges femenins representen gairebé el 42% de la població baixllobregatina i hauria de transcendir el pla d’allò que és només estadístic i esdevenir una oportunitat perquè tots i totes, homes i dones, comencem a viure d’una altra manera les nostres ciutats i la convivència que s’hi produeix.

L’objectiu d’aquest decàleg és que totes les mesures consensuades es puguin implementar als diferents municipis de la comarca en els propers anys, independentment del color polític que governi als diferents consistoris. Per fer-ho, caldrà tenir la ferma voluntat de reclamar els recursos necessaris per fer efectives les polítiques d’equitat, les polítiques feministes.

Però vivim amb preocupació compartida els riscos d’un món canviant, on els avenços d’avui poden ser vulnerats per retrocessos del demà. L’auge de l’extrema dreta o els nous plantejaments sobre els drets de les persones podrien posar en perill les fites conquerides o impedir-ne de noves. D’aquí la necessitat d’impulsar canvis duradors que vagin de la mà d’una agenda feminista i que pugui ajudar el conjunt del territori en l’aplicació de polítiques de justícia social d’equitat i d’igualtat.

lluíRL’art “9 homes llegeixen dones”

El programa lluíRL’art va presentar el 23 de març la lectura dramatitzada “9 homes llegeixen dones” dirigida per Joana Llordella. Amb una escenografia immillorable, els nou actors esparreguerins van llegir textos d’escriptores que van esbalair al públic assistent. Lectures d’Antígona, Caterina Albert, Natalia Levi, Antònia Galceran, Silvia Alcàntara, Lucia Berlin, Montserrat Roig i Maria Trulls, completades amb textos de l’autor Mircea Cartarescu, que malgrat no ajustar-se al títol de l’acte , la directora justifica així la tria: “per sort, hi ha homes que parlen de nosaltres a través dels homes, i en Mircea parla de dones corrents que ell fa extraordinàries”. Un espectacle altament recomenable.

 

PRESENTACIÓ DEL NÚM. 17 DE LA REVISTA MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA

dibuix

 

Dijous 22 de març a les 19 h, al Centre Cívic Mas Lluí, tindrà lloc la presentació de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat a càrrec de Tina Merino i Mª Carmen Romero. En el mateix acte es presentarà el número 17 de la revista  memòria antifranquista, que porta per títol “La repressió franquista a Castella – La Manxa”.

Itinerari pels camins històrics de Santa Creu d’Olorda

CAMINS HISTORICS SANTA CREU OLORDA (DE)Dissabte 17 de març tindrà lloc l’Itinerari pels camins històrics de Santa Creu d’Olorda. La sortida serà a les 9 del matí de la rotonda al final del passeig Comte Vilardaga, amb una durada de tres hores aproximadament. El guiatge de la visita anirà a càrrec del geòleg Jordi Corregidor.

És imprescindible inscriure’s prèviament a  acbaixllobregat.cultura@gencat.cat o trucant al telèfon 936666703

 

Conferència d’Ignasi Riera”El Congrés de Cultura Catalana. El paper de la classe treballadora en la lluita per les llibertats nacionals”

congrés de cultura catalana

Conferència-debat “El Congrés de Cultura Catalana. El paper de la classe treballadora en la lluita per les llibertats nacionals”, a càrrec d’Ignasi Riera

Presenta l’acte Conxita Sánchez Medina, presidenta del CECBLL

La clausura anirà a càrrec de Josep M. Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat-Alt Penedés-Anoia-Garraf.

Dilluns 19 de març, a les 18:30 hores, a l’Àgora del Museu de les Aigües (Ctra. de Sant Boi, 4-6. Cornellà de Llobregat).

ARTICLE DEL MES PER M.LUZ RETUERTA

L’exposició Llibertat! Fontserè i el cartellisme compromès (1931-1939) un gran recurs per dinamitzar l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Entre els dies 16 de gener i el 26 de febrer hem pogut gaudir a la sala polivalent de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat d’aquesta exposició produïda per l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’exposició es fonamenta en els 22 cartells que Carles Fontserè va fer durant el període de la Segona República i la Guerra Civil, però va més enllà, es tracta d’una exposició que ens apropa de manera significativa al patrimoni documental. Els cartells es presenten amb la seva contextualització històrica i arxivística, a través de documents de l’època relacionats amb els diferents temes de cada cartell (fotografies, documents textuals, cartells, etc.) alhora que s’acompanyen del suport narratiu de les memòries de Carles Fontserè. En definitiva una mostra darrere de la qual s’evidencia l’actuació d’un arxiu.

Aquesta mostra és un recurs immillorable que l’Arxiu Nacional de Catalunya ha posat a l’abast del públic en general, i en especial del món educatiu, per apropar-nos a un escenari: els continguts que hi havia a les parets dels carrers i de les places de Catalunya durant la dècada dels anys treta.

Des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem fet un esforç per fer arribar aquests continguts al màxim nombre de persones possibles. La prioritat ha estat oferir-los a les escoles, que han visitat l’exposició i també, en alguns casos, han descobert els continguts i les funcions de l’Arxiu Comarcal.  S’han fet 2 visites per a l’alumnat de quart d’ESO i 10 per als nois i noies de 2n. de batxillerat, en total han passat  per les instal·lacions 268 alumnes. D’altra banda, els assistents a un curs adreçat al professorat que dirigeix treballs de recerca de batxillerat, organitzat pels Serveis Territorials d’Ensenyament del Baix Llobregat,  va treballar els materials didàctics de l’exposició. En concret, a partir de la mostra, van aprofundir i van debatre sobre com ajudar l’alumnat a preparar la defensa dels treballs de recerca.

També s’han organitzat 5 visites destinades al públic en general, amb 70 persones. Una d’elles guiada directament per una de les comissàries de l’exposició, i una altra, per l’entitat Arrels Locals que ha fet possible que l’exposició fos vista en cap de setmana. D’altra banda, s’han ofert visites a col·lectius concrets, com la gent gran o bé persones del centre de dia Pins d’Or de Sant Feliu de Llobregat. En total han vist l’exposició 524 persones.

El 15 de febrer es va gaudir d’una taula rodona amb la presència d’Àngels Bernal, subdirectora de l’Arxiu Nacional de Catalunya i una de les comissàries, i de Jesús Vila, periodista i historiador del Baix Llobregat que va conèixer personalment a Fontserè, sobre el qual va escriure una petita biografia.

Aquesta exposició ha contribuït a impulsar el servei didàctic de l’Arxiu Comarcal perquè ha permès posar a l’abast de la comunitat educativa  un recurs pedagògic de qualitat sobre la 2a. República i la Guerra Civil, elaborat per l’Arxiu Nacional de Catalunya. També perquè ha desvetllat l’interès per les fonts d’arxiu en general  i, de manera especial, pels continguts i  les funcions i de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

M.Luz Retuerta Jiménez
Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

DU9s6bqWAAA5kfC

Foto: Grup de segon de batxillerat del Col·legi Verge de la Salut amb el seu professor Bartomeu Cantallops.